Category Archives: Llatí 1r

Postres romanes per llepar-se’n els dits!

Salvete amici et amicae!

Avui vinc a parlar-vos de la meva part preferida dels àpats: les postres.

I és que la paraula postre, prové del llatí posterum i, aquesta de post (després, darrera). El postre és un dolç o una fruita que es menja després de l’àpat.
El postre, etimològicament, és l’oposat de l’aperitiu (que prové d’aperire, que significa obrir), i que es menja per picar abans de l’àpat principal.

A l’Antiga Roma, els àpats ja es dividien en tres parts, tal i com ho fem nosaltres ara:

  • Gustatio: Era la primera part del banquet, és a dir, l’aperitiu. Eren petits mossos fets d’aliments lleugers de tal manera que estimulessin la gana. Per acompanyar es bevia el mulsum: un brevatge de vi i mel.
  • Ferculum: El sopar pròpiament dit on podien arribar a haver-hi fins a tres plats que s’acompanyaven de vi.
  • Secundae mensae: És a dir, les postres. En els grans banquets, es convertien en una petita reunió informal on es menjaven coses picants i seques o coses molt dolces per estimular la set.

La nostra cuina, la cuina mediterrània, està fortament influenciada pel món clàssic, per exemple: Els romans consumien principalment postres elaborats amb ous, els endolcien amb mel  i els enriquien amb fruits secs.

Aquí podreu trobar 11 receptes de postres de l’Antiga Roma, extrets del llibre De re coquinaria d’Apici.

Ara parlem d’alguns ingredients:

  • La mel era un aliment molt recurrent durant l’època clàssica: La mel servia, per exemple, per conservar les fruites i així tenir-ne durant l’hivern; servia per endolcir el vi (anomenat mulsum). La mel també era utilitzada en altres camps no-gastronòmics com per exemple per fer perfums o per curar afeccions o fins i tot (barrejada amb altres ingredients) podia arribar a curar l’enverinament per bolets.
  • L’oli d’oliva és un producte típic de la Mediterrània que els romans ja coneixien. Amb el mateix (o molt semblant) mètode que feien servir per a premsar el raïm, els romans premsaven les olives per obtenir el famós or líquid. A part de l’oli d’oliva, les branques d’olivera eren considerades símbols de pau i prosperitat.
  • El pebre és un condiment que arriba a l’imperi romà el 30 a.C. Després de la conquesta romana d’Egipte, l’imperi envia expedicions marítimes a l’Índia en busca d’articles inusuals i preuats i porten entre molts altres, el pebre. Degut a la durada del viatge i a l’exclusivitat del producte, el pebre arribarà a preus molt alts, car era un producte de luxe. Hi havia diferents tipus de pebre: El pebre negre (el més comú) però després hi havia el pebre vermell o el blanc. Podem dir per tant, que el pebre estava de moda i que per això, encara que ens sembli estrany, està en tants postres.
  • Els fruits secs eren un aliment molt típic en la cuina clàssica. Com els boscos mediterranis solen tendir a ser boscos secs, hi havia una gran abundància d’arbres productors de fruits secs com les nous, les castanyes, els pinyons, les avellanes… També eren comunes les panses ja que les vinyes eren un conreu extens i també era habitual el consum de fruita fresca com les pomes, les peres, el codony, etc.

Coneixíeu algun d’aquests postres? Quin és el que més us ha sobtat? Coneixeu altres dolços romans que es mengin en èpoques de l’any concretes? Us atreviu a fer aquestes postres i compartiu amb nosaltres les fotografies? Entre tots i totes podem anar completant el nostre receptari de cuina romana amb Col·lex!

Plurimam salutem. Prosit!

Patrícia Ortiz Vincent
2n de Batxillerat de Llatí

Lilium, -i

Seguint la proposta de la Margalida al Moodle de Llatí de quart, teniu aquí la meva flor, ja en coneixeu la meva devoció!

Quina declinació he seguit per fer aquest muntatge amb el mot lilium? La podeu escriure sencera. De quin gènere és lilium? En podeu fer la traducció a partir de l’àudio o del text llatí. Heu detectat algun error? Podeu afegir noves frases amb tots els casos del mot lilium? Animeu-vos i ompliu el bloc de flors i declinacions!

Andreu Punsola
4t ESO Llatí

Bona Pipiatio Classica Latine et ἑλληνιστί

Χαίρετε! Salvete!

Des d’Aracne fila i fila et proposem  que també facis una piulada en llatí i en grec a Twitter dijous dia 15 de novembre, tal com ha proposat Chiron i ens ha animat la Margalida al Facebook i als blocs amb el logo

pipiatio classica

que des d’ahir llueixen El Fil de les Clàssiques, Aracne fila i fila, L’empremta d’Orfeu i La cinta de Νίκη. Tots ens preguntàvem què era això?

Ara ja ho sabem! Una piulada clàssica en llatí i en grec! Un altre clam a favor dels estudis clàssics i de la seva utilitat i modernitat, perquè ja ho sabem: “els clàssics no moren mai, s’actualitzen!”
No tinguis por d’equivocar-te, d’escriure malament en llatí i en grec, n’hem d’aprendre i ja se sap:  errando discitur que diu la Lida! Afegeix als teus tuits el hashtag #pipiatioclassica per poder seguir l’esdeveniment des d’aquí i de ben segur que ens farem sentir a la xarxa en  grec (ἑλληνιστί) i en llatí (Latine).

Bona piulada clàssica! Bona Pipiatio Classica! Molt bona iniciativa Chiron!

Ἒρρωσθε! Valete!

 

Μαθηταί

Discipuli discipulaeque

N.B.:

I la Margalida també ens ha proposat de participar en l’activitat Yo conozco mi herencia, ¿y tú?. Es tracta de fer una lectura conjunta entre professors i alumnes “d’una selecció de textos bilingües dels nostres clàssics grecs i llatins el 12 del 12 del 12 a les 12 hores! Us engresqueu també a llegir els clàssics grecoromans, fer-ne una gravació i publicar-ho al Twitter? Mireu, mireu…! No us oblideu de compartir-ho #yoconozcomiherencia

Establiments amb el nom de Bètulo o Baetulo

Hola aràcnids!!!

Us parlaré d’un tema que per a mi és bastant interessant, que és la utiltizació del nom Bètulo o Baetulo en establiments comercials a Badalona.

Abans de res, per als que no sabeu què és Bètulo us faig una petita explicació:

Bètulo, (Baetulo en llatí) és el nom de la ciutat situada en un turó vora el mar que fundaren els romans cap a l’any 100 aC a l’actual Badalona. El seu recinte emmurallat ocupava un espai aproximat d’11 hectàrees i formava part d’un projecte de fundacions properes al litoral mediterrani. Us enllaço un article sobre Bètulo i la web del museu de Badalona per si en voleu saber més.

Però no cal anar a l’any 100 abans de Crist per trobar aquest nom, i és que en aquest any que porto vivint a Badalona, m’he trobat aquests dos noms per tot arreu. Bètulo o Baetulo és un nom molt atractiu per anomenar un establiment; en la meva opinió, és una forma que el nom sigui estrany per a molts, però que tingui tot el sentit del món i que faci honor a les nostres arrels romanes. Però no s’utilitza el nom Bètulo correctament gairebé a cap rètol, i és una qüestió que m’ha semblat una mica estranya.

Aquest tema m’ha semblat molt curiós i portava molt de temps desitjant fer un recull d’aquests establiments per veure si realment n’eren tants… i mireu què m’he trobat!

A Badalona hi ha moltíssims establiments amb el nom de Bètulo o Baetulo.

Els de clàssiques podem estar ben orgullosos!

1. Baetulo Advocats

Carrer de l’Enginyer Deulofeu, 10, 08914 Badalona, Barcelona

2. Associació Judo Baetulo

Associació de Veïns Congrès, C/Sant Marc nº 6 Badalona, Barcelona

3. Talleres Baetulo SL

Carrer del Cardenal Cisneros, 10 Badalona, Barcelona

4. Unió Baetulo 2005 S.L.

Carrer Independència, 12,  Badalona, Barcelona

5. Baetulo Ferber (Agència de viatges)

Carrer de Guifré, 189, Badalona, Barcelona

6. Baetulo Gestió SL

Carrer de Sant Rafael, 15, Badalona, Barcelona

7. Viajes Betulo SA

Avinguda Martí Pujol, 14, Badalona, Barcelona (Aquest establiment també es pot trobar a Barcelona)

8. Hotel Betulo

Plaça de l’Assemblea de Catalunya, 5,  Badalona

9. Club Nàutic Betulo

Carrer de Santa Madrona, 0, Badalona, Barcelona

10. Auto Betulo S.A.

Carrer de l’Acer, 21  Badalona, Barcelona

11. Frigorifics Betulo SA

Carrer d’Antoni Bori, 31,  Badalona, Barcelona

12. Betulo Animals da Companyia

Carrer de la Creu, 77, Badalona, Barcelona

13. Betulo Labels (Elaboració d’etiquetes de resina, impresió digital i serigrafía)

Carrer Vapor, 11,  Badalona, Barcelona

14. Gráficas Betulo SL

Carrer de Jaume Ribó, 39  Badalona, Barcelona

15. Alba Betulo SL (Immobiliaria)

Carrer de Francesc Layret, 20,  Badalona, Barcelona

16. Betulo Pintors i carrossers

Nau 23, Pol.ind.les Guixeres,  Badalona,  Barcelona

17. Gabinet Betulo SL (Advocats)

Carrer General Moragues, 54 – 56, Badalona,  Barcelona

18. Motos Betulo

Avinguda de Lloreda, 89, Badalona, Barcelona

19. Promocions i rehabilitacions Betulo

Carrer de Coll i Pujol, 95,  Badalona, Barcelona

20.  Betulo 2000 Empresa Constructora S.L.

Avinguda del Marquès de Mont-Roig, 61, Badalona, Barcelona

21. Betulo Tecnología S.L.

Carrer de Saragossa, 30, Badalona, Barcelona  (Aquest establiment també es pot trobar a Barcelona)

22. Comercial Betulo de Metals SL

Carrer de Sant Bru, 171,  Badalona, Barcelona

23. Betulo Tecnologia S.L. (Informàtica)

Carrer Bolívar, 15, Barcelona

24. Electriaigua Betulo S.L.

Carrer de la Indústria, 438,  Badalona, Barcelona

25. Betulo Glass SL

Avinguda de la Cerdanya, 77, Badalona, Barcelona

26. Fermo antenes Betulo

Avinguda de Morera, 5, Badalona, Barcelona

27. Radio Taxi Betulo

Carrer de Pallars, 385, Barcelona

28. Barnizats Bétulo S.C.P.

Pasatge Josefina Vidal Folch, 3,  Sant Adrià de Besòs,  Barcelona

29. Fincas Betulo

Carrer del Taquígraf Martí, 24, Barcelona

30. Industries del Comerc Betulo S.A.

Carrer del Garbí, Parets del Vallès, Barcelona

31. Decorallar Baetulo

Carrer Francesc Macià, 17 – BJ.  Barcelona

32. Baetulo disco-pub

(Surt a diverses pàgines d’internet, però no és al lloc on diu que es troba, suposo que hi seria anys enrere…)

Via Augusta, 33, Badalona, Barcelona

33. Limpiezas Baetulo

Plaça Alcalde Xifre, 15 – PLT 1 . PTA 2, Badalona, Barcelona

  • Què us sembla? Què opineu del fet que en quasi tots els casos el nom estigui posat sense accent?
  • Si trobeu algun establiment més, poseu-lo en un comentari i completem l’article.
  • Una altra feina que podríeu fer és situar al google maps d’establiments  amb referents clàssics, algun d’aquests,  ja que només Auto Bètulo està col·locat.


Mostra Establiments amb referents clàssics en un mapa més gran

Espero que us hagi semblat interessant! 🙂
Cristina Ortiz, 2on Batx
INS Isaac Albéniz

Reprenem el fil cinèfil amb referents clàssics!

 

Χαίρετε συνέταιροι! Tothom se’n recorda del Fil de les Clàssiques, d’Aracne fila i fila i de l’Empremta d’Orfeu… (que aviat estarà plena d’apunts sobre filosofia i música) Però, que se n’ha fet d’un bloc que va ser creat per tres alumnes de la Margalida a l’institut Cristòfol Ferrer als quals els hi agradava molt el cinema el mes de març del 2011? Sí, efectivament parlo de La cinta de Νίκη.

Aquet bloc va ser creat pels amants del cinema i les clàssiques, la idea va sorgir dels meus companys: Coty Ledesma, Carlos Rocamora i Rebeca Sánchez. Per resumir-vos una mica la idea que tenien ells en ment us posaré alguns comentaris que van fer:

Aquest bloc no és només per als alumnes i ens agradaria moltíssim que es pogués compartir amb tothom que gaudeixi del cinema.” – Diu en Carlos.
El nostre bloc està obert a la col·laboració de qualsevol que segueixi el cinema i les clàssiques, perquè igual que el nostre bloc no hagués nascut si no fos per les idees conjuntes, segur que seria molt pobre que només ho féssim nosaltres tres sols.” – Comenta la Coty.
A nosaltres ens encanta el cinema, però necessitem més ments perquè ens ajudin a ampliar aquest repertori, segur que hi ha molts films amb referents clàssics que se’ns escapen!” – La Rebeca anima a fer-nos a tots partícips.

 

Jo seguint l’exemple dels meus companys us esperono a que us animeu a col·laborar fent un apunt per aquest bloc! Els de segon de batxillerat podeu aprofitar la tasca de la història de Roma amb cinema, la gent cinèfila del centre pot fer l’anàlisi d’alguna pel·lícula que li agradi, en la que trobi referents clàssics i gent externa al centre també hi pot dir la seva i fins i tot si s’hi veu amb cor publicar-hi un apunt, com els alumnes de la Rocío de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter! Per tal de que hi hagi una homogeneïtat en els articles, els seus creadors van crear una sèrie de pautes a seguir. L’esquema que hauríem de mantenir seria el següent:

 

Per començar l’article integrarà com a títol el nom de la pel·lícula i el del director.

Tot seguit, s’afegirà  a l’apunt una imatge (lliure de drets d’autor) del cartell de la pel·lícula.

 

FITXA TÈCNICA (sempre en majúscules, negreta i vermell) dintre de l’apunt hi haurà els  següents punts (remarcats en negreta):
  • Nom original:
  • Director i guionistes:
  • Any d’estrena:
  • Durada:
  • Repartiment:
  • País d’origen:
  • Idioma original:
  • Gènere:

L’ARGUMENT és el segon apartat on es farà un breu resum objectiu de la pel·lícula, acompanyat pel TRÀILER a sota.

A la CRÍTICA sí que es podran fer alguns judicis subjectius, sempre respectant el film, i comentant els referents clàssics del mateix. En aquest apartat, també s’hi plantejaran les preguntes sobre aquests i s’esmentaran els errors i encerts que s’han fet a l’introduir els referents.

Cal sempre indicar a l’acabament de l’article el vostre nom, el curs en el que esteu, el vostre institut (si no sou de l’institut Premià de Mar) i si feu llatí i/o grec.

Alguns consells de més dels autors del bloc: en el cas de tractar-se d’una pel·lícula d’animació al repartiment s’indicarien o bé el nom dels actors que fan la veu o en qui està basat el personatge. El gènere haurà de correspondre a les categories que ja existeixen. A les etiquetes s’introduiran un altre cop els gèneres, els referents clàssics als quals es fa referència (història de Roma/Grècia, metamorfosis), el nom dels actors més destacats,  el nom del director, etc.

Ja teniu totes les eines que necessiteu per fer nous articles, crítiques o comentaris, ara només falta que us hi encoratgeu. Fem que la cinta torni a ser un bloc ben estructurat i animat. La cinta de Νίκη queda reinaugurada!

Núria Yela
2n de batxillerat Grec i Llatí

Feliciter! 15.000 mil comentaris aràcnids!

El curs passat vàrem celebrar els 15.000 comentaris fets al bloc d’aula El Fil de les Clàssiques, avui l’Aina Barnad ha comentat Apol·lo, el Rap de la primera declinació, i ha aconseguit la xifra dels 15.000 comentaris a Aracne fila i fila!

 

Aràcnids i aràcnides, continueu filant per molts anys com deia el nostre rap (clica al play)!

Endinsa’t en el món romà!

 

Avui a Ràdio Premià al programa Tot d’una de de Lola Busquets (l’última mitja hora):

  Ir a descargar

Alumnes de segon de batxillerat del Treball de Recerca  Turisme arqueològic al Maresme,  després d’haver fet el projecte de Recerca de quart Jaciments romans al Maresme.

Hady Camara & Georgina Tur

P.D.: Premià notícies de dilluns 29 d’octubre de 2012 i Tot d’una del divendres 26

Veus perdudes

Verba volant, scripta manent.

-Gai Tit, senador romà.

ἓν οἶδα ὅτι οὐδὲν οἶδα.

-Sòcrates, filòsof grec.

Μνάσεσθαί τινά φαῖμι

καὶ ἔτερον ἀμμέων.

-Safo, poetessa grega.

Les paraules se les emporta el vent,

no cal dir res més.

Les idees per expressar

són més difícils del que pot semblar.


Les meves mans tampoc em responen

són com castells a la costa egea que s’ensorren.

Estic sola, ningú no em fa companyia,

sóc un fantasma tant de nit com de dia.


Per a què serveixen les meves creences

en un món on no hi ha lloc per a una poetessa?

Per a què em serveix arribar al coneixement

si Grècia no aprecia el que sé?


Només pot demostrar el saber

aquell qui té el poder.

Com que la meva veu no és escoltada,

serà millor que sigui callada.

Σαπφώ (s. VII-VI aC)

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Llatí-Grec

Ens embarbussem en llatí!

Ens hem embarbussat en llatí al Moodle de 4t (optativa 1 i 3) perquè els reptes ens agraden! Ara us toca a vosaltres d’esbrinar els embarbussaments i de fer-ne la seva traducció. Per cert, d’aquests jocs de paraules quins són homònims i per què? Quins són homòfons? Quins homògrafs? Quin us ha agradat més? Quin ens ha costat més de dir? Què ens costa pronunciar bé? Sabeu què vol dir “embarbussament” i d’on prové? L’heu posat ja al nostre Rodamots?

Discipuli et discipulae

4t ESO Lingua Latina opt. I et III