De Barcino a BCN

Aprofitant que anàvem de visita a Barcelona, des del XTEC ens han posat un link relacionat amb la sortida. Si teniu ocasió visiteu-lo i cliqueu l’apartat que fa referència al capítol 2 que és el de la ciutat en l’època romana. Allà trobareu les referències al mont Tàber, a l’urbanisme i a la necròpolis.

Aquí hi podeu trobar l’enllaç. A veure si reconeixeu el que hi vàrem fer dijous a Barcino.

 

2tp4_mini

 

Núria Valls

12 thoughts on “De Barcino a BCN

  1. Margalida Capellà Soler

    Una bona manera d’estrenar-te, Núria, al bloc: l’actualitat. M’agrada! Ja he vist que la sortida va ser tot un èxit. Com pot defraudar Bàrcino?

  2. Teresa Devesa i Monclús

    Bona idea, Núria. D’aquesta manera comprovarem si els alumnes estaven tan atents com semblava. La veritat és que cal felicitar-los pel seguiment que van fer de les explicacions del guia.

  3. casensio_ro

    Hola!

    a mi em sona el nom de Bàrcino, potser algun cop hi vaig anar… no ho sé hahaha.
    Bé, em recordo que ens vam posar en un dels extrems del “cardo maximus” i es veia la pujada que feia el carrer, el desnivell del mont Tàger; les tombes que hi havia a la plaça (és curiós que les tendes del voltant -esports, estètica, llenceria femenina- siguin símbols de vida al voltant d’una plaça “morta”),etc.

    Aquesta imatge s’assembla a la placa que hi havia al museu, on s’enunciava el nom complet de la ciutat. Hi havia una paraula amb un nombre, crec que era “seviri” o “sexviri”, ara no ho sé. significava “sis homes”, tot i que el nombre sis s’escriu “VI”, no “IIIIII”.

  4. Cristina Fdez

    Núria, què bona proposta va ser l’any passat i què bé que es repeteixi un altre cop! A mi, personalment, com a ex alumna teva, puc dir que aquella excursió em va servir, doncs ara m’he convertit en la guia turística dels meus amics! Quan quedem per Barcelona, jo els explico les coses, i sempre et tinc com a referència d’aquella agradable passejada que vam fer.

    No sempre la millor manera d’aprendre és a l’aula. I això també em passa a la universitat. La manera d’aprendre a excavar ha estat anar aquest estiu i posar-ho en pràctica.
    És una bona idea compaginar l’ensenyament a l’aula juntament amb activitats pràctiques que potser resulten més atraients.

    Un salut 🙂

  5. rosa_anna

    Hola!!
    Bé, penso que la carla te raó quan diu que aquesta placa s’assembla a la que hi havia al museu.
    Torno a repetir que la sortida va ser molt bona.

  6. Margalida Capellà Soler

    Cristina, l’enhorabona pel bloc Domus sapientiae i per la nova versió.

  7. cortes_marc

    Ave!
    Si, la veritat és que s’assembla bastant a aquella placa que hi havia al museu. I molt bona descripció de l’itinerari que vem fer Carla!

    Valee!

  8. marona

    Ave!
    S’assembla a la que hi havia al museu però apart de que és diferent, i si no m’equiboco: el número està ben escrit!
    Perquè si us enracordeu el número de Bàrcino estava grabat amb un pal horitzontal que singinifica ‘mil’, i a molts de nosaltres ens va quedar aquest dubte.
    A sigut en el primer en que m’he fixat.

    Vale!

  9. llavero_jess

    Crec que teniu raó, aquesta placa la vam veure al museu de Bàrcino, o sinó s’assebla bastant, perquè vaig intentar llegir-la però crec que no vaig entrendre el que posava.
    valee!

  10. jimenez_ar

    Ave!

    Com diuen els meus companys, aquesta imatge s’assembla a la placa que hi havia al museu.

    Vale!

  11. Teresa Devesa i Monclús

    Com es nota que estem treballant els numerals. Al museu ja em vaig adonar que la majoria us havíeu fixat en aquest nombre de governadors de la ciutat de Bàrcino. Qui tingui el número VI cal que citi el terme “sevir”, així com el de τρεῖς, cal que esmenti el triumvirat, ja que en coneixem dos de la història de Roma. Recordeu quins són?

  12. Cristina Berjano

    Salve:)

    A l’examen de les PAU, sèrie 3 fan referència a les necròpolis. Aqui us deixo sobre que ens pregunten;

    Les necròpolis – Eren els cementiris de les ciutats. Es construien als costats de les vies,és a dir, a cada banda de les vies.
    Les vil·les – Eren les cases dels camps. Es construien en els territoris propers a les ciutats a les vores de

    les vies principals, on hi haguéssin terrenys fèrtils. Normalment es tractaven de conjunts urbans dividits. Hi trobem la villa rustica, part que reunia els edificis necessaris per a l’explotació del terreny i la villa urbana, que era la vivenda de l’amo de les terres i la villa rustica.

    Els aqüeductes – Eren un dels sistemes romans que servien per a dur aigua a les ciutats. El canal per on circulava l’aigua consistia en una galeria excavada a les roques o bé enlairats per arcs.

    Les vies – Eren el sistema que es feia servir per traslladar persones i altres coses. La tècnica constructiva que s’utilitzava es basava en traçar el recorregut i excavar dos petits canals que n’establien l’amplada; a continuació, s’excavava el canal central i s’omplia de pedres mitjanes sense morter (statumen); aquest conglomerat es cobria amb una capa espessa de sorra o grava barrejada amb morter (rudus); finalment es revestia tot plegat amb un recobriment de pedres triturades (nucleus) o amb grans llosses de pedra (stratum).

    La principal via de la travessava Catalunya era la Via Augusta. A Catalunya es conserven restes de via romana a Capsacosta (entre La Garrotxa i el Ripollès); restes d’aqüeductes a Tarragona, Barcelona i Sant Jaume dels Domenys i restes del pont de Martorell. A més la Península Ibèrica compta amb restes importants d’aqüeductes a Mèrida i Segòvia i de ponts a Salamanca i Alcàntara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *