Tag Archives: Mitologia

POSIDÓ I HERMES (DIÀLEG DELS DÉUS)

POSIDÓ I HERMES (DIÀLEG DELS DÉUS) DE LLUCIÀ DE SAMÒSATA from Francesc Franquet on Vimeo.

Continuem amb les estrenes. En aquesta ocasió us presentem un dels diàlegs dels déus, el de Posidó i Hermes de Llucià de Samòsata. Els dos déus mantenen un interessant diàleg sobre el curiós naixement del déu Dionís.

M’agradaria que respongueu les següents qüestions:
Per què el déu Dionís va néixer d’aquesta manera tan singular?
Quins són les seves funcions, símbols i atributs? Qui va ser Ganímedes i explicar la seva història.
Esperem que us agradi la filmació i fins aviat, gaudete!

Francesc Franquet
INS Ramon Berenguer IV d’Amposta

Cartes divines als aràcnids III

Hola terrestres,

Sóc el déu Hades i encara que no sapigueu us he vingut a veure a Sant Hilari més d’un cop, tot i que no m’heu vist mai ja que porto un casc que em fa totalment invisible. Un consell que us dono és que no em vingueu a veure, a no ser que estigueu morts perquè el meu gos Cèrber no us deixarà passar i un cop morts no us deixarà sortir del meu domini: el món  subterrani. Per cert, disfruteu de la vida, que és molt curta i d’aquí a poc… us reunireu amb mi!

El déu Hades

Agostino Carraci, Pluto (1592)

 

Jose Gómez

Cultura clàssica 3r ESO
INS Anton Busquets i Punset

Fins i tot a Monster High!

Monster High està triomfant i les nines Monster High van ser  tan demanades aquest Nadal que moltes nenes es van quedar sense o varen haver de fer hores de cua per aconseguir-ne una; però potser no sabíeu que també hi podem trobar referents clàssics. Són per tot, eh!

A veure si m’ajudeu a localitzar-los.

Per cert, sabeu qui és i en quin personatge de la mitologia grega s’han inspirat els seus creadors? Com es diu la seva mascota i per què?

Fotografies de Valèria

Valèria

E.Primària

Versos d’ara i de sempre a la Viquilletra

Enguany, els alumnes de 2n de Batxillerat de l’institut Isaac Albéniz de Badalona ens hem presentat al concurs de la Viquilletra. Som un grup que estudiem les llengües clàssiques i la literatura catalana. Un dia vam començar a llegir el manuscrit deixat per Joan Maragall i reescrit per Carles Riba sobre l’obra Nausica. Va ser tanta l’emoció i el sentiment que ens va transmetre que ens vam animar a presentar-nos en aquest concurs i situar-la en els nostres dies. És per això que presentarem uns fragments seleccionats per tal que pugueu veure el sentiment d’una jove, Nausica, i el valent Ulisses.

A priori us ensenyem el vídeo de presentació del nostre grup Versos d’ara i de sempre.

Jordi Berdún

2.2 Batxillerat

L’Olimp, com te l’imagines?

 

ἡ μὲν ἄρ᾽ ὣς εἰποῦσ᾽ ἀπέβη γλαυκῶπις Ἀθήνη
Οὔλυμπόνδ᾽, ὅθι φασὶ θεῶν ἕδος ἀσφαλὲς αἰεὶ
ἔμμεναι. οὔτ᾽ ἀνέμοισι τινάσσεται οὔτε ποτ᾽ ὄμβρωι
δεύεται οὔτε χιὼν ἐπιπίλναται, ἀλλὰ μάλ᾽ αἴθρη
πέπταται ἀνέφελος, λευκὴ δ᾽ ἐπιδέδρομεν αἴγλη·
τῶι ἔνι τέρπονται μάκαρες θεοὶ ἤματα πάντα.

 

Tal havent dit, partí la dels ulls lluents, Atena,

cap a l’Olimp, on diuen que hi ha la seu per a sempre

ferma dels déus; ni vents la sotraguen, ni pluja la mulla

ni mai neu s’hi acosta sinó que tostemps s’hi desplega

sense núvols l’atzur, i una blanca lluor la corona.

És allí que es delecten els déus benaurats tots els dies.


Homer, ODISSEA VI 41-46 (trad. Carles Riba)

 

Un dibuix fet

Com t’imagines tu l’Olimp?

Diana

Ciència MMXI: L’óssa

Aquest any a Llatí, per participar en la setmana de la ciència, hem hagut de buscar l’origen mitològic de cada animal que coneixem per explicar com presentaven els romans les característiques de cadascun dels animals. En el meu cas m’ha toca l’óssa.

FOTO-FITXA CIENTÍFICA
Photobucket

Classificació científica

Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Subordre: Caniformia

 

Explica un mite que un dia Júpiter (déu de la Tríada capitolina) mentre mira un bosc veu  Cal·listo, l’acompanyant de caça de Diana i es fa passar per Diana i viola Cal·listo. Cal·listo que se sent impura i no pot amagar la conseqüència dels actes de Júpiter, ja que s’ha quedat embarassada, és apartada de Diana i les nimfes.

Durant tot aquest temps, Juno, l’esposa de Júpiter, ha confirmat el dubte de que el seu marit li és infidel ja que ara en té una prova, Arcas, fill de Júpiter i Cal·listo, i com a venjança transforma  Cal·listo en óssa.

Arcas, un anys més tard, estava caçant quan de sobte es va trobar un óssa que el mirava fixament i que no li tenia por. Aquesta óssa era la seva mare, però Arcas no ho sabia i quan estava a punt de matar-la, Júpiter, que havia vist tot el retrobament va convertir Cal·listo en l’estrella Óssa major i a Arcas en l’Óssa menor, i així va impedir que Arcas matés la seva pròpia mare.

Com ja se sap, en la mitología hi ha moltes versions diferents ja que es transmeten de forma oral, en un pàgina he trobat una altra versió que la deixaré aquí.

Aquest mite l’he tret del llibre de les Metamorfosis d’Ovidi.

Júlia Tosses Lagarriga

Ciència MMXI: Galantis, una mostela

La mostela i la gralla són els dos animals que jo he treballat durant la Setmana de la Ciència. Ara us presentaré un d’ells i la seva relació amb el món clàssic.

La mostela

Photobucket

La mostela és el més petit dels mustèlids, la longitud del seu cos, cap inclòs, no supera els 25 cm., i la cua els 7 cm. És un animal petit i allargassat amb tot el cos recobert d’un pelatge curt i fi. El cap, el dors i la cua són d’un color bru clar, i la resta del cos és de color blanc excepte dues taques brunes al coll, en aquest cas és tot blanc. És un dels animals més llestos i vius, aspecte que, a més, transmet a l’observador per la seva mida petita i uns canvis de ritme i direcció contínua en el seu comportament.

Fitxa científica

Photobucket
Font: Viquipèdia

El mite de la mostela

Galantis, serventa d’Alcmena, va ser qui es va convertir en mostela, perquè va enganyar Lucina. Quan s’acostava el moment de néixer Hèrcules (heroi a qui està dedicada la ciutat de Barcelona en l’època romana), Alcmena va cridar Lucina, la deessa que assisteix les dones espantades en el moment de parir. Però aquesta, per comptes d’ajudar-la, es va posar en contra seva  per complaure  Juno. Per molt que cridava, no li feia cas.

Lucina, amb els dits entrellaçats, va pronunciar unes paraules i va interrompre el part. Alcmena desitjava morir encara que  l’envoltaven moltes mares tebanes i Galantis li donava suport. La serventa, que  es trobava al costat d’Alcmena, es va adonar que Juno volia interrompre el part i va utilitzar una treta per enganyar Lucina. Li va fer creure que Alcmena ja era mare i Lucina va fer un bot i va deixar anar les mans; en aquell moment  Alcmena va poder  parir.

Lucina en adonar-se que Galantis l’havia enganyat la va agafar pels cabells i la va arrossegar amb crueltat. Finalment Lucina va castigar Galantis per haver-la enganyat  i la  va convertir en mostela.

Andrea Ocaña

Adonis i Venus: Un amor tràgic

 

Adonis, fill de Mirra, s’ avorria i anava passejant pel bosc, tot intentant trobar salvatges feres per caçar. Corria per les muntanyes, inspeccionava las coves, s’aturava de tant en tant en els rierols que trobava per beure aigua… Semblava que no tenia por a res. O almenys, això era el que pensava.

Un dia, la dea Venus, cansada de volar pel cel amb els seus coloms, va aterrar al bosc. Desitjava donar una volta abans de tornar cap a Xipre. Mentre caminava tranquil·lament, va escoltar estranys sorolls que provenien de molt a prop, i semblava que hi havia un home que estava caçant, perquè se sentien crits i grans passos, com si estigués corrent a gran velocitat. Sigilosa, es va apropar i es va amagar en uns verds arbustos, i tot seguit va treure el cap a poc a poc. Quan ho va fer, no es va poder creure el que va veure. Un jove molt maco, de cabells rossos que li arribaven fins a las espatlles i que sostenia una llança a la seva mà dreta, corria a gran velocitat per atrapar un cérvol de gran cornamenta, que feia tot el possible per desfer-se’n del noi. Adonis començava a respirar dificultosament i, derrotat, es va aturar, deixant escapar la seva presa. Venus llavors ho va saber: se n’havia enamorat bojament  i desitjava moltíssim conèixer el nom d’aquell jove.

Adonis, després que s’hagués normalitzat la seva respiració, va agafar la seva llança del terra i es va disposar a anar-se’n. Va ser quan va escoltar un soroll que provenia molt ran d’on ell es trobava, però no es va girar. El primer que va pensar és que potser era una fera salvatge. Va respirar profundament, concentrant-se tan sols en aquell soroll. ¿És que aquell animal estava pensant atacar-lo per les espatlles? No ho permetria. Creient que ja era el moment, es va girar veloçment per rebre aquella fera. Però es va quedar sorprès en trobar-se amb una dona. Era molt maca i portava una llarga túnica blanca, amb els cabells agafats. Estava allà, immòbil, observant-lo. Es van mirar per un llarg moment que va resultar ser una eternitat. Venus, ara que el veia de front i més  a la vora, va pensar que era molt més maco del que havia imaginat. També li va passar a Adonis, que mai no havia vist una dona tan bonica.

– Qui ets? – li preguntà Adonis amb veu molt suau, baixant la llança.

– Sóc la dea Venus – li respongué amb un llarg somriure.

– I tu qui ets? – li va demanar la dea.

– Em dic Adonis – li digué amb dolçor.

I, fins aquell moment, gràcies a aquella inesperada trobada, tots dos van passar a ser amants. Estaven tan feliços junts que no tenien gens de ganes de separar-se  l’un de l’altra. Però, desgraciadament, aquella felicitat no va durar gaire, i va acabar marcada per la tragèdia. Adonis va morir, atacat per un ferotge porc senglar, en no fer cas a Venus quan li va dir que no emprenyés a las feres, explicant-li la història d’Atalanta i Hipòmenes, que van acabar convertint-se en lleons, com bé sabeu.

Venus va plorar desconsoladament la seva pèrdua.

 

AQUÍ US DEIXO I ESPERO QUE US HAGI AGRADAT!!!

Sara Bernad

1r de Batxillerat

Cartes divines per als aràcnids II

Hola petits guerrers aràcnids!

 

Estimats estudiants de grec, em presento: sóc Ares, el déu de la guerra. Esteu preparats per una mica d’acció? Som-hi, doncs!

Veig que sou joves i forts, per tant esteu a punt per afrontar aquesta petita guerra (que vosaltres anomeneu batxillerat). Acabeu de rebre unes notes i d’aquí poc en rebreu unes altres. Potser alguns no teniu bones notícies, de moment, però no permetré que us rendiu ja que això és de covards!

En la vida trobareu coses difícils i coses més fàcils. Bé, de fet no hi ha res difícil, sempre que hi hagi esforç i constància. Així que res de caure i quedar-se estirat a terra. Camineu o salteu si fa falta, però heu d’arribar a complir els vostres objectius, a fer realitat els vostres somnis! Guanyeu aquesta guerra que jo anomeno vida i no permeteu que ningú us l’enfonsi; busqueu el punt dèbil a l’enemic i claveu-li la llança; protegiu-vos amb els vostres punts forts i sigueu valentes quan a ningú li quedi esperança.  A vegades ens fa falta una petita empenta, algú que ens recolzi, algú que confii en nosaltres. I jo… confio en vosaltres.

El déu Ares

Cartes divines per als aràcnids

 

 

 

 

 

 

Bon dia, aràcnids!

Us parlo des de les profunditats. Avui he pujat a la superfície per saber com anava tot arran de terra, però quasi em moro de fred a la costa, així que no vull ni imaginar el fred que tindreu aquí a Sant Hilari. Tot i així, sempre podeu deixar alguna aixeta oberta i potser us vinc a fer alguna visita!

Només volia dir-vos que tingueu molta empenta a seguir endavant amb aquest curs, que només queden dos trimestres! Si fossiu al mig del mar amb un vaixell us enviaria una onada per donar-vos més força, però com que no és així, si més no us puc donar molts ànims! Endavant, que només són quate dies i d’aquí menys del que us espereu estareu aquí a la platja fent-me companyia a 37ºC sota el Sol. Que tingueu molt bon any 2012, i molta sort! una abraçada.

Posidó