Tag Archives: Llatinismes

Semper apertus

El passat mes de febrer, alguns alumnes de 1r de batxillerat vam tenir l’oportunitat d’anar d’intercanvi a Alemanya. Una de les visites organitzades va ser a la ciutat de Heidelberg on vam poder visitar la Universidad Ruprecht Karl de Heidelberg (també coneguda per la Universitat de Heidelberg). El seu nom en llatí és Ruperto Carola Heidelbergensis, ja que va ser fundada per Ruperto I en el 1386. És, per tant, la universitat més antiga d’Alemanya i una de les principals d’Europa en matèria d’investigació.

A l’entrada de la instal·lació hi trobem una frase en llatí: “Semper apertus”, que significa sempre obert.

La història de la creació d’aquest lema es produeix el 18 d’octubre de 1386 quan es va celebrar la cerimònia d’obertura de les portes de la universitat. Com a lema, Marsilius von Inghen, el primer rector de la universitat, va escollir “Semper apertus”, que concretament es refereix a què el llibre d’aprenentatge està sempre obert.

Camila Arigón
1r Batx. Llatí

Referents clàssics a Retrum de Francesc Miralles

Després de llegir-nos el primer llibre de Retrum Quan érem morts  i el segon La neu negra de Francesc Miralles, ens vam adonar que, entre les referències culturals, contenien una gran quantitat de referents clàssics i llatinismes. Hem fet una presentació amb Google drive per tal de poder compartir amb tots els aràcnids aquesta recerca, oberta també a la vostra col·laboració. Per què penseu què hi ha tants llatinismes? Què signifiquen? Per què l’autor els utilitza? Per què tants referents clàssics? (enguany tornarà segurament a visitar-nos i li ho podrem demanar  i confirmar així les nostres hipòtesis, a veure qui ho encerta?). N’heu trobat més? Ens ajudeu a buscar-los i a identificar-los?…

Si us pica la curiositat i voleu trobar més referents clàssics podeu visitar el nostre bloc o si en teniu cap referent que volgueu compartir amb la resta del món el podeu deixar aquí en comentari.

Esperem que us hagi agradat i que  trobeu més referents arreu, és qüestió d’obrir bé els ulls i les orelles perquè de ser-hi hi són.

Elisa Moya i F. Xavier Gras Rossell

2 batx.C Llatí

Referents clàssics a Caçadors d’ombres

Salve!

La saga de Caçadors d’ombres de Cassandra Clare, publicada ja fa uns anys, ha adoptat la màxima popularitat fa poc, quan l’agost del 2013 es va estrenar la primera adaptació cinematogràfica.

Aquí us deixo una petita sinopsi de la saga:

La Clary és una adolescent de quinze anys que viu a Brooklyn, Nova York amb la seva mare. Creu tenir una vida normal,  però tot canvia un dia, quan presencia com dos nois i una noia maten un atractiu noi de cabell blau en una discoteca, el Pandemònium. El seu millor amic Simon, afirma no veure res, igual que els altres joves de la discoteca. La Clary es pensa que s’ha tornat boja, però es tornarà a trobar amb aquells tres caçadors d’ombres quan segresten la seva mare. Des d’aquell dia descobreix la seva verdadera identitat, la de caçadora d’ombres, i s’adona que la seva mare li ha ocultat més coses de les que es pensava. Juntament amb en Jace i els altres dos caçadors d’ombres s’endinsarà en la recerca de la Copa Mortal, un Instrument Mortal que permet crear nous caçadors d’ombres.

Al segon llibre, apareixen nous personatges i noves criatures, els subterranis: homes llop, fades, bruixots i vampirs.

El primer llibre de la saga, Ciutat d’ossos (City of bones) va ser publicat el 2007, i així, any rere any s’han anat publicant els altres llibres: Ciutat de cendra (City of ashes) el 2008, Ciutat de vidre (City of glass) el 2009, Ciutat dels àngels caiguts (City of fallen angels) el 2011 i Ciutat de les ànimes perdudes (City of lost souls) el 2012. L’any vinent, el 2014 es publicarà l’últim llibre de la saga: Ciutat del foc celestial (City of heavenly fire).

Paral·lelament, Cassandra Clare ha escrit una trilogia que explica els orígens dels caçadors d’ombres; Caçadors d’ombres: Els orígens (The mortal instruments: The infernal devices). La trilogia està composta per: Àngel mecànic (Clockwork Angel) publicat el 2010, Príncep mecànic (Clockwork Prince), publicat el 2011 i Princesa mecànica (Clockwork Princess), publicat el 2013.

Aquestes són totes les expressions i els noms llatins que he trobat:

 –Ave atque vale

Els caçadors d’ombres utilitzen sovint aquesta expressió per acomiadar un altre caçador d’ombres quan mor en combat. El seu significat seria “Salutació i comiat”.

Aquesta expressió, però no és original de Cassandra Clare, sinó d’un poema de Catul.Gai Valeri Catul (Gaius Valerius Catullus) era un important poeta romà que avui dia encara influencia els poemes. No se sap gaire de la vida de Catul, probablement va néixer a Verona, dins d’una família rica. Aquí us deixo el poema, amb traducció inclosa on s’esmenta l’expressió. Es titula Carmina.

Carmina

Moltes nacions i molts mars he creuat , germà meu,

per venir a dedicar-te aquests infeliços versos fúnebres,

com a últim tribut a la mort,

i com l’intent de parlar amb aquestes mudes cendres .

Des de que la Fortuna tan injustament ens va separar,

em va privar, ¡pobre de mi!, de l’alegria de veure’t.

Pugui almenys jo, ara, fidel als nostres ancestres

que han conservat el deure d’aquests tristos rituals funeraris

dipositar sobre la teva tomba aquestes llàgrimes com ofrena,

i en l’eternitat, germà, saludar-te i acomiadar-me.

Multas per gentes et multa per aequora vectus

advenio has miseras, frater, ad inferias,

ut te postremo donarem munere mortis

et mutam nequiquam alloquerer cinerem.

Quandoquidem fortuna mihi tete abstulit ipsum.

Heu miser indigne frater adempte mihi,

nunc tamen interea haec, prisco quae more parentum

tradita sunt tristi munere ad inferias,

accipe fraterno multum manantia fletu,

atque in perpetuum, frater, ave atque vale.

 –Dura lex sed lex

Expressió que significa, “la llei és dura però és la llei”. És utilitzada pels caçadors d’ombres per referir-se a les lleis que imposa La Clau, el que vindria a ser més o menys com els jutges.

És una expressió originària del Dret romà, que ens diu que hem d’obeir les lleis per molt dures que ens semblin, encara que no ens agradin.

Fidelis ad mortem

La traducció és “Fidel fins a la mort”. Al llibre, segons diu la Clary és el lema de la policía de Nova York, i està inscrit a les rajoles d’una comisaria abandonada on resideix la manada d’homes llop d’en Luke Garroway.

Facilis descensus Averni

Inscripció que hi ha a l’àngel que permet l’entrada a la Ciutat d’Ossos. Nephilim:Facilis descensus averno. Significa “Nefilim: El descens a l’infern és fàcil”.

Aquesta expressió tampoc és original de l’autora, sinó que ha estat extreta de l’Eneida, de Virgili.

A l’Eneida, Virgili ens explica la història d’Eneas i Sibila, que van baixar a l’infern amb una branca d’or per poder tornar. D’aquí ve l’expressió Facilis descensus Averni, que explica que baixar a l’infern és fàcil, però molt poques persones han pogut marxar-hi. La branca permetia que poguessin sortir de l’infern.

Facilis descensus Averno;

noctes atque dies patet atri iuana Ditis;

Sed revocare gradum superasque evadere ad auras,

Hoc opus, hic labor est.

Baixant sense dificultat a l’Infern;

nits i dies esperen obertes les portes del negre Plutó;

però recuperar la posició i escapar dels vents superiors, de més amunt,

aquest és el treball, aquí està l’esforç.

Ignis aurum probat

Aquesta expressió significa “El foc prova l’or”. És utilitzada per Isabelle quan entra a la Ciutat Infracta, on resideixen les Germanes de Ferro. Amb un ganivet es fa un tall a la mà mentre pronuncia aquesta frase, de manera que el pont llevadís baixa i ella i la Jocelyn, la mare de la Clary hi entren.

És una frase del  filòsof, polític i dramaturg romà Luci Anneu Sèneca, personatge que també apareix a Els jocs de la fam.

Abyssus abyssum invocat

Significa: Un abisme crida a un altre abisme, a la profunditat.

El capítol cinc de Ciutat dels àngels caiguts fa referència a questa expressió: Un infern crida a un altre infern. Un abisme (l’infern) crida un altre abisme.

Beati bellicosi

La frase real en llatí es Beati Pacifici, que significa “Que els pacífics tinguin sort”. La seva traducció castellana és potser més literal: Bienaventurados los pacíficos.

Al llibre s’ha modificat l’expressió per a que signifiqui “Que els guerrers tinguin sort”, “Bienaventurados los guerreros”

Acheronta movebo

Frase que hi ha a l’anell d’en Sebastian, el germà de la Clary. La frase sencera és “Flectere si nequeo superos, Acheronta movebo” i és una frase de Virgili que significa: “Si no puc convèncer el cel, mouré els inferns”.

A l’Eneida, la deessa Juno era enemiga de Eneas i dels troians, i quan Eneas està a punt d’instal·lar-se a terres italianes, pronuncia aquestes paraules. “Si no puc doblegar els déus d’allà dalt (el cel), acudiré a l’Infern”.

Sic semper tyrannis

“Així sempre als tirans” és la traducció de la frase de l’anell que en Sebastian diu a la Clary, ja que l’expressió “Acheronta Movebo” donaria masses pistes sobre els seus plans.

Quod tumeraris: per Jehovam, Gehennam, et consecratam aquam quam nunc spargo, signumque crucis quod nunc facio, et per vota nostra, ipse nunc surgat nobis dicatus Azazel! *

Incocació que utilitza el bruixot Magnus Bane per invocar l’àngel Azazel. Està treta de La tràgica història del doctor Faustus, de Christopher Marlowe.

Christopher Marlowe explica la història de com el doctor Faustus va vendre la seva ànima al diable per aconseguir poder i reconeixement.

In hoc Signo Vinces

“Amb aquest símbol venceràs”.  Segons la llegenda Constantí I va adoptar l’expressió. També apareix en quatre dels sis colors de regiment de la Brigada Irlandesa que van servir en els exèrcits de França des de 1690 fins al 1792.

És utilitzada pels caçadors d’ombres ja que ells tenen molts símbols i escuts, com per exemple, els de cada família de caçadors.

Mea culpa, mea maxima culpa

“La meva culpa, la meva màxima culpa”. és una expressió no tan sols utilitzada pels caçadors d’ombres, sinó per molta gent en l’actualitat.

Magnus Bane

És el bruixot de Brooklyn, un dels personatges més influents al llibre.

Magnus vol dir “el millor”, i Bane vol dir “verí”.

-Magíster

A  Els orígens, en Magíster és un dels personatges principals. Vol dir en llatí “el mestre”.

Pandemónium

Discoteca on la Clary coneix els caçadors d’ombres. Demónium vol dir dimoni. El Pandemónium, per tant és la discoteca on hi van tots els dimonis, subterranis i éssers màgics.

-Praetor Lupus

Grup d’homes llop que ajuda els homes llop recentment mossegats a no perdre el control. En Jordan Kyle hi pertany. Lupus vol dir en llatí  “llop” i praetor vol dir “alcalde”, ja que va ser fundat per Woolsey Scott.

 -El Gard

És la sala on els caçadors d’ombres es reuneixen. El Pont del Gard és també un aqüeducte situat al sud de França, construït durant l’Imperi romà.

Espero que us hagi agradat el meu primer article i que us animeu a llegir els llibres.

Vale!

Paula López

4t ESO opt.3

Llatinismes en els tatuatges

Sabíeu que molta gent es tatua el llatinisme de “Carpe diem”, però no sabíeu que la gent es tatua molts altres llatinismes. Aquí us deixo molts dels llatinismes que he trobat tatuats.

Podríeu dir quin significat tenen cadascun d’aquests llatinismes i frases llatines? I si us tatuaríeu algun d’aquests llatinismes? Si en trobeu més, no dubteu en deixar-lo en comentari.

Laia Bagà Espinosa
Llatí 2n Batxillerat

Llatinismes in situ

Aràcnids i aràcnides, ens trobem a les portes d’un nou curs i des de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona volem afegir-nos a la festa de celebració del 5è aniversari d’aquesta xarxa clàssica que fa temps que ens té ben enxampats també a nosaltres.

El nostre petit gra de sorra ha adoptat la forma d’un Google site que sota el títol de Llatinismes “in situ” pretén ser un recull de llatinismes i aforismes llatins contextualitzats. Es tracta de recollir mostres del seu ús en textos i documents de tota mena, però a més van precedits per una presentació concreta, però completa, de cadascun d’ells. A mida que l’anem completant, pot esdevenir una eina útil sobretot per a l’alumnat de segon de batxillerat, que sovint té dificultats per contextualitzar els llatinismes que conté el temari de selectivitat.

Llatinismes in situ

En fi, per anar pas a pas, la nostra intenció és potenciar enguany la recerca en l’àmbit literari, tot i que també seran benvingudes les mostres en els camps periodístic i publicitari. Obriu bé els ulls i, com passa sovint, els llatinismes i expressions llatines us sortiran a l’encontre, fins al punt de no entendre com és que no us hi havíeu fixat abans.

En principi, l’ideal seria que publiquéssiu les vostres pròpies descobertes, però mentrestant, podeu partir de la feina que han deixat publicada al bloc tot un seguit de lletraferits i lletraferides que durant aquests cinc anys han anat compartint les seves lectures amb nosaltres. A la pestanya Lectures a la vista  n’hi ha un bon recull, però mitjançant el cercador, en podeu trobar d’altres. Ja sabeu, doncs, si us animeu a fer més gran la nostra col·lecció, hi sereu benvinguts.

L’altre àmbit de participació en el lloc web és a través dels comentaris. Podreu observar que al final de cada citació hi ha un apartat interpretatiu on es planteja un interrogant. Deixeu-hi el vostre comentari i al final publicarem el que ens sembli més encertat. No estaria de més que aprofitéssiu per comentar qualsevol altre aspecte que desitgeu: sobre l’autor, sobre l’obra i la vostra experiència de lectura… No es pas un marc tancat.

Margalida, després de descobrir el fantàstic bloc L’univers clàssic dels nostres motsque vas presentar a Paideia, cal dir que aquest espai web que feia temps que es venia gestant neix des de la humilitat, però amb una clara vocació de rigor i servei.

Bon inici de curs i feliciter!

TERESA

Llatí a la sèrie La Que Se Avecina!

Actualment hi ha una sèrie de televisió molt coneguda i famosa per tots els grups d’edats que s’anomena “La que se avecina”. Aquesta produïda a Espanya per Mediaset España i Infinia. Es reprodueix a Telecinco amb bons registres d’audiència. És una sèrie de gènere d’humor, una comèdia. Porta funcionant des de l’any 2007 fins avui en dia amb un total de vuitanta episodis dividits entre sis temporades i es preveu que encara hi hagi una setena temporada.

Aquesta sèrie tracta sobre una comunitat de veïns en la qual viuen famílies de diferents edats i el que volen representar són aquestes diferències d’edat i el que fan és remarcar-ho molt fins al punt d’arribar a l’humor i que la sèrie en si esdevingui una comèdia.
A la sèrie hi apareixen diferents personatges i un dels més famosos i dels més destacats és l’anomenat Amador Rivas representat per Pablo Chiapella que viu a la comunitat amb la seva dona Maite Figueroa, interpretada per Eva Isanta. Aquest és conegut per ser un pare de tres fills i un home que els seus propòsits en la vida són tenir una motocicleta, també un cotxe descapotable i estar al bar amb els amics que són els seus veïns. Aquest home és representat com  un fracassat ja que no aconsegueix res i tots els plans que fa amb les amistats del bar (Màximo Angulo (Eduardo Gómez), Leonardo Romaní (Luís Miguel Seguí), Vicente Maroto (Ricardo Arroyo) i Javier Maroto (Antonio Pagudo)) acaben sent un desastre. Al llarg de la sèrie s’ha anat demostrant que és un home que no té gaires coneixements culturals i aquest moltes vegades va acompanyat per Leonardo Romaní que es diferencia d’Amador Rivas pels coneixements que té. Leonardo sempre corregeix Amador i aquest s’emprenya molt però realment sempre fa pífies en moltes frases fetes, refranys, inclús llatinismes o en aspectes relacionats amb el llatí.

 

Tot seguint la sèrie he trobat l’ús o mal ús d’aquests llatinismes:

– “Porque ha sido presidente de muto propio.”

(Motu Proprio: S’empra com a expressió per indicar que es fa alguna cosa espontàniament, sense respondre a petició prèvia “pel propi impuls”.)

– “Lo hacemos anteriori.  Anteriori no existe como vocablo, querrás decir a posteriori”.

(A priori/ a posteriori: S’utilitza per indicar que és anterior / posterior d’alguna cosa.)

– “Deja tu mensaje y te llamo isofactus”.

(Ipso Facto): És un llatinisme que indica “en l’acte mateix” o “per l’acte”.

 

De referents clàssics he trobat aquests:

– “Voy a resurgir de mis cenizas como el Ave Félix”.

(Ave Fénix: És una au mitològica de la mida d’una àguila, de plomatge vermell, ataronjat i groc incandescent, de fort bec i urpes. Es tractava d’una au fabulosa que es consumia per acció del foc cada 500 anys, per després ressorgir de les seves cendres.)

– “Espartaco al aparato”.

(Espàrtac: Va ser un esclau traci que, segons fonts romanes, va dirigir la rebel·lió més important contra la República romana en sòl itàlic (coneguda com III Guerra Servil, Guerra dels Esclaus o Guerra dels Gladiadors), fet ocorregut entre els anys 73 a. C. i 71 a. C.)

 

També en algunes converses apareixen paraules que provenen del llatí i fins i tot es diuen frases com per exemple:

– “Eso es una falacia.  Pero las falacias son venenosas?”

Prové del llatí fallacia. És un engany, frau o mentida amb què s’intenta afectar algú.

– “Explicatio no petita acusatio manifiesta”

Excusa no demanada, acusació manifestada.

-“Eureka! Quién es esa?”.

És una expressió per dir :«Ho he trobat!». És una famosa exclamació atribuïda al matemàtic grec Arquímides.

 

En la sèrie inclús algun títol d’algun episodi conté alguna paraula llatina com per exemple:

Un sablazo, un ultimatum y unos autos locos.

(Ultimatum: És un tipus d’amenaça.)

Una avispilla, una dominatrix y un moco asesino.

(Dominadora) És una dona que adopta el paper de dominant en les pràctiques sexuals.

Què us ha semblat? Us n’havíeu adonat? N’heu detectat més?… Ajudeu-ne a completar la recerca del llatí i les seves al·lusions en la sèrie La que se avecina!

 

Uxue Avilés
Llatí
2n Batx C

Cui prodest?

Si Ciceró aixequés el cap i es trobés amb certs titulars periodístics!

Prodest ja es veu que és una forma del verb prosum (un compost de sum) que vol dir bàsicament “aprofitar, ser útil, beneficiós… “

El titular periodístic Quid prodest? vol dir “Què és útil? Què és beneficiós? Què aprofita?” I la veritat és que té sentit, però un sentit diferent de la força que té la sentència llatina Cui prodest?
que vol dir “A qui aprofita? A qui beneficia?” i pel que diu l’article sembla que és aquest el títol que li correspondria.
En realitat, la cita llatina que ressona darrera d’aquest titular és de la Medea (v. 500-501) de Sèneca i diu: Cui prodest scelus, is fecit que vol dir: “A qui beneficia el crim, aquest és el seu autor”.
Tinc entès que heu tingut la sort de veure i llegir la Medea d’Eurípides que és força igual i força diferent de la Medea de Sèneca, perquè han passat molt anys i els llatins no eren els grecs, evidentment. Sèneca, encara que va escriure una mica de tot i fins i tot tragèdies, és conegut sobretot com a moralista i són cèlebres les seves sentències i aquesta és una d’elles. Sèneca va viure una època de crisi sota l’emperador Neró i no ho va tenir fàcil… nosaltres ara tampoc no ho tenim gens fàcil amb la crisi i la pregunta clau és: Cui prodest?

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat

Un àlter ego estètic!

Perruqueria Alter Ego

Perruqueria Alter Ego

Com podeu veure “al barri hi ha de tot” i, aquesta vegada, a la Gran Via tocant a Casanova he vist aquesta  perruqueria que porta el nom en llatí d’ ALTER EGO.
Considereu que és adient aquest nom per a una perruqueria que té també altres serveis de tractaments corporals? Per què?
El podríeu localitzar en el Google maps d’Establiments clàssics arreu i, fins i tot , trobar-ne d’altres?
Quin significat té alter ego dins de la psicologia?
Com relacioneu alter ego amb els casos de  Clark Kent /Superman  i de Dr. Jekyll /Mr. Hyde? En coneixeu d’altres?
Sabíeu que àlter ego forma part del llistat de llatinismes i locucions llatines de les PAU de Llatí d’enguany? En comentari, deixeu una frase vostra tot utilitzant aquest llatinisme.

Quines paraules derivades d’alter coneixeu en català?

Quines paraules derivades d’ego coneixeu en català?

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat

Illuminatis, realitat o ficció?

Ja que aquest any he fet el treball de recerca sobre “Les societats secretes”, he trobat oportú fer aquest petit article referent a les activitats clàssiques d’aquestes institucions. Gràcies a l’ajuda incessant del meu company Eric, hem pogut fer l’apunt, tot partint de l’article de la meva companya Coty i també d’un altre article publicat a El Fil de les Clàssiques.

Des de l’antiga sumèria ja hi ha hagut societats secretes, o podríem dir discretes. La definició, segons el diccionari català, de societats secretes és:

Una societat és “1 1 f. [LC] [SO] Reunió permanent de persones que viuen segons uns valors i sota unes lleis comuns. La societat humana. Viure en societat.”

El secret és “1 adj. [LC] No revelat a la generalitat, que qui ho sap no ha de divulgar, que resta amagat, ignorat de la gent. Matrimoni secret. Un contracte secret. Policia secreta. Una ordre secreta. Votació secreta. Societat secreta. Tenir secreta una cosa. Tenir enemics secrets. Una porta secreta.”

Aquestes petites definicions les he posat com a introducció a aquest món tant difús; per tant una societat secreta seria:

Conjunt de persones que es reuneixen habitualment en un lloc amb una ubicació desconeguda. Aquest tipus de societat sol ser de caràcter iniciàtic i es caracteritza per l’ús d’insígnies i salutacions molt especials.

La història de les societats secretes és molt extensa però no vull estendre’m molt per això em vull centrar en l’ordre hermètica dels illuminatis i espero que vosaltres m’ajudeu a trobar societats secretes amb referents clàssics.

HISTÒRIA:

L’Ordre dels Il luminats de Baviera va ser fundada la nit del 30 d’abril a l’1 de maig de 1776 (vigília de la famosa nit de Walpurgis), en un bosc prop d’Ingolstadt (Baviera), al sud d’Alemanya, on un petit grup de joves van establir i van jurar complir els propòsits de la societat. Entre les persones que es trobaven aquella nit només se sap la identitat de tres: Adam Weishaupt, Max Merz i Anton von Massenhausen. El fet que no es sàpiga qui va estar present aquella nit ha estat el causant d’especulacions pel que fa al nombre de persones que van crear l’ordre, algunes diuen que van ser només quatre i altres argumenten que tretze.

Fundador de l'ordre Illuminati, Adam Weishaupt

DISSOLUCIÓ:

El 22 de juny del 1784, el príncep elector de Baviera, el duc Karl Theodor va intuir el perill que suposaven els Illuminati per a l’Església catòlica i les monarquies a causa de la seva ideologia, va aprovar un edicte contra aquests, la maçoneria, i en general qualsevol societat no autoritzada per la llei (Englobant a les dues institucions com si tinguessin una naturalesa comuna, malgrat l’important conflicte que ja existia en aquell moment entre els Illuminati i els Maçons).

El més atractiu d’aquesta societat secreta és l’alt grau de simbolisme que hi té. Aquí us poso alguns exemples:

En aquesta imatge, hi podem veure com en el bitllet de dòlar surt el gran símbol dels illuminati ,i la gran piràmide truncada. També surt la paraula “masón”, que es refereix a la maçoneria.

Podem trobar com en el bitllet de dòlar hi ha un lema  annuit coeptus i el novus ordo seclorum.

Literalmente aquestes inscripcions  signifiquen  «va justificar les coses que va iniciar» L’ull de la imatge del dolar representa Déu, el coneixement omnipotent i suprem.

 

Aquí podem veure la constitució francesa de l’any 1789 amb el símbol de l’ull, un clar referent illuminati.

Tota societat secreta o no ha de tenir una jerarquia on els de dalt manen sobre els altres, en aquest món està passant el mateix, els coneguts com a il·luminats solen ser les elits, ja siguin banquers com Madoff o multimilionaris com Rockefeller o la família Bush.

Insígnia dels Illuminatis , mussol que representa a Minerva

Aquí us deixo els graus illuminatis:

I.Primera classe: Viver

1. Preparatori.

2. Novici (noveller)

3. Minerval.

4. Il.luminat menor.

 

II. Segona classe: Francmaçoneria:

5. Aprenent.

6. Company.

7. Mestre.

8. Il.luminat major.

9. Il.luminat dirigent.

 

III. Tercera classe: Misteris:

10. Sacerdot (Petits misteris)

11. Regent (Petits misteris)

12. Mag (Grans misteris)

13. Rei (Grans misteris)

Encara que resulti una mica estrany  a l’antiga Roma també hi havia societats secretes i moltes d’elles eren molt esotèriques. Feien rituals amb assassinats, sobretot amb sang i també hi havia sexe. Una d’aquestes societats secretes seguia el culte al déu Mitra.

Nosaltres pensem que totes aquestes societats secretes són una mica vinarres, tot i això creiem que  tant illuminatis com maçons  oculten coses que ens interessaríem a tothom. Com va dir Kennedy en el seu últim discurs un dia abans que l matessin:

“La societat americana no accepta els grups que fan rituals i símbols on mitjançant  la ambició volen expandir el seu domini arreu del món”.

Iván Zapico Fernández , 2n de Batxillerat C, Llatí