Tag Archives: Cultura romana

Amphitheatrum Flavium Romae

[youtube]https://youtu.be/Ixh0YJNF-1E[/youtube]

Un dels edificis més importants de l’antiga Roma és l’amfiteatre. La paraula ‘amfiteatre’ està formada pel prefix ‘amfi-‘ «ambdós» i el substantiu ‘teatre’, per la qual cosa ve a significar «teatre doble». En efecte, la planta oval de l’amfiteatre recorda la forma que resultaria d’unir dos teatres pel diàmetre de les seves escenes. Conegut originalment com a Amfiteatre Flavi (Amphitheatrum Flavium), passà a ser anomenat Colosseum perquè al seu costat hi havia una gran estàtua, el Colós de Neró.
Tots els que hem viatjat a Roma hem visitat el Colosseu (més conegut com a Coliseu). És un dels edificis més significatius i importants del món. Per això, he volgut fer un Thinglink amb les parts d’aquest important edifici. Les parts més importants de l’edifici son: la càvea (cauea) o graderia a la qual s’accedeix mitjançant un sistema d’obertures anomenades vomitoris (uomitoria); l’arena (harena), espai on es feien els espectacles, envoltada d’un podi (podium) elevat que la separava de la càvea; el soterrani part que es troba sota l’arena.

En l’amfiteatre s’oferien tres tipus d’espectacle: els combats de gladiadors (munus gladiatorium); les caceres (uenationes) i, en alguns casos, les naumàquies (naumachiae). En els primers hi participaven diferents tipus de gladiadors, els més importants dels quals eren els reciaris, els tracis i els samnites o secutores. Les uenationes consistien en lluites entre feres, entre feres i homes, exercicis de doma o exhibició d’animals estranys. Les naumàquies eren simulacions molt realistes de combats navals.

Naumàquia

Naumàquia

Espero que us sigui d’ajuda i que deixeu als comentaris quin és el vostre edifici romà preferit!

 

A Catalunya es conserven restes d’un amfiteatre de pedra a Tarragona i de la planta d’un amfiteatre de fusta a Empúries; en tots dos casos l’edifici és fora muralles. Molt recomanables de visitar, ja que no estan molt lluny i així podem conèixer el nostre passat romà.

Aquí us deixo una fotografia que vaig fer en el meu viatge a Roma el passat nadal, l’amfiteatre Flavi en l’actualitat:

IMG_5273

Laia Costa, 1r Batxillerat Humanístic  

Kahoot de les termes romanes

Balnea vina Venus corrumpunt corpora nostra

Sed vitam faciunt b(alnea) v(ina) V(enus)

Els banys, els vins, l’amor, corrompen els nostres cossos

Però la vida ens la donen els banys, els vins, l’amor

(Fragment de l’epitafi de Tiberius Claudius Secundus, segle I dC, Perennia)

kahootlestermesAra que ja som experts en el món de les termes romanes, us proposo de fer aquest kahoot!

Mar Cruz

1r Batxillerat Llatí

 

Kahoot del Matrimoni a Roma i avui

La Mariona i jo, l’Eloi, us hem preparat un kahoot sobre el matrimoni a l’Antiga Roma i sobre el matrimoni actual, vols aprendre’n els detalls i les diferències entre l’un i l’altre? Apreta i juga-hi!

Matrimoni a Roma

També la Mar s’ha animat a fer aquest altre!

Mariona Cava, Eloi Salat i MCruz, alumnes de clàssiques de 1r de Batxillerat

Setmana de la ciència MMXV AD

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació que consisteix en la celebració d’activitats de divulgació científica. Aquest any 2015 s’ha celebrat ni més ni menys que la 20a edició, on els temes centrals han sigut la llum i els sòls amb motiu de celebració de l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum i de l’Any Internacional dels Sòls.

Com cada any, els estudiants de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona hem celebrat la Setmana de la Ciència al centre, del 13 al 22 de novembre. Els alumnes de cada departament van preparar unes activitats o exposicions relacionades amb les ciències, dirigides pels professors i professores en qüestió. 

Sens dubte, els alumnes de clàssiques no hi podíem faltar i també vam participar!

Aquestes són les tasques que vam fer els alumnes de 4t d’ESO i Batxillerat en les assignatures de Llatí i Grec:

  • Els alumnes de Llatí de 4t d’ESO, amb el seu professor Alfonso Campo al capdavant, han preparat un mural que explica el desenvolupament al llarg del temps, les funcions, parts i característiques de les xarxes viàries creades pels romans. Amb l’enginyós títol “Omnes viae Romam ducunt”, és a dir, “tots els camins porten a Roma” i uns dibuixos molt il·lustratius, presenten una forma fàcil i didàctica d’entendre el funcionament d’aquestes estructures que han sigut molt influents. 
  • Entre els alumnes de Grec i Llatí de 1r, i els de Grec de 2n de batxillerat, hem realitzat un altre mural centrant-nos en el valor científic de les lletres de l’alfabet grec. Podem apreciar la gran relació que guarden les lletres amb la ciència de forma exemplificada i il·lustrada perquè, així, tots puguem gaudir del mural.

En el següent muntatge audiovisual us mostrem el resultat final dels nostres projectes, tot i que durant aquest curs 2015-16 el podeu veure a la planta baixa del centre, al costat de la biblioteca!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=yP5i_shOJbU[/youtube]

  • D’on prové l’expressió Tots els camins duen a Roma? Com és l’expressió llatina amb el mateix significat que aquesta?
  • Podríeu afegir un altre terme científic que provingui d’una lletra grega i que no es trobi en el mural dels alumnes de Batxillerat?
  • Què us sembla la feina feta pels companys?
  • Si sou els autors d’algun dels dos murals, podríeu explicar el procés?

Irene Ruiz i Paula Cortés (1r i 2n Batxillerat)

Isaac Albéniz

Visitem el Museu Romà de Premià de Mar

El dilluns 26 i el divendres 30 d’octubre de 2015 a la planta octagonal del Museu Romà de Premià, els alumnes de llatí de 4t d’ESO i de batxillerat de l’IPM  vam recitar els epitafis recollits per Mònica Miró Vinaixa al seu llibre Perennia, i els alumnes del CNL del Maresme van llegir la seva traducció al català. Va ser una experiència molt maca ja que a part de recitar epitafis escrits fa molt de temps, vam fer-ho a una planta octagonal romana de Premià de Mar on vam poder fer-nos una idea de com eren les sales de rebre i els balnea d’aquella època.

Muntatge audiovisual de la visita del dilluns 26 d’octubre, fet per l’alumne de 4t de llatí Miguel Ángel Valdivieso:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gcbNxoW10zI[/youtube]

Muntatge audiovisual de la visita del 30 d’octubre, fet per l’alumne de 1r de batxillerat Eloi Salat:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HeEeiGGjb4Y[/youtube]

Si voleu aprofundir sobre el nostre passat romà, llegiu, entre d’altres, aquest apunt a Aracne fila i fila, i sobretot no us perdeu aquesta conferència “Les darreres novetats al jaciment romà de Can Ferrerons” el proper diumenge dia 6 de desembre a les 12h, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar.

Mariona Cava i Eloi Salat, alumnes de Clàssiques 1r de Batxillerat

Les vies romanes a la Gàl·lia

Molt abans de l’època romana van existir en tots els pobles vies de comunicació que responien a necessitats militars, religioses i comercials; però la superioritat dels romans en aquesta matèria va ser incontestable i la xarxa de les vies romanes pren força a partir de la República i la via més antiga és la Via Appia que data de l’any 312 aC.. Mentre que els grecs no havien atès res més que a la bellesa del lloc, a la fortalesa de la posició, a la proximitat dels ports …, els romans es van aplicar sobretot, a executar el que els grecs havien descuidat, és a dir, a construir calçades (vid. Itàlia, Britànnia, Hispània,…), aqüeductes, desguassos… per tot l’Imperi.
A la Gàl·lia, la via Domitia va ser, entre d’altres, una de les principals vies més famoses de l’Imperi.

  • Quina era la via més important de la Gallia? Actualment segueix sent la mateixa?
  • Esmenta dues vies que es comuniquen amb Alemanya (Germania).
  • A Massalia (l’actual Marsella) es comercialitzava molt, quines eren les principals vies que s’hi connectaven per transportar les mercaderies?

 

                                                                                                                  Chorouk Regrag 1r Batx. Humanístic

Anàlisis d’anuncis amb referents (VI)

Benvinguts de nou! Disfruteu de l’última entrada d’aquest trimestre!

Suposem que aquest anunci tots l’haureu vist, el d’Aquarius, perquè s’ha fet bastant popular aquests dies, i la veritat és que és bastant especial, o almenys això vol transmetre!

En el vídeo s’explica com el compositor de la BSO d’El último Mohicano prepara un himne pel sentiment d’emocionar-se gràcies a l’Aquarius, i va preguntant a determinada gent que després de prendre aquesta beguda els hi ha vingut ganes de fer coses que sense ella, mai se’ls hi hauria acudit.

Doncs bé a la imatge només surten els instruments i el compositor, a més, clar, de les persones que li intenten explicar aquell sentiment.

En el so podem escoltar l’himne, especialment al final de l’anunci on podem escoltar-lo quasi completament.

Per últim i ara sí, a la lletra, precisament quan parlen entre ells, acostumen a dir que es senten com déus i deesses gregues, com si estiguessin a l’Olimp, i aquest tipus de frases amb referents clàssics. Imagineu-vos com ho tenia de difícil el compositor per idear un himne amb aquestes grans característiques!

Aquest anunci parla del perfum Versace per a la dona, en el qual veiem un noi i una noia amb diferents referents clàssics.

A la imatge, el referent més obvi és el de Cupido. El noi se suposa que és ell i que vol enamorar a la noia, però, aquesta, que representa que és una nimfa d’aigua (les nàiades), l’enamora amb la seva insuperable bellesa (ja sabeu que les nimfes són tan boniques que els homes no poden ni tal sols mirar-les als ulls). Cupido, com veieu al vídeo, es queda sense paraules i no pot disparar la seva fletxa. La nàiade, en aquest moment, aprofita per treure-li la fletxa mentre ell està eclipsat amb la seva bellesa. Finalment, se’n va amb la fletxa i deixa al pobre Cupido sense acabar de finalitzar la seva tasca.

Al so escoltem una arpa, una arpa que ens porta cap a un lloc màgic de déus i on no et pot passar res dolent. Potser l’Olimp, sí. Després, quan la nàiade s’aprofita del seu do per agafar-li la fletxa a Cupido, escoltem una música que simbolitza l’erotisme.

Al text, no veiem res més que el nom del perfum.

Per una altra banda, ens agradaria remarcar que potser la marca que surt al perfum podria ser Medusa. No ho veiem molt bé, però podria ser ella.

He trobat, també l’anunci complementari de la fragància d’home, en el que també es veu al noi com a Cupido, sota una pluja penetrant i agafant l’arc per llençar una fletxa fins on el cel li deixi. I al pot que porta l’essència de Versace també sembla que surt-hi Medusa. El deixo aquí perquè el visualitzeu.

Bé, fins aquí l’anàlisi d’anuncis d’aquest trimestre. Volem acomiadar-nos de tots vosaltres, desitjar-vos que tingueu un estiu meravellós i esperem de tot cor poder continuar analitzant anuncis sempre que tenim repertori (que en tindrem!) Bones vacances a tothom i ja sabeu, comenteu i ajudeu-nos fent recerca dels anuncis que veieu amb referents!

Lucila Pérez Basso i Noelia Nistal García, de 4t. C. Optativa 3.

Kahoots per a preparar la selectivitat de llatí (o l’examen extraordinari)!

Ha arribat l’hora per preparar-nos per a la selectivitat i res millor que fer-ho a partir dels Kahoots; on podem aprendre d’una forma entretinguda i didàctica. Aquí, després del d’Ars amandi d’Ovidi, de la Història de RomaDecadència de l’Imperi romà), en teniu més per a poder jugar-hi, entre estudi i estudi:

Captura de pantalla (9)

 

Captura de pantalla (11)

 

Captura de pantalla (12)

 

Captura de pantalla (14)

 

Captura de pantalla (10)

 

Espero que us hi animeu. Molta sort a les PAU!

Maria Mayor

2n BAT

El Columbari romà de Vila-rodona

Coneixeu Vilabella? És un petit poble de l’Alt Camp, situat a set quilòmetres de Valls i a divuit de Tarragona, prop del riu Gaià, on la meva família i jo passem una part de les vacances. Ja podeu imaginar que, tractant-se d’un lloc al voltant de l’antiga Tarraco, les restes romanes es troben escampades arreu. Doncs bé, fa uns dies, vam fer una visita a un poble veí de Vilabella, Vila-rodona, amb la intenció de veure un dels monuments romans declarats per la Unesco (2003) com a bé cultural d’interès local: el columbari. L’edifici es conserva en força bon estat i s’hi ha fet una restauració parcial respectuosa que permet veure el conjunt en la seva forma i estructura originals.

Vista general del Columbari de Vila-rodona, Alt Camp. [Font: Joan Molar]

El columbari (columbarium) és un monument funerari destinat a contenir les urnes amb les restes provinents de la incineració dels cossos dels morts; segons els experts, és probable que pertanyessin als membres d’una família de lliberts, que s’hauria instal·lat en una villa propera; el conjunt data dels segles I-II dC. Es tracta, doncs, d’un monument funerari familiar que no està isolat, sinó dins d’una propietat rural (heredium).

Crida l’atenció l’exterior de l’edifici, que és sovint l’únic que es pot veure, ja que a l’interior només s’hi pot entrar amb visita concertada. Com que el temps ha malmès la façana, alguna cara ha estat reconstruïda en època medieval. Les que es conserven mantenen alguns dels elements que hem estudiat en les unitats sobre art clàssic: veiem un podium (alguna font d’informació parla d’estilobat) decorat amb arcs cecs, i, al damunt, unes columnes, també cegues, molt senzilles, que són falses pilastres dòriques.

Vista del podium, els arcs i les pilastres de l’exterior del Columbari. [Font: Jaon Molar].

Per sobre dels capitells hi ha una cornisa que devia servir de suport a la teulada. La coberta de l’edifici descansava sobre la volta de canó de la cel·la, era a dues aigües, i segurament seguia la construcció característica de les teulades que tots coneixem, i que s’anomena de tègula i ímbrex (del llatí: tegula,-ae; i imbrex, –icis). El conjunt exterior és de planta rectangular i està construït amb tècnica d’opus vittatum, una combinació de blocs de tova i fileres de maó.

Vista d’una de les cares del monument, on s’aprecia la seva tècnica constructiva original. Al davant, la placa en què es declara el Columbari bé cultural d’interès local. [Font: Joan Molar].

L’interior del Columbari estava dividit en dues parts: una paret central separava el pòrtic (pronaos) de la cella (naos), que era el lloc sagrat. No es conserva res del pòrtic. La cella, -ae f. 1a decl. se situa al nivell del podium, -i n. 2a decl.,  és quadrada i té un absis semicircular, que és on es devia situar la figura o imatge de la deïtat a la qual estava dedicat el Columbari. En els murs de l’interior es conserven sis petits nínxols o fornícules (loculi: plural de loculus, que és diminutiu de locus: m., 2a decl.), on es dipositaven les cendres dels difunts. El que corresponia al pater familias devia estar en un lloc preeminent, mentre que els de la resta de membres segurament es distribuïen al seu voltant. S’han trobat restes de la pintura que devia decorar les parets interiors.

En conjunt, però, no es tenen gaires dades sobre l’origen, evolució i determinades característiques del monument. El rètol que se situa al davant de l’edifici dóna la informació bàsica del que fins ara s’ha pogut investigar i saber del Columbari:

Rètol informatiu per als visitants del Columbari de Vila-rodona. [Font: Joan Molar].

Ara bé, el monument es conserva com una mostra impressionant de l’art funerari romà, a casa nostra. Aquí us deixo un enllaç per si voleu conèixer més detalls del Columbari de Vila-rodona.

Qüestions

  • Quins elements arquitectònics i artístics s’han esmentat en l’article? Quins coneixíeu i quins són nous?
  • L’etimologia del mot columbari no es relaciona ni amb la mort ni amb els enterraments. Per què creieu que ha arribat a tenir aquest sentit?
  • Coneixeu altres monuments funeraris romans a Catalunya?

Pau Molar. 1r batxillerat. 1.2

Cursus Honorum

El Cursus honorum (en llatí, “successió de magistrats”), era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l’antiga Roma, tant en l’època republicana com durant l’Imperi.

A l’Imperi es podia ser vigintivir amb 18 anys, tribú militar amb 20 anys, qüestor amb 25 anys, edil o tribú amb 27 anys, pretor amb 30 anys i finalment es podia arribar a cònsol (32 anys), prefecte, propretor, procònsol, comandant de legió o prefecte de la ciutat.

A continuació, veureu una escala que va de menys a més, és a dir, a la cúspide es troba el càrrec més rellevant de l’antiga Roma i a sota de tot es troba el càrrec amb menys importància.

-Successió de magistrats (de menys a més importància)

Qui s’encarrega d’administrar les finances públiques? Quins eren els representants més directes del poble al qual defensaven dels abusos de la resta de magistrats patricis? Qui fou realment a partir del segle I dC qui va governar de manera absoluta l’Imperi?…

Imad Tmara i Sergio Fernández
2n Batx. Humanístic