De quin mite es tracta?

Estava llegint EL BESO, una de les llegendes de Bécquer,  i m’he adonat de que està inspirada en una de les metamorfosis d’Ovidi. Aquí us deixo una de les rimes que fa referència a la llegenda. A veure si descobriu de quin mite es tracta! Vid. àudio aquí.

RIMA LXXVI

En la imponente nave
del templo bizantino
vi la gótica tumba a la indecisa
luz que temblaba en los pintados vidrios

Las manos sobre el pecho,
y en las manos un libro,
una mujer hermosa reposaba
sobre la urna del cincel prodigio.

Del cuerpo abandonado
al dulce peso hundido,
cual si de blanda pluma, y raso fuera,
se plegaba su lecho de granito.

De la sonrisa última
el resplandor divino
guardaba el rostro como el cielo guarda
del sol que muere el rayo fugitivo.

Del cabezal de piedra,
sentados en el filo,
dos ángeles, el dedo sobre el labio,
imponían silencio en el recinto.

No parecía muerta;
de los arcos macizos
parecía dormir en la penumbra
y que en sueños veía el paraíso.

Me acerqué de la nave
al ángulo sombrío
como quien llega con callado paso
junto a la cuna donde duerme un niño.

La contemplé un momento,
y aquel resplandor tibio,
aquel lecho de piedra que ofrecía
próximo al muro otro lugar vacío,

en el alma avivaron
la sed de lo infinito,
el ansia de esa vida de la muerte,
para la que un instante son los siglos…

Cansado del combate
en que luchando vivo,
alguna vez recuerdo con envidia
aquel rincón oscuro y escondido.

De aquella muda y pálida
mujer me acuerdo y digo:
¡oh qué amor tan callado el de la muerte!
¡Qué sueño el del sepulcro tan tranquilo!

Laura Galán

2n de batxillerat de grec i llatí

12 thoughts on “De quin mite es tracta?

  1. Margalida Capellà Soler

    Laura, estic molt contenta! És increïble de quina manera estàs aplicant la interdisciplinarietat! És fantàstic que a classe de literatura castellana hagis relacionat aquesta rima de Bécquer amb el mite ovidià llegit el curs passat a Narracions de mites classics. A veure què n’opinen els companys!

  2. Laura Galán

    Hola:)
    Jo també em vaig sorprendre quan vaig adonarme’n de la similitut entre el mite i la rima! Tot i que recomano a tothom que llegeixi la llegenda, és preciosa! I la rima deriva d’aquesta.

  3. cledesma06

    Hola! Bona troballa Laura, en els referents de la poesia que estudiem a castellà.
    Aquests versos van dedicats a Galatea, del mite de Pigmalió i Galatea.
    En aquell mite ella, Galatea, és una estàtua i ell, el rei Pigmalió, el seu creador qui s’enamora perdudament de la seva perfecta estàtua. Així doncs, Afrodita, endolcida pel seu amor i les súpliques de l’home, transforma l’estàtua, just en el moment en el que la besa, en una noia real.

  4. Irena

    Hola laura:D
    Quin poema tan maco, em recorda bastant a Pigmalió i Galatea.
    A les narracions de mites clàssics expliquen que Pigmalió buscava una dona amb un ideal de bellesa que correspongués amb el cànon i prototip perfecte de bellesa ideal. Finalment, aquest decidí no casar-se i dedicar-se a crear les estàtues més belles amb el seu amor.
    Aleshores, escolpí l’estàtua d’una jove, la que anomenà Galatea, tan perfecta i tan bonica que es va enamorar perdudament, tant que va somiar que aquesta cobrava vida.
    Al despertar-se, en lloc de l’estàtua es va trobar a Afrodita, que li digué que mereixia ser feliç, una felicitat que ell mateix havia plasmat. I que l’estàtua que havia creat era la que buscava. Li va dir que la estimés i defenses de tots els mals, i doncs la Galatea es va transformar en una dona real.
    Aquest mite em recorda bastant a “pinoxo”.
    Bon artícle laurii!:D
    vale

  5. Oriol García

    Hola Laura! Com diu la Irena, em recorda al mite de Pigmalió i Galatea, una història d’amor entre un rei que va esculpir la figura d’una dona i es va enamorar d’aquesta estàtua de pedra. Buscant per Internet, he trovat que aquest mite a arribat fins al Japó, a l’altre punta d’on estem situats nosaltres, inspirat amb el manga.
    Hi ha un vídeo musical on canten el mite. Està subtitulat en espanyol i canten a dues veus.(Les lletres de dalt, les grogues, són les que canta Len, o, en aquest cas, Pigmalió. Les lletres de baix, les roses, són les que canta Luka, o millor dit, en aquest cas, Galatea. Les blaves que van apareixent a meitat de cançó, són les que expliquen el mite pròpiament dit.)

    Aquí està l’enllaç a youtube per a que mireu el video:

    http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=9gC1M-tq2bc

  6. Laura Galán

    jajajaj quina gràcia! fins i tot a Japó ha arribat el mite de Pigamlió i Galatea! Moltes gràcies Uri! és una prova molt bona sobre la pervivència del món grec:)

  7. Thaïs

    Ave!
    Jo crec que aquests versos de les llegendes de l’escriptor posromàntic Gustavo Adolfo Bécquer, estan inspirats en el mite classic que va fer Ovidi en les metamorfosis,de Pigmalió i Galatea. Ja que esmenta una dona de granit, que no parla sembla que estigui morta. I suposo que el bes, voldrà expresar de la manera en que Galatea va cobrar vida. Aquest llegenda està moltinfluenciada pel mite clàssic i que més ben escollit que aquest tan romàntic?
    vale!!

  8. Teresa Devesa i Monclús

    Vosaltres també l’he llegit, aquest poema, a Badalona? Veig que coneixes l’autor Thaïs.

  9. andrea martinez serrano

    Quin poema més precios, em recorda tant als meus inicis en la lectura. El llibre de Rimas y Leyendas de Gustavo Adolfo Becquer va ser el meu primer comntacte amb els versos, les rimes, els jocs de paraules… fent que m’envadalis de tal manera que volgués seguir llegint aquesta mena d’obres d’art.
    Després de tants anys trobo que tant la literatura que m’encanta com els mites classics que actualment estudio estan plenaments relacionats. Estic orgullosa de poder llegir i entendre pels coneixements que vaig adquirint.

  10. Ariadna Jiménez

    Ave!
    L’any passat vam llegir les llegendes de Gustavo Adolfo Bécquer, un poeta i narrador espanyol de la literatura romàntica. Després de llegir “Les Metamorfosis” d’Ovidi a quart d’ESO, puc observar que “El Beso”, una llegenda de Bécquer, s’inspira en un mite. Aquest mite és el de Pigamlió i Galatea. Fragments com :” De aquella muda y pálida
    mujer me acuerdo y digo:¡oh qué amor tan callado el de la muerte! ¡Qué sueño el del sepulcro tan tranquilo!” són un gran reflex del mite en la llegenda. Per tant, aquest és un cas més d’influència d’un poeta llatí a un espanyol més tardà. Aixó també ocurreix amb d’altres poetas espanyols com Góngora i el tópic “beatus ille”…
    Vale!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *