Els alumnes de 1r i 2n de batxillerat vam realitzar una sortida per tots els indrets de la Barcelona romana. El meu company Oriol S. Lòpez va tenir una experiència increïble. Ens l’ha passada per escrit per tal que poguem gaudir d’ella. Juntament amb les fotografies podreu acompanyar-lo al seu viatge al passat i després opinar.
De Barcelona a Bàrcino
Era un dia especial perquè fèiem una sortida amb la classe de llatí a Barcelona, per observar el que queda de l’antiga ciutat romana anomenada Bàrcino. Un cop allà el nostre guia, l’Aleix, ens va explicar una mica d’història de la plaça on ens trobàvem, però immediatament vam anar per feina i vam baixar a la via sepulcral romana.
Mentre l’Aleix ens explicava totes les tradicions que tenien els romans sobre la mort i ens mostrava les tombes, vaig tenir un moment de son. Vaig tancar els ulls, vaig badallar i quan els vaig tornar a obrir… no hi havia cap de les persones que venien amb mi, hi havia tot de gent vestint com a l’època de la qual ens parlava l’Aleix, els edificis i tot aspecte de l’actualitat havia desaparegut en aquell lloc. Vaig intentar parlar amb alguna de les persones que hi havia allà posant menjar a les tombes dels seus morts tal com ens havia estat explicat abans, però aquella persona no va entendre el català i em va contestar en llatí! Em vaig començar a espantar però immediatament vaig intentar pensar que era un somni així que em vaig pessigar, però la veritat es que em vaig fer bastant de mal. Així que la única interpretació possible es que havia viatjat en el temps fins al segle IV!
En un primer moment volia tornar a casa immediatament, però després vaig reflexionar i em vaig dir a mi mateix que ja trobaria el com tornar més tard i que de moment aniria a fer turisme per Bàrcino per poder entregar el millor treball personal sobre la ciutat. Així que em vaig quedar observant una estona que feia la gent a la via sepulcral, però quan em van començar a mirar estranyats per la meva indumentària vaig decidir marxar per no causar problemes. Caminant , caminant vaig veure l’aqüeducte. Era impressionant en l’època, res a veure amb el que en queda ara i com hi passava l’aigua! Així tot badant vaig veure que passava un pagès que portava en un carro les seves mercaderies cap a la ciutat així que em vaig amagar i quan va passar em vaig infiltrar entre les seves mercaderies. Seria l’única manera de passar les muralles desapercebut. Un cop dins em vaig girar a veure les muralles. No eren gaire grans, però es que la ciutat tampoc ho era gaire, sincerament. Vaig estar una estona passejant, però era impossible ser ignorat per la mirada dels habitants de Bàrcino així que em vaig aturar a una bugaderia d’ on vaig pispar alguna cosa de vestir. Em va costar posar-me la roba sabent que estava rentada amb orina, però tampoc volia cridar l’atenció de la guàrdia. S’hi respirava ambient de tranquil•litat en aquesta Bàrcino romana comparada amb la Barcelona actual i per tant em vaig sentir bé per adaptar-me una mica i provar una mica de garum fins i tot. Francament, no em va agradar gaire, quin gust més fort! Però me’n vaig desfer ràpidament provant una mica de vi, que hi era per tot arreu.
Un cop vaig arribar al fòrum vaig pensar que ara podria estar a la Plaça Sant Jaume amb els meus companys i vaig sentir una mica de nostàlgia i ganes de tornar, però vaig fer el cor fort i vaig decidir pujar el turó per arribar al temple d’August per demanar-li que em deixés tornar a casa, qui sap, potser funcionava!
Un cop a dalt em vaig quedar de pedra veient el temple tot complet, era molt bell, tant de bo els meus companys també l’haguessin pogut veure i no haver de conformar-se amb quatre columnes. Vaig posar-me davant la figura d’August a pregar, però res jo seguia allà. Sense posar-me nerviós vaig posar-me a dormir aprofitant la tranquil•litat del temple.
Els meus ulls es van obrir i el primer que vaig veure van ser els meus companys despertant-me per avisar-me que el tren ja estava arribant a Premià. Em vaig despertar confós, però content de ser un altre cop a casa.
Va ser una experiència molt estranya, però segur que ningú ha viscut de tant a prop la Barcelona romana.
Oriol S. Lòpez Cerezo
Rubén Florencio Alcántara
1r Batxillerat A
Oriol, quines coses que et passen i jo sense adonar-me’n si no me les feu saber! Mireu quina fou l’experiència de la Sílvia!
Rubén, moltes gràcies per enllestir l’apunt mentre l’Oriol era a Alemània i s’acaba de recuperar del viatge!
Salvete!
M’ha fet molta gràcia la teva recreació Oriol!
I he de confesar, que m’està inspirant!
Realment us compenetreu molt bé el Ruben i tu, ja que el treball està fet pels dos, i no és tant fàcil com la gent es creu fer un treball en parelles, i vosaltres, ho heu fet molt bé.
Moltes felicitats als dos!
Companys, m’encanta. Em fa molta il·lusió que en Ruben hagi publicat l’apunt per tu completant-lo amb les fotos d’aquell dia. La recreació de l’Oriol m’ha agradat molt, prova que cadascú se’n du el que més li impresiona del que li expliquen, hi han coses de les que ni me’n recordava! De veritat, una recreació molt “guay”.
Salvete!
Oriol, ens ha encantat la manera en que has expressat la experiencia de haver vist la citutat de Barcelona en l’epoca romana. Deu a ver fos una experiencia única i molt creativa. Gracies al teu article podem imaginarnos com era la ciutat.
Salve!
Trobo molt interessant tot el que explica l’article sobre la Barcelona romana, estic desitjant anar a visitar tots aquests llocs i saber més sobre la cultura i les costums de l’antic imperi romà.
Vale!
Salvete!
Enhorabona Oriol, crec que has fet un gran treball i per ser sincera, és un dels textos més originals, cridaners i divertits que he llegit sobre Bàrcino. M’ha captivat moltíssim la forma en la que has explicat el teu viatge per la Barcelona antiga: Bàrcino. Encara que només hagi sigut un petit somni, m’he imaginat cada instant, com hauria sigut si jo hagués estat en el teu lloc. En realitat, els somnis són manifestacions mentals d’imatges, sons, temes d’interès que ronden pel teu cap d’una manera indirecta (és a dir, que no ens adonem) i que tenen el poder de transportar-te a on sigui. No és fantàstic?! Jo voldria tenir una experiència similar, seria graciòs observar la reacció dels nostres avantpassats al veure la vestimenta actual, la nostra forma de parlar (que és bàsicament la seva, però evolucionada) i els nous ingenis tecnològics. Si fos així de fàcil, llavors els historiadors ja sabrien més sobre el passat d’aquesta ciutat, però fins ara, a menys que aconseguim construïr una màquina del temps, haurem de continuar investigant, segur que encara hi ha molt per descubrir!
Vale!
Sí, Gabriela, tant de bo l’experiència de l’Oriol fos possible i el dia 7 algun de vosaltres pogués relatar-me una experiència semblant. Penseu que el joc literari tot ens ho permet i el somni, que tan bé descriu la Gabriela, és de franc. Això sí, espero que no em passi com a la Margalida i no me n’hagi d’assabentar a través del bloc. O sí, també seria una agradable sorpresa…
Salve!
Amb aquest artícle m’han entrat ganes de visitar tots aquests llocs i saber-ne més de la Barcelona romana: cultura, costums…
Salve!
Trobo molt interessant tot el que explica l’article sobre la Barcelona romana, estic desitjant anar a visitar tots aquests llocs i saber més sobre la cultura i les costums de l’antic imperi romà. Felicitats!
Vale!
Salvete!!
M’ha semblat molt curiosa la teva recreació. Ha sigut molt original ja que a través del somni molts de nosaltres ens hem imaginat una Barcelona Romana.
Felicitats per l’apunt!!