Hem estudiat Empúries, la ciutat grega i la ciutat romana, ara a vista de dron des de l’aire!
Gaby
Hem estudiat Empúries, la ciutat grega i la ciutat romana, ara a vista de dron des de l’aire!
Gaby
Segur que no oblidareu la sortida de Llatí al Parc del Laberint, però per si cas aquí teniu dos vídeos del bon record! Maximas gratias tibi agimus, magistra Lida!
[youtube]https://youtu.be/DI-Uy68_Rqk[/youtube]
[youtube]https://youtu.be/IdPx5HTIgdU[/youtube]
Ariadna
4t ESO Llatí
Us presentem ara l’article promès, amb cert retard i demanant per això disculpes als alumnes diligents que van acceptar la proposta publicada en aquest article referent als mites que figuraven a la cançó 3 de la Cantània “Babaua. Les desventures de Mimí” cantada aquesta primavera arreu de Catalunya. La proposta d’enguany era emplaçar-vos a venir a la nostra escola Bergantí del Masnou a explicar-nos aquests mites i, com a torna, nosaltres publicaríem aquest article en el vostre bloc. La vostra visita es va dur a terme el dia 7 de març a la tarda en el marc d’una setmana dedicada al projecte interdisciplinari de la Cantània. A partir de l’endemà els nens van elaborar aquests textos i cartolines que també s’han publicat a la revista anual de l’escola, el “Sac de lletres”.
Així doncs us deixem amb aquesta feina elaborada pels nens i nens de 5è de primària agraint-vos molt la vostra visita i interès en la nostra proposta i refermant aquesta amistat i col·laboració entre els dos centres educatius. Esperem que el curs vinent ens podem tornar a escriure i publicar perquè la Cantània torni a tenir referents clàssics. Potser serà l’hora de tornar-vos la visita?
Les alumnes i l’alumne participants en aquest intercanvi, acompanyats pel professor Joan-Marc, van ser: de 4t d’ESO, Miguel Ángel, Isra, Lua i Ada, i de 1r de batxillerat, Sandra, Mariona, Laia. Repartits pels cinc grups de nens i nenes i ajudats de diferents dispositius mòbils, van explicar els mites que se citen a la cançó 3 “cançó de Cupido”:
[youtube]https://youtu.be/FzPw2hH9leo[/youtube]
– NARCÍS
– CUPIDO
– ARIADNA I EL LABERINT
– PÍRAM I TISBE (que inspirà a Shakespeare per a escriure Romeu i Julieta)
– DIDO I ENEES
ECO i NARCÍS (Cristina, Aina, Giada, Anna i Aniol)
Eco era una nimfa dels boscos. Una gran maledicció va caure sobre ella perquè ajudava Zeus a ser infidel. Llavors quan Hera, la dona de Zeus, ho va descobrir, es va enfadar molt i va castigar Eco de manera que només podia dir l’última paraula de les frases que deia.
Un dia Cupido va llançar una fletxa d’or a Eco i ella es va enamorar de Narcís, un bell jove que estava destinat a tenir una vida llarga i bona amb la condició que mai no es mirés el seu rostre. Narcís era tan cregut que rebutjava l’amor de tothom i també va rebutjar el d’Eco. La nimfa es va posar tan trista que va deixar de cuidar-se. El dolor que sentia era tan fort que va acabar desintegrant-se i l’únic que va quedar va ser la seva veu repetint l’última paraula de les frases de la gent.
Un dia Narcís va anar a beure aigua en un llac i s’hi va veure reflectit. Quan es va veure, es va enamorar d’ell mateix. Es va quedar mirant-se en el llac fins que va morir. En el lloc on va respirar per últim cop va néixer una flor, la flor que rep el nom de Narcís.
CUPIDO i PSIQUE (Eva, Marina, Marc V., Naiara i Àlex)
Cupido és el déu de l’amor. És el fill de Venus (la deessa de la bellesa i la fertilitat) i d’Hermes (el déu missatger). Psique, era la més petita de les tres filles d’un rei d’Àsia. Era molt bonica però no trobava mai un pretendent que li agradés. El seu pare, el rei, va demanar ajuda a l’Oracle i aquest li va dir que havia de portar-la a dalt d’una muntanya i que allà trobaria l’amor. El rei així ho va fer i quan Psique va arribar a la muntanya va trobar-se amb Venus i Cupido. Venus es va posar molt gelosa en veure la bellesa de Psique i Cupido es va enamorar. Venus va demanar a Cupido que matés Psique, però ell no va poder i aleshores va decidir llançar-li una fletxa d’or perquè ella s’enamorés d’ell. Es van casar però Psique no veia mai Cupido, ja que ell era un déu i ella una mortal. Només a la nit, ell s’acostava a ella en la foscor i dormien junts. Les germanes de Psique sempre li deien que no era normal que no pogués veure el seu marit, que potser ell s’amagava d’ella perquè era molt lleig. Llavors Psique, preocupada i encuriosida, una nit va apropar una espelma a la cara de Cupido mentre dormia per veure’l. Cupido es va despertar i es va enfadar molt amb Psique i la va abandonar. Psique es va posar molt trista i va anar a demanar ajuda a Venus, que en estar molt enfadada amb Psique pel que li havia fet a Cupido i també gelosa de la seva bellesa, va decidir fer-li passar tot de proves per recuperar Cupido. Psique les va passar totes i llavors Venus la va convertir en una deessa perquè així podia estar per sempre més amb Cupido.
ARIADNA AL LABERINT (David, Mireia, Ander, Abdel i Mar)
Ariadna era la filla de Minos i Pasífae, els reis de Creta. Ariadna era molt maca i dolça. La seva mare va tenir un altre fill amb un toro blanc, aquest fill es deia Minotaure, que era un monstre meitat humà meitat toro. El Minotaure estava tancat a un laberint i cada any li donaven 7 homes i 7 dones d’Atenes. Un dia, Teseu va arribar a l’illa de Creta. Teseu era el príncep d’Atenes. Llavors Cupido va disparar una fletxa d’or a Ariadna perquè s’enamorés de Teseu. Ariadna, enamorada, va oferir ajuda a Teseu per matar el Minotaure. Li va donar un cabdell de llana per així deixar el rastre i després poder sortir del laberint. Minos es va enfadar molt en sentir la notícia i Ariadna junt amb Teseu van fugir de Creta amb vaixell. De camí a Atenes, van parar a l’illa de Naxos, on Teseu va abandonar Ariadna, perquè ell no estava enamorat d’ella. Ariadna havia estat utilitzada. A Naxos, Ariadna va conèixer Dionís, el déu del vi. Dionís es va enamorar d’ella i el seu amor va ser etern. Com que Ariadna era mortal, quan va morir, Dionís la va convertir en una constel·lació anomenada Corona Boreal i així van poder estar junts eternament.
ROMEU i JULIETA (Lluc, Helena, Nil, Bernat i Raquel)
Romeu i Julieta és una obra de Shakespeare basada en la història de Píram i Tisbe.
Píram i Tisbe eren dos joves enamorats. Els seus pares no els deixaven estar junts, però en una paret hi havia una esquerda per on podien parlar. Un dia per la nit, van decidir quedar en una morera. Primer va arribar Tisbe, va passar una estona i va arribar una lleona que venia de caçar plena de sang. Tisbe es va espantar i va marxar corrents a una cova. Mentre corria li va caure el vel i la lleona el va agafar i el va estripar i tacar de sang. Quan va arribar Píram, va veure el vel trencat i ple de sang que va pensar que Tisbe estava morta. Llavors Píram va decidir agafar la seva espasa i suïcidar-se perquè no podia viure sense la seva enamorada. Quan Tisbe va sortir de la cova i va veure el seu estimat mort al terra amb una espasa, va agafar l’espasa i va decidir suïcidar-se al seu costat.
DIDO i ENEES (Carla, Oriol, Clàudia, Julia i Marc A.)
Enees era un guerrer de Troia fill del príncep Anquises i la deessa Venus. Enees va ser un heroi i un dels pocs supervivents de la guerra de Troia contra els grecs. Enees, amb l’ajuda dels déus, va aconseguir fugir per poder buscar un altre lloc on construir la nova ciutat de Troia. En el camí cap aquest nou lloc, van anar a parar a Cartago. Allà va conèixer Dido, la reina, i ell es va enamorar d’ella bojament només veure-la. El déu Cupido va llançar una fletxa daurada a Dido perquè ella també s’enamorés d’Enees. Llavors, quan els dos ja estaven enamorats, Enees va dir a Dido que els déus li havien dit que el seu destí era buscar un nou lloc per construir la nova ciutat de Troia i que havia de marxar. Aleshores Dido es va enfadar molt i va decidir que mai no hi hauria amistat entre la nova ciutat i Cartago. Quan Dido va veure el seu enamorat marxar, es va posar molt trista i va decidir suïcidar-se per amor. Enees va anar a parar a Itàlia i allà va fundar la ciutat de Roma.
Adriana (tutora de 5è) i Xavi de música (Escola Bergantí del Masnou)
Empúries
Tàrraco
Bàrcino
Emèrita Augusta
Carles Thiriet i Raül Álvarez
2n Batx. Llatí
Aquest curs 2015-16, els alumnes de 4t d’ESO, hem anat de viatge de fi de curs a Londres, com es fa habitualment. Podeu trobar més informació a ipm.cat, la web oficial de l’institut.
El viatge a Londres (Londinium) va ser molt divertit, tot i que també molt cansat. Vam visitar moltes coses típiques de Londres: com el Tower Bridge, el Buckingham Palace junt amb el canvi de guàrdia…. Però sobretot el que més vam visitar van ser museus, on vam trobar un munt de referents clàssics tant llatins com grecs.
Els museus que vam visitar van ser el Natural History, National Gallery, British Museum i finalment el Tate modern. D’aquests vam fer fotografies d’escultures, pintures… Que ens recordaven a la història llatina i grega. Recopilant algunes d’aquestes fotografies hem fet dos collages; El primer de quatre monuments del British Museum, relacionats amb la història grega; El segon muntatge, tres fotografies del National Gallery, que fan referència a tres mites del llibre Narracions de mites clàssics.
En el collage podem veure com fan referència a la mitologia grega, amb el monument del Pantheon, l’entrada, l’escultura del principi…
Aquest és el muntatge del National Gallery, on es poden observar tres mites:
La fotografia de dalt representa l’escena en la qual Eneas, mare de Venus, amb el desig de protegir el seu fill de Juno, envià Cupido, disfressat d’Eneas, per aconseguir que Dido s’enamori d’ell. El quadre inferior a l’esquerra, representa una escena del mite de Medusa.
Finalment, la pintura situada a l’inferior a la dreta, representa el rapte d’Europa.
Ariadna Casas i Laura Robles, 4t.
Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del segle I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs, sovint refets pels romans.
Els grecs construïen els teatres sobre la falda d’una muntanya, per poder posar els seients en forma esglaonada en forma de grades, mentre que els romans també aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la graderia.
Tant el teatre grec com el romà eren a l’aire lliure. Tant sols es cobria de vegades amb una lona.
Aquí teniu el Kahoot de la meva companya Laia Costa.
Chorouk Regrag, 1r de Batxillerat Humanístic 2016
Després de veure diverses notícies a l’aula de Clàssiques sobre la Nit dels Museus, vaig decidir comentar-ho als meus pares, ja que jo no hi podia assistir, per tal de veure si ells podien fer-ho. Emocionats amb els que els vaig explicar, van seguir les recomanacions de El Fil de les Clàssiques i van anar a visitar el Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona, en el qual jo ja hi havia estat fa un parell d’anys. Em va agradar moltíssim i pel que m’han dit a casa, a ells també, així com les activitats especials per a la Nit dels museus: Arbor scientiae (recomanada també arran del nostre arbre dedicat a Ramon Llull!) i “De amoribus… aut non“. Recreació d’un matrimoni a l’època romana.
M’he estat informant i amb l’ajut de la Margalida he decidit obrir apunt per tal de mostrar una mica com va ser i les activitats que s’hi van realitzar. En tots els museus s’hi va fer alguna cosa especial, però precisament en el d’Història de Catalunya, a Barcelona, hi van participar un parell d’alumnes de l’institut, l’Arnau Lario i el Guillem Acién, en una recreació històrica sobre el matrimoni a Roma del grup Barcino oriens. Aquí us deixo, a més del vídeo promocional, algunes imatges de Barcino Oriens per tal que us feu una idea de com va ser. La propera vegada no us ho perdeu, ara podeu fer un kahoot sobre el matrimoni a Roma!
[youtube]https://youtu.be/V92hdGrxI4I[/youtube]
Mar Cruz
1r Batxillerat Llatí
Aquest pont hem estat a la Garrotxa i hem visitat l’exposició Art a OLot durant la II República (1931-1939) al Museu de la Garrotxa d’Olot on hem trobat moltes referències mitològiques i a Santa Pau hem trobat llatí. A veure si el reconeixeu!
Ja has llegit les tres parts de Narracions de mites clàssics? T’ha agradat la tercera? En què es transformen els personatges mitològics? No t’oblidis de fer-ne la valoració aquí i ja pots jugar!
Mireia Sànchez i Mar Cruz, 1r Batx. Humanístic
Fa poc vam celebrar el dia de la mare a Espanya i a cinc països més. Tots estimem les nostres mares, i el seu paper és molt important per a la societat: elles ens eduquen i ens veuen créixer. Però, ha estat així des de sempre?
Als epitafis trobàvem informació sobre la vida de la persona, i molts cops també ens donen informació sobre la societat en la que vivia. Recordem, doncs, l’epitafi de Clàudia del segle II aC.:
Foraster , poc és el que vull dir-te ; atura’t i llegeix amb atenció :
Aquí hi ha el sepulcre no pulcre d’una polida dona
Els seus pares li van donar el nom de Claudia .
Va estimar al seu marit amb tot el seu cor.
Va criar dos fills. A un el va deixar sobre la terra ; a l’altre el va enterrar ja sota terra .
De conversa graciosa i de pas elegant.
Va guardar casa seva. Va fer la seva llana . Dit això, ves-te’n.
En aquest epitafi podem veure clarament les tres funcions principals de la dona en època antiga: ser bona esposa, cuidar la casa, tenir fills i criar-los.
La dea grega Gea en un monument romà I a. C.
Amb una situació de clara discriminació sobre la dona, i al costat dels grans càrrecs que podíem veure als epitafis dels homes: càrrecs polítics i èxits militars , la dona no n’obtenia cap. I és que al cap i a la fi, el seu paper principal era l’educació dels fills, que no era de poca importància. Era molt diferent l’educació que rebia un ‘’puer’’ que una ‘’puella’’, ja que la noia havia de ser formada adequadament per poder ser una bona matrona.
Una de les mares més importants de l’antiga Roma, va ser Cornèlia, la mare dels germans Grac. Ella tenia una gran responsabilitat social degut al seu paper com a esposa d’un dels aristòcrates més poderós de l’època, que quan aquest marit va morir, Cornèlia es va encarregar del paper de la casa i dels seus fills.
Els seus tres fills: dos barons i una noia, van ser educats de manera constant i molt influent, fins que els dos fills van iniciar una carrera política i la seva filla va ser casada amb Escipió Emilià. Desgraciadament, els seus dos fills van morir assassinats i no va tenir cap nét. Aquesta gran influència i popularitat és la raó per la qual la societat la recorda com una de les dones més coneguda de l’Antiga Roma.
Quines altres mares romanes coneixeu? Qui va ser la mare de Juli Cèsar i quina influència va exercir en ell?
Creieu que el paper de la dona ha canviat al llarg dels segles? i el de les mares? Segueix existint el masclisme avui en dia?
Laia Costa,
1r de Batxillerat Humanístic