Hola petits guerrers aràcnids!
Estimats estudiants de grec, em presento: sóc Ares, el déu de la guerra. Esteu preparats per una mica d’acció? Som-hi, doncs!
Veig que sou joves i forts, per tant esteu a punt per afrontar aquesta petita guerra (que vosaltres anomeneu batxillerat). Acabeu de rebre unes notes i d’aquí poc en rebreu unes altres. Potser alguns no teniu bones notícies, de moment, però no permetré que us rendiu ja que això és de covards!
En la vida trobareu coses difícils i coses més fàcils. Bé, de fet no hi ha res difícil, sempre que hi hagi esforç i constància. Així que res de caure i quedar-se estirat a terra. Camineu o salteu si fa falta, però heu d’arribar a complir els vostres objectius, a fer realitat els vostres somnis! Guanyeu aquesta guerra que jo anomeno vida i no permeteu que ningú us l’enfonsi; busqueu el punt dèbil a l’enemic i claveu-li la llança; protegiu-vos amb els vostres punts forts i sigueu valentes quan a ningú li quedi esperança. A vegades ens fa falta una petita empenta, algú que ens recolzi, algú que confii en nosaltres. I jo… confio en vosaltres.
El déu Ares
Hem rebut una carta del déu Posidó i ara fins i tot una de pacífica del déu Ares. Quin any més creatiu que tindrem! Fantàstic!
Margalida,
Molt bon any… Ja veus que els déus “es cuiden” també de donar ànims als alumnes. De totes maneres, encara ens queda camí per recórrer i necessitarem l’ajuda del benvolgut Hefest, hàbil a forjar les armes dels déus, i la saviesa d’Atena perquè ens il.luminin en la tècnica per poder adjuntar les imatges… La carta del déu Ares anava acompanyada d’un magnífic retrat que li va fer la Marta que, aficionada com és també amb la música, es passeja de tant en tant per l’Empremta d’Orfeu.
Per un 2012 ben creatiu! Salut!
Aleshores, Dolors, els déus no ens ho perdonarien. Et prego que me l’envieu per correu i jo ja miraré d’intervenir-hi.
Bon any, Dolors! Tot i que no sempre trobi el moment de comentar, segueixo totes les aportacions de Sant Hilari, que són fantàstiques. A veure si ens veiem aviat!
Quina meravella, Marta! Realment ets tota una artista! L’enhorabona! El déu Ares se’n sentirà ben cofoi i no farà de les seves!
Teresa, esperem que aviat els aràcnids de Sant Hilari-Badalona-Premià ens puguem veure altre cop! Dolors, què hi dius?
Moltes gràcies per la teva confiança, no em fa aprovar però com a mínim em dóna suport i esperança perqué el meu jo del futur es possi estudiar en serio xd, no es broma, ara en serio, gràcies, necessitava que “algú” em digués que es té que lluitar contra els enemics(batxillerat) i que tot és una batalla i encara em queda molta lluita i puc aconseguir-ho.
Adeu Ares.
Hola guapes, el teclat esta boig i no podem posar cap mena de signe de puntuacio, ni apostrofs ni accents.
Aquest text ja el vam llegir i la veritat es que es molt encoratjador en aquestes dates en les quals a 2n de bat estem bastant atrafagats. Aixi que com molts altres aracnids us donem les gracies, perque de tant en tant unes paraules danim no van gens malament.
Un peto.
De tant en tant? SEMPRE VAN BÉ I SÓN NECESSÀRIES! Ànims, noies i professora de Sant Hilari. Acceptem les disculpes per la manca d’accents i apòstrofs, però crec que heu de demanar un teclat nou a la direcció per escriure a Aracne!
Aunque fagi 4T ESO, crec que aquest text ens donà ànims a tots els estudiants, i sobretot quan comencen els nervis pels exàmens i per moltes coses més.Crec que tothom necessita algú que l’ajudi, però MAI podem dir que el temps se’ns fa curt o que passa volant, perquè com deia Sèneca “no és que sigui curt el temps de què disposem, és que n’hem perdut molt”.
Una abraçada molt forta des de una altra alumna de Sant Hilari. (:
Una citació ben encertada, Anna!
Salveee.
Mai hauria imaginat que un déu tant bruto com Ares hagi escrit una carta tan pacífica com aquesta. La veritat es que les seves paraules son les més motivadores de totes per aquella gent que no ha tingut tanta sort amb les notes.
Valee!!!.
Zicora,
Fins i tot els més durs i guerrers tenen una mica de cor… potser el que passen és que es protegeixen en excès. Que el segon trimestre vagi millor!
Audaces Fortuna iuvat!
Anna,
Quina alegria veure el teu comentari a l’article de la Marta i més encara acompanyat de les sàvies paraules de Sèneca! Al teixit aràcnid sempre són molt benvinguts els comentaris, siguin del curs que siguin!