Adonis, fill de Mirra, s’ avorria i anava passejant pel bosc, tot intentant trobar salvatges feres per caçar. Corria per les muntanyes, inspeccionava las coves, s’aturava de tant en tant en els rierols que trobava per beure aigua… Semblava que no tenia por a res. O almenys, això era el que pensava.
Un dia, la dea Venus, cansada de volar pel cel amb els seus coloms, va aterrar al bosc. Desitjava donar una volta abans de tornar cap a Xipre. Mentre caminava tranquil·lament, va escoltar estranys sorolls que provenien de molt a prop, i semblava que hi havia un home que estava caçant, perquè se sentien crits i grans passos, com si estigués corrent a gran velocitat. Sigilosa, es va apropar i es va amagar en uns verds arbustos, i tot seguit va treure el cap a poc a poc. Quan ho va fer, no es va poder creure el que va veure. Un jove molt maco, de cabells rossos que li arribaven fins a las espatlles i que sostenia una llança a la seva mà dreta, corria a gran velocitat per atrapar un cérvol de gran cornamenta, que feia tot el possible per desfer-se’n del noi. Adonis començava a respirar dificultosament i, derrotat, es va aturar, deixant escapar la seva presa. Venus llavors ho va saber: se n’havia enamorat bojament i desitjava moltíssim conèixer el nom d’aquell jove.
Adonis, després que s’hagués normalitzat la seva respiració, va agafar la seva llança del terra i es va disposar a anar-se’n. Va ser quan va escoltar un soroll que provenia molt ran d’on ell es trobava, però no es va girar. El primer que va pensar és que potser era una fera salvatge. Va respirar profundament, concentrant-se tan sols en aquell soroll. ¿És que aquell animal estava pensant atacar-lo per les espatlles? No ho permetria. Creient que ja era el moment, es va girar veloçment per rebre aquella fera. Però es va quedar sorprès en trobar-se amb una dona. Era molt maca i portava una llarga túnica blanca, amb els cabells agafats. Estava allà, immòbil, observant-lo. Es van mirar per un llarg moment que va resultar ser una eternitat. Venus, ara que el veia de front i més a la vora, va pensar que era molt més maco del que havia imaginat. També li va passar a Adonis, que mai no havia vist una dona tan bonica.
– Qui ets? – li preguntà Adonis amb veu molt suau, baixant la llança.
– Sóc la dea Venus – li respongué amb un llarg somriure.
– I tu qui ets? – li va demanar la dea.
– Em dic Adonis – li digué amb dolçor.
I, fins aquell moment, gràcies a aquella inesperada trobada, tots dos van passar a ser amants. Estaven tan feliços junts que no tenien gens de ganes de separar-se l’un de l’altra. Però, desgraciadament, aquella felicitat no va durar gaire, i va acabar marcada per la tragèdia. Adonis va morir, atacat per un ferotge porc senglar, en no fer cas a Venus quan li va dir que no emprenyés a las feres, explicant-li la història d’Atalanta i Hipòmenes, que van acabar convertint-se en lleons, com bé sabeu.
Venus va plorar desconsoladament la seva pèrdua.
AQUÍ US DEIXO I ESPERO QUE US HAGI AGRADAT!!!
Sara Bernad
1r de Batxillerat
Sara, l’amor maternal torna ara amb tu a l’enamorament a primera vista i a la passió amorosa!
Salve!
Em sembla un relat escrit amb ganes i que intenta donar molts detalls. Es nota que t’agrada més la part en que els dos enamorats es coneixen que la tràgica mort… Està molt bé! 🙂
De vegades podriem omplir pàgines i pàgines sense avançar en la història, simplement embolcatllant l’acció amb més i més detalls, com un somni que no vols deixar escapar…
Salve!!
Moltes felicitats Sara, està molt ben redactat i es nota que el mite t’agrada i que l’has fet amb ganes! Enhorabona!
Sara, m’agrada molt com ho has redactat, ja que aquesta historia és molt bonica, llastima per la tragedia de la mort.
Salve!!
Sen’s dubte és una história d’amor preciosa, tot i que l’escenari amb la mort del pobre porc senglar no vagi amb la situació
Salve!!
Penso que és una història molt bonica. Em sembla un relat escrit amb ganes i la part més tràgica és la de la mort, tot i així es veu que t’agrada més la part dels enamorats, com a tothom.
Vale!!
Salve!!
Trobo que és una història d’amor molt maca. I com no, amb la seva part tràgica, la mort..
Salve!
Sara!! , està molt bé jaja, m’agradat molt espero que continuis així.
És una història d’amor molt bonica, llàstima per la mort però està molt bé.
Vale!!
Hem sembla una historia molt bonica però a la vegada molt trista, és com el dit de que un cop que ets perfecte sempre hi ha algu que ho canvia tot, en aquest cas Afrodita i Adonis estan perfectes fins que arriba la mort d’Adonis..
Salve!
Es una história d’amor molt bonica peró tràgica per la mort.
Felicitats pel teu article SARA!
Salve!!
És un història que està molt ben redactat, on s’expresen molt bé els sentiments…Moltes Felicitats Sara!
Salve !
M`ha encantat la historia, m’ha agradat tant que he trobat a faltar que fos una mica més llarga, felicitats Sara!
Estic amb tu Laia, es nota uqe la part de la passió li agradava molt més que la part del apassionat amor que el de la tràgica mort. Suposo que si s’explica amb molts detalls és com li dones intensistat i més si es refereix a la passió, com més intensitat li vulguis donar, els lectors, és a dr nosaltres ens fem més la idea de l’intensitat de l’amor.
Moltes gràcies Sara, gràcies a tu hem pogut conèixer auqesta història.
Salve!
Sara! Aquesta historia es molt maca, expresa molts sentiments alhora, sens dubte te una part molt trista la de la mort, pero moltes histories maques la tenen..
VALE!
Salve!!!
Quina història d’amor tràgic tan bonica. Trobo que està molt ben escritai s’entén molt be. Felicitats!
Vale!!!