Tag Archives: Bàrcino

Tornant a un passat romà…

Els alumnes de 1r i 2n de batxillerat vam realitzar una sortida per tots els indrets de la Barcelona romana. El meu company Oriol S. Lòpez va tenir una experiència increïble. Ens l’ha passada per escrit per tal que poguem gaudir d’ella. Juntament amb les fotografies podreu acompanyar-lo al seu viatge al passat i després opinar.

De Barcelona a Bàrcino

Era un dia especial perquè fèiem una sortida amb la classe de llatí a Barcelona, per observar el que queda de l’antiga ciutat romana anomenada Bàrcino. Un cop allà el nostre guia, l’Aleix, ens va explicar una mica d’història de la plaça on ens trobàvem, però immediatament vam anar per feina i vam baixar a la via sepulcral romana.
Mentre l’Aleix ens explicava totes les tradicions que tenien els romans sobre la mort i ens mostrava les tombes, vaig tenir un moment de son. Vaig tancar els ulls, vaig badallar i quan els vaig tornar a obrir… no hi havia cap de les persones que venien amb mi, hi havia tot de gent vestint com a l’època de la qual ens parlava l’Aleix, els edificis i tot aspecte de l’actualitat havia desaparegut en aquell lloc. Vaig intentar parlar amb alguna de les persones que hi havia allà posant menjar a les tombes dels seus morts tal com ens havia estat explicat abans, però aquella persona no va entendre el català i em va contestar en llatí! Em vaig començar a espantar però immediatament vaig intentar pensar que era un somni així que em vaig pessigar, però la veritat es que em vaig fer bastant de mal. Així que la única interpretació possible es que havia viatjat en el temps fins al segle IV!
En un primer moment volia tornar a casa immediatament, però després vaig reflexionar i em vaig dir a mi mateix que ja trobaria el com tornar més tard i que de moment aniria a fer turisme per Bàrcino per poder entregar el millor treball personal sobre la ciutat. Així que em vaig quedar observant una estona que feia la gent a la via sepulcral, però quan em van començar a mirar estranyats per la meva indumentària vaig decidir marxar per no causar problemes. Caminant , caminant vaig veure l’aqüeducte. Era impressionant en l’època, res a veure amb el que en queda ara i com hi passava l’aigua! Així tot badant vaig veure que passava un pagès que portava en un carro les seves mercaderies cap a la ciutat així que em vaig amagar i quan va passar em vaig infiltrar entre les seves mercaderies. Seria l’única manera de passar les muralles desapercebut. Un cop dins em vaig girar a veure les muralles. No eren gaire grans, però es que la ciutat tampoc ho era gaire, sincerament. Vaig estar una estona passejant, però era impossible ser ignorat per la mirada dels habitants de Bàrcino així que em vaig aturar a una bugaderia d’ on vaig pispar alguna cosa de vestir. Em va costar posar-me la roba sabent que estava rentada amb orina, però tampoc volia cridar l’atenció de la guàrdia. S’hi respirava ambient de tranquil•litat en aquesta Bàrcino romana comparada amb la Barcelona actual i per tant em vaig sentir bé per adaptar-me una mica i provar una mica de garum fins i tot. Francament, no em va agradar gaire, quin gust més fort! Però me’n vaig desfer ràpidament provant una mica de vi, que hi era per tot arreu.
Un cop vaig arribar al fòrum vaig pensar que ara podria estar a la Plaça Sant Jaume amb els meus companys i vaig sentir una mica de nostàlgia i ganes de tornar, però vaig fer el cor fort i vaig decidir pujar el turó per arribar al temple d’August per demanar-li que em deixés tornar a casa, qui sap, potser funcionava!
Un cop a dalt em vaig quedar de pedra veient el temple tot complet, era molt bell, tant de bo els meus companys també l’haguessin pogut veure i no haver de conformar-se amb quatre columnes. Vaig posar-me davant la figura d’August a pregar, però res jo seguia allà. Sense posar-me nerviós vaig posar-me a dormir aprofitant la tranquil•litat del temple.
Els meus ulls es van obrir i el primer que vaig veure van ser els meus companys despertant-me per avisar-me que el tren ja estava arribant a Premià. Em vaig despertar confós, però content de ser un altre cop a casa.
Va ser una experiència molt estranya, però segur que ningú ha viscut de tant a prop la Barcelona romana.

Oriol S. Lòpez Cerezo
Rubén Florencio Alcántara

1r Batxillerat A

De sobte, Bàrcino!

Vaig baixar del cotxe i vaig seure en una terrassa de la Plaça de Vila de Madrid a esperar-les. Òbviament arribaven tard.

Tot va passar de sobte, un jove amb una mitja al cap va passar com un llamp pel meu costat, portava una motxilla a les mans i un seguit d’homes corrent rere seu. Tothom es va quedar paralitzat amb la situació i, fins i tot, alguns es van unir a la persecució. Una nena en un cotxet va començar a plorar. Però, sense adonar-me’n, tot aquell guirigall va quedar silenciat. La gent havia desaparegut. Un fort rebombori i un tremolor de terra. Foscor i una llum molt forta. No sabia on mirar i les cames no em responien. El paviment, sense motiu aparent, va començar a engolir tots els objectes que m’envoltaven. Em vaig fregar els ulls incrèdula i, tot d’una, la plaça ja no era la plaça, sinó un jardí immens ple de vegetació.

Em vaig aixecar de la cadira, que era aparentment i juntament amb mi, l’únic que restava al món paral·lel que se m’acabava de presentar. Però, tan bon punt vaig deixar de tocar-la un vent sec la va dividir en petites molècules i se la va endur. M’havia quedat sola. Vaig provar de cridar, però, no va servir de res. Finalment, quan semblava que no hi hauria cap altre canvi, vaig començar a caminar fins a trobar un camí amb una espècie de roques, molt similars entre elles, amb una forma peculiar semicilíndrica amb base rectangular, a banda i banda d’aquest. Vaig topar amb quelcom al terra i hi vaig caure de morros. La patacada no va ser massa gran, però, va resultar suficient perquè no me n’adonés del darrer canvi. El meu abric i les meves sabates havien esdevingut en una túnica morada i unes sandàlies atrotinades.

La sorpresa va ser més quan vaig posar els peus a terra. Ara lligava caps. No entenia massa bé quina era la situació, però, no era un món paral·lel. Si mal no m’equivocava, si realment no havia embogit, jo anava vestida de romana i, si els meus càlculs eren aproximadament exactes, les “roques similars” no eren precisament roques, ni es trobaven allà per casualitat. Eren tombes. Tombes de difunts romans. Autèntiques cupae i algun mausoleu en llocs més privilegiats. Fins i tot, diria que vaig poder divisar, en aquell jardí tan esplèndid, una mena de fossa comú. Però, aquesta es trobava més enllà de mi, en el lloc precís on un genet es feia evident amb velocitat. No vaig poder distingir massa bé qui era, ja que el cavall, em sobrepassava generosament d’alçada. Malgrat això, després de meravellar-me amb el succés, la necròpoli on em trobava, aquell món esgarrifant i alhora paradisíac de difunts, s’havia convertit en un lloc de pas de romans ben vius que es dirigien a l’entrada. N’hi havia d’altres que rendien culte als seus avantpassats pregant a Plutó i que els oferien sacrificis per dins d’un forat situat a la part superior de les tombes.

El meu ritme cardíac i la meva estupefacció s’havien apaivagat, donant pas a una curiositat pràcticament infantil. Vaig deixar de desitjar cercar respostes a la situació i em vaig limitar a descobrir el món que se’m presentava. El viatge al passat és quelcom completament insòlit, però, quan realment se’t presenta l’ocasió d’investigar dos mil anys d’història, no pretens cap altra cosa que destapar preguntes pendents de resposta. Per tant, vaig deixar enrere els temors i em vaig encarar a la terra nua que tenia al davant. Vaig avançar així fins que una gran muralla s’estenia tant per dreta com per esquerra. La vaig envoltar pràcticament tota fins  aturar-me davant un arc de mig punt gegant i dos de petits, indici de la benvinguda. Vaig aplicar els meus coneixements bàsics de llatí i vaig llegir el que hi havia esculpit a l’entrada de la polis. Deia: “IVL· AVG· FAV· PAT· BARCIN·”, és a dir, Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. No hi havia cap dubte, m’havia traslladat, sense saber-ho, a l’antiga Bàrcino, la Barcelona romana.

Amb empenta vaig desfilar pel decumanus maximus, un dels dos carrers més importants de la ciutat, ja que s’estenien d’una punta a l’altra. I, evidentment, vaig arribar al lloc clau, al centre de la ciutat, lloc de patricis, religiosos i membres del senat. Malgrat això, aquesta part de la visita improvitzada, la vaig haver de fer com una operació encoberta. El fòrum romà no era lloc per a dones. Tot i això, davant els meus ulls un temple majestuós, un temple dedicat a l’emperador August, s’alçava vigilant tots els moviments del fòrum. Amb ell, la basílica completava la forma rectangular de l’indret, trencada pel carrer on em trobava i el cardo maximus. Tots dos carrers formats per domus, les quals, tenien les seves pròpies tabernae, d’on constantment veia sortir gent amb àmfores plenes de productes que no vaig poder descobrir. Potser, una d’elles, portava garum. Així se’m va acudir una nota mental: tastar el garum abans d’esbrinar com tornar al 2011. Probablement, m’hagués encaparrat amb la idea, però, de sobte, un haruspex es preparava a l’altar per fer un sacrifici abans del parlament d’un magistrat, que repassava per a si mateix el seu discurs abans de pujar al pòdium, situat al centre del fòrum.

Amb tot aquest enrenou, em vaig poder escapolir i em vaig deixar perdre entre els carrers d’una Bàrcino que em somreia i em tenia meravellada. Tot era magnífic i no hi havia cap detall que no pagués la pena dedicar-li un moment per contemplar. Fins i tot, em van venir ganes d’haver retrocedit una mica més en el temps i haver descobert com edificaven Bàrcino a partir d’una simple castra romana.

A la fi, vaig arribar a contemplar l’aqüeducte i, per fer-ho amb atenció, per poder observar cada detall precís, em vaig asseure just davant. De cop, unes mans fredes, petites, es van col·locar en els meus ulls. Foscor. Jo sense respiració. Vaig voler posar en ordre les meves idees. Una barreja entre pànic i emoció em va tornar a paralitzar. Els llavis d’aquell qui m’impedia seguir en la meva realitat clàssica es van apropar a la meva orella. I d’ells, una veu que vaig reconèixer abans que comencés a articular qualsevol paraula:

– Qui sóc?

Llavors, sense entendre ben bé com havia arribat ella fins allà, vaig retirar-li les mans de la meva cara. I,  en girar-me, em vaig tornar a trobar a la terrassa on m’havia assegut. La plaça seguia com sempre i la meva petita de set anys era allà, al meu present, a la Barcelona on fa anys que visc. Sense adonar-se que no entenia res del que passava, em va fer un petó i va començar a narrar-me el fabulós dia que havia passat amb la meva germana, la qual em va saludar encuriosida.

– Gemma – va dir- ves a dins i demana al cambrer dos tallats, un per a mi i un per a la mama. Si vols,  un suc per a tu.

La meva filla va obeir la tieta de seguida. Així, la meva germana es va concedir un instant per preguntar-me per què tenia aquella expressió. Em va costar bastant tornar en mi i poder-li contar el què havia passat. Ens estàvem acabant els tallats quan gairebé havia enllestit l’explicació dels fets. La meva germana no sabia ben bé com actuar o què dir. I llavors, un jove amb una mitja al cap va passar com un llamp pel meu costat, portava una motxilla a les mans i un seguit d’homes corrent rere seu…

Sílvia Espinach García

Llatí, 1r de batxillerat

Bàrcino: l’excursió del Cristòfol Ferrer

Els alumnes de 1r i 2n de batxillerat de I. Cristòfol Ferrer vam anar de sortida a conèixer la Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino (Barcelona Romana). Vam poder veure  la Plaça de la Vila de Madrid on hi ha exposats els restes d’esteles i cupae del segle  II dC al III, disposades a banda i banda d’una via sepulcral romana, que van ser descobertes l’any 1954.

Tot seguit vam passejar fins arribar al C/ Duran i Bas on recentment s’ha trobat un tram de quatre arcades incorporades a una paret que formava part d’un dels dos aqüeductes que hi ha, l’aigua que duien els aqüeductes provindria l’un de Collserola i l’altre del Besòs, tots dos s’unien davant de la porta Decumana de la ciutat a l’actual Plaça Nova.

Després de estar veient els aqüeductes, vam anar a veure les restes de diversos habitatges del tipus domus, sobretot sota la Plaça del Rei i els seus voltants (actualment visibles al Museu d’Història de la Ciutat), el carrer del Bisbe Caçador i la plaça de Sant Miquel. Les termes públiques, sota la mateixa plaça de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal el 125 dC.  

El que més va destacar de la sortida va ser el Temple d’August, un temple corinti, perípter i hexàstil, sobre un podi, construït en l’últim quart del segle I aC amb pedra calcària de Montjuïc, que va estar, com a mínim en una part, recobert d’estuc blanc que imitava el marbre. Feia uns 35 metres de llarg per 17,5 metres d’ample i tenia sis columnes als costats, situat al fòrum principal de la ciutat, a la part més elevada del mont Tàber, al carrer del Paradís, a la seu del Centre Excursionista de Catalunya. D’ aquest increïble temple només se’n conserva una part del podi, quatre columnes i una part de l’arquitrau.

 

Aquí teniu un vídeo d’agraïment amb les imatges del recorregut que vam fer:

Alis Komarova i El-Mekki Hali Al-Kassir

2n de Batxillerat llatí 

“Templa Romana” III: El temple romà de Bàrcino

Utilitzant com a referent la reconstrucció en 3D extreta d’HistoTube, donem pas a l’explicació dels orígens del temple de Bàrcino i la seva ubicació exacta.

El Mont Tàber és un turó situat a la ciutat de Barcelona, al barri Gòtic concretament. Es troba a 16 metres sobre el nivell del mar i va acollir el primer assentament dels romans de la ciutat ex novo Bàrcino. La llegenda de la fundació de la ciutat per part d’Hèrcules ens arriba a través de la tradició romana, tot i que l’assentament romà al cim de l’anomenat Mons Taber ha deixat empremta en les restes del Temple d’August,  actualment al carrer del Paradís. El Tàber tenia forma d’esquena d’ase, és a dir, tenia dos cims: un  se situava entre els punts del carrer Freneria i carrer de la Llibreteria; i l’altre es trobaria més pròxima al Palau de la Generalitat, coincidint amb el lloc on hi ha la roda de molí desgastada del carrer Paradís. Tot i que és difícil de percebre a causa de les edificacions en la ciutat,  el pendent d’alguns carrers permet notar la diferència de cota entre la ciutat romana i els terrenys del voltant. El seu cim està indicat amb una pedra de molí al carrer Paradís, davant de la seu del Centre Excursionista de Catalunya.

Tot i això, al segle III els continus saquejos a la colònia van produir una aturada en l’ocupació regular del mont Tàber i la construcció de muralles, que seguien el relleu del turó.  Aquesta mena de ciutat-castell a sobre del Tàber va marcar el centre de la ciutat romana quan aquesta va créixer  posteriorment, però de totes maneres el mont Tàber s’ha caracteritzat per l’ocupació dels grans temples religiosos que presidien la ciutat.

MAPA MONS TABER

Imatge editada a partir de Google Maps

El temple de Bàrcino era de planta rectangular, hexàstil, que significa que tenia sis columnes per onze de costat  i perípter, o sigui, que té una renglera de columnes a l’entorn de la cel·la, amb dues columnes in antis. Aquest anàlisi s’ha dut a terme a partir de l’article “Templa Romana” I: Tipologia i característiques generals de les nostres companyes Ànnia i Ana.

Photobucket

Reconstrucció en maqueta del Temple de Bàrcino (Museu d’Arqueologia de Catalunya). En vermell queden assenyalades les parts que actualment es conserven del temple: part del pòdium i quatre columnes.

Photobucket

Com es pot apreciar a les fotografies actuals del temple d’August de Barcelona, les columnes eren d’estil corinti (un dels tres ordres clàssics de l’arquitectura grega, juntament amb el dòric i el jònic). El capitell corinti es caracteritza per estar decorat amb fulles d’acant i el seu origen es troba a la Grècia clàssica,  tot i que s’ha anat utilitzant a través de la història. Per contemplar les diverses parts que componien el temple de Bàrcino hem utilitzat una reconstrucció virtual de la qual indiquem les parts a continuació.

Photobucket

1. Com a agraïment a Caius Coelius perquè va aconseguir el permís i la col·laboració de les autoritats de Roma per construir les muralles, les torres i les portes exteriors, la ciutat li va dedicar aquesta inscripció a l’entrada del temple de Bàrcino.

Actualment aquesta incripció es conserva al MAC

2. En aquest altar es feien els sacrificis i les ofrenes als déus.

3. A sota del frontó hi havia uns dibuixos en senefa que reproduïen un sacrifici als déus.

4. El griu és un animal fabulós que custòdia els tresors dels temples, per això va ser utilitzat a l’època romana, pel fet que allà es guardaven totes les riqueses i objectes de valor obtinguts en les victòries militars.

5. El frontó de l’entrada. El poeta Virgili deia a l’Eneida que la família d’August era molt antiga i il·lustre i que, en els seus orígens, descendia de dos déus: Mart, déu de la guerra (figura de l’esquerra) i pare de Ròmul, el fundador de Roma, i Venus, deessa de la fertilitat (figura central). A més, August descendia d’Apol·lo (figura de la dreta), déu de la medicina, de les arts, de les ciències i de l’endevinació. Segons la llegenda, Atia Major va ser fecundada per Apol·lo -que va prendre la forma de serp- mentre ella dormia al seu temple. La representació d’aquests déus als temples ajudava a difondre la idea de l’origen diví de l’emperador.

Photobucket

6. La dea Victòria. En aquesta reproducció virtual no es pot apreciar, però al capdamunt del temple hi havia una escultura d’una deessa alada que és en sí mateixa una al·legoria o símbol de la victòria però, a més, té el sobrenom de Venus Genetrix (la Venus generadora de la família d’August) ja que la imatge de la deessa es va utilitzar a principis de l’època imperial com imatge de la victòria. Venus, com a deessa de la fertilitat, anuncia els bons temps i l’edat d’or que s’espera que sigui inaugurada per l’emperador.

Respecte al perquè de la construcció del temple, tot té origen en l’estratègia política de l’emperador Octavi August.

Durant l’Alt Imperi romà (segle I aC – segle III dC), Octavi August va mantenir en aparença les formes i les institucions republicanes, però tot tergiversant-les inicia un sistema polític conegut amb el nom de Principat, ja que l’emperador tenia el títol oficial de princeps, que li atorgava el poder absolut gràcies al suport de l’exèrcit. Les antigues institucions republicanes van quedar sotmeses al poder d’August i les magistratures es van convertir en títols nobiliaris, els comicis desapareixen i el senat (poder legislatiu) queda sota l’autoritat de l’emperador. Es van crear nous càrrecs públics: prefectes, administració de capital de l’imperi, procurador, funcionaris, caps de la cancelleria, encarregats dels ministeris i el concilium principis (l’autèntic govern).

Octavi va consolidar el seu poder concentrant en sí mateix els càrrecs més alts de l’Estat, de l’exèrcit, del govern provincial i de la religió (pontifex maximus). Gràcies a les múltiples obres públiques i la gran quantitat de propaganda, Roma va engrandir i contribuir en la importància de la figura d’Octavi August. També va aportar sobretot l’esperança en una pau duradora (pax Augusta). Així, l’any 27 aC va començar els seu govern de quaranta-cinc anys fins a la seva mort, anys caracteritzats per la pax Romana, (llarga pau interna que va dur prosperitat a tot l’imperi).

El tercer puntal d’aquesta propaganda per afiançar el seu poder, juntament amb la literatura i les obres públiques, va ser la religió. Les modificacions religioses del nou règim imperial van ser:

• Divinització de Juli Cèsar, a qui la mort prematura va impedir ser divinitzat en vida,  i construcció d’un temple en honor seu al fòrum de Roma.

• Acceptació de la concessió per part del Senat del cognomen d'”August”, que  havia estat atribuït als déus pel seu significat en llatí ‘majestuos’’.

• Designació del sisè mes  del calendari (agost) amb el seu cognomen abans comentat.

• Inclusió en la religió oficial del culte a les seves divinitats familiars i personals: el Geni d’August i els Lars d’August com a divinitat individual que calia venerar.

Va envoltar la seva persona i la seva família d’una mística divinitat, tal com corresponia a una personalitat extraordinària dotada d’una fortuna excepcional gràcies a la protecció i estimació dels déus, és a dir, que els déus li atorgaven aquesta situació benestant.

Va afegir els cultes tradicionals al culte imperial: l’apoteosi era el moment de la successió del nou emperador que solia divinitzar el seu antecessor com una manera de justificar el seu propi poder. En canvi, mentre l’emperador és viu, és objecte d’adoració la part espiritual de la seva persona (numen o  geni) i es prega als déus que el protegeixin. Tot i això alguns emperadors, com Calígula, Neró, Domicià o Còmmode, van arribar a presentar-se com a déus o herois olímpics (Apol·lo, Hèrcules, Júpiter) .

Sens dubte, Octavi August va trobar Roma de maons i la va deixar de marbre.

  • Podeu anomenar d’altres temples hexàstils com el de Barcino?
  • Qui s’atreveix a transcriure i traduir la inscripció en honor a Caius Caelius? Quina altra inscripció important vam veure en la visita a Bàrcino? On es troba actualment?
  • Com es diu la deessa Victòria en grec?
  • Completeu les dades que dóna l’article sobre la propaganda augústea. En què consisteixen els altres puntals de què parla el text?

Recordeu que hi ha publicat un altre article similar a aquest sobre el temple Capitolí de Roma. Podríeu fer una comparació detallada dels dos temples?

Carla Asensio, Thaïs Garcia, Jessica Llavero, Andrea Martinez i Mar Morillo

2n Batxillerat Institut Isaac Albéniz

Urbanisme de Bàrcino

Tal com anunciava l’article Cap a Bàcino s’ha dit, el passat 14 d’octubre els alumnes de batxillerat i 4rt d’ESO que estudiem Llatí de l’Instiut Isaac Albéniz vam visitar el Museu d’Història de de la Ciutat de Barcelona, on ens van explicar l’evolució de l’urbanisme de Barcelona des de l’època romana.

A continuació, explicarem les diferents parts de la ciutat antiga i la seva utilitat:

Els dos carrers principals que s’encreuaven al forum eren el Decumanus maximus, que anava d’est a oest per l’actual carrer Jaume I i carrer Ferran, i el Cardo maximus, que anava de nord a sud per l’actual carrer de la Ciutat i carrer del Bisbe. Els dos anaven a parar a la sortida de la ciutat i es trobaven a l’actual Plaça de San Jaume.

El forum es trobava al centre de la ciutat i era el punt de reunió de la societat lliure. Es trobava a l’actual Plaça de Sant Jaume, on encara es concentra el poder de la ciutat, com el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

Al costat d’aquest, trobem el temple d’August, el qual està dedicat al primer Emperador i fundador de Bàrcino. Era un edifici de planta rectangular, sobre podium, hexàstil i perípter, on se celebraven cerimònies religioses però sempre a l’exterior de l’edifici. En l’actualitat només n’han sobreviscut quatre columnes, que trobem al carrer Paradís.

Per últim, les muralles, construïdes al I a.C, van ser contínuament millorades per aconseguir una major protecció de la ciutat de Bàrcino. Si ens situem a la Plaça de la Catedral, les seves restes són ben visibles i encara més al cantó de la Via Laietana. Hi ha dos arcs que són els aqüeductes, encara que no són de l’època, però es van decidir mantenir per mostrar la importància de l’entrada d’aigua a la ciutat emmurallada de Barcino.

Planta de la ciutat, extreta de l’Atles d’història de Catalunya (Barcelona, Edicions 62, 1995), que il·lustra un article d’El Fil de les clàssiques sobre la recuperació de la muralla.

Podeu trobar un plànol en alçat i més informació a l’article Bàrcino.

Knarik Badoyan, Ana Pardo, Thaïs Jiménez

1r batxillerat Institut Isaac Albéniz

Postal des de Bàrcino

Aquí us deixo un petit record de la sortida a Bàrcino que vam anunciar a l’article introductori Cap a Bàrcino s’ha dit, on vau deixar constància de la vostra opinió sobre la sortida. És un regal amb trampa, perquè s’hi amaga un qüestionari en llatí que cal que traduïu i respongueu. Potser no ho podreu explicar tot en llatí, perquè vull que em demostreu que realment vau estar tan atents com sembla a les fotos, però com a mínim intenteu fer una frase per pregunta en aquesta llengua.

Després de recordar els bons moments, anem per feina i comencem la realització de la tasca que anunciàvem per als de 2n de batxillerat a l’article abans esmentat, és a dir, l’estudi del temple de Bàrcino com a il·lustració del temples romans en general. Serà una recerca col·laborativa que constarà de les següents parts:

  1. Evolució dels llocs de culte des de l’època preetrusca fins a l’Imperi
  2. Tipus de temples i característiques generals
  3. El temple Capitolí de Roma
    1. Ubicació. Mons Capitolium
    2. Característiques i elements
    3. Significació del culte a la Tríada capitolina
  4. El temple d’August a Bàrcino
    1. Ubicació. Mons Taber
    2. Característiques i elements
    3. Significació del culte imperial i contextualització històrica

Penseu que els de primer ja s’hi han posat i ben aviat començarem a veure’n els resultats!
Fortuna secunda!
TERESA

De Barcino a BCN

Aprofitant que anàvem de visita a Barcelona, des del XTEC ens han posat un link relacionat amb la sortida. Si teniu ocasió visiteu-lo i cliqueu l’apartat que fa referència al capítol 2 que és el de la ciutat en l’època romana. Allà trobareu les referències al mont Tàber, a l’urbanisme i a la necròpolis.

Aquí hi podeu trobar l’enllaç. A veure si reconeixeu el que hi vàrem fer dijous a Barcino.

 

2tp4_mini

 

Núria Valls

Cap a Bàrcino s’ha dit

El dia 14 d’octubre del 2010, l’alumnat de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz anirem a contemplar in situ els vestigis de l’antiga Barcino romana. Concretament, realitzarem la visita guiada De Barcino a Barchinona. La ciutat antiga, que parteix del Museu d’històrica de Barcelona, concretament de la seva seu central a la Plaça del Rei. Se’ns presentarà la història de la ciutat antiga fins als primers temps medievals, desgranada al llarg d´un itinerari guiat per les restes arqueològiques. Durant aquest itinerari s´explica l´estructura urbanística de la ciutat i alguns aspectes de la vida urbana en l´època romana, i es visiten les columnes que queden del temple d’August. Inclou una visita al subsòl arqueològic del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei, on es troben les restes d’un taller de tints i un de salons, a més d’una factoria vinícola.

A diferència d’altres sortides, com la de l’any passat a Tarragona, en aquest cas us demanarem una tasca a posteriori, però caldria que repasséssiu abans de la sortida alguns conceptes d’urbanisme que necessitareu per completar el dossier de treball que us serà lliurat al Museu i que caldrà que realitzeu i retorneu a la vostre professor o professora de l’institut. Com estem d’urbanisme? Què és el cardo maximus? I el decumanus? Suposo que no hi haurà problemes amb el fòrum i amb els aqüeductes, oi?

Tingueu els ulls ben oberts i pareu atenció a tot el que us exposi el/la guia, ja que després caldrà que confeccioneu un article sobre alguns dels àmbits de lavisita:

  1. Els de 4t d’ESO estareu encarregats de fer el reportatge sobre l’àmbit del Museu.
  2. A 1r de batxillerat aprofitareu per fixar-vos especialment en l’urbanisme i la part exterior de la visita.
  3. I què us queda als de segon? Evidentment, ja que estem immersos en l’estudi de la Religió i els temples, la vostra tasca farà referència especialment al temple d’August que, ubicat en el punt més alt de la ciutat, el Mons Taber, presidia l’antiga Bàrcino.

Columnes del Temple d’august a Barcelona [Font: Viquipèdia]

Pareu, doncs, molta atenció el dia de la sortida i mireu amb uns nous ulls aquesta zona de la ciutat comtal que fins ara, de ben segur, us cridava més l’atenció per la seves botigues o restaurants. Hi ha una altra manera de mirar la realitat que ens envolta. Proveu-ho, us sorprendrà!

El que us demano, de moment, és que em deixeu un comentari previ sobre el que sabeu en relació als diferents aspectes del contingut de la visita i el que us hi espereu trobar. Després ja direm si s’han complert les nostres expectatives.

Pel que fa a l’alumnat del Cristòfol Ferrer, m’ha dit un ocellet que vosaltres també hi  anireu més endavant però fareu una altra ruta. Ens agradaria que en el seu moment deixéssiu un comentari amb la comparació entre la vostra experiència i la nostra.

TERESA