Al llibre de Grec 2 de l’editorial Teide, vaig llegir el “Iambe de les dones” de Semònides d’Amorgos i ara el vull compartir aquí amb tots vosaltres, sigueu o no alumnes de grec. Escolteu el muntatge fet amb la nova música de Nini i després responeu les qüestions de més avall.
-
Què us ha semblat el poema?
-
Quin és l’origen i quins són els trets de les diferents dones segons el “Iambe de les dones” de Semònides d’Amorgos? Quina és la millor dona?
-
Per què la dona és un mal per als grecs? I per què un “mal necessari”?
-
Què en sabeu de Semònides d’Amorgos i de la seva obra? El considereu un autor misogin? Per què?
Marc Pelegrín
2n batxillerat Grec
L’enhorabona, Marc! Has aconseguit donar a aquest poema el to sarcàtic i corrosiu que té. Sempre aixeca molta polseguera a classe. Jo el vaig traduir fa temps perquè no coneixia cap traducció en català. Permet polemitzar i una sempre es troba amb moltes sorpreses, i no sempre agradables, quan el comentem a classe i de qui menys s’ho espera. Has destapat la gerra de Pandora!
Em sembla molt fort que tot el que diu tot i tenint en compte l’any que es va escriure…Lo pitjor es que actualment encara hem de soportar la discriminació que se’ns fa pel simple fet de ser dones, i això, si que no tenim perquè acceptar-ho.
L’autor associa a cada dona amb un animal, exceptuant la mar i el fang. Segons ell, la millor dona es la que compara amb l’abella.
Per a mi, està clar que és misogin. Deixa a la dona de la pitjor manera possible.
La dona és un mal necessari perquè tot i que sigui INSOPORTABLE en tots els aspectes ha d’aguantar-la perquè l’interessa tenir fills, que s’encarregaran de mantenir la hisenda un cop estigui mort, de cuidar-lo i de dur a terme el culte POST-MORTEM.
Primer de tot dir, que m’ha encantat la veu del marc llegint aquest poema, em sembla que es la millor veu de tots els alumnes de clàssiques que podia llegir una cosa així. Sobre el que en diu la veritat és que em sembla bastant discriminador i tot i que encara avui en dia hi hagi masclisme, hem avançat bastant en segons quins aspectes.
L’origen de cada dóna, és un animal diferent i n’hi ha dos també que són materials com el fang i el mar.
Jo crec que la millor dona, la que més elogia en el poema és la que prové de l’abella. Ja que la veu tendre, bella i té una divina gràcia i creu que només ella hauria d’estar exempta de retrets és a dir, l’única que hauria d’existir.
La dona és un mal innecessari perquè tot i ser una molèstia a vegades i controlar massa el que fan els homes, som les que sovint fem les feines i sobretot som aquelles que duem al ventre els fills, i patim, i aquest patiment és necessari per a poder procrear.
Semònides d’Amorgos va ser un poeta iàmbic grec del segle VII aC i fou un poeta bastant misogin ja que parla en els poemes de la dona com si fos una espècie dolenta, com si fes mal a la humanitat tot i considerar-ne alguna com la que ja he nombrat anteriorment (procedent de l’abella) com la més bona.
Felicitats al Marc per la feina, i a tu Margalida pel muntatge.
1. Aquests poemes ens permeten apreciar de manera notable la por per part dels homes cap a les dones deu segles enrere, i la poca consideració que les en tenien. Els homes o almenys aquest poeta havia aconseguit diferenciar varius tipus de dona des de el seu punt de vista subjectiu, i és curiós però cap l’hi agradava només la dona sotmesa, que compara amb l’abella. La veritat és que és molt provable que aquest home hagués patit un trauma amb les dones, ja que crítica aquelles característiques que qualsevol dona pot arribar a compartir amb un home.
Tot i així considero que són uns poemes molt treballats, i aquest poeta només va tenir mala sort, ja que mai va tenir la seva abella.
Hola,
com diu la Laura discriminen a la dona grega, i és molt fort que fa tants anys enrere ja ho feien!
EL autor compara les dones amb animals, i la millor dona és l’abella.
Jo crec que la dona és un mal necessari perque molestem als homes, bueno..per ell aixo és molestar; pregunta on han estat, que han fet, com va tot (per ells aixo és controlar-los).
Pero no s’adonen que les dones freguen, cuinen, i cuidem els fills.
Simònides d’Amorgos fou el segon tant en temps con en reputació, dels tres principals poetes iàmbics grecs del període primitiu (Arquíloc, Simònides de Ceos i Hipponax). La informació sobre aquest poeta deriva del que es diu a Suides.
El seu nom original fou Crines i va néixer a Samos, però va dirigir una colònia a la veïna illa d’Amorgos on va fundar tres ciutats: Minoa, Egialos i Arcesine i va viure a la primera. Hauria estat contemporani d’Arquíloc i hauria viscut a l’entorn del 665 aC.
Les seves obres segons Suides serien una elegia en dos llibres, i uns poemes iàmbics (o poemes iàmbics i una miscel·lània); també una Arqueologia de Samos. Una de les seves obres podria ser ἀρχαιολογία τῶν Σαμίων.
SI que el considero un autor misogen.És egoista, malvat, infidel, cec i pèrfid.
Hola!
Aquest és un tema que sempre m’ha interessat, i ara aquí podré donar la meva opinió al respecte.
És molt fort, i crec que una mica indignant el que es comenta sobre les dones. Penso que aquest tema de deixar a les dones amb una gran inferioritat és injust. Avui en dia també es mou aquest tema, i pricipalment penso que les dones haurien de tenir els mateixos privilegis i els mateixos drets que els homes, ni més ni menys. La dona és molt important per a la vida i sobretot per als homes, per a tenir descendència, i s’ha de soportar per a tenir fills. Aquí, s’intenta deixar a la dona el pitjor possible, i és molt fort deixar a una persona humana, que nomès cambia fisicament, en inferioritat a moltes coses, que potser aquesta, es imprescindible per a que el món sigui dinàmic.
• Què us ha semblat el poema?
El poema formalment és molt bo perquè presenta una estructura i una rima exactes. En quant a la temàtica, estic d’acord que hi ha dones que es mereixen ser descrites com a animals. Però també n’hi han d’altres que com les abelles són treballadores i que haurien de ser tractades com a un present celestial, sinó com una persona que encara que tingui defectes també tindrà virtuts. Potser la mona no és la més agraciada, però potser sabrà cuidar dels fills millor que l’abella.
• Quin és l’origen i quins són els trets de les diferents dones segons el “Iambe de les dones” de Semònides d’Amorgos? Quina és la millor dona?
– La primera dona és aquella que ve de l’híspida truja que és bruta.
– La segona ve de la guineu i està alerta de qualsevol cosa que passi.
– La tercera ve de la gossa, és tafanera.
– La quarta ve dels olímpics i no en sap res.
– La cinquena ve del mar i té dues cares: una calmada i l’altra furiosa.
– La sisena ve d’un ase, que és gandula i fàcil d’enganyar.
– La setena ve de la mostela, que és lletja, desagradable i malvada.
– La vuitena ve d’una euga, que té molts aires de grandesa, no vol fer cap feina que requereixi esforç i és molt presumida.
– La novena ve de la mona, que és baixeta i poc agraciada i malvada.
– La desena ve de l’abella, que és treballadora i amable.
Segons Semònides d’Amorgos la millor dona és “l’abella” perquè com a mínim fa bé la feina que li pertoca i és prudent.
• Per què la dona és un mal per als grecs? I per què un “mal necessari”?
El paper de la dona a l’antiga Grècia estava molt restringit per la societat: la seva funció vital era la de contraure matrimoni i donar uns fills sans al marit. La dona quasi ni podia sortir de casa i menys treballar i guanyar diners, així que l’espòs havia de mantenir-la durant tota la vida. Així doncs, podem considerar que la dona pels grecs era un “pes” necessari per portar una vida normal i per les dones encara que el seu estil de vida era imposat per la societat, ja s’havien acostumat a ell i no podien fer res al contrari.
• Què en sabeu de Semònides d’Amorgos i de la seva obra? El considereu un autor misogin? Per què?
Semònides d’Amorgos va ser un dels poetes lírics grecs per excel·lència, va viure durant el segle VII aC. Va destacar en el gènere iàmbic, dins de la lírica. “El iambe de les dones” és una de les seves obres més importants.
Potser sí que era un autor misogin veient la manera en que tracta les dones en aquest iambe, tot i que no podem conèixer com realment era. Sincerament, crec que Sèmonides no era misogin per naturalesa, sinó que va tenir una mala experiència en l’amor o potser el seu matrimoni fou de conveniència i el fet de no estimar la seva dona, el va fustrar.
Pingback: Semònides d’Amorgos | Literatura grega a escena