Tal i com podeu veure en aquesta presentació, Horaci fou un gran poeta romà. Els seus poemes han arribat fins a nosaltres sense perdre res de la seva essència, i un clar exemple és Exigi monumentum aere perennius, però… de què tracta realment aquest poema que m’ha tocat exposar a classe aquesta setmana? Què volia expressar Horaci amb aquesta obra? Reflecteix aquest poema el caràcter d’Horaci?
En aquest altre article del nostre blog de referents clàssics en la música actual, a L’Empremta d’Orfeu, també tractem un dels vídeos relacionats amb Horaci, la cançó Non je ne regrette rien de la gran Edith Piaf, i on podeu veure una explicació més detallada sobre la relació entre aquests dos grans artistes.
Com podeu comprovar, en la presentació he utilitzat unes precioses fotografies fetes per un gran amic meu, Adrià A. Thorson, unes verdaderes delícies per a la vista!
Si en voleu més d’Horaci, III, 30, gaudiu amb l’audició en llatí d’aquest muntatge audiovisual:
Rebeca Sánchez
2n Batxillerat Llatí i Grec
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Noves lectures a 2n de llatí!
Una exposició a classe magnífica, Rebeca. Gràcies per aplicar les noves tecnologies a Horaci, així segur que la seva obra sobreviurà com ell volia! Felicita de part meva el teu amic fotògraf per deixar-te utilitzar aquestes fantàstiques fotografies!
A L’empremta d’Orfeu ja ens explicareu quina relació ha vist la Rebeca entre aquest poema d’Horaci i Non je ne regrette rien de la magnífica Edith Piaf!
Sou realment increïbles!
Rebeca,
Quina presentació més atractiva per recollir la vida d’Horaci i una de les seves odes! És ben cert que els alumnes de Premià teniu un do per a la creació digital! M’ha fet molta gràcia perquè justament dijous a classe de llatí de 2n vam treballar una mica aquest poema.
És ben cert que la poesia d’Horaci ha esdevingut immortal, de la mateixa manera que també ho és la d’Ovidi que a l’epíleg d’una de les seves obres també recollia una idea semblant. Em permets aprofitar l’ocasió per fer-vos una proposta de recerca? Sabeu de quina obra es tracta i quines són les paraules d’Ovidi?
Tens raó sobre les fotografies. Estan molt ben fetes i són molt boniques! I gràcies al teu article he recuperat la cançó de l’Edith Piaf i la dolçor de la interpretació del poema que recull el tòpic del Carpe diem.
Bona setmana final abans de les merescudes vacances de setmana santa!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Nunc est bibendum, d’Horaci
Ave!
Primerament, felicitar a la Rebeca per aquesta presentació d’Horaci que esta molt bé.
Pel que fa al tema d’aquest article, puc dir que aquesta oda d’Horaci l’hem treballat a classe.
Horaci, en llatí Quint Horaci Flac, va néixer a Venúsia(65 a. C.-8 a.C.), al sud d’Itàlia, en una família humil. Aquesta oda titulada “Exegi monumentum aere perennius” que literalment vol dir “ Vaig construir un monument més durader que el bronze”, forma part del conjunt líric format per 103 poemes distribuït en quatre llibres.
Aquesta oda és sens dubte un dels versos més duradors de la poesia llatina escrita per Horaci, un poeta líric i satíric llatí.
La fama de la Oda XXX, compleix fidelment amb la declaració d’Horaci: el art de les paraules assegura la immortalitat de qui escriu.
Horaci, mitjançant aquest oda patriòtica, es vanagloria de la seva feina de poeta reconegut, i ens diu que sempre serà recordat, ja que la seves obres perduraran sempre, a diferència dels monuments fets per les mans de l’home, de pedra, de bronze…
Per acabar, es pot dir que les odes d’Horaci han estat una gran font d’influència per a autors posteriors com Garcilaso de la Vega, Fra Luis de León. Francisco de la Torre, Juan de la Cova, Herrera, Juan de Arguijo, Baltasar de Alcázar, Medrano, Jáuregui, Francisco de Rioja, Vicente Espinel, Lope de Vega…
Entre els poetes catalans influenciats per l’autor romà trobem especialment Miquel Costa i Llobrera al qual en les seves obres fa moltes referències a l’obra de Horaci.
Vale!
Ave!
He de dir que aquest poema d’Horaci m’agrada molt ja no solament pel que vol dir sinó perquè va ser el que vaig recitar jo el dia de Sant Jordi a l’institut. Va ser una expriència molt bona encara que al principi estava atacada pels nervis i la Teresa ho sap.
Aquesta presentació és molt interessant i està molt ben feta i ben treballada.
Bé doncs aquest poema és un dels més importants, entre tants, d’Horaci i de la seva lírica.Horaci amb aquest poema pretenía dir que havia fet tan bon poema que duraría per sempre i que ell no moriria tot sol, que si moría ella era perquè havien mort les seves composicions, que gràcies a les generacions seguents ell cada cop es faria més famòs i important al llarg de la història i creo que s’ho ha guanyat gràcies als seus esforços.
Hi trobem el tòpic Non omnis moriar: http://www.extremaduraclasica.com/pervivencia/topicos/moriar.html
Entre altres exemples de pervivència literària, us vull recordar aquest poema de Miguel de Unamuno que dedica a Horaci:
Odi profanium vulgum.
Horacio.
«No todo moriré!» Así nos dice
henchido de sí mismo aquel poeta
que odia al vulgo profano y que le reta
a olvidarte esperando le eternice
el reto mismo; es calculada treta
para mejor domarle y que bautice
su gloria. Mas se escapa al infelice
que aun quien al cabo su licor enceta
jamás lo apura. Y le llegó su hora
y consagrado fué; su poesía
en nuestras mentes vive aun sonora…
vive… esto es, se gasta: No sabía
creyendo entrar en la eternal aurora
que hasta los muertos morirán un día!
Aquest tòpic horacià ha sortit a l’examen de selectivitat de llatí!
“M’he alçat un monument no fet per mans humanes […];
s’aixeca més amunt, la seva testa indòmita,
que l’obelisc alexandrí.
No, tot no moriré […]
sonarà el meu nom mentre davall la lluna
un sol poeta resti viu.
La meva fama solcarà la terra russa
i tota llengua viva hi cantarà el meu nom […]”.
Aleksandr Serguèievitx PUIXKIN. «M’he alçat un monument». Fragment
Pingback: Comencem, doncs! | El Fil de les Clàssiques
Molt bon article, una vegada més, ara la música, ens ensenya com en les diferents arts, els tòpics importants continuen pervivint entre nosaltres i l’art actual.
Hi han certs paràgrafs molt interessants que mostren alguns ensenyaments:
· vv. 1-2 “aere perennius / regalique situ pyramidum altius” —> “más perenne (per – annos) que el bronce y que el regio sitio de las pirámides” —> Horacio es consciente, 2032 años atrás, que todo eso era sólo pasajero, efectivamente, las pirámides hoy son ruinas, ricas, desde luego, para el conocimiento de la historia, pero ruinas. La poesía de Horacio es tan poesía como era cuando él la compuso.
· v. 6 “non omnis moriar” —> “no moriré todo” —> efectivamente, no murió del todo, aquí tenemos una parte de él =D.
· v. 8 “crescam laude recens” —> “creceré por una alabanza futura”
També, hi han múltiples cançons com diu a l’article que es refereixen a tòpics d’Horaci, com ara múltiples cançons infantils, com ara les de la companyia Disney, que també transmeten els ensenyaments d’Horaci tant profitosos fa més de 2000 anys com en l’actualitat.
L’oda 3,30 d’Horaci “Exegi monumentum aere perennius”, Horaci està orgullòs d’aixecar un”monument” que durarà durant molts anys, es refereix a les seves odes. Recull el tòpic “non omnis moriar” que vol dir “no moriré del tot”. Ell vol ser recordat, per això fa les odes per ser recordat durant el pas del temps, encara que ell mori que el seu record sigui present. Horaci ha aconseguit que la seva obra pervisqui, ja que avui en dia es segueix llegint Horaci, i els seus tòpics perviuen, no nomès en les pel·lícules o en la música, sinó també en el dia a dia de les persones.
La pervivència d’aquest tòpic la trobem en el mateix bloc que ha creat la Lida, que porta el mateix nom. També trobem una sèrie de poemes relacionats amb aquest tòpic, com el poema de Miguel de Unamuno “no todo moriré! así nos dice hechizado de sí mismo aquel poeta que odia al vulgo profano y que le reta a olvidarte esperando le eternice”, ell tradueix el tòpic a la perfecció, l’omnis fa de complement predicatiu igual que en l’oda d’Horaci. També trobem el poema “non omnis moriar” de Manuel Gutiérrez Nájera, que diu “¡No moriré del todo, amiga mía! de mi ondulante espíritu disperso, algo en la urna diáfana del verso, piadosa guardará la poesía.”. En aquest cas no tradueix bé el tòpic ja que “l’omnis” fa funció de complement del nom, i en l’oda d’Horaci fa funció de complement predicatiu. Tot i així, el tòpic està ben representat. A més, trobem el poeta rus Aleksndr Pushkin que fa el poema “M’he alçat un monument”, que tradueix a la perfecció el tòpic i el representa molt bé
Trobem una cançó de metal que es diu “non omnis moriar” del grup Wildpath, ja que pels artistes és molt important ser recordats, quan moren el que queda d’ells és les seves cançons. I una altre de Beyoncé, que es diu “I was here”., que està relacionada amb aquest tòpic. Finalment, hi ha un curt de dibuixos rus que parla d’aquest tòpic, ja que ens vol reflexar la inmortalitat de John Lenon.
Salve!
El poema “Exegi monumentum aere perennius” correspon a l’oda 3,30 d’Horaci. Podem veure com Horaci se sent orgullós d’haver aixecat un monument que durarà durant molts anys (la seva obra). Recull el tòpic de “Non omnis moriar” (no moriré del tot) que vol dir que el poeta no morirà del tot sinó que “serà inmortal” gràcies a que la seva obra perdudarà ; aquesta és la inmortalitat del poeta. Horaci ha aconseguit aquesta inmortalitat ja que seguim parlant dels seus poemes (surten a la selectivitat) i els seus tòpics els trobem en molts llocs (poemes, cançons, pel·lícules…). El títol del bloc de segon de batxillerat es diu “Non omnis moriar” ja que el bloc no “morirà” sinón que el seguiran utilitzant i ampliant altres alumnes.
En quant a la pervivència trobem molts poemes com el “Odi profanium vulgum” de Miguel de Unamuno. Veiem que el poeta tradueix a la perfecció el tòpic (no todo moriré) ja que tradueix el omnis com un nominatiu, com un predicatiu del subjecte. Trobem un altre poema que recull aquest tòpic, el “Non omnis moriar” de Manuel Guitiérrez Najera. En aquest cas el poeta no tradueix a la perfecció el tòpic sinó que ho tradueix de la manera que ens sembla més correcte parlant. Tamé hi trobem el poema que va sortir a la selectivitat “M’he alçat un monument” d’Aleksandr Serguèievitx PUIXKIN. També trobem un curtumetratje de Vladimir Tarasov en el que apareix el personatge d’en John Lenon i això vol dir que el cantant “encara viu”.
En les cançons hi ha un grup de metal que es diu “Non omnis moriar” (el nom està molt bé perquè recull molt bé l’essencia del tòpic ja que quan els cantants morin el que quedarà d’ells són les seves cançons). També trobe, la cançó de ” I was here” de la Beyoncé perquè a més de la inmortalitat del cantant trobem les ganes de la gent de que ens recordin.
Vale!
Pingback: 3, 30 Exegi monumentum aere perennius | Tòpics horacians arreu