Salvete Aràcnids!
Durant el segon trimestre els alumnes de quart de l’Institut Isaac Albéniz vam treballar Narracions de mites clàssics, una adaptació de Les Metamorfosis d’Ovidi.
En primer lloc vam haver de fer unes activitats relacionades amb diversos mites. Seguidament vam realitzar totes les qüestions presentades al llibre sobre la temàtica que ens pertocava (en el nostre cas: animals). I per finalitzar amb el treball vam fer una recreació del mite que més ens agradava dins del nostre bloc.
El nostre grup, format per Irene Palau, Laia Violan i Paula Cortés, vam escollir el mite d’Aracne per fer la nostra recreació.
El motiu d’aquesta elecció va ser que ja el coneixíem d’abans, ja que és bastant famós. Un altre motiu va ser que la història ens va impactar força, pel fet que es castigués Aracne per l’únic pecat de ser millor que ella i per ofendre els déus amb el motiu del seu teixit. A més, quan vam fer la recerca d’imatges per a la segona part del treball, va haver-hi il·lustracions que realment van cridar la nostra atenció. Entre d’altres, aquesta:
Aracne patint la seva metamorfosi
Aracne, per Gustave Doré. Il·lustració per a El Purgatori, de Dante. 1861
El mite tracta sobre Aracne, una noia que va reptar la gran dea Minerva. La competició consistia a saber qui era la millor teixidora. Minerva, en comprovar que Aracne l’havia guanyada, es va enfadar molt i la va castigar convertint-la en aranya.
Aracne teixint durant la competició
Las hilanderas, Diego Velázquez. 1657. Ubicació actual: Museo del Prado, Madrid
Com a recreació vam decidir adaptar el mite com a conte infantil il·lustrat on s’expliqués la fascinant història d’Aracne.
Per dur a terme l’elaboració de l’adaptació vam seguir els passos següents:
– Primer de tot, vam llegir el mite molt detalladament i ens vam informar sobre ell.
– En segon lloc, vam començar a escriure la història en brut.
– En tercer lloc, vam fer esborranys de les il·lustracions.
– Finalment, quan ho vam tenir tot llest, vam passar-ho a net en unes làmines en format de llibre.
Caldria afegir que aquest mite és l’emblema del bloc “Aracne fila i fila”, ja que porta el seu nom i un dels quadres relacionats amb el mite és la seva imatge representativa.
Aracne o la dialèctica, Paolo Veronese.,1520. Ubicació actual: Palazzo Ducale, Venècia.
Per altra banda, també cal esmentar el treball de les nostres companyes Hèlia Saumell i Raquel Martínez, les quals van fer una recreació sobre el mite de Dafne igualment destinat a un públic infantil i per tant, bastant il·lustrada.
Il·lustració mite Dafne, Hèlia Saumell Gasull, 4tC. Institut Isaac Albéniz.
* Ara que ja coneixeu aquest mite, sabríeu explicar per què aquest bloc porta el seu nom?
* Hi ha cap relació amb qualsevol altre mite que hagueu treballat o conegueu?
* Us sembla que Minerva va ser massa cruel?
* Sabeu en què consisteixen la hybris i la nemesi? On es poden apreciar dins de l’obra? Quina seria la hybris? I la nemesis?
* Què us ha semblat la nostra recreació?
Paula Cortés i Laia Violan
Llatí 4ESO
Pingback: “In noua fert animus mutatas dicere formas corpora.” | Aracne fila i fila
Sou unes artistes! Feliciter! A mi m’ha encantat i crec que és mereixedora de formar part de la Presentació del blog! Què n’opineu?
Salvete!
El nom d’aquesta pègina està molt ben escollit ja que són una sèrie d’enllaços que et porten a altres pàgines i altres informacions per tant és com una xarxa o terenyina.
El mite m’agrada bastant, és interessant, però crec que Minerva va ser massa cruel perquè el fet de ser millor que ella no és un problema, i el simple fet de que ella sigui una Dea no ha de ser un motiu per castigar a Aracne.
En general crec que la recreació està bé, els personatges del llibre són simpàtics i crec que és una bona manera d’explicar les Metamorfosis als nens.
Nosaltres vem fer una recreació del mite d’Orfeu i Eurídice que consistia en fer un montatge cinematogràfic recreant el mite en una situació de la vida moderna. Suposo que hi ha moltissimes maneres d’explicar aquestes Metamorfosis, algunes més per nens i algunes com la nostra més per grans.
Valete!!
Avete!
Ahaaa!! Aquest bloc es diu així per aquest mite, l’Aracne que filava teixits= Aracne fila i fila.
Diria que no puc relacionar-ho amb cap altre mite.
Crec que Minerva va ser cruel i mal perdedora, no va acceptar ser derrotada per una mortal i la seva ira va castigar a Aracne d’una manera molt dolenta… Crec que el càstig podria haver sigut més ”light’.
La ”hybris” és l’orgull extrem de creure’s capaç de superar a una deitat. I la ”nemesis” és el càstig que s’aplica a aquells que cometen ”hybris”, es diu així per la deessa Nèmesi, la deessa de la venjança, la fortuna i la justícia.
Crec que aquesta recreació ha estat molt ben recreada i treballada, jo, que sóc un desastre per les arts plàstiques mai hauria sigut capaç de fer-ho, això fa que ho consideri encara més complicat i té més mèrit. Trobo ben pensada el context en el qual un avi li explica el mite al seu nét. Crec que el mite d’Aracne és dels més interessants.
Valete!
Salve!
Abans de res, voliem felicitar a les redactores d’aquest article, i a la gent que ha participat en les recreacions. Per a mi (Hèlia) és un honor formar part de l’article, les recreacions han sigut una experiènica molt bona.
1. Creiem que aquest bloc té aquest nom perquè és com una gran teranyina en la qual penjen molts articles i informacions varies del món de les clàssiques.
2. El nom només està relacionat amb el mite d’Aracne.
3. Pensem que va ser molt cruel, egoísta i sobretot infantil, ja que no va soportar “perdre” o que algú fos millor que ella.
4. La hybris és l’intent d’igualar-se a les divinitats. La nemesis és una mena de càstig o venjança dels déus sota els mortals. Es poden apreciar quan Aracne decideix competir amb Minerva, perquè sap que ella és millor i guanyarà, i quan Minerva la castiga per aquest fet.
5. Ens sembla força original, ben treballat i elaborat.
Vale!
*Ara que ja coneixeu aquest mite, sabríeu explicar per què aquest bloc porta el seu nom?
Té relació amb el blog perqué nosaltres escribim articles, fent el blog mes gran com Aracne anava filant el teixit.
* Hi ha cap relació amb qualsevol altre mite que hagueu treballat o conegueu?
No.
* Us sembla que Minerva va ser massa cruel?
Nosaltres creiem que sí, perqué Aracne no tenia la culpa de que fos mes talentosa que Minerva
* Sabeu en que consisteixen la hybris i la nemesis? On es poden apreciar dins de l’obra? Quina seria la hybris? I la nemesis?
Hybris es un intent de superioritat de les persones que volen ser iguals o superior que els deus.
Nemesis es la persona igual a tu en molts aspectes però pensa diferent que tú i es el teu rival o contrari.
La hybris quan Aracne es creu superior a Minerva i la repta. I la nemesis quan Aracne repta a Minerva.
* Què us ha semblat la nostra recreació?
Els dibuixos del conte ens han semblat molt bonics i l’adaptació també.
Salvete!
El bloc té el nom d’Aracne Fila i Fila perquè es compon d’una teranyina (mai millor dit) de col·laboracions, que van creant una xarxa que amplia el nostre coneixement del llatí, el grec i de les seves respectives cultures.
El mite d’Aracne té relació amb el mite dels amors de Mart i de Venus. Vulcà va construir una xarxa metàl·lica tan prima (més que una teranyina) que era invisible per als dos amants, Mart i Venus. Amb aquesta xarxa, va embolcallar-los i, quan es disposaven a fer l’amor,
Vulcà va obrir les potes de la cadena i va deixar que els déus els contemplessin. Això va provocar la burla de tots els olímpics i, durant molt de temps, va ser recordat l’episodi risible.
Jo opino que el càstig de Minerva és massa cruel perquè, en una competició, Aracne supera la deessa Minerva en l’art de filar. Així, demostra que un home pot passar per davant d’un déu, si és molt hàbil i atrevit. Per tant, Aracne ha demostrat la seva posició preeminent en l’art de filar. El seu desafiament no va constituir un acte de prepotència; en canvi, el seu càstig va ser un cas d’injustícia. Aracne ha derrotat la deessa en una competició neta i transparent. A més, amb aquest acte de venjança la dea es rebaixa èticament a la posició dels tirans arbitraris i vanitosos.
La hybris és una actitud humana que consisteix a creure’s superior a un déu. La nemesis consisteix en el càstig imposat pel déu a la persona que ha comès aquest excés d’orgull.
La recreació de la Laia Violan, la Irene Palau i la Paula Cortés m’ha semblat elaborada, versemblant i ambientada en un fet quotidià i actual; però sense convertir l’argument en context i viceversa, que és una forma de frivolitzar sobre el mite. És a dir, la recreació de les meves companyes és una adaptació que combina el modern amb l’antic sense que aquest perdi importància i de manera que conservi tot el seu valor. La tasca aconsegueix integrar el mite en el context modern; és a dir, la història i l’anècdota, respectivament.
Valete!
Margalida, jo estic d’acord que l’article mereix un lloc a la Presentació del bloc, a veure què en pensen les autores.
Comprenc, nois i noies, que la reacció d’Atena us sembli desmesurada, però és que realment les divitats clàssiques són allò que el pau diu que no haurien de ser: “tirans arbitraris i vanitosos”. Coincideixo també en la valoració del Pau sobre la vostra tasca: “la recreació de les meves companyes és una adaptació que combina el modern amb l’antic sense que aquest perdi importància i de manera que conservi tot el seu valor.”.
Deixeu-me també dir-vos, ja que ningú ho ha destacat, que a mi em té el cor robat la imatge del nen mirant el quadre a la paret. Que no se us escapi que és una foto reduïda del quadre “Las hilanderas” de Velázquez, un fragment del qual il·lustra aquest article.
Salvete!
Us agraïm molt els vostres comentaris sobre la nostra feina!
Margalida, no tenim cap problema en què sigui a la presentació del blog, és més, és tot un honor!
Respecte el comentari d’en Pau, està molt bé que t’hagis adonat de la barreja entre el mite i l’actualitat que hem fet. El teu comentari ens ha semblat molt complet, es nota que ho has mirat molt atentament!
Hèlia, ens ha encantat el teu dibuix i és tot un plaer posar-lo al nostre article. Ets una artista!
I per últim donem la nostra opinió sobre el comportament de Minerva: no estem d’acord amb la reacció de la dea, però és una divinitat i per tant, té la llibertat per fer el que desitgi, encara que sigui injust.
Valete!
Des d’un punt de vista mitològic, en el mite ‘Aracne’ no hi ha molta dificultat: solament explica de manera mítica l’origen de les aranyes i el seu mestratge per teixir tela. El nom del bloc és ‘Aracne fila i fila’. Com tot el món coneix, internet i les seves pàgines webs són una xarxa en general, que a través d’un enllaç et pot portar a una altre web i així successivament fins que pots arribar fins i tot, a un web que no tenia res a veure amb la que vas veure al principi. És un molt bon nom perquè aquesta web representa el títol.
No crec que Minerva hagi sigut cruel, era una dea, què es pot esperar d’ella? En aquell temps ningú podia considerar-se superior als déus, ni tan sols pensar-ho. I qui ho intentés, hauria de carregar amb les conseqüències.
Aracne era una noia molt orgullosa i li agradava comparar-se amb Minerva. Es passava el dia llençant desafiaments i l’invitava a participar en un concurs per veure quina de les dues teixia millor. Crec fins i tot, que la dea es va apiadar molt d’ella i li va salvar la vida quan va intentar suicidar-se. Però per castigar-la la va convertir en aranya i la va condenar a teixir per la resta dels temps. I, personalment, crec que ella mateixa s’ho va buscar. Hauria hagut de posar limits en la seva actitud egocèntrica. Encara que Aracne fos millor, s’hauria d’haver simplement guardat aquell fet per ella mateixa i no anar presumint-lo. Es podria haver ahorrat tot.
La hybris és l’orgull del heroi. Quan l’heroi s’entossudeix a realitzar les seves accions sense importar-li el que passi i que caigui qui caigui. Hi ha un moment en el qual el heroi ennuvola els seus pensaments a causa que el seu orgull creix cada vegada més, ja que va complint els seus objectius. Quan l’obstinació es torna cada vegada més forta, perd el cap. En aquesta història, la hybris seria el fet que Aracne s’ho creu tant fins al punt de desafiar a la dea. La némesis és el castig que imposa el déu. És a dir, convertir en aranya per la resta dels temps a Aracne, pero haver-la desafiat.
La recreació està molt ben feta, a més cal dir que la música s’adapta bé a la situació i crea una sensació nostàlgica. Els dibuixos m’han agradat molt; he de felicitar-les, han fet un treball extraordinari!
Salvete!
Crec que aquest bloc té aquest nom perquè és com una gran teranyina en la qual penjen molts articles i informacions varies del món de les clàssiques.
Trobo que Minerva va ser molt cruel, egoísta i infantil, castigant-la, ja que no va soportar “perdre” o que algú fos millor que ella, però com és una dea pot fer el que vulgui encara que sigui injust.
Felicitats a les creadores del conte perquè està molt ben explicat i trobo que és una bona manera d’explicar el mite.
El cómic desde el meu punt de vista està molt ben treballat i ho explica tot molt bé sobre la història
d’Aracne, a mi m’ha quedat bastant més clara la història. Ara també ja sé per què es bloc es diu aixi,
i es una bona idea representar un treball mitòlogic relacionat amb l’art, és una forma d’apendre’t la història d’una altra manera