Semònides d’Amorgos

Sèmonides d'Amorgos

Sèmonides d’Amorgos

Semònides d’Amorgos va viure a la illa de Samos entre els segles VII-VI aC. Segons Suïdes, Semònides va marxar de la seva illa natal per governar a l’illa veïna d’Amorgos, llavors una colònia.

Semònides d’Amorgos ha passat a la història com a un dels més grans dels poetes iàmbics grecs, juntament amb Arquíloc de Paros. Es conserven dos iambes i diverses elegies. El fragment més extens entre els conservats és El iambe de les dones, on el poeta compara els diferents tipus de dones amb animals. Les diverses dones que presenta Semònides al seu iambe són:

– L’híspida truja que és bruta.
– La guineu que està alerta de qualsevol cosa que passi.
– La gossa que és tafanera.
– La que ve dels olímpics i no en sap res.
– El mar que té dues cares: una calmada i l’altra furiosa.
– L’ase que és gandul i fàcil d’enganyar.
– La mostela que és lletja, desagradable i malvada.
– L’euga que té molts aires de grandesa i no vol fer cap feina que requereixi esforç i és molt presumida.
– La mona que és baixeta, poc agraciada i malvada.
– L’abella, que és treballadora i amable.

Aquest article s'ha publicat dins de General, Lírica, Personatges i etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Semònides d’Amorgos

  1. Alexia Álvarez Pàmies diu:

    XAIPETE!

    Sèmonides d’Amorgos VA NEIXER AL VOLTANT DEL 630 A.C., VA SER UN POETA IAMBIC GREC de l’illa de Samos.
    Fent recerca he trobat un dels seus poemes, que tracta sobre les dones, que com es pot veure es un poema bastant misogin, on humilia , degrada i fa una reflexió realment pessimista sobre les característiques de les dones, que en certa manera reflecteix la posició que tenia la dona en la societat masclistes que era la societat grega:

    De quien murió no nos preocuparíamos,
    si fuéramos sensatos, más de un diá.

    Mientras conserva un mortal la flor muy deseable de la juventud
    tiene una ánimo ligero y piensa muchos desatinos.
    Porque no recela que ha de envejecer y morir
    ni, al estar sano, tiene preocupación por la fatiga…

    … Pero tú apréndelo, y hasta el fin de tu vida
    atrévete a gozar de los bienes que el vivir te depare…

    …otra de la perra salió: gruñona e impulsiva…

    … otra la moldearon los Olímpicos del barro,
    y la dieron al hombre como algo tarado…

    …la que parece, en efecto, la mas sensata,
    esa resulta ser la que más ofende a su marido…

    Vale!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *