Category Archives: Llatí 1r

Emporiae MMXI: El viatge d’Asclepi

Dijous 13 d’octubre els alumnes de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz vam fer una sortida a Empúries (Emporiae – Ἐμπόριον). Va ser una sortida molt interessant ja que ens vam posar de ple en la cultura romana perquè vam fer una vistia teatralitzada, és a dir, que la nostra guia era una actriu que feia de patrícia romana.
A més de poder gaudir de la visita teatralitzada, vam tenir la sort de visitar el museu, on nosaltres, Carla i Júlia, vam exposar tot el que havíem investigat sobre Asclepi (Esculapi – Ἀσκληπιός). Aquí teniu els resultats de la nostra recerca.

Mapa de les restes de la neàpolis grega d'Empúries editat per la Júlia

L‘estàtua d’Asclepi va ser trobada a la ciutat grega, a la zona de l’Asclepièon, marcat amb un punt vermell al mapa, però actualment es conserva en una sala dins del museu.
Segons la mitologia grega Asclepi era el déu de la medicina. Era fill d’Apol·lo i de Coronis i pare d’Higiea, Panacea i Iasso. Les seves tres filles representaven les eines que Asclepi usava per dur a terme les curacions: la higiene era representada per Higiea, el remei per a tots els mals era Panacea i la curació era Iasso. Porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp.
Segons el mite grec, el déu Apol·lo i la princesa Coronis eren amants. El resultat d’aquesta relació va ser que Coronis quedés embarassada. Apol·lo molt sovint estava de viatge, així que va deixar la noia acompanyada d’un preciós corb blanc (en aquell temps tots els corbs eren blancs). Mentre Apol·lo estava fora, Coronis és va enamorar d’Isquis, un arcadi, i van mantenir relacions. El corb va volar fins a Apol·lo i el va advertir de la infidelitat de Coronis, cosa que el va fer enfadar tant, que va maleïr el corb. Aquesta maledicció provocarà que, a partir d’aquell dia, tots els corbs passin a ser negres.
Apol·lo va explicar a la seva germana Àrtemis el que havia passat amb Coronis i la deessa, per venjar l’ofensa feta al seu germà, matà Coronis amb una fletxa. Després de matar la dona infidel, Apol·lo va decidir cremar el cos de Coronis i, mentre s’estava cremant, és va recordar del seu fill, li va obrir la panxa, el va treure i li va posar de nom d’Asclepi.
En acabar de néixer, Apol·lo el va portar amb Quiró, un centaure (la constel·lació sagitari), que el va introduir a l’ensenyament de la medicina, cirurgia, l’art de guarir, i l’art de preparar pocions i medicaments. A més, Asclepi tenia el do de ressicitar els morts, fet que molestava molt els déus.

Foto feta per l'Annia, la nostra companya de segon de batxillerat.

L’estàtua d’Asclepi té una antiguitat de més de 2100 anys. Les darreres investigacions defensen que els grecs la van portar des de Delos el S.II a.C per donar importància a la ciutat.
L’estàtua va ser trobada el 1909 pel noucentista Josep Puig i Cadafalch dividida en 85 fragments, el cap, els braços, el tors migpartit i una vuitantena de fragments que es van trobar escampats pel jaciment. L’estàtua pesa gairebé una tona.
Després de ser trobada, va ser enviada al Museu Arqueològic de Barcelona, on la van restaurar. Noranta-nou anys després, el 2008, va ser retornada a Empúries, casa seva. La seva arribada va coincidir amb el centenari de les excavacions d’Empúries i va ser rebuda amb una reinterpretació d’un ritual clàssic de purificació i consagració.
Actualment l’estàtua està situada en una sala del museu d’Empúries, però se’n va fer una rèplica que està col·locada a les ruïnes gregues.
Gran part d’aquesta informació l’hem trobat en aquesta pàgina, que podeu utilitzar per investigar encara més sobre la història d’aquesta estàtua.
Ara que ja sabeu la història d’aquesta estàtua i del déu Asclepi, busqueu referències a aquesta divinitat en altres mites i esbrineu el perquè de la serp que l’acompanya. També, investigueu i digueu a quins altres llocs s’ha trobat estàtues d’Asclepi. No oblideu demostrar-ho amb una imatge que podeu enviar a la Teresa i així les podrem recopilar en aquest Slideshow confeccionat per l’Annia.

Júlia Tosses i Carla Pallach

1r batxillerat

Emporiae MMXI: Es ven domus de luxe!

26 Replies

En plena crisi de construcció d’habitatges venem aquesta domus patrícia. Evidentment no és nostra i no la podem vendre, però sí podem fer-ne un article.

A partir de la visita que vam fer a Empúries, hem volgut analitzar els diferents tipus d’habitatges que es podien trobar dintre i fora de les ciutats romanes. En aquest article ens hem centrat més en la domus de luxe (casa patrícia) . En les ciutats romanes es podien distingir tres tipus d’habitatges:

la domus tradicional, pròpia de la classe mitjana baixa (petits propietaris, artesans i comerciants);
l’habitatge de luxe de les classes privilegiades, i
la casa de pisos de lloguer, on s’apilaven els nombrosos treballadors urbans.

La domus que vam poder observar a la visita d’Emporiae era una domus de luxe, en la qual hi vivia una família patrícia, la que corresponia a la família de la nostra guia, la Julia, una dona benestant d’Emporiae que no parava de remarcar els seus orígens. De fet ens va ensenyar la casa de la família del seu marit, que era, per tant, la seva des del seu casament, sense, però, oblidar la de la seva infantesa, que no varen poder veure ja que era molt visitada en aquell moment del recorregut.

Era una casa molt luxosa, mig romana i mig grega. La part que donava al carrer mantenia la vella estructura de la domus, però estava dedicada als negocis i als seus locals com el tablinum o despatx, magatzems i rebost.

Per a la vida privada hi havia una altra casa enganxada a aquesta, lluny del soroll del carrer, amb una estructura copiada de la casa grega tradicional. Es basava en una concepció més oberta, més espaiosa, més còmoda i més luxosa. S’estructurava al voltant d’un atrium: un pati interior envoltat de columnes, anomenat peristylum, al qual donaven les habitacions. El menjador on es va posar de moda la instal·lació del triclinium fet d’obra, també per menjar a l’estil grec, les cuines, les sales de rebre o exedres. Segons la Júlia hi feien unes festes que devien ser impressionants ja que els agradava molt mostrar l’esplendor i la riquesa de la seva família, ja que ells ho eren molt de rics!

La decoració d’aquesta part de la casa solia ser molt luxosa: les pintures murals cobrien les parets, i els mosaics, fets a base de minúscules peces (tessellae) que cobrien el terra de totes les estances. De mosaics n’hi havia de molt bonics! En varen poder veure uns quants durant el nostre recorregut. Fins i tot els sostres, en forma d’artesonat i de volta estaven decorats, però aquests no els varen veure ja que no en quedaven restes. Tampoc faltava la instal·lació d’un sistema termal complet i de comunes. Així s’estalviaven haver d’anar als banys que, segons ens va dir la Júlia, no els agradaven massa ja que s’ajuntaven amb segons qui!, que feia feredat!

Anna Carmona i Andrea Ocaña

1r batxillerat

Si sabeu llatí, sabreu quin títol tinc!

25 Replies

Guardava amb gelosia aquest certificat. Tot just he començat les classes de llatí de 4t de l’ESO amb la Margalida i em plau compartir-lo a Aracne per tal que endevineu què és i comenteu per què està expedit en llatí. No creieu que l’any l’haguessin pogut posar amb números romans? Com seria? Sabeu què vol dir Dni?

Si cliqueu damunt la imatge, es farà més gran:

Aïda Espasa Vilardell
4t ESO Llatí

Tarragona escollida!

4 Replies

La tenacitat i persistència en els objectius plantejats, algunes vegades, obté la justa recompensa. I la ciutat de Tarragona l’acaba de rebre en veure catapultada la seva condició de candidata a única organitzadora de la XVII edició dels Jocs Mediterranis del 2017. La desitjada designació ha arribat des de la ciutat turca de Mersin, on s’ha celebrat la conferència del consell olímpic dels Jocs Mediterranis, per derimir entre les dues candidates presentades, Tarragona i la ciutat egípcia d’Alexandria. Sens dubte, la celebració d’aquesta competició esportiva a l’antiga Tàrraco romana, tot i arribar en un moment de severes estretors econòmiques en el pressupostos de les administracions, haurà d’impulsar la projecció internacional de la ciutat i afiançar els rèdits fins ara obtinguts amb la proclamació com a Patrimoni cultural de la humanitat l’any 2000. Tanmateix, en la decisió del jurat olímpic segur que ha pesat, en bona part, el monumental llegat històric dels tarragonins, a banda d’altres atractius culturals, gastronòmics i estratègics en transports o comunicacions.

ENHORABONA, TARRAGONINS i TARRAGONINES!

Gaby

Aenigma styli

23 Replies

Saluete aràcnids i aràcnides!

Des de Sant Hilari us proposem un enigma relacionat amb la segona declinació. Es tracta de descobrir quina famosa expressió llatina es troba amagada al tap d’aquesta ploma. En aquesta frase hi ha dos substantius neutres declinats en plural. Alea iacta est!

Amanda Pedroche

Ïa Garriga

INS Anton Busquets i Punset

Officina Litterarum Latinarum

38 Replies

Us he preparat, a petició de la Margalida, aquest PowerPoint que en pujar-lo a Slideshare ha canviat la lletra, per compartir a l’Aracne amb tots vosaltres els tallers d’escriptura amb papirs, tauletes de cera i calamus que faig amb els meus alumnes, tal com feien els escolars a l’antiga Roma. Podeu observar també com fem l’elaboració dels papirs i les tauletes de cera per escriure-hi amb l’stilus.

Power papirs redux

View more presentations from Josefet

Josefet Fuentes
Primus Calamus
Institut Can Mas, Ripollet

Fidels legionaris en un món postapocalíptic

6 Replies

Aquest estiu vaig descobrir un joc molt interessant, modern en què el món ha estat arrasat per una Gran Guerra cap a l’any 2077. Com a conseqüència d’aquesta guerra, on es van fer servir armes de gran destrucció, com ara bombes nuclears, la Terra ha estat fortament castigada a causa d’aquest holocaust nuclear. Aquest joc és la premiada saga Fallout.

Tot i la gran destrucció, les persones sempre han trobat un mètode per sobreviure al llarg de la història, i en aquesta ocasió no seria pas diferent. Les persones que van preveure el desastre nuclear van construir un seguit de refugis sota terra, on no hi entraria ningú, ni tampoc en sortiria ningú.

En la primera part, que en realitat és la tercera entrega de la saga, es dóna a conèixer tota la història i descobreixes també que no tothom va poder entrar en algun d’aquests refugis i es van quedar a fora. Aquestes persones són supervivents, armats, afectats per la forta radiació de les bombes nuclears i alguns estan una mica “afectats” mentalment per la destrucció.

Però és a la quarta part de la saga on em vaig trobar una sorpresa. Com he dit abans, el món ha estat destruït i els Estats Units (on passa tota la trama de la història) ha quedat destruït en un gran desert, menys poques ciutats que s’han salvat. Com va dir un gran filòsof, la primer guerra mundial va seria amb fusells, la segona amb metralladores, la tercera amb bombes nuclears i la quarta seria amb pedres i pals. Doncs aquesta teoria es compliria, menys que es desenvoluparien armes làser, de plasma, però també amb roques i amb armes improvisades, simplement per intentar sobreviure.

Doncs com que tot ha tornat al passat, també la gent està dividida en grups i tribus amb ideologies concretes, pensaments restringits i filosofies definides per la seva història fins al moment. Aquests grups han de ser forts, poderosos i que provoquin temor als altres grups.

Un d’aquests grups, i un dels més poderosos és la Legió de Cèsar. Aquests valents legionaris estan dividits i organitzats tal i com ho estaven en l’antiga Roma: amb Centurions, un cap visible: el Cèsar, es concentren en campaments idèntics, amb una Guàrdia Pretoriana per protegir el Cèsar, alguns frumentarius i fins i tot tenen els diners de plata, la mateixa moneda que a l’antiga Roma, els sodats més veterans es distingeixen amb les vestimentes i els colors d’aquestes, i quan passes pel costat de qualsevol legionari, et diuen com en l’antiguitat: fidelitat a Caesar!!!.

Les armes que utilitzen no són pas modernes, ni armes làsers, ni de foc… simplement utilitzen gladius (espases) i llances. A dintre del campament hi ha l’arena, on s’entrenen lluitant cos a cos, on són realment experts, com a l’antiga Roma, temuts en combat per la seva gran preparació. El seu caràcter és sempre lleial al Cèsar, nobles amb els seus aliats i molt feroços i sense escrúpols contra l’enemic, on lluitarà fins a la mort, encara que perdi la llança, atacarà amb l’espasa, i si perd l’espasa lluitarà amb els punys si no té cap arma més, encara que l’enemic sigui potencialment més mortífer que ell, sempre pel Cèsar.

Realment és impressionant veure com han recreat tot el món militar romà amb una fidelitat molt curosa i com de bé han refrescat un dels millors exèrcits de la història del món i introduint-lo en un món postapocalíptic on només sobreviuen els més forts i valents. Si ho voleu comprovar (vid. vexillarius “portaestendard”), en podeu establir els paral·lelismes i deixar-ne constància en comentari.

Eric Andreu

1r Batxillerat Llatí i Grec

És el finès una llengua indoeuropea?

49 Replies

A classe de llatí, vàrem preguntar a la Liisa, una noia finlandesa, algunes paraules en la seva llengua, el finès. Tots els companys i companyes van col.laborar per poder aportar paraules en el meu muntatge audiovisual. Avui és el Dia Europeu de les Llengües i tot just estem acabant d’estudiar les llengües indoeuropees. Sabem que el finès, el basc i l’hongarèrs no són llengües indoeuropees, però aprofitant l’avinentesa que aquest curs tenim la sort de tenir la Liisa a classe i veient les dificultats que té ella per entendre’ns en català i en castellà, ho hem volgut demostrar amb aquest treball de camp en què es veu que el finès és molt diferent a les llengües europees, precisament perquè no és una llengua indoeuropea.

Vull agrair la col.laboració dels meus companys que han aportat les paraules i la valuosa aportació de la Liisa.

Dit això, espero que us agradi el meu muntatge i pogueu gaudir d’ell!!! No us oblideu de COMENTAR!

Chaima Anzaoui
1r Batx. Llatí i Grec

Ex vite vita

22 Replies

El cap de setmana passat vaig anar a un dinar familiar on ens van donar cava Llopart. Aquest portava una etiqueta amb una inscripció llatina: Ex vite vita, que vol dir “La vida ve del cep” i la vaig agafar per portar-la a la classe de llatí. Allà ens va coincidir amb una traducció de selectivitat que estàvem fent, ja que parlava d’un pagès, de les coses que conreava i els animals que cuidava. Llavors amb la Dolors vam buscar a la pàgina web del Llopart per mirar si aquelles caves tenien relació amb els romans i vam trobar, que el 1335, un antecessor de la família Llopart, Bernardus Leopardi, va rebre la concessió d’unes vinyes situades en l’actual heretat can Llopart de Subirats. Durant uns segles aquesta família va continuar cultivant productes de l’agricultura mediterrània, fins que al segle XVIII van decidir dedicar-se únicament a la vitivinicultura. La frase Ex vite vita és el lema que ha acompanyat les successives generacions de la família Llopart. La dedicació del conreu de les vinyes i l’obtenció i la criança de vins culmina, amb l’elaboració, el 1887, de les primeres ampolles de CAVA LLOPART.

Gisela Rovira
2n de BAT Llatí
INS Anton Busquets i Punset
Sant Hilari Sacalm

RODAMOTS: cada dia un mot!

308 Replies

Rodamots és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari, Cada dia un mot, a totes les persones que s’hi subscriuen. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana, amb el seu significat i un exemple d’ús.

És una bona manera de poder aprendre i enriquir el nostre vocabulari, d’una manera divertida, fàcil i ràpida. Aquesta pàgina va ser creada el 1999 per Jordi Palou i té milers de subscriptors. És també una bona manera d’aprendre llatí ja que la majoria dels dies s’envien paraules catalanes d’origen llatí. Seran aquestes les que publicitarem al bloc, n’explicarem l’origen, la definició i en farem una frase com el curs passat a El Fil de les Clàssiques.

Aquesta setmana va de renecs a Tintin!