Ara que ja sabem qui és Ciceró, per què no és fàcil ser un bon orador (tot i que hi ha tècniques per aprendre’n) i som coneixedors de l’oratòria llatina, ha arribat el moment d’explicar en un mínim de 15 línies (unes 150 paraules) el tema següent: Marc Tul·li Ciceró (context històric, importància de l’oratòria en la seva carrera política, obres oratòries i retòriques, la seva mort, etc.).
Per acabar de repassar, fem aquest kahoot!
Salve!
Marc Tul·li Ciceró va néixer a Arpí (al Laci) el 106 a.C. Fou un autor que va pertànyer a l’últim segle de la República romana i , pertanyia a una classe eqüestre. Ciceró va estudiar sobretot les dues disciplines a les quals es dedicaria principalment al llarg de la seva vida: la retòrica i la filosofia. Per ampliar els seus coneixements realitzà un viatge a Atenes i Rodes. Més endavant, va exercir la professió d’advocat, a Roma i aquí començà la seva carrera política. Va exercir com a qüestor a Siracusa, ciutat grega de Sicília. D’aquí va sorgir el seu primer gran èxit en els tribunals: el procés a Verres. Un dels altres èxits fou De oratore ; en què hi explica, de manera teòrica, la formació d’un orador, quin és el procés que s’ha de seguir per arribar a ser un gran orador. L’any en què se situa el diàleg és el 91 aC. El motiu principal pel qual escriu el diàleg és per la seva sortida de la vida política i l’exili. Ciceró atribueix el seu èxit al treball i a la cultura general que ha adquirit, que han estat el motiu principal que l’han dut a aquest estil, l’oratòria, la qual necessita el coneixement de gairebé totes les ciències humanes.
Salvete!
Marc Tul·li Ciceró va ser un escriptor, polític i orador romà. Encara que la seva carrera política va ser notable, Ciceró és especialment conegut com el millor orador de Roma i com a home de lletres. Va néixer a Arpinum (actualment Arpino, Itàlia) i a la seva joventut va estudiar dret, oratòria, literatura i filosofia a Roma. Després d’una breu carrera militar i tres anys d’experiència com a advocat, va viatjar a Grècia i Àsia, on va continuar els seus estudis. Va tornar a Roma l’any 77 aC i va començar la seva carrera política. Al 74 aC va ser elegit membre del Senat, tot i la rivalitat del seu contrincant, l’aristocràtic Lucio Sergio Catilina. Va ser triat Ciceró, i Catilina va tornar a intentar-ho l’any següent però sense èxit. Llavors, irat, va organitzar una conspiració per enderrocar el govern. Ciceró va controlar la situació, va detenir i va executar a diversos partidaris de Catilina i aquest el va expulsar del Senat amb un ardent al·legat conegut com a Catilinarias. Juli Cèsar i altres senadors romans van sostenir que Ciceró havia obrat amb excessiva duresa, com a resultat d’això, en el 58 aC, Ciceró es va veure obligat a exiliar-se. Després d’un any a Macedònia va ser perdonat pel general romà Pompeu el Gran. Ciceró es va dedicar a la literatura fins al 51 aC, quan va acceptar l’encàrrec de governar la província romana de Cilícia com procònsol. Va tornar a Roma l’any 50 aC i es va unir a Pompeu, que s’havia convertit en el major enemic de Juli César. Quan César va derrotar a Pompeu, en el 48 aC, Ciceró va comprendre que continuar amb la resistència a Cèsar era inútil, i va acceptar la seva amistat, encara que mentre César va ser dictador de Roma, Ciceró va viure apartat de la vida política dedicant-se a escriure. Després de l’assassinat de Cèsar, al 44 aC, Ciceró va retornar a la política. Esperant veure la restauració de la República, va donar suport al fill adoptiu de Cèsar, Octavi, més tard a l’emperador August, en les seves lluites contra el cònsol romà Marc Antoni. No obstant això, Octavi i Marc Antoni es van reconciliar, i Ciceró va ser executat com a enemic de l’Estat, el 7 de desembre el 43 aC.
A partir del 45 aC i de la mort de la seva filla Túlia, Ciceró es va retirar de la política per dedicar-se completament als seus escrits literaris i filosòfics. Destaquen els seus tractats De legibus (Sobre les lleis), De Officiis (Sobre el deure), i De Natura Deorum (Sobre la naturalesa dels déus). La seva obra va influir molt en el poeta italià Petrarca i en altres escriptors del renaixement. Són conegudes les seves obres retòriques, escrites en forma de diàleg, especialment D’Oratore (Sobre la retòrica). Les més famoses de les seves peces d’oratòria són les quatre contra Catilia, conegudes per Catiliniarias, i les catorze contra Marc Antoni conegudes per Filípiques. Entre les obres menors de Ciceró, els tractats De Senectute (Sobre la vellesa) i De Amicitia (Sobre l’amistat) sempre han estat admirats pel seu estil conreat. Molt importants són quatre col·leccions de cartes escrites per Ciceró als seus coneguts i amics. Aquestes cartes són una font d’informació sobre la política i els costums de l’antiga Roma, i s’ocupen de temes que van des de la filosofia i la literatura a les qüestions familiars.
Salve!!!
A l’antiga Grècia i Roma, l’oratòria era estudiada com una part de la retòrica, és a dir, es considerava una habilitat important tant en l’àmbit públic com en el privat. Tant Aristòtil com Quintilià discutien d’oratòria i aquesta disciplina va formar part, com a assignatura, dels estudis durant l’edat mitjana i el Renaixement, per la qual cosa se’n van materialitzar normes i models. El desenvolupament dels parlaments durant el segle XVIII va comportar l’aparició de grans oradors i la destresa en la comunicació lingüística ha estat considerada des d’aleshores com una de les principals habilitats a l’hora de garantir el futur polític. A partir dels 16 anys aproximadament, els nois que volien seguir estudiant per fer una carrera política o militar cursaven el Ludus rhetoricus que consistia en aprendre i perfeccionar la retòrica, l’oratòria i altres assignatures com matemàtiques i filosofia. El Ludus rhetoricus era la darrera etapa educativa a Roma.
Fer un bon discurs no era gens fàcil, un discurs llatí havia de ser ric en lèxic, precís, contundent i convencent sense perdre el respecte als altres oradors si no compleixen aquests requisits i són capaços d’utilitzar paraules malsonants i vocabulari ofensiu per imposar-se davant el seu contrincant.
Marcus Tullius Cicero va ser un polític, filòsof i orador de l’antiga Roma. Va néixer al 3 de gener de 106 aC a Arpí (Arpinum). Després de passar per tots els càrrecs del cursus honorum, els quals eren qüestor, magistratura electe de la República romana que supervisaven el tresor i les finances de l’estat, l’exèrcit i els funcionaris, s’enfrontà a Catilina i a Antoni per aconseguir el títol de cònsol. Ciceró va ser elegit amb Antoni l’any 63 aC. El cònsol era el magistrat suprem de la República de Roma; era anual i col·legiat, amb dos cònsols cada any. L’any 75 aC es va casar amb Terència i va ser enviat a Sicília, on destapà les malversacions del corrupte Verres, burgès enriquit en temps de Sul·la. Ciceró va presentar moltes proves en contra d’aquest, fins al punt de forçar l’advocat defensor Hortensi a guardar silenci i fingir una malaltia per no assistir a les diverses sessions. Les Verrines és el discurs oral contra Verres. Sent cònsol (63 aC), sufocà la conjuració de Luci Sergi Catilina, que segons Ciceró, corrompia la joventut, comprava els vots dels populars i feia desaparèixer les persones honrades de Roma. Les Catilinàries és un discurs que pronuncià Ciceró contra Catilina. Quan Cèsar va ser assassinat, Ciceró va tornar a la política i es va oposar a Marc Antoni tot escrivint contra ell les Filípiques. A finals de l’any 43 aC Marc Antoni ordenà secretament la seva execució als seus soldats. Els soldats de Marc Antoni li van tallar el cap i les mans, que foren exposats a la tribuna del fòrum de Roma.
L’obra de Ciceró és molt extensa. Recull des de l’assaig filosòfic fins al tractat de la retòrica, passant per la poesia èpica. Però abans de res Ciceró deu la seva fama als discursos que va pronunciar. D’entre ells destaquen:
· In C. Verrem (Discursos contra Verres o Verrines, 70 a. de C.). Els sicilians acusen d’extorsió i concussió al seu exgovernador Cayo Verres i encomanen la defensa dels seus drets a Ciceró, que anys abans havia estat questor a Sicília i havia deixat un bonic record. Ciceró, després d’una recollida extensa de proves, escriu set discursos. Sembla que només va pronunciar realment els dos primers, doncs Verres, veient-se perdut, es va bandejar voluntàriament, avançant-se a la fallada del tribunal. Aquesta peça oratòria, una obra mestra per la solidesa dels seus arguments i la brillantor d’expressió, va disparar definitivament la popularitat de Ciceró.
· In L. Catilinam (Catilinàries, 63 a. de C.). Catilina, noble ambiciós, trama una conjura per fer-se amb el poder. Aquesta conjura suposa, entre altres coses, l’assassinat de bona part del senat. Ciceró descobreix el complot i pronuncia contra Catilina quatre discursos , el primer d’ells al senat i davant el propi Catilina, al que es dirigeix una vegada i una altra en to acusador i desafiador.
·In M. Antonium orationes Philippicae (Filípiques contra Marc Antoni, anys 44-43 a. de C.). Ja hem vist el motiu que va impulsar a Ciceró a pronunciar aquests catorze discursos contra Marc Antoni, anomenats Filípiques en homenatge als discursos de Demóstenes contra Filip de Macedònia. Les Filípiques són considerades el cant de cigne de Ciceró perquè constitueixen el seu millor i últim discurs.
Marc Tul·li Ciceró va ser un polític, filòsof i orador de l’antiga Roma que va néixer a Arpí el 106 a.C. Ciceró dedica gran part de la seva vida a la retòrica i a la filosofia, de fet, és el que va estudiar en profunidat.
Va viatjar a Atenes i Rodes, on allà va tindre l’oportunitat d’ampliar els seus coneixaments on més endavant, va començar una nova professió: d’advocat, a Roma on dona pas a l’inici de la seva política. Més endavant , per ser concrets, a l’any 63 a.C va ser escollit juntament amb Antoni a formar part del cònsol, on era el magistrat suprem de la República de Roma on cada any hi havia dos cònsols.
Va exercir com a qüestor a Siracusa ( ciutat grega de Sicilia), d’aqui el seu primer gran éxit en els tribunals.
Finalment, va tornar a la politica on va oposar-se a Marc Antoni, el qual a finals de l’any 43 a.C va ordenar en secret als seus soldats la seva execució, ells van obeir les ordres i li van tallar el cap que van ser exposats a la tribuna del fòrum de Roma.
Marc Tul·li Ciceró va néixer el 106 aC a Arpinum. Va ser un polític, filòsof i orador, arribant a ser considerat el millor orador de Roma pel seu art de convèncer l’audiència d’uns determinats ideals. Va estar enfrontat amb Catilina i Marc Antoni per aconseguir el títol de cònsol (magistrat suprem de la República de Roma) i finalment el va aconseguir junt amb Marc Antoni.
D’entre els seus discursos més destacats trobem:
· Les Verrines: contra les malversacions del corrupte burgès enriquit Verres. Va presentar moltes proves en contra d’ell i va forçar el seu advocat defensor a guardar silenci.
·Les Catilinàries: contra Catilina. Sent cònsol, va sufocar la seva conjuració, ja que Ciceró opinava que corrompia la juventut, comprava els vots dels populars i feia desaparèixer les persones honrades de Roma.
·Les Filípiques: contra Marc Antoni, possible lloctinent de Cèsar quan aquest va ser assassinat. Marc Antoni ordenà secretament la seva execució als seus soldats, tallant-li el cap i les mans i exposant-los al fòrum.