Aquest és el resultat d’una faula inventada a petició de la professora de català de 2n ESO Mònica:
Què us ha semblat? Us ha agradat? Quin valor pretén transmetre? Us fa venir a la memòria alguna faula d’Isop? Quina? Per què? La dita final què vol dir? En quina expressió llatina troba l’origen?…
Mar Fúnez i Estela Bandera
2n ESO Català
Salve!
El dia 8 de gener després de celebracions, de regals, de dinars i sopars familiars, estava en el sofà amb el portàtil i de cop es va asseure al meu costat la nòvia del meu pare amb un llibre: Contes Macabres, d’Allan Poe. És un llibre amb grans i petites històries terrorífiques amb il·lustracions que et posen la pell de gallina.
Va obrir el llibre i endevineu………………..(simulem intriga!) hi havia una frase en llatí (simulem sorpresa)!
Dicebant mihi sodales, si sepuchrum amical visitarem, curas meas aliquantulum fore levatas.
Paula Franco
4t ESO Llatí opt. 1
A partir d’uns deures de cap de setmana en què la Margalida ens va manar de veure el programa “Saber latín” dins Saca la lengua de la 2 de TVE, hem entrevistat gent de Premià de diferents edats per tal de saber què opinen del llatí, si en saben i per què s’ha d’estudiar a l’escola. Vet aquí el nostre reportatge aràcnid:
I tu, què n’opines? Pots contestar en comentari les diferents preguntes plantejades als entrevistats del nostre vídeo.
Eva Serrano i Paula Franco
4t ESO Llatí
Ecce!
Alumnes de llatí de 4t
Sabina Cervero i Laura Torrent (imitant la Margalida Capellà)
Un cap de setmana, la Margalida ens va manar de deures que miréssim un programa de la tele, Saca la lengua, on parlaven sobre mots i expressions que utilitzem normalment, i que provenen del llatí. Ens va cridar molt l’atenció en un santiamén perquè qui no ha utilitzat alguna vegada aquesta expressió! De totes maneres en català normatiu hauríem de dir en un tres i no res, en un dir Jesús, en un tancar i obrir d’ulls, amb quatre esgarrapades…
Si no vàreu poder veure aquest programa, us el recomanem sencer, però si voleu recordar el que acabem d’explicar-vos trobareu aquesta expressió a partir del minut 13.10 :
[youtube]https://youtu.be/vLyuLdG698k[/youtube]
Nosaltres hem fet recerca i hem descobert, que efectivament prové del llatí i que s’utilitzava antiguament quan es donaven les mises en aquesta llengua. Al final de la misa, el capellà deia el famós, En el nom del Pare del Fill i de l’Espiritu Sant, Amén, és a dir, el que seria en llatí, In nomine Patris et Filii et Spiriti Sancti Amen. Llavors, santiamén neix de la unió de Spiritus Sancti i amén (de l’hebreu amen “en veritat, certament”, i el seu significat ve de quan el capellà deia això, seguidament s’acabava la misa i ja podies marxar.
També es refereix a que quan els diumenges la gent confessava els seus pecats, i rebien la penitència, havien de resar moltes vegades, i per tant en comptes de dir Spiriti Sancti Amen deien santiamén per acabar ràpid.
D’ aquí surt aquesta expressió col·loquial per referir-se a alguna cosa que es fa ràpidament.
Hi ha moltes més expressions catalanes d’origen llatí i del camp de la religió, ens podríeu ajudar a ampliar les que nosaltres hem trobat en un article de la Margalida publicat a la revista Auriga i explicar-nos quin és el seu origen i el seu significat (també ens ho podríeu demostrar amb un exemple i així quedaria molt més clar):
Sursum corda! (que vol dir, aixequem el cor, que és el que deia el capellà en un moment concret de la misa en el qual la gent s’havia d’aixecar, però hi havia persones que no ho feien, i es quedaven assegudes. Vet aquí l’expressió d’aquí no em mou ni el sursum corda).
Alícia Roure 4t.E i Mireia Moral 4t.D (Llatí Optativa 2)
En la música s’utilitzen conceptes sobretot italians, però de tant en tant se’n troba de llatins.
L’altre dia, tocant una sonatina ( que té uns moviments semblants a l’ òpera) vaig trobar l’expressió ad lib. Qui de vosaltres em sabria dir què vol dir?
Bé, us segueixo posant en situació, com us deia, la sonatina que estava tocant tenia els moviments d’una òpera.
L’òpera es caracteritza perquè sempre hi apareix una Aria, que és quan el/la protagonista expressa els seus sentiments. Per posar-vos un exemple, he triat l’Aria d’una òpera molt especial, dedicada a Orfeu i Eurídice. En l’Aria, Orfeu expressa el seu patiment en viure sense Eurídice. No us explico més que aquest mite està a la tercera part del llibre Narracions de mites clàssics i ens l’hem de llegir abans de les vacances de Nadal.]
Aquí podem veure com la mitologia apareix en l’art escènic (ja que l’òpera és actuada), en la música i en la pintura. Com per exemple aquest quadre de Rubens també representant el mite d’Eurídice i Orfeu.
A classe de llatí de primer de batxillerat, tocant per a tots vosaltres:
Laura Luna Surinyach
1r Batx. Llatí
Hola a tothom,
Aquest estiu m’he passejat per un país estranger on mai m’hauria imaginat trobar-me tantes referències llatines. En una ciutat veïna hi vaig trobar un pub que es deia “Tempus fugit”. Llàstima que aquell dia no portava la càmera i no vaig poder fotografiar l’enorme cartell amb un rellotge preciós que ens indicava aquest pas del temps inevitable i alhora la necessitat de gaudir-ne. I jo n’he gaudit força perquè malgrat estar en un país de pluja, he tingut bastants dies de bon temps. Us donaré unes quantes pistes i algunes fotografies perquè em digueu de quina ciutat es tracta i quins fets històrics importants hi van passar. Quan veieu les fotografies ho tindreu força fàcil.
Aquestes primeres restes no us diran gran cosa, però sapigueu que es tracta d’una col·lecció que podem trobar al jardí d’un Museu on hi ha moltes més restes arqueològiques. L’estàtua de l’inici que no us porti a error, ja que no és d’època romana.
En el mateix jardí podem veure la resta d’aquesta fortalesa. Això vol dir que en aquesta ciutat hi havia una legió de manera permanent. Quina era? Aquesta foto potser us podrà ajudar.
I aquí teniu la columna sencera: 
Ja sé que no és de gaire ajuda, però aquí van unes pistes més. La legió va arribar amb l’emperador Adrià quan va visitar la ciutat l’any 122, però abans hi havia arribat la famosa legió que va desaparèixer, la novena. Això era entre el 71 i el 74 dC.
Com tota ciutat romana també tenia el seu Decumanus, tal i com ens mostra la següent fotografia:
Per acabar, dir-vos que en aquesta ciutat hi van morir dos emperadors i en va ser proclamat com a tal un altre. Quins van ser i en quin moment? L’última fotografia us ajudarà.
El nom en llatí de la ciutat era Eboracum. L’origen d’aquesta paraula no és llatí, ni tampoc pertany a una llengua romànica i el seu significat és “lloc de l’arbre del teix”.
A veure com vam les vostres investigacions. D’entrada sembla difícil però estic convençuda que ho trobareu ràpidament. Heu de contestar totes les preguntes: de quina ciutat estem parlant? Quina és la legió que hi estava instal·lada durant un període de la història de l’Imperi Romà? I quins són els emperadors que hi van morir i el que en va ser proclamat?
Ànim i poseu-vos a investigar que aviat començarem les classes i ens hi hem de tornar a acostumar.
Núria
La Lida ens va demanar que triéssim una oda o un èpode d’Horaci i vaig triar aquesta, sense saber ben bé el que significava. Després d’adonar-me de perquè està tan content el poeta romà, vaig pensar que més que una oda alegre era una mica macabre. Però, endinsant-me en la història, vaig descobrir, per altra banda, que el seu odi era compartit per altres contemporanis seus.
Gràcies a la Rebeca, he descobert Prezi, diguem que una actualització fantàstica del Power Point, però on-line. Per a aquesta presentació he fet recerca sobre la pervivència de la frase amb algunes imatges i també he afegit l’oda en castellà, il·lustrada amb imatges. He trobat un vídeo en holandès i llatí que ens la torna a explicar.
Després, gràcies a l’ajut de la Lida també he trobat una ruta de vins homònima al Maresme.
Què en sabeu sobre aquest tòpic d’Horaci? Què creieu de l’oda? Sabríeu trobar més pervivències del tòpic horacià?
Coty Ledesma,
Llatí i grec,
2n Batxillerat.
Aquesta setmana, hem treballat tots plegats Horaci, un dels poetes romans més representatius de l’època d’August. L’activitat tractava d’escollir un dels seus poemes i d’exposar -lo a classe, a més de fer referència a la seva pervivènvia actual A veure què us sembla la meva presentació de l’Oda 2, 10, 5? Espero no haver trencat almenys el tòpic de l’aurea mediocritas horaciana!
Si voleu cantar aquesta oda, potser trobareu la inspiració aquí:
Laura Galán
2n batx. Llatí
Estimats alumnes de llatí, heu vist el super cartell que hi ha a la porta de l’aula?
Doncs vosaltres també podeu fer-ne un! La idea és posar un cartell diferent cada setmana amb un llatinisme o una locució llatina, després poder-lo comentar entres tots i fins i tot triar el millor cartell de tots!
Sabeu què significa aquest primer llatinisme?
Us animeu a fer-ne un?
Penseu que és una bona causa per tornar a reconèixer el llatí!
Valete, amici!
Georgina Tur
4t ESO Llatí