Tag Archives: Mitologia

Una mà de mites: Narcís

Tot dibuixant els episodis claus del mite de Narcís, a partir de Narracions de mites clàssics, volem donar-vos a conèixer el nostre muntatge audiovisual per tal de començar de cara al curs vinent una nova sèrie a Aracne fila i fila: Una mà de mites. Què en dieu? Bé, ja podeu buscar algun col·laborador perquè per fer-vos una idea general, tot i que sigui fàcil alhora és una mica complicat, jo havia d’anar alhora amb el que explicava el meu germà i no és tan senzill com sembla.
A veure què  us sembla el resultat i si realment enteneu el mite?

Georgina Tur, 4t Eso Llatí
Guillem Tur, 1r Eso

2012: any diví

Després de tres anys junts, dotze alumnes de la classe 2.2. Batxillerat de l’Institut Isaac Albèniz hem decidit preparar un calendari per a la nostra estimada professora de Grec i Llatí, la Teresa Devesa. El nostre objectiu era agrair tots els bons moments que hem passat amb ella i com ens ha cuidat fins fer de nosaltres uns bons discipuli atque discipulae.

Llavors, hem seguit un procediment especial: Com que no podíem quedar tots a la vegada per fer una sessió de fotografies col·lectiva perquè teníem exàmens, hem acordat establir un mes per alumne, però representant una divinitat grega i llatina. La Carla Asensio s’ha encarregat de buscar bones fotografies de cadascú dels participants i ha fet uns muntatges en Photoshop amb paciència i originalitat, ja que l’ocasió ho mereix.

El repartiment és el següent:

Mar Morillo – Gener
Carla Asensio – Febrer
Ariadna Jiménez – Març
Ana Rosa – Abril
Edgar Baena – Maig
Annia Garcia – Juny
Thaïs Garcia – Juliol
Carlos Cuevas – Agost
Jessica Llavero – Septembre
Sara Cañizares – Octubre
Marc Cortés – Novembre
Andrea Martinez – Desembre

Ara bé, la nostra pregunta és aquesta: Sabeu quins déus estem representant? Com ho podeu saber?
Nosaltres ho sabem gràcies a la Teresa, així que moltes gràcies per aquests anys!

Els alumnes de Grec i Llatí
2.2. Batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Els Argonautes i la lluita contra el càncer

Tal com us confessava fa uns dies, l’esmorzar de diumenge, amb la flaire de cafè en l’aire i l’olor de paper acabat d’imprimir del diari, és un dels plaers setmanals que em donen energia per entomar la rutina del dilluns següent. Font, doncs, de gaudi íntim, és també moment de descobertes i sorpreses.

Aquesta vegada ha estat una referència mitològica la que ha cridat la meva atenció, en llegir un titular que deia Jàson i el càncer, seguit d’aquest paràgraf introductori:

Jàson i els argonautes es van embarcar amb un objectiu comú: aconseguir el velló d’or. Avui, els argonautes també s’embarquen, però el seu objectiu és derrotar el càncer.

Es tracta d’una interessant entrevista a Antoni Brugarolas, metge i director de la plataforma d’oncologia de l’hospital USP Sant Jaume de Torrevella. He de confessar que no coneixia aquest eminent científic, però gràcies a aquest article he descobert un metge i cirurgià docte en la seva especialitat i pioner en la investigació oncològica, però també amb una base humanística que acaba d’arrodonir la seva vàlua com a científic.

[Foto: Andreu Puig]

Us recomano que llegiu l’article i us demano que desenvolupeu les referències mitològiques que s’hi fan, per tal d’explicar el paral·lelisme en què es basa el títol. En quin moment de la entrevista es fa la referència mitològica i per què?

TERESA

En Google Maps viatja amb Jàson i els argonautes

Acabem de llegir El viatge dels argonautes, ed. Teide i entre tots els alumnes de grec de primer de la Lida hem decidit de fer aquest Google Maps Viatja amb Jàson i els argonautes. Vols ser un o una argonauta? Doncs, embarca’t en aquesta nova aventura i a veure si entre tots aconseguim arribar sans i estalvis a Iolcos i amb el velló d’or.


Mostra Viatja amb Jàson i els argonautes en un mapa més gran

Per cert, què significa l’anada mítica de Jàson i els argonautes cap a l’Orient? Quin heroi devia atreure navegants cap a la ruta de ponent?

Alumnes de Grec de 1r de Batxillerat.

Orfeu i Eurídice sense paraules

Aquest muntatge de la universitat de Berkeley presenta el mite d’Orfeu i Euridice amb només imatges i música. Si no l’heu llegit o ho vau fer fa un any, intenteu recrear-lo amb les vostres paraules, a partir de l’animació que us presenta el vídeo. Si us perdeu en algun punt o no recordeu algun detall, després podeu consultar d’altres articles que tracten sobre aquesta història: La seva música amanseix les feres o Hi ha amors que maten, però primer intenteu-ho sols.

Completeu el comentari tot relacionant el mite amb l’aspecte de la religió grega amb què està relacionat. Quina creieu que és la relació entre la llegenda i les cerimònies religioses que s’hi basen?

TERESA

“Carpe Diem vitamins”

Estàs cansat o pot ser decaigut? Et sents vell? Creus que el dia té trenta hores? Tota l’estona estàs desitjant que arribi la nit per dormir? Doncs digues adéu a tots aquests mal de caps.

Us presento el nou producte que està causant gran rebombori a totes les farmàcies espanyoles. Es tracta d’aquestes vitamines anomenades Carpe Diem. Estan destinades a totes aquelles persones ocupades, treballadores i que se senten esgotades. Aquestes marevelloses vitamines et donaran vitalitat, energia, força, poder, vida i molta resistència.

Carpe Diem, living every day.

PD: Això és un anunci que vàrem fer l’Ana, la Noelia i jo per a Anglès i, com no, haviem d’inserir d’alguna manera el llatí i demostrar un cop més als de matemàtiques que el llatí està de moda.

Photobucket

Annia García

2n batxillerat I. Isaac Albéniz

De quin mite es tracta?

Estava llegint EL BESO, una de les llegendes de Bécquer,  i m’he adonat de que està inspirada en una de les metamorfosis d’Ovidi. Aquí us deixo una de les rimes que fa referència a la llegenda. A veure si descobriu de quin mite es tracta! Vid. àudio aquí.

RIMA LXXVI

En la imponente nave
del templo bizantino
vi la gótica tumba a la indecisa
luz que temblaba en los pintados vidrios

Las manos sobre el pecho,
y en las manos un libro,
una mujer hermosa reposaba
sobre la urna del cincel prodigio.

Del cuerpo abandonado
al dulce peso hundido,
cual si de blanda pluma, y raso fuera,
se plegaba su lecho de granito.

De la sonrisa última
el resplandor divino
guardaba el rostro como el cielo guarda
del sol que muere el rayo fugitivo.

Del cabezal de piedra,
sentados en el filo,
dos ángeles, el dedo sobre el labio,
imponían silencio en el recinto.

No parecía muerta;
de los arcos macizos
parecía dormir en la penumbra
y que en sueños veía el paraíso.

Me acerqué de la nave
al ángulo sombrío
como quien llega con callado paso
junto a la cuna donde duerme un niño.

La contemplé un momento,
y aquel resplandor tibio,
aquel lecho de piedra que ofrecía
próximo al muro otro lugar vacío,

en el alma avivaron
la sed de lo infinito,
el ansia de esa vida de la muerte,
para la que un instante son los siglos…

Cansado del combate
en que luchando vivo,
alguna vez recuerdo con envidia
aquel rincón oscuro y escondido.

De aquella muda y pálida
mujer me acuerdo y digo:
¡oh qué amor tan callado el de la muerte!
¡Qué sueño el del sepulcro tan tranquilo!

Laura Galán

2n de batxillerat de grec i llatí

El mite d’Andròmeda a “Downton Abbey”

Acaben d’ estrenar a Antena 3 la primera temporada de “Downton Abbey“, una sèrie d’origen anglès que ha tingut molt d’èxit. Us faré un breu resum perquè entengueu la relació que establiré més tard. Durant el primer i el segon capítol, s’explica la situació d’una família de l’aristocràcia anglesa de 1912 que ha perdut els seus dos únics hereus i només hi ha una solució, que un cosí molt llunyà, que ni tan sols és noble, es casi amb la primogènita, Mary. Aquests dos, no tenen una presentació molt cordial, ja que des d’un primer moment hi ha malinterpretacions, així que quan fan el sopar de presentació a la mansió, sorgeix un diàleg sarcàstic basat en el mite d’Andròmeda, que només entenen ells dos.  Ella s’identifica amb Andròmeda, ja que el seu pare la condemna a casar-se amb un monstre (ell), però és digna d’un príncep com Perseu, que espera no trigui en rescatar-la. Recordeu el mite d’Andròmeda? El vàrem llegir a Narracions de mites clàssics, 3a part!

Aquí us deixo el vídeo del segon capítol.

[youtube]http://youtu.be/YtAiRrUDhVQ[/youtube]

Laura Galán
2n de Batxillerat Grec i Llatí

Un final diferent: Combat singular

Aquest article se m’ha ocorregut gràcies a l’article de la Coty i al de la Marina. A classe ens van dir que havíem de fer una altra versió de l’episodi mític que més ens hagués agradat i vaig pensar en aquell en què Menelau s’enfronta a Paris en el marc de la Guerra de Troia. He fet un guió cinematogràfic en el qual aquest episodi acaba d’una forma diferent.

Vet aquí la meva pel·lícula i el meu final inesperat:

Menelau es troba lluitant amb Paris, aquest últim perdent la seva oportunitat d’estar amb Hèlena. I quan se suposa que Afrodita hauria d’ajudar-lo, per haver-la escollit a ella com a la més bella, no hi apareix.

Al mont Olimp, Afrodita i Atena estan discutint quina és la més bella de les dues.

Afrodita: Jo sóc la més bella, perquè Paris em va donar la poma d’or a mi com a prova de bellesa i era un humà qualsevol, completament imparcial.

Atena: Jo sóc la deessa de la guerra i hauria de ser jo la més bella, digui el que digui un simple humà.

Mentre té lloc aquesta dicussió, es pot veure Paris morint per l’amor envers Hèlena, que Afrodita va fer que sentís. A causa d’aquesta dea moriria i Hèlena hauria de tornar amb Menelau, el seu espós, després d’haver fugit per no estar amb ell mai més.

Paris: (pensa) Per què em falles ara, Afrodita, després de tot el que vaig fer per tu.  Jo, que et vaig triar la més bella de totes les deesses de l’Olimp i tu, a canvi, em fas això, em deixes morir aquí, tot sol. Adéu Hèlena, t’estimo i sempre t’estimaré, t’esperaré als Camps Elisis, que és on tu has d’anar després de la teva mort i on ens retrobarem una altra vegada per estar junts per sempre.

Paris es troba ferit a terra amb la seva espasa a la mà dreta intentant fer un últim cop a Menelau com a prova del seu valor, però aquest no es deixa enganyar i a la mínima oportunitat li travessa el pit amb la seva espasa, deixant-lo allà al terra després de tantes ferides: punyalades, caigudes…

A l’Olimp, Afrodita sent la mort del seu protegit, Paris, i quan mira, el veu a terra, mort, sense cap oportunitat de tornar a dir a Hèlena que l’amava i al seu germà i el seu pare que el vengessin. Afrodita sempre sentirà a sobre seu la mort d’un heroi de Troia i, segurament, la de tots aquells que intentin venjar-lo.

Si no fós per l’amor de Paris cap a Hèlena, que va fer sentir Afrodita, ell seguiria viu, estaria al bosc amb Enone, una nimfa de la boscúria, sense cap problema a la seva vida. Per culpa d’Afrodita hi hauria més morts al camp de batalla amb el propòsit de venjar Paris.

Surten les lletres a la gran pantalla de cinema i s’encenen els llums. Es pot veure tothom plorant per aquest final, en el qual es veu la mort d’un gran heroi i no se sap com continuarà, si Hèlena podrà reunir-se amb Menelau o no, si moriran més herois com Aquil·les, Agamèmnon, Hèctor… o si hi haurà un final feliç després de tota la tristesa.

Cílix del 485 a.C. Musée du Louvre, Paris
Menelau, espasa en mà, persegueix Paris, que fuig i rep l’ajuda d’Àrtemis i Afrodita.

Aquesta és una imatge de la vertadera història de combat singular, en el qual la batalla es deté per a la celebració del duel singular, amb la promesa que el vencedor es quedaria amb Hèlena. Menelau està a punt de matar a Paris, però aquest és salvat per Afrodita i és enviat al costat d’Hèlena.

Com creieu que continuarà aquest mite?

Què és un cílix? Comenteu la imatge: la decoració, els personatges…

Thaïs Jiménez

1r Batxillerat. Grec i Llatí.