Author Archives: rosa_anna

Llatí a primària

Photobucket

Moltes tardes ajudo nens i nenes de primària a fer els seus deures i a llegir.  En una ocasió  em vaig posar a llegir amb una nena un llibre titolat La guerra dels xiclets de Jordi Folck, que narra com Isabel II, durant la seva coronació, cau a terra per culpa d’un xiclet  i llavors Scotland Yard promet trobar el culpable. En assabentar-se’n, la colla d’en Roald comença a patir perquè el dia abans havien anat a visitar l’abadia amb l’escola. Van decidir anar-hi per treure tots els xiclets que havien deixat cadascún en un racó, però allà mateix es van trobar amb l’agent Tussaud, que s’adona de les intencions de la colla, els detenen i els interroguen. Al dia següent el Parlament Britànic decideix prohibir el consum de xiclets i castigar qualsevol que incompleixi la llei. La colla d’en Roald comencen a sentir-se molt indignats i a partir d’aquí pensen que això és la guerra dels xiclets.

En aquest llibre vaig trobar aquestes frases posades en forma de paràgraf:

Gloria in excelsis Deo et in terra pax hominibus bonae voluntatis. Laudamus te. Adoramus te. Glorificamus te.

La nena em va preguntar què volia dir i jo li vaig contestar. Però ara us pregunto a vosaltes: m’ho podrieu traduir?

Pel vocabulari del text es veu clarament que és un text religiós, però algú sabria contextulitzar concretament d’on és aquest fragment?

Ana Rosa Linger

2n batxillerat I. Isaac Albéniz

Batx. 2.2

“Templa Romana” I: Tipologia i característiques generals

El temple romà era l’edifici consagrat al culte típic de la religió romana. “Temple” deriva de la paraula llatina templum, que no només indica l’edifici en si, sinó el lloc consagrat, orientat segons els punts cardinals, en funció el ritual de la inaguratio, que és l’orientació que correspon a l’espai sagrat del cel.

Com que els romans primitius veneraven numina incorpòries que no tenien una ubicació concreta, el temple romà és una síntesi entre l’etrusc i el grec, que neix a partir de la introducció dels déus antropomòrfics propis d’aquestes dues cultures. Dels etruscos prové el pòdium i l’escala d’accés frontal, de manera que la façana esdevé la part més important del temple romà. Per imitació a les columnes que circumden el temple grec, els romans van afegir una segona fila de columnes al vestíbul i, en alguns casos es van constuir columnes annexes a les parets al voltant del temple o, fins i tot, un peristil sencer a l’estil grec passa a completar el frontal.  Ara podrem veure un plànol de les tres plantes, començant per l’etrusca, continuant per la grega i finalitzant amb la romana.

[Font d’aquestes plantes i de les que segueixen: Grecs i romans, de Joan Alberich]

Segons el nombre de columnes, els temples es poden classificar en dístil, tetràstil, hexàstil, octàstil, ennèastil i decàstil, conceptes que quedaran aclarits a continuació. També es poden classificar segons la col·locació d’aquestes columnes, de manera que poden ser temples perípters, dípters, pseudodípters i tolos, tipologies que, com  les anteriors, quedaran també aclarides més endavant. Per completar la classificació, atenem a l’ordre arquitèctònic a què pertanyen, en funció dels seus elements decoratius.

NOMBRE DE COLUMNES

Els temples també es poden classificar segons el número de columnes que tingui el temple, tenint en compte que el terme stylos en grec vol dir columna:

Photobucket

Temple de Nimes (França)
[www.cultureduca.com]

1. Dístil: trobarem dues columnes a l’entrada. Un exemple clar és el temple de Zeus a Olímpia.

2. Tetràstil: es veuen quatre columnes a l’entrada, com per exemple en el temple de Nicea Atenes.

3. Hexàstil: localitzem a l’entrada sis columnes. Es veu en el temple de Segesta i al temple romà de Vic,  que posseeix un pòrtic amb sis columnes i capitells corintis. Un altre temple que cal esmentar perquè és molt important és el d’Èvora, a Portugal, que era hexàstil també.

4. Octàstil: observem vuit columnes a l’entrada. Un dels temples més famosos que tenen aquesta característica es el Partenó d’Atenes.

5. Enneàstil, decàstil…: comptem nou o deu columnes a l’entrada, repectivament.

COL·LOCACIÓ DE LES COLUMNES

Segons la col·locació de les columnes també es poden classificar de maneres diverses:

Photobucket

Planta del temple perípter

1. Temple Perípter: És aquell temple que té una fila de columnes al voltant de l’edifici, deixant un passadís. És molt comú en els temples grecs.

Photobucket

Planta del temple dípter

2. Temple Dípter: El temple conté una doble fila de columnes al voltant de la cel·la.

Photobucket

3. Temple Pseudodípter: Les columnes del temple estan construïdes de manera que, a més de tenir una fila de columnes al voltant del centre de l’edifici, en la part anterior i posterior n’hi ha una altra. Així sembla un temple dípter en la banda anterior i posterior.

Photobucket

Planta del temple tolos

4. Temple Tolos: És el tipus de temple que aconssegueix la simetria total. La planta d’aquest temple és circular i té una filera de columnes al voltant de la cel·la circular. La planta circular del Panteó de Roma és una evolució d’aquest tipus de temple que es corona amb una immensa cúpula.

ORDRES PRIORITARIS

A més dels ordres que utilitzaven els grecs, el dòric, el jònic i el corinti, els romans usen també el toscà, més simple encara que el dòric, i el compost, combinació de corinti i jònic.

Tractarem els tres ordres prioritaris que s’utilitzaven en l’època:

Photobucket

1. Ordre dòric: és el més primitiu i simple. El fust de la columna descansa directament sobre l’estilòbat. El capitell no té decoració.

2. Ordre jònic: és el segon, en sentit cronológic, més esvelt i airós que l’ordre dòric. La columna va sobre una base i el capitell, l’element més representatiu d’aquest ordre, es reconeix per les dues volutes o espirals amb que s’adorna.

3. Ordre corinti: és el més elegant i ornamentat dels ordres arquitectònics clàssics. La columna va dotada de basa i el capitell és l’element més representatiu d’aquest ordre, que es reconeix per la seva aparença de campana invertida o cistella de la qual desbordessin les fulles d’acant, les tiges del qual donen lloc a una espècie de volutes o espirals en les quatre cantonades.

Els romans, en les seves construccions utilitzaven sobretot l’ordre corinti i l’ordre jònic, tot i que podem trobar alguna construcció en què les columnes siguin d’ordre dòric, però les feien per imitar totalment els grecs.

  • A partir de la informació anterior, podeu classificar segons els tres criteris el temple de Nîmes, que apareix a la imatge?
  • Podeu posar exemples de cadascun dels ordres esmentats?
  • Els temples que apareixen citats al temari de selectivitat són els d’Èvora i Vic. Busqueu informació i classifiqueu també aquests dos edificis.
  • Comproveu si els temples esmentats en aquest article apareixen en els Google Maps de temples i, si no, els afegiu.

Trobareu aquesta informació general apicada en el l’estudi de dos casos concrets: el temple Capitolí de Roma i el dedicat a August a Bàrcino.

Ana Rosa i Annia García

2.2 Batxillerat

Numerals i etimologies: “C”, “M” i “bis-“

A mi m’ha tocat el numeral C (centum) que vol dir “cent”, i el numeral “M (mille)” que vol dir “mil”.

Aquests dos numerals han estat molt productius al llarg del temps, perquè centum avui dia s’utilitza per referir-se a cent vegades menor que la unitat.  I mil·li– és una arrel que porta l·l perquè prové de mille, que porta ll, i s’utilitza avui dia per referir-se a mil  vegades menor que la unitat.

XIFRA CARDINAL LLATÍ ÈTIM ORDINAL LLATÍ ÈTIM
C centum cent(i)- centesimus, -a, -um centesim-
M mille mil·l(i)- millesimus, -a, -um mil·lesim-

L’altre mot que m’ha tocat és l’adverbi bis. Avui dia s’utilitza per fer referència a la repetició d’alguna cosa i es col·loca darrere de la paraula que es vol assenyalar com a repetida. Apareix en els blocs de pisos on consta el mateix número dues vegades.

PARAULA TRADUCCIÓ ÈTIM
BIS dues vegades bi-, bis-

Ana Rosa
2n batxillerat Institut Isaac Albéniz