Hola!
Com que vaig fer el treball de recerca sobre “la pena de mort als Estats Units”, m’he llegit molts llibres i he trobat informació interessant sobre la pena de mort a Grècia, i la que vull compartir amb tots vosaltres, ja que crec, que és un apartat bastant important de la nostra història.
Després de la nuvolosa Edat heroica, on les llegendes i la història es confonen fins a no diferenciar-se, la ciutat-estat d’Atenes es va dotar d’un codi de justícia imposat per un misteriós personatge anomenat Dracó. Segons les històries de l’antiga Grècia, Dracó va compilar les lleis velles en un codi, l’any 621 a. C. Ho va fer amb tanta duresa, que es va dir més tard que havia estat escrit amb sang en comptes de tinta, d’aquí ve l’adjectiu <draconià> que s’utilitza com a sinònim de sever.
La pena de mort s’aplicava per a qualsevol tipus de crim i per a petits delictes, com per exemple robar. Es deia que aquestes lleis tan rigoroses, van portar a Atenes un ordre social i un progrés econòmic.
Execucions amb espasa en la guerra de Troia, pintura a sobre d’una ceràmica, Museu de Nàpols (s. V a. C.)
Després de la mort de Dracó van tornar a sorgir problemes, i els atenesos van escollir com a nou governador a un ciutadà anomenat Soló, al qual consideraven savi i justicier.
Soló va ser el primer qui l’any 590 a. C., va compilar el primer codi ben conegut on va reservar la pena de mort per als delictes de sacrilegi, atemptat contra l’autoritat de la ciutat, adulteri de la dona, homicidi i violació si no anava seguit d’un matrimoni. El rei també va establir la pena de mort per a qualsevol delicte que atemptés contra l’ordre públic i la seguretat de les persones.
Tot i que les lleis de Soló van ser modernitzats, les velles creences van seguir molt presents, i així, als criminals executats se’ls enterrava amb una mica de menjar, ja que es creia que si arribaven a passar fam al trànsit a l’altra vida tornarien al món dels vius.
Seguint el que disposaven aquests codis i la seva eficàcia, els grans filòsofs grecs de l’època clàssica no només no van qüestionar la pena de mort sinó que la van defensar amb certa ardor.
Sòcrates i el seu deixeble Plató la van justificar com el millor recurs polític per eliminar de la societat els elements nocius i perillosos.
Com en tantes altres cultures, els grecs no van tenir la menor reticència a executar els seus personatges més il·lustres. Com a un bon exemple tenim el gran savi Sòcrates.
Sòcrates beu la cicuta, oli de Charles Alphonse Dufresnoy (h.1650), Galeria dels Uffizi, Florència.
Alisa Komarova, 2n Batxillerat Grec
Alis, em sembla molt interessant el teu apunt, i per tant, el teu treball de recerca.
Crec que la justícia és molt complicada d’implantar, ja que s’han de tenir el compte tots els possibles casos. La pena de mort, és un dels càstigs que s’utilitzava( parlo en passat en el cas d’Espanya, ja que hi ha altres estats que encara en fan ús). Jo estic en contra de la pena de mort, tenint en compte que tots tenim el dret de rectificar, i ningú ens pot treure la vida, però tot i així, hi ha crims a la humanitat que mereixen ser castigats amb aquest mètode. De la mateixa manera, hi haurà gent innocent, o gent que no hagi comès un crim tan important, que serà castigada amb la pena de mort.
Hola Laura,
gracies per comentar-me.
Després de fer el treball de recerca, vaig llegir un llibre i em va sortir la pena de mort, a Grècia i a Roma, per tant em va semblar un tema bastant interesant, ja que no hi havía cap Artícle, apart de Sócrates, que tractes sobre això.
Pel que fa si hi estic d’acord o en contra, en el tribunal vaig dir que sóc neutre, (després de veure una película), em va fer pensar molt, o sigui, comprenc les dues famílies que estarien molt tristos si això li passés al seu familiar, (pero també cal admetre, que tot depén del tracte que hagis tingut amb aquell familiar).
Hola Alisa,
Penso que el teu treball de recerca ha de ser realment molt interessant. No només per tota la informació que hi deus haver afegit i la part que has compartit amb nosaltres sinó, que també perquè el rerefons ètic que té és molt gran. Sobre aquest tema, n’he debatut bastant i moltes vegades ha aparegut en sobretaules de dinars familiars. Espero que, amb aquesta informació sobre Dracó (i l’adjectiu “draconià”, nou en els meus coneixements etimològics), pugui fer contribucions més precises quan es parli sobre aquest tema. I pugui qüestionar els límits que Soló va imposar, perquè considero que són importants per reflexionar.
Molt bon article. Jo si que estic a favor de la pena de mort, només en casos extrems, com l’homicidi. Crec que és el més just, No penso com pensaven abans però tampoc el que hi ha ara em sembla bé.
Sílvia,
espero que el meu article t’hagi servit per entendre una mica les arrels de la pena de mort.:)
Bon article i molt curios. Jo no em possiciono mai pel que fa les lleis de pena de mort però en alguns casos potser és necessari.
Tot i així crec que els hi va prou bbé a Amèrica amb la pena de mort. Molt bon article, i sobretot tractant amb un tema tant delicat com el que estas parlant. Molt ben redactat.
Un llibre molt interessant sobre aquest tema: Los suplicios capitales en Grecia y Roma: orígenes y funciones de la pena de muerte en la antigüedad clásica d’Eva Cantarella.
Hola!
M’ha agradat aquest article perquè dóna què parlar.
Jo, personalment, estic en contra de la pena de mort perquè tothom a de tenir una segona oportunitat per rectificar el mal que hagi fet, però també estic dacord perquè hi ha grups terroristes que, aquests sí que no tenen dret a una segona oportunitat, perquè ho fan amb mala llet, matar gent, etc., i ho tronen a fer una i altra vegada i, encara que hagin estat a la prisó, quan surten d’ella segueixen igual.
Adeu!!:)
Bon article, Alisa, realment fa reflexionar.
A part de donar l’opinió sobre el tema, també estaria bé que comentéssiu to allò relacionat amb le tema d’història. A l’article s’esmenten personatges i termes que hem treballat.
Hola!
Com la majoria de la gent d’avui en dia, jo estic en contra de la pena de mort. Tot i que és el que pensa més gent acualment, durant l’època arcaica va ser quan més s’aplicava aquest càstig.
Durant la època arcaica, que va ser desde el 800 al 500 aC, va ser quan va haver el pas de la oligarquia a la tirania. Per arribar a aquest canvi, va haver tres intents. Primer va ser Ciló, que va intentar establir la tirania, en aquell moment va ser quan es va codificar amb l’escriptura alfabètica. El segon intent va ser el que va fer Draocont, que va ser un legislador que va fer diverses reformes, com establir la pena de mort per coses que avui en dia nomès pagant ja quedaries absolt. Soló, va ser el tercer, va ser d’intermediari, ja que va ser reformes socials que van anar cap a la democràcia, i Prisíat va ser el qeu va aconseguir la democràcia.
La primera imatge mostra la pena de mort durant la guerra de Troia. Aquesta guerra va ser molt violenta, i va haver molts morts en batalla, i els que no van morir durant la batalla, despres amb la pena de mort van morir molts més.
La segona imatge mostra Sôcrates, que va ser un dels que va morir per pena de mort, per el seu pensament. Va ser enverinat.
Marina, hauries de deixar més clara la diferència entre legisladors (Dracont, Soló) i polítics (Ciló).
Χαιρετε!
La pena de mort que se li va aplicar a Sòcrates va ser condemnat a morir bevent cicuta per expressar idees contràries a les pròpies de la ciutat d’Atenes i per pervertir la joventut. El van acusar tres ciutadans atenencs: Anitos, en nom dels artesans i polítics, Mèlet, en nom dels poetes, i Licó, en nom dels oradors.
El tribunal que l’havia de jutjar constava de 500 ciutadans, escollits a l’atzar.
Plató en el seu diàleg Apologia a Sòcrates, parla del seu judici, de com l’acusen i de com es defensa Sòcrates.
També allà explica la proposta de càstig d’ambdós bàndols. Sòcrates proposa que la ciutat el mantingui i que el convidin a dinar al Pritaneu, també hi afegeix pagar ell una petita multa, el jurat per contra proposa la pena de mort. El veredicte també és relatat a l’obra, el tribunal, empipat per l’alternativa proposada per Sòcrates, vota per 360 a favor i 140 en contra condemnar-lo a la mort.
Les últimes hores de Sòcrates són relatades a la obra Critó de Plató. Els seus amics van intentar convèncer-lo perquè fugís de la cel•la on estava empresonat després del judici, però ell no ho accepta, per coherència amb ell mateix. Quan anaren a veure’l el van trobar plàcidament adormit, no estava neguitós per el que havia de venir, estava molt tranquil, ja que ell estava convençut de que havia sigut just i que aleshores, no li podia passar res dolent. Així doncs morí bevent la cicuta a l’edat de 70 anys.
Χαἰρετε!
A mi també em sembla molt interessant aquest tema sobre la pena de mort en general. Sembla molt llunyà dels nostres temps i costa de creure que hi hagi països que encara l’utilitzen com a mètode de càstig criminal.
De vegades la modernitat d’un país no s’avalua a partir dels seus recursos i potencialitat econòmica. Només cal veure Grècia i els Estats Units. Grècia no està vivint els seus millors dies, però manté la seva ètica i la seva noblesa com a poble amb mil·lenis d’història. En canvi, els Estats Units tot i que des de fa cinquanta anys tenen la supremàcia econòmica i industrial del món, encara conserven institucions tan primitives com la pena de mort.
En la meva opinió, castigar amb la mort a una persona només serveix per provocar més ràbia i donar un mal exemple a la societat. No és un acte raonable i si de debó estem al segle XXI s’ha de demostrar.
Pingback: La mort d’en Sòcrates | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona
Pingback: L’apologia de Sòcrates | Literatura grega a escena
Xaipe!!
Em sembla molt interessant aquest apunt!!
Amb justicia és molt difícil acertar ja que sempre hi haurà una part que surtirà perdent. A mi no m’agrada gaire la llei de pena de mort ja que cadascú ha de tenir llibertats i no li poden imposar morir, però la justicia és molt relativa.