Aquest any he anat, amb la meva família, a passar uns dies de vacances de Nadal a Milà. El viatge ha estat molt interessant, entre altres coses, perquè hi he pogut trobar molts testimonis de la influència romana i llatina. Us faré una il·lustració de la ruta que vam seguir.
Mapa de la ruta del nostre viatge a Milà. Adaptat per Joan i Pau Molar
Vam sortir de Badalona el dia 28 de desembre per arribar fins a Grenoble, una ciutat francesa, important nus de comunicacions; allà hi vam fer nit. L’endemà ja ens vam dirigir a Milà. Prèviament, vam fer una parada tècnica a Torí. Ja coneixíem la ciutat, n’havíem visitat els monuments principals en altres viatges, i aquesta vegada només hi vam ser unes hores. Però va ser interessant la descoberta d’una església, als afores de Torí, d’estil neoclàssic, que tenia, en el seu fris, aquesta inscripció en llatí. Ordo populusque taurinus ob adventum regis. L’església es va edificar en homenatge al rei Vittorio Emanuele I, que, el maig de 1814, va retornar a la ciutat de Torí, després de la caiguda de l’imperi napoleònic.
Església de la Mare de Déu, a Torí. [Font: Joan Molar]
Anàlisi morfosintàctica
–Ordo: Nominatiu singular masculí de la tercera declinació (ordo, -inis).
–populusque: Nominatiu singular masculí (populus, -i). La partícula -que és una conjunció coordinant copulativa, enclítica.
–taurinus: Adjectiu gentilici. Nominatiu singular masculí (taurinus, -a, -um).
–Ordo populusque taurinus: Sintagma nominal; els nuclis són ordo i populus.
–ob: Preposició d’acusatiu.
–adventum: Acusatiu singular masculí de la quarta declinació (adventus, -us).
–regis: Genitiu singular masculí de la tercera declinació (rex, -gis). Complement del nom adventum.
–Ob adventum regis: Sintagma preposicional, complement circumstancial de causa.
La traducció seria la següent: “La noblesa i el poble de Torí per l’arribada del rei”.
Al cap d’unes hores, vam arribar a Milà. Era fosc i feia fred, però vam disposar de força dies per visitar la ciutat i els seus voltants. Ara us citaré els punts més interessants de la nostra sortida.
–Basílica de Sant Ambròs. Ja sabeu que aquest sant fou bisbe de Milà. La basílica és una construcció molt antiga, d’estil paleocristià. En el seu interior conserva les relíquies de Sant Ambròs, Sant Gervasi i Sant Protasi (se’n poden veure els cadàvers: resulta una mica macabre). En un racó de la nau central, s’observa un tabernacle. Està format per peces de diversos estils. Podem observar un baix relleu del segle IV, representant el Sant Sopar, segons l’estil dels sepulcres romans.
Tabernacle de l’interior de Sant Ambròs de Milà. [Font: Joan Molar]
En l’altra cara del tabernacle, la mateixa escena és representada en romànic llombard, i data del segle X: el seu estil és molt més rude i simple. Cal pensar que els primers cristians, sobretot a Itàlia, conservaven les tècniques de construcció i d’escultura romanes, ja que Itàlia és l’hereva de l’Imperi Romà, però fora d’aquest àmbit, no es coneixien i els constructors o artistes només podien imitar-les. Fixeu-vos en la diferència respecte de la imatge anterior.
Una altra peça del tabernacle. [Font: Joan Molar]
En la cúpula de la basílica, s’hi pot veure un mosaic bizantí del segle XIII, amb unes inscripcions en alfabet grec, que he comentat en un altre article. Us deixo aquí la foto, perquè també s’hi llegeix una inscripció llatina, molt habitual en els Pantocràtors medievals. Fixeu-vos que el Crist en majestat aguanta un llibre obert, amb la llegenda Ego sum lux mundi.
Cúpula bizantina de la basílica de Sant Ambròs de Milà. [Foto: Joan Molar]
Faré l’anàlisi morfosintàctica de la inscripció:
-Ego: És el pronom personal tònic de la primera persona del singular. És el subjecte de l’oració.
-sum: És la primera persona del singular del present de l’indicatiu actiu. És el verb copulatiu de l’oració de predicat nominal.
-lux: És un nominatiu singular femení de la tercera declinació (lux, lucis). És el nucli de l’atribut.
-mundi: És el genitiu singular masculí del mot de la tercera declinació (mundus, mundi). És el complement del nom lux.
La traducció és aquesta: “Jo sóc la llum del món”. Ja sabeu que és una de les metàfores que identifiquen Jesús, al costat d’altres, que ens han arribat a través dels evangelistes: “Jo sóc el principi i la fi” (l’Alfa i l’Omega), “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”.
Després de la basílica de sant Ambròs, la visita a Milà, amb la catedral, els seus carrers i galeries comercials, ens va ocupar força temps, però també en vam tenir per anar a altres llocs. La ciutat de Bèrgam va ser molt bonica, amb un barri alt molt atractiu. En trobareu més detalls en un altre article.
Ben a prop de Bèrgam, ens vam aturar en un altre indret, força interessant pels seus orígens romans ben visibles i ben conservats: Brescia. Es tracta de l’antiga colònia romana Brixia. L’emperador Vespasià hi féu edificar, en commemoració d’una victòria militar, el temple del Capitoli, que encara conserva algun fragment d’inscripció commemorativa.
Temple del forum romà de Brescia. [Font: Joan Molar]
El temple està situat en l’espai del forum i a prop del teatre de la ciutat, que es conserva en prou bon estat, però sense punt de comparació amb el que vam poder observar al final del nostre recorregut. Ja hi arribarem.
Vista del forum de Brescia. [Font: Joan Molar]
El nostre següent punt de destinació va ser la ciutat de Parma. Parma és coneguda pel formatge i pel prosciutto (pernil salat), però també perquè és la ciutat natal d’un pintor cèlebre del renaixement, Antonio da Correggio.
Precisament per admirar les seves pintures, vam visitar la capella de Sant Pau, al centre de la ciutat, i vam poder resseguir una sala plena d’imatges de tema mitològic, que ara us reproduïm.
Frescos mitològics de Correggio, a la capella de sant Pau, de Parma. [Font: Joan Molar]
Ja veieu que s’hi observen divinitats i figures conegudes pels amants del món clàssic: Afrodita, les Tres Gràcies, Ceres, un sàtir o Pan, Hèstia. Fixeu-vos que cadascuna d’aquestes figures es pot identificar pels seus atributs: l’infant Cupido, el carro i les espigues, la siringa, el foc.
Els següents dies vam visitar els paisatges alpins, amb els seus llacs i els cims nevats, tan bonics en aquestes dates nadalenques. Ja de retorn a casa, vam fer una aturada a Aurenja (en francès, Orange), una ciutat del sud de França (regió Provença-Alps-Costa Blava) que, en època romana, rebé el nom d’Augusta Arausio.
No ens va costar de trobar un teatre impressionant, un dels més ben conservats del món, ja que manté el mur de l’scaena, perdut en la majoria d’altres teatres de l’antic imperi romà que avui encara es visiten.
Teatre romà d’Aurenja, vist des de fora [Font: Joan Molar] i des de dins
La construcció data del segle I i correspon al regnat d’Octavi Cèsar August. D’altra banda, ens vam deturar a contemplar l’arc de triomf que presideix una de les vies d’accés a la bonica ciutat provençal. Es tracta d’un monument commemoratiu; sembla que fou erigit en honor de Caius Marius després d’una victòria militar, però no se’n té la seguretat.
Igual que el teatre, l’arc de triomf es manté en molt bon estat; en ell es poden apreciar encara els relleus de temàtica bèl·lica. Us deixo un vídeo brevíssim, on faig la presentació del monument.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=BrUsi1_02xo[/youtube]
Qüestions
- Repasseu les imatges de la capella de Sant Pau de Parma; hi trobareu moltes referències mitològiques que deveu conèixer: expliqueu-les breument.
- Definiu les parts del teatre que s’esmenten en l’article i expliqueu quines actuacions s’hi feien. Us podeu ajudar dels enllaços que hi ha en aquest treball sobre Arle.
- Digueu en quin lloc exacte de la cúpula de Sant Ambròs de Milà es troba la inscripció llatina Ego sum lux mundi. Com ha arribat fins a nosaltres? A part del sentit literal, quin és el seu significat extens? Podeu consultar aquest article.
- Busqueu imatges de sarcòfags romans, semblants al primer que us he mostrat en el tabernacle, pertanyent a la basílica de Sant Ambròs de Milà. Si em busqueu de les ciutats i museus més propers o que hem visitat, millor.
Valete omnes!
Pau Molar, 1r batxillerat
Pau, esperava amb candeletes la publicació del teu viatge! Fantàstic! Amb reportatge i tot! A Aracne fila i fila teníem un article sobre Milà, una farmàcia a Torí, sobre les depedències de Giovanna de Piacenza a Parma… però ara tenim tota una ruta romana! Ara que no podem viatjar perquè no tenim vacances almenys podríem mirar si els teatres, temples… estan localitzats als nostres Google maps!
Espero amb candeletes, Pau, el teu proper i sempre interessant De itinere!
Χαίρετε!
Fa uns dies, que teniem proposada aquesta tasca, però la vaig confondre amb l’altre article relacionat també amb el recorregut que has fet aquestes vacances de nadal!
· Aquest conjunt de pintures que es troben en la capella de Sant Pau de Parma van ser encarregades per Frederic I Gonzaga de Màntua, probablement per a ser destinades a la decoració de la Cambra d’Ovidi, una habitació privada del Palazzo Te. Tanmateix, van ser regalades a l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Carles V i arran de la seua visita, i d’aquesta manera les obres van eixir d’Itàlia als pocs anys de ser concloses.
· Scaena: espai on els intèrprets executen el seu art públicament, és a dir, davant d’un públic.
· Digueu en quin lloc exacte de la cúpula de Sant Ambròs de Milà es troba la inscripció llatina Ego sum lux mundi. Com ha arribat fins a nosaltres? A part del sentit literal, quin és el seu significat extens? Podeu consultar aquest article.
· La inscripció és troba en un llibre obert, amb la llegenda Ego sum lux mundi.
· En aquest link: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Grande_Ludovisi_sarcophagus_04.JPG
es pot observar la imatge del sarcòfad de Ludovisi, que era un home pertanyent a la familia dels Ludovisi que van adquirir molts càrrecs a partir del segle XIV.
Tens raó, Margalida, el pau sempre ens fa descobrir racons nous. A veure quin serà el següent.
Anna, veig que has trencat el foc i t’has llençat a respondre les preguntes plantejades, a veure qui ens en diu més coses.
Salve,
Un apunt molt interessant, la veritat. Jo no he viatjat mai massa lluny (el més lluny és Mallorca), però crec que a partir d’imatges, vídeos i altres eines viuals, podem apreciar molt de llocs en els quals no podem anar físicament (sé que no és el mateix).
Vale!
Salve!
Repasseu les imatges de la capella de Sant Pau de Parma; hi trobareu moltes referències mitològiques que deveu conèixer: expliqueu-les breument.
Les obres que es troben a la capella de Sant Pau de Parme van ser encarregader per el marquez Frederic i Gonzaga de Màntua, que probablement decoraven la Cambra d’Ovidi, una de les habitacions del Palazzo. Posteriorment, aquestes obres van ser regalades a l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles V com motiu de la seva visita.
Definiu les parts del teatre que s’esmenten en l’article i expliqueu quines actuacions s’hi feien. Us podeu ajudar dels enllaços que hi ha en aquest treball sobre Arle.
Digueu en quin lloc exacte de la cúpula de Sant Ambròs de Milà es troba la inscripció llatina Ego sum lux mundi. Com ha arribat fins a nosaltres? A part del sentit literal, quin és el seu significat extens? Podeu consultar aquest article.
· La inscripció és troba en un llibre obert, amb la llegenda Ego sum lux mundi. Aquesta inscripció forma part del Pantocrator d’aquesta basílica. Aquest concret és un mosaic, mentre que a Sant Climent de Taüll podiem trobar uns frescos com altre exemple de Pantocrator.
El significat d’aquesta inscripció llatina és, jo sóc la llum del món.
Busqueu imatges de sarcòfags romans, semblants al primer que us he mostrat en el tabernacle, pertanyent a la basílica de Sant Ambròs de Milà. Si em busqueu de les ciutats i museus més propers o que hem visitat, millor.
En aquest link: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Grande_Ludovisi_sarcophagus_04.JPG
es pot observar la imatge del sarcòfad de Ludovisi, home pertanyent a la familia dels Ludovisi.
Valete!
Salve!
*Repasseu les imatges de la capella de Sant Pau de Parma; hi trobareu moltes referències mitològiques que deveu conèixer: expliqueu-les breument.
Les pintures les trobem a la capella de Sant Pau de Parma. Aquestes pintures les va encarregar Federic I Gonzaga de Màntua, segurament perquè formessin part de la decoració de la cambra d’Ovidi, l’habitació privada del Palazzo Te. Posteriorment les van regalar a l’emperador Carles V i per això les obres van romandre a Itàlia.
*Definiu les parts del teatre que s’esmenten en l’article i expliqueu quines actuacions s’hi feien. Us podeu ajudar dels enllaços que hi ha en aquest treball sobre Arle.
La “scaena” era la part del darrere del “proscaenium”, que limitava pel darrere amb un mur anomenat “frons scaenae”, literalment part frontal de l’scaena
*Digueu en quin lloc exacte de la cúpula de Sant Ambròs de Milà es troba la inscripció llatina Ego sum lux mundi. Com ha arribat fins a nosaltres? A part del sentit literal, quin és el seu significat extens? Podeu consultar aquest article.
La inscripció es troba en un llibre obert.
*Busqueu imatges de sarcòfags romans, semblants al primer que us he mostrat en el tabernacle, pertanyent a la basílica de Sant Ambròs de Milà. Si em busqueu de les ciutats i museus més propers o que hem visitat, millor.
Un dels sarcòfags que hem treballat recentment relacionat amb el tema de l’educació a, és el sarcòfag del pedagog.
http://www.mnat.cat/index.php?page=colleccions-peces-destacades-detall&idCol=28
Andrea, m’agrada que hagis pensat en aquest sarcòfag de què hem parlar en el tema de l’educació, perquè el tenim molt a prop i, a més, us vaig confessar que m’agrada especialment.
Ave Pau!
Només puc felicitar-te per aquest article. Tot molt ben explicat i ple de detalls. Gràcies a això, he pogut afegir un destí més als molts que tinc pendents. Sincerament, no coneixia els jaciments que es troben a la zona que has visitat, però semblen molt interessants. De fet, hi ha tants racons desconeguts per nosaltres i que amaguen tresors increïbles que necessitarem articles i articles per parlar d’ells. Mentrestant, està bé que els alumnes que donem forma aquest bloc, aprofitem les nostres sortides per explicar les troballes que anem fent pel camí. Aprofito per enllaçar-vos un apartat del meu bloc amb articles d’exposicions molt interessants. http://blocs.xtec.cat/siringa/exposicions/
A continuació, passo a respondre les preguntes proposades.
1) Repasseu les imatges de la capella de Sant Pau de Parma; hi trobareu moltes referències mitològiques que deveu conèixer: expliqueu-les breument.
Començant de dalt a abaix i d’esquerra a dreta trobem Venus i el seu fill Cupido; les Tres Gràcies, representants de l’alegria i de la bellesa, formaven part del seguici dels déus olímpics; la deessa Àfrica o la mare Terra; un sàtir, divinitat del bosc i la muntanya i la deessa Minerva amb els seus respectius atributs.
2) Definiu les parts del teatre que s’esmenten en l’article i expliqueu quines actuacions s’hi feien. Us podeu ajudar dels enllaços que hi ha en aquest treball sobre Arle.
Els romans aprofitaven sovint el pendent dels turons per recolzar-hi la graderia. Tanmateix, quan no disposaven d’aquest avantatge, eren capaços de fer teatres com a edificis independents, en els quals la graderia (“cauea”) descansava sobre un sistema d’arcs i galeries de formigó, de manera que podien edificar teatres a qualsevol lloc.
L’orquestra (“orchestra”), que en el teatre grec d’època clàssica era completament circular, va esdevenir semicircular en el teatre romà. També va canviar-ne la funció, ja que només hi seien els espectadors més importants.
L’escenari s’anomenava “proscaenium” o “pulpitum” i era més ample que el grec.
La “scaena”, la part que esmentes en el teu article, es construïa tan alta com la “cauea”, de manera que el teatre quedava tot tancat en un semicercle. La façana que donava a l’interior (“frons scaenae”), ornada amb dos o tres pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l’escenari i servia de decorat permanent per a totes les obres.
3) Digueu en quin lloc exacte de la cúpula de Sant Ambròs de Milà es troba la inscripció llatina Ego sum lux mundi. Com ha arribat fins a nosaltres? A part del sentit literal, quin és el seu significat extens? Podeu consultar aquest article.
Aquesta inscripció es troba en el llibre que sosté Jesucrist en la seva mà esquerra.
Ha arribat fins a nosaltres pel fet que és una de les frases de Jesús que es troba a la Biblia Vulgata.
Com a significat extens, “sum lux mundi” s’atribueix als comportaments d’algunes persones que creuen que ells són els millors i que ningú els pot superar.
4) Busqueu imatges de sarcòfags romans, semblants al primer que us he mostrat en el tabernacle, pertanyent a la basílica de Sant Ambròs de Milà. Si en busqueu de les ciutats i museus més propers o que hem visitat, millor.
He optat per escollir el Sarcòfag Ludovisi o Grande Ludovisi, tallat en marbre, que representa una batalla entre bàrbars i romans. actualment forma part de la Collezione Boncompagni Ludovisi conservada al Palazzo Altemps de Roma. La tapa del sarcòfag, però, va ser exposada a Magúncia fins a la seva destrucció l’any 1945.
A continuació us deixo un enllaç on podreu veure el sarcòfag del qual us parlo. Com observareu, està molt carregat, però això ens dóna a conèixer que deuria ser una batalla important pels romans i que la tècnica per dissenyar aquest tipus de relleus era perfeccionista. http://ca.wikipedia.org/wiki/Sarc%C3%B2fag_Ludovisi#mediaviewer/File:Grande_Ludovisi_Altemps_Inv8574.jpg