Un final diferent: Combat singular

Aquest article se m’ha ocorregut gràcies a l’article de la Coty i al de la Marina. A classe ens van dir que havíem de fer una altra versió de l’episodi mític que més ens hagués agradat i vaig pensar en aquell en què Menelau s’enfronta a Paris en el marc de la Guerra de Troia. He fet un guió cinematogràfic en el qual aquest episodi acaba d’una forma diferent.

Vet aquí la meva pel·lícula i el meu final inesperat:

Menelau es troba lluitant amb Paris, aquest últim perdent la seva oportunitat d’estar amb Hèlena. I quan se suposa que Afrodita hauria d’ajudar-lo, per haver-la escollit a ella com a la més bella, no hi apareix.

Al mont Olimp, Afrodita i Atena estan discutint quina és la més bella de les dues.

Afrodita: Jo sóc la més bella, perquè Paris em va donar la poma d’or a mi com a prova de bellesa i era un humà qualsevol, completament imparcial.

Atena: Jo sóc la deessa de la guerra i hauria de ser jo la més bella, digui el que digui un simple humà.

Mentre té lloc aquesta dicussió, es pot veure Paris morint per l’amor envers Hèlena, que Afrodita va fer que sentís. A causa d’aquesta dea moriria i Hèlena hauria de tornar amb Menelau, el seu espós, després d’haver fugit per no estar amb ell mai més.

Paris: (pensa) Per què em falles ara, Afrodita, després de tot el que vaig fer per tu.  Jo, que et vaig triar la més bella de totes les deesses de l’Olimp i tu, a canvi, em fas això, em deixes morir aquí, tot sol. Adéu Hèlena, t’estimo i sempre t’estimaré, t’esperaré als Camps Elisis, que és on tu has d’anar després de la teva mort i on ens retrobarem una altra vegada per estar junts per sempre.

Paris es troba ferit a terra amb la seva espasa a la mà dreta intentant fer un últim cop a Menelau com a prova del seu valor, però aquest no es deixa enganyar i a la mínima oportunitat li travessa el pit amb la seva espasa, deixant-lo allà al terra després de tantes ferides: punyalades, caigudes…

A l’Olimp, Afrodita sent la mort del seu protegit, Paris, i quan mira, el veu a terra, mort, sense cap oportunitat de tornar a dir a Hèlena que l’amava i al seu germà i el seu pare que el vengessin. Afrodita sempre sentirà a sobre seu la mort d’un heroi de Troia i, segurament, la de tots aquells que intentin venjar-lo.

Si no fós per l’amor de Paris cap a Hèlena, que va fer sentir Afrodita, ell seguiria viu, estaria al bosc amb Enone, una nimfa de la boscúria, sense cap problema a la seva vida. Per culpa d’Afrodita hi hauria més morts al camp de batalla amb el propòsit de venjar Paris.

Surten les lletres a la gran pantalla de cinema i s’encenen els llums. Es pot veure tothom plorant per aquest final, en el qual es veu la mort d’un gran heroi i no se sap com continuarà, si Hèlena podrà reunir-se amb Menelau o no, si moriran més herois com Aquil·les, Agamèmnon, Hèctor… o si hi haurà un final feliç després de tota la tristesa.

Cílix del 485 a.C. Musée du Louvre, Paris
Menelau, espasa en mà, persegueix Paris, que fuig i rep l’ajuda d’Àrtemis i Afrodita.

Aquesta és una imatge de la vertadera història de combat singular, en el qual la batalla es deté per a la celebració del duel singular, amb la promesa que el vencedor es quedaria amb Hèlena. Menelau està a punt de matar a Paris, però aquest és salvat per Afrodita i és enviat al costat d’Hèlena.

Com creieu que continuarà aquest mite?

Què és un cílix? Comenteu la imatge: la decoració, els personatges…

Thaïs Jiménez

1r Batxillerat. Grec i Llatí.

15 thoughts on “Un final diferent: Combat singular

  1. Margalida Capellà Soler

    Thaïs, l’enhorabona per aquest final diferent! Els meus alumnes t’agrairan l’oportunitat de recuperar una tasca que alguns tenien pendent en el Moodle de Grec 1 i així poder recuperar la nota del seu qualificador personal.
    Ho he posat al Facebook de Fildelesclassiques Aracne (que per cert els alumnes de l’Albéniz no hi sou, a què espereu?) i ha agradat el teu escrit a el mateix escriptor Antoni Garcia Llorca que un bon dia el vàrem tenir a l’institut Cristòfol Ferrer i ens va encisar a tots.

  2. Teresa Devesa i Monclús

    Caram, Thaïs, per ser el teu primer post (t’ha costat massa enllestir-lo) és tot un honor que agradi a un escriptor amb tanta imaginació com l’Antoni García Llorca.

  3. Ariadna Jiménez

    Quin història més original. La veritat que el final podria ser que Aquil·les, que en aquest cas no mor, com realment passa i Tetis, en grec Θέτις,una de les nereides més conegudes, ho sap.
    Ja continuaré.

  4. Edgar Baena

    Quin orgull poder tenir la aprovació d’un escriptor tan important com és Antoni Garcia Llorca!

    La teva història Thaïs, pero, m’ha deixat una mica fred ja que Paris no va ser un personatge que es recordi per la seva força o per la seva habilitat al camp de batalla, llavors l’ùnic “punt negatiu” de la teva història (opinió totalment personal) és el canvi de paper que li dones a Paris.

    El teu mite suposo que podria continuar amb la gran guerra que ocasionaria la mort d’un princep. Però una cosa , i molt important, podria passar, ja que si Paris mor, Aquil·les continuaria viu i això hagues desencadenat en una cadena de morts troianes que ara mateix es recordaria per la quantitat de sang i fetge.

    Un cílix és una peça de ceràmica poc profunda i amb dues nanses horitzontals i com en totes les peces de ceràmica els grecs hi representaven fets històrics.

  5. David Gomollón

    Trobo que aquest final és força trist, la veritat.
    La continuació no la tinc força clara, però el que és segur és que canviarien moltes coses, ja que Paris és un personatge molt important durant tot el mite. Una de les coses que canviarien segur, per exemple, és que Aquil·les no seria assassinat per Paris, o directament, no seria assassinat. Una altra continuació possible seria que Príam se sent molt deprimit i es rendeix, abandonant la guerra.

    Un cílix és un recipient de ceràmica que te dues nances colocades horitzontalment. La decoració d’aquest recipient la trobem a l’interior. És un recipient força semblant al càntaros, però aquest te les nances col·locades de forma vertical.
    La decoració d’aquesta imatge esta feta amb figures vermelles… (continuació pendent)

  6. Teresa Devesa i Monclús

    És interessant comprovar que la majoria heu destacat, com a conseqüència més important, el fet que la mort de Paris suposa la del botxí d’Aquil·les. Ara bé, també teniu clar que el drama i el carnatge no s’atura pas…
    Tahïs, què podríem contestar a l’Edgar sobre el caràcter de Paris? La seva visió crítica sovint ajuda a enriquir el diàleg. Llàstima que no hi participi més…

  7. andrea martinez serrano

    Molt bona, aquesta altre versió d’un míte tan important en el cícle Troia com la batalla entre els dos amants d’Hèlena.
    Ultimament està molt de moda això d’inventar-se noves històries, no?
    El final d’aquest cícle es bastant mític no us sembla?, jo crec personalment que els mites es poden reversionar i canviar a gust de tots però perden totalment la seva esencia que els fa únics en la literatura.

  8. Thaïs Jiménez

    La veritat, per a mi és un gran honor que li hagi agradat a un escriptor tan important. I ara que ho dius, Margalida, si és veritat que no m’he enrecordat de posar-me al facebook al fil de les clàssiques.
    Edgar, gràcies per la teva crítica, el que passa és que Paris, per a mi, és un personatge que m’agrada moltíssim i volia que acabés amb un final heroic, perquè per a mi s’ho mereixia. També m’agrada molt el drama i alguns que altres finals tristos, sobretot si s’ho mereixen, i se’m va ocorrer d’escriure això per expressar més o menys el meu punt de vista, la meva opinió.
    Teresa, gràcies a una classe que ens vas donar en la qual deies que la sang i aquestes coses no s’acababen mai, vaig tenir en part la idea de la mort.

    Gracies a tots per comentar el meu article. Adeu!:)

  9. sara caoduro

    Hola!
    Thais aquesta versió m’ha agradat! No podria imaginar com acabaria la història.
    Ara que Menelau ha aconseguit matar a Paris i tenir la seva dona Hèlena, li falta només aconseguir el poder de Troia. Doncs, ara que té Hèlena,hi han dues opcions : marxaria cap al seu territori o seguiria lluitan per Troia.

    Aquesta imatge representa una escena de la guerra de Troia. Hi ha representat Menelau, Paris, Afrodita i Àrtemis. Aquest vas es diu cilix i és una peça de ceramica que servia per beure. Era baix amb dues nances oritzontals. La decoració és de figures roges amb fons negre.

  10. gimenez_tha Post author

    Sara, estic contenta que t’hagi agradat la meva versió. Estic esperant veure la teva =D
    Bueno la veritat és que, si jo fos Menelau, m’aniria cap al meu territori i em deixaria de guerres ja que els altres no m’han fet res només m’ho havia fet Paris, però ves a saver…

  11. Teresa Devesa i Monclús

    M’alegro, Sara d’haver-te inspirat. Ara bé, no us penseu que em passo l’estona parlant de sang i fetge, el que passa és vam fer una mica de teatre per escenificar la frase del tema de les preposicions (ed. Teide) en què el guerrer introdueix l’espasa a través de la cuirassa, per clavar-la al pit del contrincant. La riquesa del sistema preposicional grec, que combina preposicions i casos, s’ha de veure i viure per entendre-la!

  12. Thaïs Jiménez

    Teresa em sembla que t’has equivocat amb el nom però bueno… jajaja.
    Però la culpa no la té ningú ni la Margalida ni tú Teresa perquè només va ser aquest dia que en vas parlar d’això i se’m va quedar ja per sempre.

  13. Teresa Devesa i Monclús

    Pocs que som, Thaïs, i a sobre m’equivoco de nom! No pateixis per això de la “culpa”, que la Margalida i jo estem encantades de comprovar que una frase grega dóna per tant. I sí, la Margalida té en certa part la culpa, perquè, com a autora del llibre, ella ha triat la frase. I ben triada, a més.

  14. Marina García

    Thaïs, m’ha agradat molt la teva versió del combat. Amb aquest canvi Paris no materia a Aquil·les, i la história seguiria canviant.
    La imatge mostra un cílix, que tenia dues nances horitzontals i servia per beure. Està decorat amb figures rojes. Tal i com diu la Thaïs la imatge del cílix mostra Menelau està a punt de matar a Paris, però que és salvat per Afrodita. Això és el que seria diferent i Afrodita no podria salbar-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *