Category Archives: Llatí 1r

Setmana de la ciència MMXIII AD

19 Replies

Un any més arriba la setmana de la ciència a l’institut Isaac Albéniz, i els alumnes de Grec i Llatí hem estat treballant força en els nostres articles i presentacions.

  • Els alumnes de Llatí de 4t d’ESO han preparat una exposició relacionada amb l’origen mitològic d’alguns instruments, amb el títol d’Instruments mitològics. Cada instrument (lira, cítara i siringa) s’estudia des de dos punt de vista: el tècnic i el mitològic.
  • Les alumnes de Grec de 1r de Batxillerat hem estat preparant uns articles i exposicions relacionats amb ètims grecs relacionats, d’una o altra manera, amb el so. És per això que el conjunt es titula Etimologies sonores.
  • Tot i que no depèn directament de les matèries de Clàssiques, hem fet un cop d’ull a les exposicions de 1r (Ciències naturals) i 2n (Física i química) d’ESO, on hem trobat també traces de referències clàssiques. 

Aquí us deixem l’enllaç als articles realitzats per les alumnes de Grec de 1er de Batxillerat:

A continuació us presentarem un vídeo, en el qual es mostrarà el treball fet pels alumnes de 1er i 2n d’ESO, i el resultat de l’exposició al suro feta pels alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat relacionat amb les clàssiques.

[youtube]http://youtu.be/7YPo18q0CSk[/youtube]

Aprofitant un comentari que ha deixat un company nostre de 4ESO a l’entrada “Carpe diem” de Llatinismes “in situ”, ens hem adonat que un dels poemes que ha citat esta relacionat amb l’exposició Instruments mitològics dels alumnes de 4t d’ESO:

A HORACI

Pollença, 1854-1922
Costa i Llobera, Miquel

“Príncep afable de la docta lira, 
mestre i custodi de la forma bella: 
tu qui cenyires de llorer i murta 
doble corona, 

ara tolera que una mà atrevida 
passi a mon poble la que amb tal fortuna 
tu transportares al solar de Roma 
cítara grega”. 

  • Podríeu dir quina relació té aquest poema amb l’exposició Instruments mitològics? I amb l’expressió llatina comentada? Si accediu al recull de llatinismes, us serà més fàcil esbrinar-ho. També podeu buscar informació sobre l’autor del poema.
  • A partir del vídeo i els enllaços, us convido a comentar les tasques dels companys i a fixar-vos-hi bé, perquè algunes de les coses que s’hi expliquen  les haureu de saber un moment o altre, fins i tot la relació entre el sol i la mitologia que presenten els de 2n d’ESO al seu mural.
  • D’altra banda, convido als autors de les feines esmentades en aquest recull a explicar el procés i les dificultats de la seva realització.

Anna Ferrón

Grec 1r Batxillerat

Origen de l’Eneida

13 Replies

Alguna vegada heu sentit a parlar de la guerra de Troia? Segur que sí, i gairebé segur que també n’heu vist la pel·lícula, fins i tot als nostres blogs, han fet diversos articles utilitzant la inventiva i creant un causant del incendi de Troia com aquest, però nosaltres us explicarem la història.

LA GUERRA DE TROIA

Tot va començar amb la celebració del casament de Peleu, un heroi grec, i Tetis, la dea del mar. Tots dos van convidar al banquet de les núpcies tots els déus excepte la dea de la Discòrdia, Eris, la qual, molt molesta per no haver-hi estat convidada, va decidir enviar una poma d’or on hi havia una inscripció que deia: ‘Per a la més bonica d’entre totes les dees’. Aquesta peculiar venjança és la que va donar lloc a l’origen de la guerra de Troia de la següent manera:

Totes les dees, en veure la poma, van començar a barallar-se, perquè totes deien que el fruit anava adreçat a cadascuna d’elles respectivament. En no posar-se d’acord, van demanar a Zeus que decidís qui era la més bonica. Però Zeus no va poder decidir, ja que Hera era la seva dona, i Afrodita i Atena les seves filles, així que va encomanar aquesta feina a Hermes, que va buscar un mortal perquè decidís, ja que ell tampoc volia arriscar-se a triar. El mortal escollit per a aquesta missió va ser Paris, que en aquells temps era un pastor de cabres.

Les deesses, davant Paris, no van deixar de mostrar els seus poders de seducció i finalment totes tres van subornar-lo:
– Hera li va oferir regnar sobre Àsia i Europa.
– Atena li va prometre habilitat militar i fama.
– Afrodita li va proposar entregar-li Helena, la dona més bella del regne Egeu, i la més desitjada per tots els reis, prínceps i herois.

Paris, probablement cansat del bucòlic pastoreig d’ovelles, va triar, sense dubtar-ho ni un segon, l’oferta d’Afrodita. La decisió va fer despertar la ira de les altres dees, que van jurar en silenci rancor etern.

Pocs dies després, Paris va embarcar cap a Grècia en companyia de l’heroi Troià Eneas. El seu destí final va ser Esparta, on Helena residia amb el seu marit, el rei Menelau, germà del poderós Agamèmnon, rei de Micenes. Paris es va allotjar a casa de Menelau i quan aquest va haver de marxar a resoldre uns assumptes rutinaris del govern, Paris va raptar Helena, cosa que va donar lloc a la guerra de Troia.

En la guerra de Troia, la participació dels déus va ser decisiva. Per què en tingueu una petita idea, us farem una breu explicació dels déus dels dos bàndols que van intervenir en la guerra:

DÉUS DEL BÀNDOL TROIÀ

Afrodita: en llatí Venus, és dea de l’amor i la bellesa, filla de Zeus i Dione. Porta com a atributs una petxina, un colom i una poma.

Leto: deessa filla de Ceos i Febe, i mare d’Apol·lo i Diana. El seu equivalent llatí és Latona.

Apol·lo: déu de la bellesa masculina i les belles arts, és fill de Zeus i Leto. El seu equivalent llatí és Apol·lo o Febus i els seus atributs són la lira, fletxes, el Sol i el llor.

Ares: el seu equivalent llatí és Mart, i és déu de la guerra, fill de Zeus i Hera. Els seus atributs són un casc i armes.

Àrtemis: una de les principals dees, filla de Zeus i Leto. Dea de la caça i el regne animal. Equival a la Diana llatina i els seus atributs són un arc, un buirac, i una mitja lluna creixent.

DÉUS DEL BÀNDOL GREC

Atena: deessa de la saviesa, l’artesania i la guerra estratègica. Va ser una de les majors defensores del bàndol grec en la guerra de Troia. El seu equivalent llatí és Minerva i els seus atributs són una òliba, l’olivera i una ègida.

Hera: Equival a la Juno llatina, i és deessa de l’Olimp, la reina dels déus i també dea del matrimoni, de les dones i del naixement. Esposa de Zeus. Els seus atributs són un paó i una diadema, semblant a una tiara.

Hefest: déu del  foc, del treball dels metalls, de la pedreria i de l’escultura. És fill de Zeus i Hera. El seu equivalent llatí és Vulcà i porta un martell, unes tenalles i una enclusa com atributs.

Hermes: Equival al Mercuri llatí i és el déu missatger i protector del comerç, fill de Zeus. Els seus atributs són unes sandàlies i un barret alat, i un caduceu.

Posidó: déu dels oceans, solia moure’s amb una quadriga transportada per dofins. Estava casat amb Salàcia. Equival al Neptú llatí i porta com a atributs un trident i cavalls.

Algú de vosaltres sabria explicar de quina manera algun dels déus esmentats anteriorment van participar en la guerra?

Aquí us deixem l’enllaç d’un vídeo amb imatges de personatges i moments de la guerra de Troia.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=MWzhkLF9-ZM[/youtube]

Tot seguint la numeració de les imatges, sabríeu classificar-les segons si pertanyen al conflicte de la poma, l’Eneida o la Guerra de Troia?

La historia que us hem explicat al principi és la de La Ilíada; una obra d’Homer, que també va compondre L’Odissea, que explica les aventures que pateix l’heroi Odisseu, (Ulisses en llatí) durant el camí de tornada a la seva pàtria després de la guerra. Les dues obres van servir d’inspiració a Virgili per a la seva obra L’Eneida: La Ilíada per als sis primers llibres i L’Odissea per als sis últims.

L’Odissea és una obra protagonitzada per Odisseu, qui ha de marxar de Troia al final de la guerra, arran la intrusió dels grecs a la seva ciutat a través del cavall de fusta.

Per acabar, amb aquest arbre genealògic us ensenyarem els personatges que són propers a Eneas.

(Anna Ferrón)

Anna Ferrón, Mónica Martínez 1.2

“Rambla Llibertat” Més referents clàssics a la Cantània

4 Replies

imgres

Amics aràcnids,

Us escric, un any més, fent referència a la Cantània de l’Auditori de Barcelona que enguany celebra el 25è aniversari i a més està emmarcada dins dels actes del “Tricentenari 1714 – 2014”. L’obra inèdita es titula “Rambla llibertat” i el text és d’en Marc Rosic i la música del compositor Albert Carbonell, qui ha creat unes melodies i harmonies ben originals.
Resumint i entrant en el tema que aquí ens concerneix, el compositor s’ha inventat 6 combinacions de 4 notes que en ser tocades produeixen una sonoritat determinada. Aquestes sonoritats les ha anomenat “Sonoritat color alpha” “sonoritat color beta” i així fins a la “zeta”. Tota la cantata està basada en aquestes combinacions de notes, i hi haurà cançons que utilitza una o més sonoritats depenent del moment. Quina cosa més original no?
Estem impacients per conèixer totes les raons i explicacions relacionades amb aquest univers sonor que l’autor ens faci arribar en la propera formació de mestres. Però, entretant, estudiants aràcnids, potser vosaltres ens podríeu explicar si aquesta classificació basada en les lletres gregues és un fet aïllat o bé és una cosa habitual i comú? Hi ha altres exemples? Quins són? Per què creieu que es fa servir l’alfabet grec per a aquest propòsit? Esperem que entre tots podem treure a la llum aquest entrellat, i de pas, aprendre col•laborativament.

Bona feina!
Xavi de música

Segona part pels qui vulguin ampliar les informacions:

La classe de 5è de primària de l’Escola Bergantí del Masnou estem a punt de començar a estudiar la nova cantata del projecte Cantània de l’Auditori de Barcelona. La Cantània és un concert creat i treballat amb les escoles durant tot l’any, amb sessions de formació obligatòria per a professors. El gran final és la interpretació dels alumnes que viuen una experiència musical inoblidable damunt de l’escenari. Enguany sobrepassem els 40.000 participants, que actuarem en grups de fins a 800 nens alhora a l’Auditori de Barcelona i d’altres repartits per Catalunya, Espanya i part de l’estranger. Tothom pot assistir de públic en aquests concerts i podeu trobar més informació al web de l’Auditori.

L’argument de la cantata d’enguany és el següent: “Rambla Llibertat és un barri on l’alegria es respira arreu i la concòrdia es viu de manera genuïna. Aquest cas tan especial desperta l’interès d’Estela, una atrafegada periodista de la televisió, sempre a la recerca de notícies insòlites, i ara disposada a descobrir quin secret hi ha al darrere d’un fet tan inusual. Gómez, el seu nou càmera, li farà obrir els ulls i, passejant pels carrers del barri, l’ajudarà a entendre que una comunitat lliure i feliç és la suma i convivència de totes les llibertats individuals i que el que fa la Rambla tan especial és que els seus veïns gaudeixen de la pròpia llibertat sense oblidar mai el respecte als altres.
La –nostra- Rambla Llibertat és, doncs, un espai essencialment plural, divers i cosmopolita, on s’hi respira un sentiment de fraternitat, concòrdia, respecte i dedicació a la comunitat, però al mateix temps és un espai eminentment lúdic, on la diversió i la disbauxa també tenen cabuda i la festa té lloc al carrer amb la participació de tots els veïns, ja sigui en forma de llaminera xocolatada infantil o d’esbojarrada paella popular. També hem volgut que aquest sentiment amarés tota la música de la cantata. Això s’ha traduït en la partitura en una barreja de gèneres eminentment urbans (rap, beatbox, blues, dixieland o reggae) amb músiques del món, (el dabke àrab, els ritmes africans o la samba brasilera), tots passats pel tamís d’un tractament eminentment contemporani“.

Enguany ja en fa una bona colla que publiquem articles en aquest bloc relacionats amb la Cantània. Ens hem adonat que cada any, sigui per una cosa o per una altra, hi trobem referents clàssics. Per això, i repetint la demanda que ja vaig fer l’any passat, pregunto als qui hagin llegit fins aquí, si és que no es pot fer una gran obra sense tenir-los en compte? Salutacions a tothom.

Per veure la proposta de l’Univers sonor del compositor cliqueu aquí.

Xavi de música

L’origen dels signes d’interrogació i d’exclamació

19 Replies


T’has plantejat alguna vegada d’on prové el nostre signe interrogatiu? Doncs, el nostre signe d’interrogació ? prové de l’abreviatura QVAESTIO, que en llatí vol dir “pregunta”, ja que s’escrivia QO i va passar a ser escrita con un dígraf en la q a dalt i la o a sota, i va evolucionar fins que va arribar a ser el signe ?. 

Ara que ja saps quin és l’origen del signe interrogatiu, saps d’on prové el nostre signe d’exclamació, també anomenat d’admiració? El signe de l’exclamació ! prové de la paraula llatina interjectio “interjecció”; a partir de les lletres IO es va formar el símbol  que va arribar a ser un dígraf amb la I sobre la O i això va donar com a resultat el signe !.

Com veus, tot té una explicació! Recordes quin era l’origen de &?

Chaima Zaouagh

1r Batx. Llatí

El món romà a la nova generació de consoles. Ryse: Son of Rome

20 Replies

Coincidint amb la sortida de la nova generació de consoles, ens sorprèn uns dels primers títols que ha sortit amb unes de les primeres consoles.

Es tracta de Ryse: Son of Rome. Aquest videojoc, com molts altres, agafen referents del món romà, però el porta a un nivell més extrem fins al punt de haver estat censurat als Estats Units.

El protagonista, i alhora personatge principal de la trama, és Marius Titus, i al llarg de la seva vida anirà completant campanyes romanes per venjar la seva família que va ser assassinada en una suposada invasió dels bàrbars a Roma.

No patiu, non’explicarem la història, ja que segurament hi ha persones que estiguin interessades en comprar el joc i no es tracta de fer malbé l’experiència.

Taking Up Arms: Hands On With Ryse: Son Of Rome

Tot i no ser d’una exactitud històrica massa acurada, hi apareixen alguns personatges bastant representatius de la cultura romana, com ara l’emperador, en aquest cas Neró; alguns déus, com és el cas de la dea Nèmesi, que pren gran protagonisme en la història, junt a un altre déu, que a priori ajuden el protagonista a superar les múltiples adversitats que va trobant, o li suposen un impediment en el seu camí. A més, es veuen les desigualtats socials de l’època, sobretot a la part final. A més, durant el transcurs del joc, el protagonista va explicant la seva història en forma de relleu. Aquest relleu, a l’última escena, està representat al llarg d’una columna que emula clarament la Trajana.

Però el que realment és interessant en el joc, és el combat i la temàtica relacionada en l’exercit romà. Es veu molt bé en algunes escenes la jerarquia militar romana i la lleialtat dels seus legionaris. També, constantment es veuen els equipaments que portaven els romans, en comparació dels atuells que portaven els bàrbars, en aquest cas de Britània.

També podem veure molts paisatges, tant de bosc, durant la campanya militar a Britània, com l’ambientació tant de les ciutats romanes com de les bàrbars, està força aconseguida.  

Taking Up Arms: Hands On With Ryse: Son Of Rome

Finalment, s’ha de parlar de la jugabilitat, no per temes tècnics de la nova consola, sinó pels moviments que utilitza el jugador principal. Els productors del joc van voler aconseguir un màxim realisme pel que fa als moviments, els atacs, les execucions, les defenses… Ho van aconseguir mitjançant historiadors i especialistes en combat antic romà. Aquest estil de lluita cos a cos, es caracteritza per l’ús de l’escut (scutum), tant com per defensar-se com per atacar; les llances (pilum) i les espases (gladium), en una combinació de totes en un estil molt agressiu per desestabilitzar l’enemic i poder atacar. També, per exemple, una clara mostra de l’estil de combat romà es veu quan has de dur a terme un atac frontal contra els arquers bàrbars, i un s’ha de protegir i també protegir els teus soldats amb la formació en testudo.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=B9mgUvtO7mo[/youtube]

Quina és la vostra opinió? Creieu que si tingués un major rigor històric donaria un punt més a favor al joc? Sabeu que és la formació en testudo? Quins elements de l’exèrcit romà, de l’urbanisme de les ciutats, de la vida… hi surten ben representats?

Arnau Lario & Eric Andreu Carvajal

1r i 2n de Batxillerat Llatí

Referents clàssics a Caçadors d’ombres

2 Replies

Salve!

La saga de Caçadors d’ombres de Cassandra Clare, publicada ja fa uns anys, ha adoptat la màxima popularitat fa poc, quan l’agost del 2013 es va estrenar la primera adaptació cinematogràfica.

Aquí us deixo una petita sinopsi de la saga:

La Clary és una adolescent de quinze anys que viu a Brooklyn, Nova York amb la seva mare. Creu tenir una vida normal,  però tot canvia un dia, quan presencia com dos nois i una noia maten un atractiu noi de cabell blau en una discoteca, el Pandemònium. El seu millor amic Simon, afirma no veure res, igual que els altres joves de la discoteca. La Clary es pensa que s’ha tornat boja, però es tornarà a trobar amb aquells tres caçadors d’ombres quan segresten la seva mare. Des d’aquell dia descobreix la seva verdadera identitat, la de caçadora d’ombres, i s’adona que la seva mare li ha ocultat més coses de les que es pensava. Juntament amb en Jace i els altres dos caçadors d’ombres s’endinsarà en la recerca de la Copa Mortal, un Instrument Mortal que permet crear nous caçadors d’ombres.

Al segon llibre, apareixen nous personatges i noves criatures, els subterranis: homes llop, fades, bruixots i vampirs.

El primer llibre de la saga, Ciutat d’ossos (City of bones) va ser publicat el 2007, i així, any rere any s’han anat publicant els altres llibres: Ciutat de cendra (City of ashes) el 2008, Ciutat de vidre (City of glass) el 2009, Ciutat dels àngels caiguts (City of fallen angels) el 2011 i Ciutat de les ànimes perdudes (City of lost souls) el 2012. L’any vinent, el 2014 es publicarà l’últim llibre de la saga: Ciutat del foc celestial (City of heavenly fire).

Paral·lelament, Cassandra Clare ha escrit una trilogia que explica els orígens dels caçadors d’ombres; Caçadors d’ombres: Els orígens (The mortal instruments: The infernal devices). La trilogia està composta per: Àngel mecànic (Clockwork Angel) publicat el 2010, Príncep mecànic (Clockwork Prince), publicat el 2011 i Princesa mecànica (Clockwork Princess), publicat el 2013.

Aquestes són totes les expressions i els noms llatins que he trobat:

 –Ave atque vale

Els caçadors d’ombres utilitzen sovint aquesta expressió per acomiadar un altre caçador d’ombres quan mor en combat. El seu significat seria “Salutació i comiat”.

Aquesta expressió, però no és original de Cassandra Clare, sinó d’un poema de Catul.Gai Valeri Catul (Gaius Valerius Catullus) era un important poeta romà que avui dia encara influencia els poemes. No se sap gaire de la vida de Catul, probablement va néixer a Verona, dins d’una família rica. Aquí us deixo el poema, amb traducció inclosa on s’esmenta l’expressió. Es titula Carmina.

Carmina

Moltes nacions i molts mars he creuat , germà meu,

per venir a dedicar-te aquests infeliços versos fúnebres,

com a últim tribut a la mort,

i com l’intent de parlar amb aquestes mudes cendres .

Des de que la Fortuna tan injustament ens va separar,

em va privar, ¡pobre de mi!, de l’alegria de veure’t.

Pugui almenys jo, ara, fidel als nostres ancestres

que han conservat el deure d’aquests tristos rituals funeraris

dipositar sobre la teva tomba aquestes llàgrimes com ofrena,

i en l’eternitat, germà, saludar-te i acomiadar-me.

Multas per gentes et multa per aequora vectus

advenio has miseras, frater, ad inferias,

ut te postremo donarem munere mortis

et mutam nequiquam alloquerer cinerem.

Quandoquidem fortuna mihi tete abstulit ipsum.

Heu miser indigne frater adempte mihi,

nunc tamen interea haec, prisco quae more parentum

tradita sunt tristi munere ad inferias,

accipe fraterno multum manantia fletu,

atque in perpetuum, frater, ave atque vale.

 –Dura lex sed lex

Expressió que significa, “la llei és dura però és la llei”. És utilitzada pels caçadors d’ombres per referir-se a les lleis que imposa La Clau, el que vindria a ser més o menys com els jutges.

És una expressió originària del Dret romà, que ens diu que hem d’obeir les lleis per molt dures que ens semblin, encara que no ens agradin.

–Fidelis ad mortem

La traducció és “Fidel fins a la mort”. Al llibre, segons diu la Clary és el lema de la policía de Nova York, i està inscrit a les rajoles d’una comisaria abandonada on resideix la manada d’homes llop d’en Luke Garroway.

–Facilis descensus Averni

Inscripció que hi ha a l’àngel que permet l’entrada a la Ciutat d’Ossos. Nephilim:Facilis descensus averno. Significa “Nefilim: El descens a l’infern és fàcil”.

Aquesta expressió tampoc és original de l’autora, sinó que ha estat extreta de l’Eneida, de Virgili.

A l’Eneida, Virgili ens explica la història d’Eneas i Sibila, que van baixar a l’infern amb una branca d’or per poder tornar. D’aquí ve l’expressió Facilis descensus Averni, que explica que baixar a l’infern és fàcil, però molt poques persones han pogut marxar-hi. La branca permetia que poguessin sortir de l’infern.

Facilis descensus Averno;

noctes atque dies patet atri iuana Ditis;

Sed revocare gradum superasque evadere ad auras,

Hoc opus, hic labor est.

Baixant sense dificultat a l’Infern;

nits i dies esperen obertes les portes del negre Plutó;

però recuperar la posició i escapar dels vents superiors, de més amunt,

aquest és el treball, aquí està l’esforç.

–Ignis aurum probat

Aquesta expressió significa “El foc prova l’or”. És utilitzada per Isabelle quan entra a la Ciutat Infracta, on resideixen les Germanes de Ferro. Amb un ganivet es fa un tall a la mà mentre pronuncia aquesta frase, de manera que el pont llevadís baixa i ella i la Jocelyn, la mare de la Clary hi entren.

És una frase del  filòsof, polític i dramaturg romà Luci Anneu Sèneca, personatge que també apareix a Els jocs de la fam.

–Abyssus abyssum invocat

Significa: Un abisme crida a un altre abisme, a la profunditat.

El capítol cinc de Ciutat dels àngels caiguts fa referència a questa expressió: Un infern crida a un altre infern. Un abisme (l’infern) crida un altre abisme.

–Beati bellicosi

La frase real en llatí es Beati Pacifici, que significa “Que els pacífics tinguin sort”. La seva traducció castellana és potser més literal: Bienaventurados los pacíficos.

Al llibre s’ha modificat l’expressió per a que signifiqui “Que els guerrers tinguin sort”, “Bienaventurados los guerreros”

–Acheronta movebo

Frase que hi ha a l’anell d’en Sebastian, el germà de la Clary. La frase sencera és “Flectere si nequeo superos, Acheronta movebo” i és una frase de Virgili que significa: “Si no puc convèncer el cel, mouré els inferns”.

A l’Eneida, la deessa Juno era enemiga de Eneas i dels troians, i quan Eneas està a punt d’instal·lar-se a terres italianes, pronuncia aquestes paraules. “Si no puc doblegar els déus d’allà dalt (el cel), acudiré a l’Infern”.

–Sic semper tyrannis

“Així sempre als tirans” és la traducció de la frase de l’anell que en Sebastian diu a la Clary, ja que l’expressió “Acheronta Movebo” donaria masses pistes sobre els seus plans.

–Quod tumeraris: per Jehovam, Gehennam, et consecratam aquam quam nunc spargo, signumque crucis quod nunc facio, et per vota nostra, ipse nunc surgat nobis dicatus Azazel! *

Incocació que utilitza el bruixot Magnus Bane per invocar l’àngel Azazel. Està treta de La tràgica història del doctor Faustus, de Christopher Marlowe.

Christopher Marlowe explica la història de com el doctor Faustus va vendre la seva ànima al diable per aconseguir poder i reconeixement.

–In hoc Signo Vinces

“Amb aquest símbol venceràs”.  Segons la llegenda Constantí I va adoptar l’expressió. També apareix en quatre dels sis colors de regiment de la Brigada Irlandesa que van servir en els exèrcits de França des de 1690 fins al 1792.

És utilitzada pels caçadors d’ombres ja que ells tenen molts símbols i escuts, com per exemple, els de cada família de caçadors.

–Mea culpa, mea maxima culpa

“La meva culpa, la meva màxima culpa”. és una expressió no tan sols utilitzada pels caçadors d’ombres, sinó per molta gent en l’actualitat.

–Magnus Bane

És el bruixot de Brooklyn, un dels personatges més influents al llibre.

Magnus vol dir “el millor”, i Bane vol dir “verí”.

-Magíster

A  Els orígens, en Magíster és un dels personatges principals. Vol dir en llatí “el mestre”.

–Pandemónium

Discoteca on la Clary coneix els caçadors d’ombres. Demónium vol dir dimoni. El Pandemónium, per tant és la discoteca on hi van tots els dimonis, subterranis i éssers màgics.

-Praetor Lupus

Grup d’homes llop que ajuda els homes llop recentment mossegats a no perdre el control. En Jordan Kyle hi pertany. Lupus vol dir en llatí  “llop” i praetor vol dir “alcalde”, ja que va ser fundat per Woolsey Scott.

 -El Gard

És la sala on els caçadors d’ombres es reuneixen. El Pont del Gard és també un aqüeducte situat al sud de França, construït durant l’Imperi romà.

Espero que us hagi agradat el meu primer article i que us animeu a llegir els llibres.

Vale!

Paula López

4t ESO opt.3