Category Archives: Llatí 1r

Llatinismes a La Bogeria de Narcís Oller

Aquest curs, com tots els altres, hem de fer una lectura cada trimestre. A Llengua i literatura catalana, durant el primer trimestre, hem de llegir La Bogeria de Narcís Oller, ja que ens examinem a les PAU i enguany és lectrura prescriptiva.

Durant la lectura, he trobat alguns llatinismes que m’agradaria compartir amb vosaltres, a veure si em podeu ajudar. Els podríeu identificar? Què signifiquen? Creieu que l’ús que n’ha fet l’autor és adient?

Oh! -pensava jo-; bé has dit prou, noia!, bé has dit prou! Si m’has dat ja la clau secreta, que jo buscava, del teu cor! Què germà ni quatre quartos!

El que estimes és la importància social que et dóna ell. I no importa la insignificància d’ella mentre quedi reduïda aquí, en aquest raconet rural que ningú coneix; perquè, per a tu, això és el món. Oh, vanitas vanitatis! I que n’acontentes, de beneits! ” (1)

“-Mira: els carlins han estat la meva sort, el meu pare està tan tip de sobresalts i disgustos, que ens en vindrem a viure a Barcelona un cop m’hagin fet l’ In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen.(2)

” El germà li va entregar la legítima, i pax vobis. Enmig de tot, poder-se desfer tan fàcilment d’un cavallot tan tarat ja com aquell, per a en Daniel, era tota una sort.” (3)

” I aquest ridícul em feia pujar els colors a la cara, i me l’havia d’empassar velis nolis per no cometre una crueltat.” (4)

Els sis o vuit capellans que la seguien van entonar, impassibles, el Dies irae des de l’altra part de la paret; i aquest cop d’efecte inesperat, teatral, profundament dramàtic , va escampar els contendents, retornà les desmaiades i restablí ben de pressa la veritat dolorosa que ens tenia allí reunits.” (5)

” Considerant amb calma tot això, és com hi vaig veure, a la Cerdanya, matèria per a una novel ·la sui generis, i com vaig concebre el pla, els tipus i els incidents de La bogeria amb tan poc esforç…[…]” (6)

(1) Narcís Oller. La bogeria. Editorial Proa. Edició de Romi Porredon, 2005. Pàg. 95

(2)Ibid. Pàg.99

(3)Ibid. Pàg.107

(4)Ibid. Pàg.137

(5)Ibid. Pàg.156

(6)Ibid. Pàg.177

Laura Galán

2n de Batxillerat

Numerals i etimologies: “C”, “M” i “bis-“

A mi m’ha tocat el numeral C (centum) que vol dir “cent”, i el numeral “M (mille)” que vol dir “mil”.

Aquests dos numerals han estat molt productius al llarg del temps, perquè centum avui dia s’utilitza per referir-se a cent vegades menor que la unitat.  I mil·li– és una arrel que porta l·l perquè prové de mille, que porta ll, i s’utilitza avui dia per referir-se a mil  vegades menor que la unitat.

XIFRA CARDINAL LLATÍ ÈTIM ORDINAL LLATÍ ÈTIM
C centum cent(i)- centesimus, -a, -um centesim-
M mille mil·l(i)- millesimus, -a, -um mil·lesim-

L’altre mot que m’ha tocat és l’adverbi bis. Avui dia s’utilitza per fer referència a la repetició d’alguna cosa i es col·loca darrere de la paraula que es vol assenyalar com a repetida. Apareix en els blocs de pisos on consta el mateix número dues vegades.

PARAULA TRADUCCIÓ ÈTIM
BIS dues vegades bi-, bis-

Ana Rosa
2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Plurilingüisme amb imagechef

En aquest article  publicarem diverses figures que inclouen diferents  paraules en diverses llengües. Les paraules que s’inclouen són: amor, pau, amistat, estrella, pare, mare i el fil de les clàssiques en homenatge al blog.

En aquest muntatge de paraules, hem fet servir el programa de imagechef.com.

Aquest programa me’l van passar unes amigues de França, i per això una vegada la Margalida mirant en el facebook el va veure i  li va semblar una bona idea per acabar de fer l’exercici de llengües.

 

 

Fatima El Azouan

Oriol López

1r batxillerat

Cíbele

L’altre dia, quan estàvem treballant a classe la religió dels romans en època Imperial, parlant sobre les influències orientals en la religió popular, va sortir la deessa Cíbele dels frigis, que era un poble que vivia a la zona de l’Àsia Menor al segle XII aC. Com Ceres, representava la divinitat agrària.

Cíbele, com he dit abans, era la deessa de la terra, protectora de les collites i de la fertilitat del sòl, o popularment coneguda com “Mare Terra” o la “Gran Deessa Mare”. El mite diu que estava casada amb el seu propi fill Atis, amb qui va tenir un altre fill, el tità Cronos. Més tard va tenir un altre fill amb Zeus, el déu suprem de l’Olimp,  amb el nom d’Agdistis.

Aquesta deessa és mundialment coneguda, però gran part d’aquesta popularitat  prové perquè a Madrid hi ha una gran font a la plaça d’aquest mateix nom, creada per l’arquitecte espanyol Ventura Rodríguez i és on des de sempre els aficionats merengues del Real Madrid es concentren i fan celebracions quan l’equip aconsegueix algun títol esportiu. Seria l’equivalent a la font de Canaletes on els aficionats del Barça celebren els seus títols, però en aquest cas sense tanta història al darrere…

Photobucket

[Foto: Blogodisea.com]

Per què els aficionats del Real Madrid van a celebrar els títols en aquesta font? Penseu que hi pot haver alguna relació?

Marc Cortés Rios

2n batxillerat

Institut Isaac Albéniz

De Barcino a BCN

Aprofitant que anàvem de visita a Barcelona, des del XTEC ens han posat un link relacionat amb la sortida. Si teniu ocasió visiteu-lo i cliqueu l’apartat que fa referència al capítol 2 que és el de la ciutat en l’època romana. Allà trobareu les referències al mont Tàber, a l’urbanisme i a la necròpolis.

Aquí hi podeu trobar l’enllaç. A veure si reconeixeu el que hi vàrem fer dijous a Barcino.

 

2tp4_mini

 

Núria Valls

Desè aniversari de Tàrraco Patrimoni Mundial

Detall de les muralles des del Passeig arqueològic
[Foto Josep Lario]

Aquí teniu una comunicació que ens fan arribar del Museu de Tarragona, que vam visitar l’any passat:

Ja fa 10 anys que Tàrraco comparteix amb les principals ciutats monumentals del món l’orgull i la satisfacció d’haver estat declarada Patrimoni Mundial per part de la UNESCO.

Durant aquests anys, hem treballat per valoritzar el nostre patrimoni fins a convertir-lo en un element identificador de la nostra ciutat i del nostre país.

Amb motiu d’aquesta commemoració l’Àrea de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona convoca la ciutadania, les institucions acadèmiques, universitàries, socials, econòmiques, culturals i polítiques a celebrar plegades aquesta fita que, recolzant-se en el passat, és una aposta d’enorme futur per a Tarragona i Catalunya.

Des del mes de setembre i fins al 3 de desembre reivindicarem la nostra herència de la Tàrraco romana, una gran ciutat ja descrita pels geògrafs i historiadors clàssics.

Des de l’Aracne fila i fila els enviem la nostra més sentida enhorabona i posem el nostre gra de sorra en la celebració, tot deixant un comentari sobre el que destacaríeu de visita que vam fer al patrimoni arqueològic de l’antiga Tàrraco. Endavant!

Amfiteatre
[Font: Wikimedia commons]

TERESA

Numerals i etimologies: “mono-“,”di-” i “icosi-“

Qui no ha sentit mai a parlar d’un monòleg o d’un dilema? I un monòxid?

Per a la setmana de la ciència, la meva tasca és trobar alguns mots que continguin com a prefix els nombres 1, 2 i 20 en grec, és a dir, els nombres α’ , β´  i κ´. Per fer la recerca he utilitzat el llibre de classe de grec (ed. Teide) i el llibre d’etimologies Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic.

Cal dir que els dos primers nombres cardinals són molt utilitzats en prefix, ja que hi ha centenars de paraules amb ells (només en català! En anglès es fan servir per qualsevol cosa feta d’un o dos components, així que és més freqüent). Llavors, he reduït la llista a fi de poder destacar-ne els mots més importants a nivell científic.

XIFRA
CARDINAL GREC
ÈTIM
ORDINAL GREC
ÈTIM
α εἷς, μία, ἕν / μόνος,-η -ον mono- πρῶτος-η,ον prot(o)-
β ‘ δύο di- δεύτερος, -α, -ον deutero-
κ ´ εἴκοσι (ν) icosi- εἰκοστός, -ή, -όν (no ha donat arrel)

I, per finalitzar, deixo la meva pregunta:
Ja sabem que hi ha molts mots amb aquests nombres inclosos en grec. En sabeu algun més a part dels mencionats?

Carla Asensio
2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Cap a Bàrcino s’ha dit

El dia 14 d’octubre del 2010, l’alumnat de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz anirem a contemplar in situ els vestigis de l’antiga Barcino romana. Concretament, realitzarem la visita guiada De Barcino a Barchinona. La ciutat antiga, que parteix del Museu d’històrica de Barcelona, concretament de la seva seu central a la Plaça del Rei. Se’ns presentarà la història de la ciutat antiga fins als primers temps medievals, desgranada al llarg d´un itinerari guiat per les restes arqueològiques. Durant aquest itinerari s´explica l´estructura urbanística de la ciutat i alguns aspectes de la vida urbana en l´època romana, i es visiten les columnes que queden del temple d’August. Inclou una visita al subsòl arqueològic del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei, on es troben les restes d’un taller de tints i un de salons, a més d’una factoria vinícola.

A diferència d’altres sortides, com la de l’any passat a Tarragona, en aquest cas us demanarem una tasca a posteriori, però caldria que repasséssiu abans de la sortida alguns conceptes d’urbanisme que necessitareu per completar el dossier de treball que us serà lliurat al Museu i que caldrà que realitzeu i retorneu a la vostre professor o professora de l’institut. Com estem d’urbanisme? Què és el cardo maximus? I el decumanus? Suposo que no hi haurà problemes amb el fòrum i amb els aqüeductes, oi?

Tingueu els ulls ben oberts i pareu atenció a tot el que us exposi el/la guia, ja que després caldrà que confeccioneu un article sobre alguns dels àmbits de lavisita:

  1. Els de 4t d’ESO estareu encarregats de fer el reportatge sobre l’àmbit del Museu.
  2. A 1r de batxillerat aprofitareu per fixar-vos especialment en l’urbanisme i la part exterior de la visita.
  3. I què us queda als de segon? Evidentment, ja que estem immersos en l’estudi de la Religió i els temples, la vostra tasca farà referència especialment al temple d’August que, ubicat en el punt més alt de la ciutat, el Mons Taber, presidia l’antiga Bàrcino.

Columnes del Temple d’august a Barcelona [Font: Viquipèdia]

Pareu, doncs, molta atenció el dia de la sortida i mireu amb uns nous ulls aquesta zona de la ciutat comtal que fins ara, de ben segur, us cridava més l’atenció per la seves botigues o restaurants. Hi ha una altra manera de mirar la realitat que ens envolta. Proveu-ho, us sorprendrà!

El que us demano, de moment, és que em deixeu un comentari previ sobre el que sabeu en relació als diferents aspectes del contingut de la visita i el que us hi espereu trobar. Després ja direm si s’han complert les nostres expectatives.

Pel que fa a l’alumnat del Cristòfol Ferrer, m’ha dit un ocellet que vosaltres també hi  anireu més endavant però fareu una altra ruta. Ens agradaria que en el seu moment deixéssiu un comentari amb la comparació entre la vostra experiència i la nostra.

TERESA