En un santiamén!
General, Llatí 1r, Llatí 4t gener 16th, 2012Un cap de setmana, la Margalida ens va manar de deures que miréssim un programa de la tele, Saca la lengua, on parlaven sobre mots i expressions que utilitzem normalment, i que provenen del llatí. Ens va cridar molt l’atenció en un santiamén perquè qui no ha utilitzat alguna vegada aquesta expressió! De totes maneres en català normatiu hauríem de dir en un tres i no res, en un dir Jesús, en un tancar i obrir d’ulls, amb quatre esgarrapades…
Si no vàreu poder veure aquest programa, us el recomanem sencer, però si voleu recordar el que acabem d’explicar-vos trobareu aquesta expressió a partir del minut 13.10 :
Nosaltres hem fet recerca i hem descobert, que efectivament prové del llatí i que s’utilitzava antiguament quan es donaven les mises en aquesta llengua. Al final de la misa, el capellà deia el famós, En el nom del Pare del Fill i de l’Espiritu Sant, Amén, és a dir, el que seria en llatí, In nomine Patris et Filii et Spiriti Sancti Amen. Llavors, santiamén neix de la unió de Spiritus Sancti i amén (de l’hebreu amen “en veritat, certament”, i el seu significat ve de quan el capellà deia això, seguidament s’acabava la misa i ja podies marxar.
També es refereix a que quan els diumenges la gent confessava els seus pecats, i rebien la penitència, havien de resar moltes vegades, i per tant en comptes de dir Spiriti Sancti Amen deien santiamén per acabar ràpid.
D’ aquí surt aquesta expressió col·loquial per referir-se a alguna cosa que es fa ràpidament.
Hi ha moltes més expressions catalanes d’origen llatí i del camp de la religió, ens podríeu ajudar a ampliar les que nosaltres hem trobat en un article de la Margalida publicat a la revista Auriga i explicar-nos quin és el seu origen i el seu significat (també ens ho podríeu demostrar amb un exemple i així quedaria molt més clar):
- Esquinçar-se les vestidures
- El últims seran els primers
- Anar com un Adam
- Anar d’Herodes a Pilat
- Dir amén a tot
- Perdre l’oremus
- El que estigui sense pecat, que tiri la primera pedra
- Guanyar-se el pa
- L’hàbit no fa el monjo, ni camussa, canonge
- La carn és feble
- Ull per ull, dent per dent
- Cada cosa al seu temps
- Qui cerca troba
- Diner crida (/fa) diner
- Qui troba ver amic troba tresor
- Veure el cel obert
- Ningú no és profeta a casa seva
- Si no hi hagués vi ni dones, totes les coses foren bones
- El que Déu ha unit, l’home no ho separi
- Predicar en el desert
Sursum corda! (que vol dir, aixequem el cor, que és el que deia el capellà en un moment concret de la misa en el qual la gent s’havia d’aixecar, però hi havia persones que no ho feien, i es quedaven assegudes. Vet aquí l’expressió d’aquí no em mou ni el sursum corda).
Alícia Roure 4t.E i Mireia Moral 4t.D (Llatí Optativa 2)

Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.










gener 16th, 2012 at 10:40
Alícia, Mireia, realment m’heu sorprès gratament amb aquest apunt. Crec que, entre el vídeo que estan fent l’Eva i la Paula, haureu aprofitat tots molt bé uns deures de cap setmana: mirar la tele amb seny! A classe hem de fer una pila de coses que a casa no es poden fer. Moltes gràcies!
gener 17th, 2012 at 10:33
:O m’agradat moltíssim ja que m’ha sorprés.
Jo sóc una de les persones que utilitza habitualment “santiamen”, en veritat ho dic perque la meva àvia ho deia sempre.
SALVE!
gener 17th, 2012 at 10:42
Salve!
Mai havia pensat que “Santiamén” era “Spiriti Sancti Amen”.
És una curiositat interessant.
Vale!
gener 17th, 2012 at 10:45
Salve!
Que interessant saber que la major part de les nostres expressions provinguin del llatí, i més de la religió quan nosaltres no els relacionem per a res! Felicitats Alícia i Mireia per haver fet aquest article, ens ha obert els ulls una vegada més!
gener 17th, 2012 at 13:25
M’ha sorprès el saber que moltes expressions que utilitzem el dia a dia provinguin del llatí. molt interessant. No sabia el que significava, però ara? Gràcies Mireia i Alícia!
gener 17th, 2012 at 13:26
Salve
Està molt ben fet aquest article, us felicito, resulta interesant i didàctic, malgrat no acostumo a dir “Santiamen” m’ha encuriosit. Moltes felicitats!
Vale:D
gener 17th, 2012 at 19:05
Salve!!
Jo a vegades dic aquesta expressió i no sabia d’on provenia. M’ha semblat molt interessant l’article i m’ha agradat. Em sonava que venia d’algo llatí i ara se que ve de “Spiriti Sancti Amen”.
Vale!!
gener 18th, 2012 at 09:32
Salve!
Aquest article esta molt ben presentat, y s’explica tot a la perfecció.. moltes felicitats!
Valee
gener 18th, 2012 at 09:41
Salve!
Jo alguna vegada havia utilitzat aquesta expressió però no sabia que venia de(Sancti Amen) tampoc sabia que provenia del llatí, Felicitats!
Vale!
gener 18th, 2012 at 19:58
Alícia, Mireia, es nota que us lo heu currat, us a quedat genial i a part es molt interessant saber que moltes expressions que les deiem cada dia provinguin del llatí. Felicitats!
gener 19th, 2012 at 09:28
salve! conec algunes de aquestes expressions catalanes però no sabia que provenien del llatí, m’heu sorprès.
gener 19th, 2012 at 09:39
Salve!
L’expressó Ull per ull, dent per dent té un origen molt antic. Prové de la llei que va dictar el rei Talió que castigava les ofenses o mals amb el mateix mal rebut per la víctima. El seu significat té a veure amb donar a la persona que ha fet mal a algu, el mateix càstig. Pagar amb la mateixa moneda seria un sinònim.
Perdre l’oremus vol dir desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que cal fer o dir; perdre el control de si mateix. Oremus és la forma verbal llatina que significa ‘preguem’, usada pel capellà per convidar a l’oració. Presumiblement aquesta frase té el seu origen en la situació que algun capellà no trobava el text d’una part variable de la missa per causa d’haver canviat del seu lloc el punt del missal.
Qui troba ver amic troba tresor. Penso que té a veure amb la importància dels amics de veritat, que són difícils de trobar i que n’hi ha molt pocs. D’aquí ve la comparació d’aquests amics amb un tresor.
Felicitats per l’article Alícia i Mireia us ha quedat molt bé!
gener 19th, 2012 at 09:42
Salve!
Felicitats Alícia i Mireia per aquest article. No m’havia mai parat a pensar d’on provenia la paraula Santiamén, i no vaig pensar que igual que moltes de les expressions catalanes que heu posat, provinguessin del llatí.
Molt interessant!
Vale!
gener 19th, 2012 at 09:44
Ave!
Jo també he utilitzat molts cops alguna d’aquestes expressions, sobretot la de “un Santiamén”. Us ha quedat molt bé, noies, i no m’exptranya gens que aquest apunt l’hagueu fet vosaltres! jajajaja
“Anar com un Adam” vol dir anar mal vestit, “Anar d’Herodes a Pilat” vol dir anar d’un lloc a un altre sense profit i “perdre l’oremus” vol dir com perdre el sentit de la realitat, perdre el cap. No sé l’origen de les frases fetes, però!
Vale:D
gener 19th, 2012 at 09:45
L\’expressió de ningú no és un profeta a casa seva significa que generalment les persones que valen no solen veure reconeguts els seus mèrits entre els seus compatriotes.
La frase prové de Jesús que com que ell va poguer predicar a tot arreu menys a Natzaret(la seva terra) on no va ser rebut bé.
gener 19th, 2012 at 09:53
Salve!
Algunes de les expressions que heu ficat les coneixia, altres no. Les que coneixia, m’ha sobtat que vinguin del llatí.
Molt bon apunt i molt bona feina!
Vale!
gener 19th, 2012 at 09:57
Salve!
L’hàbit no fa el monjo, ni camussa, canonge :
és l’adapació de la resposta del papa Hoonori II a la pregunta del bisbe de venecia sobre cuan podiaun aspirant ser monjo. I és veritat per molt que vulguis ser del d’un grup ser com ells no t’asegura ser part del grup.
Els últims seran els primers :
provinentd’una citació biblica cuan la gent es disputava les primeres posicions per un repartiment o espectacle.
Esquinçar-se les vestidures :
és una expresió metafòrica, el poble jueu tenia el costum de esquinçar els seus vestits al escandalitzar-se.
m’ha semblat unarticleolt interessant
Vale!
gener 19th, 2012 at 11:23
Salve!
Gran article, jo que sóc molt aaficionat aa les expressions i m’agraden molt utilitzar-les , m’agrada sobretot la 13 “Qui cerca trova”.
Vale!!
gener 19th, 2012 at 11:30
hahaha hem sembla interessant que la paraula “santiamént” vulgui dir Spiriti Sancti Amen, no ho sabia i m’ha sorprés. La meva mare sempre ha utilitzat aquesta paraula amb el significat de fer-ho tot en un moment, per ejemple… Faig aquest dinar en un santiamént.
gener 19th, 2012 at 11:40
Salve!!
M’ha fet molta gracia aquest article, ja que és una expressió que algunes de les meves amigues avegades utilitzen.
Vale!
gener 19th, 2012 at 11:45
Salve!
M’agrada molt aquest article. Es una curiositat interessant que fa gràcia saber. La veritat és que mai m’havia plantejat d’on provenia la paraula “Santiament” però després de llegir l’article, es veritat que hi ha una semblança entre “Santiament” i “Spiriti Sancti Amen”. Felicitats!
Vale!!!!
gener 19th, 2012 at 16:29
Salve!!
Mai havia sabut que esperit sants estimin era ”Santiament”
gener 19th, 2012 at 16:34
Salve
!
Moltes gràcies per les vostres felicitacions, i pels vostres comentaris! Això si, agrairia que els vostres comentaris fóssin una mica més clars, ho dic per alguns, la veritat és que la majoria estan molt ben fets, però d’aquesta manera, controlant els comentaris, la Lida no em renyarà! jajaja
VALE
gener 19th, 2012 at 16:53
Salve!!
Jo tampoc sabia que “Santiament” que vingues del llatí.
Molt bon article!! Feliciter!!
Vale!!
gener 19th, 2012 at 16:54
Salve!
Jo utilitzo molt sovint el llatinisme en un santiamén!
“Anar com un Adam” signicia una persona que va mal vestida i “Anar d’Herodes a Pilat” significa anar a molts llocs pero sense sentit i per últim la que sé és que “perdre l’oremus” vol dir tornar-se boig, fer coses irracionals.
gener 20th, 2012 at 09:34
Jo també utilitzo el llatinisme “un santiamén”.
“Anar d’Herodes a Pilat” vol dir anar d’un costat a l’altre,”Anar com un Adam” vol dir anar mal vestit i “perdre l’oremus” vol dir perdre el sentit de la realitat.
gener 20th, 2012 at 09:47
Salve!
Jo faig servir frases com:
Guanyar-se el pa: Vol dir que has de treballar per aconseguir el que necessites per viure. El seu orígen ve del passatge bíbilic, en el que Deu castiga a Adam a menjar el pa amb la suor de la seu front, a treballar-sel.
O La carn és fèble: Aquesta frase es recorre per justificar una falta comesa o una feblesa de l’humà.
El seu orígen be de quan Jesús va adreçar aquesta frase als apòstols a l’hort de Getsemaní. La seva traduccó al llatí és: caro infirma est .
gener 20th, 2012 at 12:53
Està super bé saber que expressions així venen del llatí perquè encara li dóna més importància al llatí.
gener 20th, 2012 at 13:22
Salve!
No tenia nidea de que Santiament vingues del llatí, quina sorpresa!
Vale!
gener 22nd, 2012 at 07:24
Voleu dir que ho escriviu bé? Mireu el títol i alguns veureu que no acaba en -t! Feu cas a l’Alícia! Cal comentar però també resposdre les preguntes formulades en blau!
gener 22nd, 2012 at 13:03
Salve!
Primer de tot felicitar a l’Alícia i a la Mireia per l’article, realment m’ha semblat molt interant explicar tot el que heu explicat a partir d’un video que vam veure de deures.
La veritat és que no sabia d’on provenia la expressió en un “santiamén” i ho heu explicat molt bé.
Per una altra part m’ha semblat interant la explicació de l’expressió “predicar en el desert”, per això he intentat buscar d’on prove, he trobat el seu significat. Vol dir fer una cosa sense sentit, una perdida de temps. He trobat que el seu origen és una expressió religiosa, però no he entes del tot perquè l’utilitzaven.
Vale!
gener 24th, 2012 at 13:24
Esquinçar-se les vestidures:
Origen: Ho deien alguns pobles antics i s’esquinçaven els vestits(com el jueu) quan alguna cosa els hi semblava indignant. A partir d’aquí s’ha convertit en una cosa metafòria
I un exmple seria: Quan un esclau l’obligaven a fer algo molt s’esquinçava els vesits ja que era injust.
Anar com un Adam
Origen: És una expressió que parla de Adam els primers dies que estava a la Terra (es a dir nu)
Frase: Aquella dona a la platja anava com un Adam.
Anar d’Herodes a Pilat
Origen: Apareix quan a la narració Evangelica porten Jesus a Pilat i aquest volent esquivar el problema li envia a Herodes i Herodes li torna a enviar a Pilat
Frase: Vaig demanar per soritr als meus pares i vaig acabar anant com d’Herodes a Pilat.
No estava la frase llatina en cap d’aquestes expresions.
gener 25th, 2012 at 09:42
molt bon apunt Mireia i Alícia, està molt ben explicat. no sabia d’on provenia el llatinisme “santiamén”, havia sentit aquesta paraula a dir malgrat jo mai le fet servir. FELICIITATSS per l’apunt
valee!!!
gener 26th, 2012 at 09:38
Salve!!!
Frase: perdre l’oremus
Significa: desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que cal fer o dir; perdre el control de si mateix.
«Oremus és la forma verbal llatina que significa ‘preguem’, usada pel capellà per convidar a l’oració. Presumiblement aquesta frase té el seu origen en la situació de quan alguna persona perdia el fil de la missa
gener 26th, 2012 at 09:44
Salve!!
Frase: Esquinçar-se les vestidures
Significat: Rasgarse las vestiduras
Origen: Segons les antigues Escriptures, era un costum bastant estès entre els habitants el fet d’estripar-se les robes en els moments de desconsol, com a senyal de reconeixement o penediment pels errors comesos.
Vale!
gener 26th, 2012 at 09:52
Les expressions que jo utilitzo normalment són:
Guanyar-se el pa; que significa que si vols alguna cosa has de lluitar i treballar per aconseguir-la.
Cada cosa al seu temps; que significa, que hem de tenir paciència per les coses, i disfrutar el moment, no estar pensant en les ganes que tens de que passi alguna cosa, sinó disfrutar el moment, perquè totes les coses arriben pero necessiten el seu temps.
Qui troba ver amic troba tresor; significa que qui troba un bon amic, vertader, troba un tresor és a dir, que és molt díficil trobar amics de vritat, ja que és molt díficil trobar a una persona amb qui estiguis cómode, que li puguis explicar qualsevol cosa sense preocupar-te de que el que li diguis s’escampi, que estigui allà en tots els bons i mals moments, que et recolzi i t’animi,…etc. I una persona que tingui totes aquestes qualitats és molt dificil trobar-lo, i com que els tresors també són molt díficils de trobar, doncs posen la paraula tresor, com una cosa molt díficil de trobar.
Vale!
gener 26th, 2012 at 16:38
Salve!:D
FRASE: abundans cautelam non nocet
TRADUCCIÓ: l’excessiva prudència no fa mal. Per exemple: “Repasa l’examen, que l’excessiva prudència no fa mal”
FRASE: Tot homines tot sententiae
TRADUCCIÓ: «tants homes, tantes opinions») és una forma de dirallò del «tants caps, tants barrets», per altra part ben català.
FRASE: humescit valide pluvia locus humidus ante
TRADUCCIÓ «sempre plou sobre mullat» Es un vell proverbi medieval. Per exemple: “M’ha reganyat el meu pare després de que la meva mare també ho hagués fet; Em plou sobre mullat!”
Vale:D
gener 31st, 2012 at 22:00
LA veritat es que jo no faig servir molt aquestes expresions, però potser la que més sería aquesta: Veure el cel obert, que s’utilitza per cuan una persona presenta una ocasió propícia per sortir d’una dificultat o aconseguir el que es desitja, es diu que la persona ha vist el cel obert.
(Veure esperança quan semblava tot perdut
Qui cerca troba : que vol dir qui qui busca tot el que desitja, pot trobar tot el que vol. És a dir, que si no paras fins aconseguir una cosa, ho aconseguirás.
Cada cosa al seu temps: vol dir que tot té un moment, que no has de correr per res, és a dir si ha de pasar alguna cosa pasará però cada cosa te un temps.
I per cert felicitats per l’apunt Mireia i Alícia!!
vale!!!:DD
febrer 3rd, 2012 at 09:46
jo aquesta expresio no la utilitzo mai la vritat pero jo ja sabia quin era el seu significat i com es feia sevir abans i ara la gent l’utilitza per dir rapidament o d’aqui a poc, esta molt be que encara no es perdim aquestes petites costums.
ull per ull i dent per dent: vol dir que tal com t’an tractat ho pots fer tu tambe.
febrer 9th, 2012 at 16:41
La que més reconec d’aquí és l’expressió de: Ull per ull, dent per dent. Suposo que és refereix a pagar amb la mateixa moenda, igual , és a dir, el que em facis et faré. Cita la llei del Talió que castigava les ofenses o mals amb el mateix mal rebut per la víctima. (no ho sabia pas!)
febrer 21st, 2012 at 12:59
Salve
!
!
Gràcies pels vostres comentaris, molt interessants! Sembla que quasi tots utilitzeu alguna d’aquestes expresions, no sé que pensar.. encara que m’enrefio de la vostra paraula
VALE
març 7th, 2012 at 09:57
Salve!
un molt bon article, i jo agafo la frase:
Perdre l’oremus – el seu significat és desorientar-se, perdre la memòria.
FRASE: T’annava a dir una cosa però he perdut l’oremus!
vale
març 7th, 2012 at 09:58
Salve!
Molt bon apunt noies, m’ha agradat bastant, a més també va bé perquè amplies vocabulari i frases fetes, cosa que sempre va bé.
-Ull per ull, dent per dent (vol dir que si tu em fas una cosa, jo te la tornaré per igual, és a dir ni et faré menys ni et faré més)
-Cada cosa al seu temps (vol dir que sense pressa, cada cosa passarà quan tingui que passar)
-Qui cerca troba (que qui busca, ho troba, no fa falta explicar molt)
M’ha agradat molt aquesta programa de Saca la lengua, el veig molt original.
maig 21st, 2012 at 12:16
Salve
Està molt bè aquest apunt,no sabia que en un santiamén vinguès del llati, frases fetes que diem normalment, sense saber quin és el seu origen, en descobrir coses com aquestes et fan reflexionar sobre tot el que diem.