Tal com us vaig prometre aquí teniu una fotografia del monòlit amb l’elogi de Pere IV d’Aragó (el Cerimoniós) a l’Acròpolis d’Atenes. El vam col·locar no fa gaire, als peus dels Propileus, a l’espera de la seva inauguració oficial a principis de 2011. En aquests moments estem preparant l’edició d’un facsímil sobre aquest elogi en col·laboració amb l’Arxiu de la Corona d’Aragó (en català, castellà, anglès i grec).
Eusebi Ayensa
Director Institut Cervantes d’Atenes
A classe de grec, tots hem escollit una de les traduccions de la pàgina 86 del nostre llibre, i nosaltres hem decidit fer-ne la “c”, que és una breu descripció de la Quimera, l’horrible monstre amb el que es va haver d’enfrontar l’heroi Bel·lerofont.
Eἰχϵ δὲ προτομὴν μὲν λέοντος, οὐρὰν δὲ δράκοντος, τρίτην δὲ κϵφαλὴν μέσην αἰγός, διʼἡς πυρ ἀνίϵι. Καὶ τὴν χώραν διέφθϵιρϵ, καὶ τὰ βοσκήματα ἐλυμαίνετο· μία γὰρ φύσις τριων θηρίων ϵἰχϵ δύναμιν.
Per una banda, tenia cos de lleó, cua de drac, i en tercer lloc, un cap de cabra enmig (del cos), el qual llançava foc. Destroçava els camps i devorava els ramats. Doncs tenia la força i la naturalesa de tres feres.
La història de Bel·lerofont i la Quimera, també apareix a la Ilíada d’Homer, i us l’enllaço aquí perquè disfruteu de la seva lectura:
Laura Galán
Alissa Komarova
2n de batxillerat
Atents viatgers! Us espera un viatge que us conduirà a la màgia de la mitologia grega de l’època dels herois i déus de l’Olimp. Un viatge amb el que us posareu en la pell dels mateixos ciutadans de l’antiga Grècia.
Us adjuntem algunes de les ofertes que més s’aproximen als vostres gustos i que, certament, són bastant assequibles. Es veuen els llocs més importants, llocs sagrats i de peregrintage per a molts, també podreu alimentar la vostra cultura. Trieu, remeneu i digueu amb quin us quedeu perquè les places són limitades!
Alumnes de 1r de batxillerat de GREC.
Hola!
Com que vaig fer el treball de recerca sobre “la pena de mort als Estats Units”, m’he llegit molts llibres i he trobat informació interessant sobre la pena de mort a Grècia, i la que vull compartir amb tots vosaltres, ja que crec, que és un apartat bastant important de la nostra història.
Després de la nuvolosa Edat heroica, on les llegendes i la història es confonen fins a no diferenciar-se, la ciutat-estat d’Atenes es va dotar d’un codi de justícia imposat per un misteriós personatge anomenat Dracó. Segons les històries de l’antiga Grècia, Dracó va compilar les lleis velles en un codi, l’any 621 a. C. Ho va fer amb tanta duresa, que es va dir més tard que havia estat escrit amb sang en comptes de tinta, d’aquí ve l’adjectiu <draconià> que s’utilitza com a sinònim de sever.
La pena de mort s’aplicava per a qualsevol tipus de crim i per a petits delictes, com per exemple robar. Es deia que aquestes lleis tan rigoroses, van portar a Atenes un ordre social i un progrés econòmic.
Execucions amb espasa en la guerra de Troia, pintura a sobre d’una ceràmica, Museu de Nàpols (s. V a. C.)
Després de la mort de Dracó van tornar a sorgir problemes, i els atenesos van escollir com a nou governador a un ciutadà anomenat Soló, al qual consideraven savi i justicier.
Soló va ser el primer qui l’any 590 a. C., va compilar el primer codi ben conegut on va reservar la pena de mort per als delictes de sacrilegi, atemptat contra l’autoritat de la ciutat, adulteri de la dona, homicidi i violació si no anava seguit d’un matrimoni. El rei també va establir la pena de mort per a qualsevol delicte que atemptés contra l’ordre públic i la seguretat de les persones.
Tot i que les lleis de Soló van ser modernitzats, les velles creences van seguir molt presents, i així, als criminals executats se’ls enterrava amb una mica de menjar, ja que es creia que si arribaven a passar fam al trànsit a l’altra vida tornarien al món dels vius.
Seguint el que disposaven aquests codis i la seva eficàcia, els grans filòsofs grecs de l’època clàssica no només no van qüestionar la pena de mort sinó que la van defensar amb certa ardor.
Sòcrates i el seu deixeble Plató la van justificar com el millor recurs polític per eliminar de la societat els elements nocius i perillosos.
Com en tantes altres cultures, els grecs no van tenir la menor reticència a executar els seus personatges més il·lustres. Com a un bon exemple tenim el gran savi Sòcrates.
Sòcrates beu la cicuta, oli de Charles Alphonse Dufresnoy (h.1650), Galeria dels Uffizi, Florència.
Alisa Komarova, 2n Batxillerat Grec
Aquest és el meu primer article a Aracne i, com que m’agrada la música i la història de la música, he decidit ajuntar música, història i el grec. Des del punt de vista del l’antiga Grècia, la música no l’entenien com ho fem avui en dia. Els grecs veien la música com una forma de relació entre sons i la relacionaven estretament amb les matemàtiques. A part de escoltar-la, “calculaven” la música.
Quan ells parlaven de música, la gent la veia i l’ajuntava amb els conceptes ball i poesia.
La paraula música deriva de vàries paraules. De la paraula “Μουσική” i la paraula “Τεκνή”. A l’antiga Grècia, consideraven que la música era l’art sagrat de les muses, que eren qui inspiraven els homes per composar la música (per això, els músics eren considerats com a intermediaris entre les muses i els homes). La música també creien que tenien poders curatius i purificadors, per això els músics eren considerats bastant importants en la societat.
El problema és que en l’actualitat no tenim quasi cap mostra de música d’aquells temps per múltiples raons. Una, quasi la més important i la més clara, és que les peces no s’han conservat a causa de que són molt antigues. Un altre factor a tenir en compte és que en l’antiga Grècia, el sistema de perpetuació i escriptura de la música no és el mateix que tenim en l’actualitat. Passa el mateix que els jeroglífics egipcis. Fins que no es va descobrir la Pedra Rosseta, no es van poder comprendre els jeroglífics. Tot i així, ens han arribat en els nostres temps tres grans textos musicals que ens donen unes petites pautes de com sonava la música que feien, descobert l’ any 1850: dos himnes Dèlfics (138 a.C.) i l’epitafi de Seikilos (II a.C.), sumen menys de dos minuts de música totes juntes.
Tot i així, sabem en l’actualitat que la música era bastant present en la vida dels grecs. Ho sabem a causa de que en múltiples pintures i ceràmiques hi ha escenes on es veuen persones fent música. En ceràmiques on apareix Apol·lo, obres literàries, com la Ilíada o l’Odissea, on Ulisses canta amb un cor per calmar els déus i poder navegar. Els grecs, en el cas de l’aparició de obres que hi aparegui música, són els primers. La música estava present en tota mena d’esdeveniments com banquets, casaments, sacrificis… en tenim constància gràcies a actes escrits on es pot llegir que hi havia presència musical.
Ceràmica en la que apareix Apol·lo tocant la seva lira.
Si voleu escoltar una mica de música de l’antiga Grècia, aquí podeu escoltar-ne una mica. És una part d’un dels dos himnes Dèlfics.
Aquí deixo una parell de enllaços d’ articles sobre temes musicals molt interessants que m’han inspirat per fer aquest article: Celebrem Santa Cecília amb la música de l’antiga Grècia i Com en temps de Carixena.
Eric Andreu Carvajal 1r batx. grec
Des que es va construir el nou museu de l’ Acròpolis a Atenes, s’ha iniciat de nou una discussió pel retorn dels marbres del Partenó, que un dia, l’embaixador britànic Lord Elgin i altres, procedents d’altres països, van endur-se amb l’argument de que a Grècia no hi havia espai suficient ni les condicions necessàries per a que es poguessin conservar en bon estat.
Com es natural, essent part del seu patrimoni, els grecs ho reclamen. S’han fet diverses intervencions per donar suport als grecs, com per exemple aquesta campanya online que apareix en un apunt d’Aracne.
Jo opino que, ja que formen part d’un dels monuments arquitectònics més importants, per no dir el que més, de l’art grec, tenen tot el dret a demanar-los. A més, té un valor molt emocional pels atenesos, i no trobo bé que altres països en treguin benefici. Però tot i així, se’ls ha d’agrair tot aquest temps que els han conservat, perquè potser si no fos per ells, ara mateix no en podríem parlar-ne.
El British Museum, principalment, a diferència d’altres com el Vaticà, és el que es nega a retornar-los, i s’argumenta dient que la civilització grega té una gran importància en les arrels de les cultures europees i que mereix formar part de l’exposició dels museus més notables. Què n’opineu vosaltres? Han o no de tornar els marbres al seu lloc d’origen? Quan han de tornar?
En aquest vídeo, apareixen tots els marbres i tresors que van ser expoliats del Partenó, i que ara es troben al British Museum de Londres:
Us els imagineu en color?
Laura Galán
2n de Batxillerat
Llegim i comentem La cabra d’or de Maria Novell. Després de visualitzar el vídeo del final d’aquest àlbum, escrivim el nostre conte sobre Empúries:
L’altre dia en Carlos Rocamora de segon de batxillerat va veure Mi gran boda griega (My Big Fat Greek Wedding) de Joel Zwick (2002) i va pensar en les nostres classes de grec i, segons el grec d’aquesta pel·lícula tot el món és hel·lènic. Mireu si no us ho creieu i fixeu-vos, entre d’altres, en les etimologies i amb l’aspecte de la seva casa:
Per cert, què n’opineu de tot plegat?
Què sabem de Sòcrates? Quines grans aportacions va fer al pensament? Què és la ironia socràtica? i la maièutica? Per què va ser condemnat a beure la cicuta? Per què els seus últims mots van ser referents a sacrificar un gall al déu de la medicina? Quin sentit té la seva mort? Quin paral·lelisme podem establir entre Sòcrates i Jesús?… vid. El Fil de les Clàssiques
Coneixeu Per Hipòcrates? És una cançó grega de la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet. Quins referents clàssics hi trobeu?
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=H-QR2M2ealM[/youtube]
Jo tenia un mal ben dins el cor
i a un metge encomaní tot el meu cos;
en comprovar que tot era al seu lloc
així, improvisà les conclusions:
-Si vol, pot fer
com fa tota la gent:
deixar tots els plaers,
morir una mica abans.
-Savis han dit
que el peix era roí,
que l’oli era un verí,
i el vi pecat mortal.
Com que el doctor em va guarir d’un cop,
brindàrem per Hipòcrates, tots dos
tot recordant cançons a cada glop
de Creta, de l’Alguer i d’altres llocs.
El vi també
dansava en els tonells
brindant pels seus parents,
les vinyes prop del mar.
El Penedès
volia vi arlès
i a Dènia el moscatell
retsina demanà.
Si no sabeu qui és Hipòcrates no us perdeu aquest vídeo!
Xisco
Mallorca