Des de Mallorca i via Bàrbara Matas, Mercè Otero m’ha enviat aquest vídeo d’uns alumnes de l’IES Manacor, de la professora Antònia Soler, que capitanejats per Carme Gibanel, interpreten una fantàstica cançó per memoritzar les declinacions llatines. La cantant és Carme Gibanel, acompanyada dels baixistes Adrià Roldan i Josep Lluis Santandreu (de segon de batxillerat) i la pianista col·laboradora Anna Roig (de 4t ESO).Fins ara, a Aracne fila i fila sols teníem la primera i la cinquena.
[youtube]http://youtu.be/WL666KkKanc[/youtube]
els neutres tots hem d’escoltar
Llatí a XIII
En el capítol “La tempesta” de la sèrie francocanadenca, inspirada en el còmic homònim creat per
[youtube]http://youtu.be/Ad4Xz0qBrZw[/youtube]
Els fruits de la immortalitat
Els fruits de la immortalitat és el treball de recerca de l’Eva Alcázar, una alumna de l’Ins Almatà de Balaguer (La Noguera). Es tracta d’una selecció de fragments de les Metamorfosis d’Ovidi il·lustrats amb obres plàstiques de totes les èpoques, amb un remarcable predomini del Renaixement i del Barroc, justificant així la tesi del propi treball. Els fruits de la immortalitat serien totes les obres d’art -ja siguin de literatura, d’arts plàstiques o de música- que al llarg dels segles han inspirat els relats de les Metamorfosis, atorgant-li la immortalitat que el mateix Ovidi va proclamar en els famosos darrers versos del seu propi poema. Aquests fruits, a més, han estat simbolitzats en els fruits o cireres d’arboç, menja dels homes de l’edat d’or (Met. I 103), l’arbre dels quals és símbol d’immortalitat.
La veritable importància de l’exèrcit romà
La cultura bèl·lica romana és un recurs molt utilitzat en el cinema actual, com per exemple a les pel·lícules La legió de l’àguila (2011), Centurió (2010), El rei Artur (2004), Àtila, rei dels huns (2001) o Gladiator (2000). Però l’exèrcit romà va més lluny d’aquest visió espectacular i romàntica, ja que ser un soldat romà no comportava, només, batalles impressionants i aventures, sinó que eren moltes més les seves tasques i funcions:
- Combatre i sotmetre els exèrcits enemics.
- Construir infraestructures (carreteres, ponts, fortificacions…).
- Controlar els camins i garantir-ne la seguretat.
- Escortar personatges importants.
- Crear una economia productiva al seu voltant.
- Introduir la llengua i la cultura als autòctons.
L’exèrcit romà era una màquina de guerra, perfectament disciplinada, que va conquerir tota la Mediterrània, des dels àrids deserts de Síria fins a les boiroses terres de Britànnia, i va estendre la cultura i la llengua llatines per tots els seus dominis.
Però aquest no sempre va ser la massa homogènia de legionaris que coneixem, sinó que, durant la Monarquia i la major part de la República, les hosts llatines les formaven ciutadans de “classe mitjana”, concretament els que tenien una renda suficient com per comprar armament propi. Això creava diferències entre uns i altres, així que la infanteria es dividia en tres tipus d’unitats (triarii, principes i hastati).
Això es va acabar quan Gai Mari va fer la seva reforma, en la qual les classes pobres van poder accedir al reclutament, i, com que no es podien permetre l’equipament necessari, se’ls el proporcionà, a canvi de descomptar-ne el valor a la paga.
Aquesta mateixa reforma va canviar totalment la manera de fer de l’exèrcit, ja que des d’aquell moment, el legionari rebia una paga (uns 225 denaris a l’any) a canvi d’uns anys de servei (uns 25, tot i que va anar variant, desgraciadament per als legionaris, sempre a més) i, quan es llicenciaven, rebien terres als territoris envaïts o un premi en metàl·lic, cosa que afavoria a la colonització d’aquestes noves províncies.
Va ser, precisament, aquesta colonització el que va fer que es fundessin nombroses ciutats al llarg de l’Imperi, unes començant de zero i unes altres a partir de campaments permanents de les legions, ja que el seguici que arrossegaven aquestes s’anava establint al voltant de la fortificació, mentre creava un nucli urbà civil. Així van néixer ciutats que ara coneixem com Empúries, Lleó, Mèrida,i Tarragona, per exemple.
Per tant, són moltes les conseqüències del pas de l’exèrcit romà per les nostres terres, i es pot dir que sense aquest, ara no seríem el que ara som.
Arnau Lario
1r Batxillerat
Mare Nostrum: final de trajecte
Hi ha dies en què el fet de llegir el diari esdevé una experiència dolorosa. I no parlo de ràbia, que sovint també en provoca, ni de vergonya, ni de por… em refereixo a una punxada de πάθος que pot arribar a provocar el plor. Això és el que experimento aquests dies en fer el seguiment de les notícies sobre els naufragis vora les illes de Malta o la italiana Lampedusa. Milers de persones han perdut la vida en aquest Mare Nostrum tan ple de vida, en la seva fugida de la guerra, la misèria, la fam, amb l’esperança que les ones els portin a una nova vida.
La topada amb una referència clàssica, concretament el nom d’un vaixell, m’ha fet pensar que la humanitat mai no ha deixat de moure’s a la recerca d’una nova Arcàdia. Què van fer si no, els indoeuropeus, per terra, o els troians supervivents, per aquestes mateixes aigües que ara s’empassen els immigrants africans? A la mateixa història de la civilització grega hi va haver dues onades migratòries que van marcar un ara i un després en la història hel·lènica. És més, potser nosaltres mateixos no seríem com som a hores d’ara, ni estaríem estudiant el món clàssic per buscar les nostres arrels més pregones.
Us convido, doncs, a llegir l’article i comentar-lo des de diferents vessants:
- Busqueu la referència mítica del reportatge i desenvolupeu-ne els referents. És un bon nom per a un buc?
- Investigueu a què em refereixo amb la paraula grega utilitzada al meu apunt (significat, paraules que en provinguin…). Feu el mateix amb el topònim grec que esmento.
- Desenvolupeu les referències històriques i llegendàries que he presentat al meu text i compareu les migracions clàssiques esmentades amb la tragèdia actual dels sirians que fugen de la guerra o els sub-saharians que no poden subsistir a la seva terra.
- S’està convertint el Mediterrani en un cementiri? Hi podem fer alguna cosa nosaltres? I els nostres governants?
El punt Avui. Diumenge 13-X-2013, pàg. 12
[Cliqueu a sobre de la imatge per accedir al text complet]
TERESA
L’abadessa Giovanna de Piacenza
Parma és una ciutat italiana de la regió de l’Emilia Romagna carregada d’història on es troba un lloc amagat i misteriós que és el que resta del monestir benedictí de San Paolo que fou regentat per l’abadessa Giovanna de Piacenza (1479-1524). Aquesta, el va convertir en un espai de cultura i de política actuant com una gran dama renaixentista tot envoltant-se d’importants literats i erudits de l’època. Per portar a terme aquestes trobades i tenir unes estances dignes del seu càrrec, Giovanna de Piacenza va fer construir unes dependències, decorades per Corregio i Araldi, artistes de prestigi en aquella època. Per la decoració d’aquestes habitacions, l’abadessa va triar una combinació d’episodis bíblics i mitològics. Quins has reconegut?
També hi va incloure una sèrie d’inscripcions que figuraven sobre les portes i llars de foc que ajudaven a reflexionar com, per exemple:
Pots traduir-les?
Què et sembla que signifiquen i què volen dir en el context d’un convent i d’una època conflictiva?
Coloma Jofre Bonet (professora de clàssiques). IES Apel·les Mestres. L’Hospitalet de Llobregat.
Mercè Otero Vidal (professora jubilada de llatí). IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.
Hipotètica fonètica de l’indoeuropeu?
De vegades sembla impossible que sobre alguns temes puguin sorgir notícies noves. Qui hauria dit, per exemple, que sobre l’indoeuropeu, aquesta antiga llengua que hem conegut en aprofundir en l’origen del grec i el llatí, a dia d’avui se’n podrien aventurar noves hipòtesis? Doncs aquí us deixo una notícia publicada fa poc en un rotatiu canadenc sobre les investigacions del lingüista Andrew Byrd per a la revista Archaeology.
Llegiu-lo amb atenció, tot preparant l’auricular perquè conté àudio, remeneu els enllaços que us ofereix, i feu-ne el comentari basant-vos en el que heu après d’Història de la llengua. Estaria bé que provéssiu de llegir-lo en anglès i fer, si més no, una part del comentari també en aquesta llengua. Tot i això. aquí teniu la versió castellana, per si l’original us planteja dubtes.
Ja em direu què us sembla…
TERESA
Llatinismes in situ
Aràcnids i aràcnides, ens trobem a les portes d’un nou curs i des de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona volem afegir-nos a la festa de celebració del 5è aniversari d’aquesta xarxa clàssica que fa temps que ens té ben enxampats també a nosaltres.
El nostre petit gra de sorra ha adoptat la forma d’un Google site que sota el títol de Llatinismes “in situ” pretén ser un recull de llatinismes i aforismes llatins contextualitzats. Es tracta de recollir mostres del seu ús en textos i documents de tota mena, però a més van precedits per una presentació concreta, però completa, de cadascun d’ells. A mida que l’anem completant, pot esdevenir una eina útil sobretot per a l’alumnat de segon de batxillerat, que sovint té dificultats per contextualitzar els llatinismes que conté el temari de selectivitat.
En fi, per anar pas a pas, la nostra intenció és potenciar enguany la recerca en l’àmbit literari, tot i que també seran benvingudes les mostres en els camps periodístic i publicitari. Obriu bé els ulls i, com passa sovint, els llatinismes i expressions llatines us sortiran a l’encontre, fins al punt de no entendre com és que no us hi havíeu fixat abans.
En principi, l’ideal seria que publiquéssiu les vostres pròpies descobertes, però mentrestant, podeu partir de la feina que han deixat publicada al bloc tot un seguit de lletraferits i lletraferides que durant aquests cinc anys han anat compartint les seves lectures amb nosaltres. A la pestanya Lectures a la vista n’hi ha un bon recull, però mitjançant el cercador, en podeu trobar d’altres. Ja sabeu, doncs, si us animeu a fer més gran la nostra col·lecció, hi sereu benvinguts.
L’altre àmbit de participació en el lloc web és a través dels comentaris. Podreu observar que al final de cada citació hi ha un apartat interpretatiu on es planteja un interrogant. Deixeu-hi el vostre comentari i al final publicarem el que ens sembli més encertat. No estaria de més que aprofitéssiu per comentar qualsevol altre aspecte que desitgeu: sobre l’autor, sobre l’obra i la vostra experiència de lectura… No es pas un marc tancat.
Margalida, després de descobrir el fantàstic bloc L’univers clàssic dels nostres mots, que vas presentar a Paideia, cal dir que aquest espai web que feia temps que es venia gestant neix des de la humilitat, però amb una clara vocació de rigor i servei.
Bon inici de curs i feliciter!
TERESA
Aracne estrena aparença en el seu cinquè aniversari
Χαίρετε, ὦ μαθηταί! Salvete omnes!
Natalem diem felicem!
Natalem diem felicem!
Desideramus tibi omnes
Natalem diem felicem!
Per molts anys, Aracne fila i fila! Per molts anys, aràcnids i aràcnides d’arreu! Aracne fila i fila amb aquest inici de curs fa cinc anys i de vosaltres, alumnes del curs 2013-2014, depèn que continuï filant i fent a la xarxa una teranyina clàssica ben grossa i ben espessa.
Aracne amb les últimes actualitzacions de Xteblocs ha perdut la seva hel·lènica aparença. Entre tots i totes, crec que podrem acabar de teixir la que jo he començat!
Aracne fila i fila va néixer el setembre del 2008 per tal que fos el bloc dels alumnes de clàssiques d’ESO i de batxillerat, la part més col·laborativa del bloc d’aula El Fil de les Clàssiques. Ha aconseguit amb escreix aquesta fita i fins i tot més, ja que exposa públicament els treballs gestats en les diferents aules virtuals del Moodle Fil (des de 1r de l’ESO fins a 2n de Batxillerat), tota una Experiència TAC reconeguda pel Departament d’Ensenyament. Gairebé des del principi fa pràctica compartida, considerada Bona pràctica pel Departament d’Ensenyament, amb els alumnes de la Teresa de l’institut Albéniz de Badalona. És obert a la col·laboració d’altres centres públics i concertats de Barcelona, de Cornellà, de Sant Hilari Sacalm, de Roda de Ter, d’Amposta, de Mallorca… i estudiosos i entusiastes del món clàssic a la xarxa. Forma part de la blogosfera Chiron i té una presència activa al Facebook i altres xarxes socials. Participa presencialment en la Magna Celebratio de Badalona. Ha guanyat diferents guardons: Centaure d’or de Chiron 2009, La Mostra 2010, Blog Finalista Edublogs 2010, Primer premi Edublogs 2011 en la categoria d’alumnes de batxillerat, semifinalista a Educared 2012 i Premi Bloc Catalunya 2012. En més d’una ocasió, ha estat bloc destacat a Xtecblocs i ha rebut el reconeixement de Buena prácTICa 2.0 per INTEF 2013. Es caracteritza per tenir diferents editors (alumnes i exalumnes, professors, estudiosos, pares i mares, infants i jubilats… ) que escriuen al voltant de l´única temàtica del bloc: l’actualitat i la pervivència del món clàssic. En aquests moments té 1.354 articles publicats i 18.595 comentaris.
Aracne fila i fila, entre tots i totes, ha filat, fila i continuarà filant aquesta teranyina clàssica digital amb una aparença ara molt més aràcnida.
Que tingueu, aràcnids i aràcnides, un molt bon curs! Feliciter! Χαίρετε!
La Garriga romana: la vil·la i els banys de Can Terrers
-
- Fotografies de Mercè Otero i Coloma Jofre
La presència de restes de vil·les romanes a la Catalunya litoral i prelitoral és molt nombrosa. Moltes han sortit a la llum per troballes casuals i després han estat excavades o no segons les possibilitats.
Aquí teniu unes fotos de la vil·la romana dels Terrers que es troba en el terme municipal de La Garriga i que és considerada de les importants. La part excavada, com podeu veure, és la de les termes (balneum) que ens donen informació sobre la categoria de la vil·la. La producció agrícola d’aquest assentament havia de ser abundant i diversa. A prop es troben també en molt mal estat les restes d’un aqüeducte a la riera de Malhivern. Al Museu Episcopal de Vic es conserven algunes peces trobades també a les excavacions dels Terrers com el mosaic i la escultura.
Us he de confessar que vaig anar a La Garriga a descansar un parell de dies a un balneari i em vaig trobar que es conservava la tradició de les termes romanes, però que el llatí havia quedat malmès pel camí, perquè al balneari em van oferir un recorregut termal per l’àrea Natatorium i un per l’àrea Templarium.
Repasseu els noms en llatí de les parts de les termes: Com s’haurien de dir aquestes parts del balneari?
Professora jubilada de llatí
Institut Santa Eulàlia, L’Hospitalet de Llobregat