Category Archives: Grec 2n

L’exèrcit grec: el paradigma de l’ordre

Ja li ha arribat el torn a Grècia, i aquesta no té gaire cosa a envejar a Roma, més que res pel simple motiu que la supremacia llatina provenia de les mil·lenàries falanges gregues, que van ser adaptades pels etruscs, que, al seu torn, van ser “copiats” pels llatins.

Per aquest motiu, i perquè m’agraden els exèrcits antics, si bé sento especial predilecció pels romans, he decidit fer el treball de l’exèrcit de la Grècia de Pèricles i Leònidas, de la Grècia daurada.

L’he dividit en tres parts, una per a cada gran nació de Grècia: Els atenencs o grecs, els espartans i els macedonis. Encara que no ho sembli, hi ha bastants diferències entre ells, ja que cada un té unes característiques pròpies que els donen originalitat, si bé tenen un factor comú: l’hoplita, soldat d’infanteria.

Quin nom reben aquests guerrers? Quines armes porta un hoplita?

Arnau Lario
Grec 1r

La cua de Posidó

A classe de grec vam començar a parlar sobre la història de Jàson i els Argonautes. Aprofitant que som una generació molt visual, vam mirar vídeos sobre el tema. Ens va cridar l’atenció una pel·lícula de l’any 1963 amb uns efectes especials poc impactants per a nosaltres. A banda d’aquests efectes, el vídeo ens preparava una gran sorpresa: el déu del mar, és a dir, Posidó, se’ns presenta com un tritó, cua inclosa!

[youtube]http://youtu.be/bz9OcRHumAg[/youtube]

Alumnes Grec 2n Batxillerat
INS ANTON BUSQUETS I PUNSET

Origen de l’Eneida

Alguna vegada heu sentit a parlar de la guerra de Troia? Segur que sí, i gairebé segur que també n’heu vist la pel·lícula, fins i tot als nostres blogs, han fet diversos articles utilitzant la inventiva i creant un causant del incendi de Troia com aquest, però nosaltres us explicarem la història.

LA GUERRA DE TROIA

Tot va començar amb la celebració del casament de Peleu, un heroi grec, i Tetis, la dea del mar. Tots dos van convidar al banquet de les núpcies tots els déus excepte la dea de la Discòrdia, Eris, la qual, molt molesta per no haver-hi estat convidada, va decidir enviar una poma d’or on hi havia una inscripció que deia: ‘Per a la més bonica d’entre totes les dees’. Aquesta peculiar venjança és la que va donar lloc a l’origen de la guerra de Troia de la següent manera:

Totes les dees, en veure la poma, van començar a barallar-se, perquè totes deien que el fruit anava adreçat a cadascuna d’elles respectivament. En no posar-se d’acord, van demanar a Zeus que decidís qui era la més bonica. Però Zeus no va poder decidir, ja que Hera era la seva dona, i Afrodita i Atena les seves filles, així que va encomanar aquesta feina a Hermes, que va buscar un mortal perquè decidís, ja que ell tampoc volia arriscar-se a triar. El mortal escollit per a aquesta missió va ser Paris, que en aquells temps era un pastor de cabres.

Les deesses, davant Paris, no van deixar de mostrar els seus poders de seducció i finalment totes tres van subornar-lo:
– Hera li va oferir regnar sobre Àsia i Europa.
– Atena li va prometre habilitat militar i fama.
– Afrodita li va proposar entregar-li Helena, la dona més bella del regne Egeu, i la més desitjada per tots els reis, prínceps i herois.

Paris, probablement cansat del bucòlic pastoreig d’ovelles, va triar, sense dubtar-ho ni un segon, l’oferta d’Afrodita. La decisió va fer despertar la ira de les altres dees, que van jurar en silenci rancor etern.

Pocs dies després, Paris va embarcar cap a Grècia en companyia de l’heroi Troià Eneas. El seu destí final va ser Esparta, on Helena residia amb el seu marit, el rei Menelau, germà del poderós Agamèmnon, rei de Micenes. Paris es va allotjar a casa de Menelau i quan aquest va haver de marxar a resoldre uns assumptes rutinaris del govern, Paris va raptar Helena, cosa que va donar lloc a la guerra de Troia.

En la guerra de Troia, la participació dels déus va ser decisiva. Per què en tingueu una petita idea, us farem una breu explicació dels déus dels dos bàndols que van intervenir en la guerra:

DÉUS DEL BÀNDOL TROIÀ

Afrodita: en llatí Venus, és dea de l’amor i la bellesa, filla de Zeus i Dione. Porta com a atributs una petxina, un colom i una poma.

Leto: deessa filla de Ceos i Febe, i mare d’Apol·lo i Diana. El seu equivalent llatí és Latona.

Apol·lo: déu de la bellesa masculina i les belles arts, és fill de Zeus i Leto. El seu equivalent llatí és Apol·lo o Febus i els seus atributs són la lira, fletxes, el Sol i el llor.

Ares: el seu equivalent llatí és Mart, i és déu de la guerra, fill de Zeus i Hera. Els seus atributs són un casc i armes.

Àrtemis: una de les principals dees, filla de Zeus i Leto. Dea de la caça i el regne animal. Equival a la Diana llatina i els seus atributs són un arc, un buirac, i una mitja lluna creixent.

DÉUS DEL BÀNDOL GREC

Atena: deessa de la saviesa, l’artesania i la guerra estratègica. Va ser una de les majors defensores del bàndol grec en la guerra de Troia. El seu equivalent llatí és Minerva i els seus atributs són una òliba, l’olivera i una ègida.

Hera: Equival a la Juno llatina, i és deessa de l’Olimp, la reina dels déus i també dea del matrimoni, de les dones i del naixement. Esposa de Zeus. Els seus atributs són un paó i una diadema, semblant a una tiara.

Hefest: déu del  foc, del treball dels metalls, de la pedreria i de l’escultura. És fill de Zeus i Hera. El seu equivalent llatí és Vulcà i porta un martell, unes tenalles i una enclusa com atributs.

Hermes: Equival al Mercuri llatí i és el déu missatger i protector del comerç, fill de Zeus. Els seus atributs són unes sandàlies i un barret alat, i un caduceu.

Posidó: déu dels oceans, solia moure’s amb una quadriga transportada per dofins. Estava casat amb Salàcia. Equival al Neptú llatí i porta com a atributs un trident i cavalls.

Algú de vosaltres sabria explicar de quina manera algun dels déus esmentats anteriorment van participar en la guerra?

Aquí us deixem l’enllaç d’un vídeo amb imatges de personatges i moments de la guerra de Troia.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=MWzhkLF9-ZM[/youtube]

Tot seguint la numeració de les imatges, sabríeu classificar-les segons si pertanyen al conflicte de la poma, l’Eneida o la Guerra de Troia?

La historia que us hem explicat al principi és la de La Ilíada; una obra d’Homer, que també va compondre L’Odissea, que explica les aventures que pateix l’heroi Odisseu, (Ulisses en llatí) durant el camí de tornada a la seva pàtria després de la guerra. Les dues obres van servir d’inspiració a Virgili per a la seva obra L’Eneida: La Ilíada per als sis primers llibres i L’Odissea per als sis últims.

L’Odissea és una obra protagonitzada per Odisseu, qui ha de marxar de Troia al final de la guerra, arran la intrusió dels grecs a la seva ciutat a través del cavall de fusta.

Per acabar, amb aquest arbre genealògic us ensenyarem els personatges que són propers a Eneas.

(Anna Ferrón)

Anna Ferrón, Mónica Martínez 1.2

Reivindicant Hipàtia

Xaipete!

Som l’Andrea i la Irina Balart, editores del bloc El cel dels mites. Hem decidit fer una dramatització d’una de les dones que va tenir més importància en l’època clàssica, Hipàtia d’Alexandria. Hipàtia va tenir una vida força complicada per culpa dels fanàtics cristians que consideraven els seus invents com a pagans. Aquests cristians van ser els que la van assassinar i posteriorment van cremar la biblioteca de Serapeu.  Aquí deixem la nostra dramatització en senyal de reivindicació:

Què us ha semblat? Quines van ser les aportacions a la ciència que va fer Hipàtia? Com va morir? Per què creieu que els fanàtics la van assassinar? Heu vist la pel·lícula Àgora d’Alejandro Amenábar?

Andrea i Irina Balart

2n Batx. C Grec

Còmics ambientats en l’antiguitat (Ramon Coll)

El passat diumenge 24 de novembre vam acudir a la conferència de Ramon Coll sobre els còmics ambientats en l’antiguitat.

Aquests còmics van ser produïts entre 1940 i 1973, a l’època franquista. Es basen des de la prehistòria fins a la caiguda de l’Imperi Romà. Tenen una alta qualitat respecte als dibuixos però contenen molts anacronismes ja que no són llibres d’història.

Alguns còmics actuals de romans són ÀlixiNeandertalMurenaLes àguiles de Roma El Jabato. Aquest últim està molt ben fet i els dibuixos són de gran qualitat però conté anacronismes històrics. Es basa en una ciutat hittita en el 2 mil·lenni a.C i també apareixen víkings. Comporta un cert canvi als còmics, ja que aquest personatge comença a somriure, característica que abans no afegien.

També s’han realitzat còmics com El viatge al centre de la terra, escrit per Juli Verne o El món perdut, per Conan Doyle. Aquests dos es basen en la paleontologia i en els grans descobriments arqueològics de l’època.

Els còmics han inspirat molt al cinema com la pel·lícula de El Capitán TruenoEl signe de la creuFabiola.

A vegades, utilitzen un recurs per tornar al passat, la màquina del temps, com ara en Viatge al passat (Kid Martin, 1946). Barregen ciència ficció i elements històrics, un gran exponent van ser les fantàstiques obres de Flash Gordon. Hi ha altres còmics com per exemple Titán, el invencible (Bruguera, 1947) que barreja astronautes lluitant en amfiteatres o Rock Vanguard en el que apareixen animals gegants.

Com aquests còmics van ser realitzats a l’època franquista eren de caràcter nacionalcatòlic, com ara Heroïs Bíblics o Sucedió una vez.

Dins de tota la categoria de personatges hi trobem Purk, l’Home de Pedra, que era una mena de Tarzán. El còmic era molt surrealista, hi havia homes amb cap de lleó o de rinoceront. A Piel de Lobo, per exemple, sortien centaures o sirenes. La gent, però, creien que existien.

També hi havia personatges que estaven en contra de Roma com era Viriato o Aníbal.

Fixant-nos en el còmic a Egipte trobem Skaner, el rei del desert. Aquest nom és una paradoxa, ja que el desert ho relacionem amb la soledat. I un altre és El puny de bronze, que tracta d’una mòmia.

En relació a Grècia, hi van crear Ayax El GrecEl Coloso, que inclou mitologia grega, El Gran HelenoAquiles El GrecAbans que Troia caigués. En aquest últim, hi apareixen muntant a cavall amb estreps, fet que no va sorgir fins més endavant. Això és un anacronisme, però es justifica dient que no és un llibre d’història.

Respecte a Roma trobem còmics com Orlan, l’intrèpidEl Príncep de Rodes, que tracta d’aventures, Coraza, que és un dels pocs còmics en què el protagonista mor, és menjat pels lleons en un amfiteatre, El Libertador que era un patrici romà i amagava el seu rostre darrere d’un casc, Praco El Pastor.

Fets a Catalunya en trobem Història i llegenda.

Encara que n’hi ha pocs, trobem còmics d’humor com Tio vivo o La historia esa, vista por Hollywood.

ENTREVISTA A RAMON COLL

-Quina carrera has cursat?

Vaig estudiar arqueologia, abans eren cinc anys d’estudis universitaris.

-Quin és el vostre còmic preferit?

El Jabato. S’ha notat?

-Un personatge preferit?

El Jabato i altres personatges dolents com Càrtal, Nomà…

-Creu que l’ús del còmic facilitaria l’aprenentatge d’èpoques passades?

Absolutament, ja que llegint i mirant les imatges ho recordes millor. Recordo que als vuit anys ja sabia que eren els hittites gràcies a El Jabato. Ara els còmics ambientats en l’antiguitat és una eina poc aprofitada i això facilitaria l’aprenentatge respecte aquest àmbit. També recordo que a l’escola els professors recomanaven als pares dels nens amb més dificultats que compressin “Érase una vez el hombre…”, ja que era una altra manera fàcil i divertida d’aprendre.

-Un còmic que no tingui anacronismes?











La majoria en tenen però que no en tinguin hi ha varis basats en els romans com MorenaÀguiles de Roma o Neandertal.

-Els còmics, com ha dit abans no són un llibre d’història, però que hi hagi tants anacronismes a la llarga no pot ser negatiu?

Per als historiadors no, perquè ja saben que allò no era així. Per a ells és com veure un pirata amb un barret, estem acostumats i sabem que això no és així en realitat. Ja que volen inspirar-se en l’antiguitat, que ho facin bé i que contractin assessors històrics.

-En una escala de l’1 al 10, quina influència ha tingut el cinema als còmics?

Moltíssim, un nou. A més a més es retroalimenten.

-“Història i llegenda” va ser l’únic còmic en català ambientat en l’època?

Sí.

-Vols fer alguna declaració per a Aracne?

I tant. Llegiu El Jabato i còmics històrics en general.

Moltes gràcies, Ramon!

Camila i Xènia

1r de batx. Grec i LLatí

Els meus viatges per Grècia

En aquest treball us ensenyo els llocs que vaig visitar quan vaig ser a Grècia, i us recomano que, si en teniu la possibilitat d’anar-hi, encara que sigui uns dies, ho feu, perquè s’ho mereix. Espero que, si em feu cas i hi aneu, visiteu aquests llocs i gaudiu dels fantàstics paisatges grecs com ho vaig fer jo.

La tragèdia de la lloba Penèlope

El passat dilluns 18 de novembre del 2013 vaig llegir una notícia en el Periódico en paper, la protagonista de la crònica de successos el 2011 per la seva fuga del parc de la Ciutadella, mor destrossada per les seves 4 filles en un cas que redobla la llegenda d’aquesta espècie.

La tragèdia va transcórrer un diumenge assolellat d’aquells en què el Zoo de Barcelona s’omple de famílies amb canalla, hi va haver un crim al recinte dels llops ibèrics.  Va morir Penèlope. L’informe forense no és equívoc, la lloba tenia múltiples fractures.

Peèélope era una lloba de deu anys que es va fer lloc a les pàgines de successos quan fa dues primaveres va protagonitzar una sonada fuga saltant la tanca de tres metres del seu recinte, va ser víctima d’un angoixant i premeditat atac de les seves 4 filles. El responsable dels mamífers assegura que el comportament de Zya, Ares, Ordesa i Beret va ser inusual.

El veterinari suposa que les causes de l’enfrontament va ser una inexplicable pujada d’estrògens que aquest tipus de canis lupus pateix a la tardor i provoca un fals zel. Segons l’informe d’aquest la baralla es va ocasionar degut a un mascle imaginari ja que a Barcelona no està per la cria d’aquesta espècie ja que degut a una malaltia passada la lloba no tenia ovaris. Quan van portar Penèlope a la clínica veterinària encara era amb vida, però mig morta. No hi va haver més remei que posar fi a la seva agonia amb una injecció letal. Aquest succés va provocar que al zoo de Barcelona es quedés sense un referent clàssic tan valuós com ho era la lloba Penélope.

Per què era un referent? Quins altres referents trobeu en aquesta tràgica notícia?

Mireia Abelaira
4t ESO Llatí

Etimologies sonores: οὖς, ὠτός (τὸ)

En el meu artιcle us presentaré l’etimologia de la paraula οὖς, ὠτός (τὸ), que prové de la paraula proto-indoeuropea *h₂ṓws, la qual com a nom vol dir “orella”. La nostra paraula té el mateix significat.
En diferents dialectes de la llengua grega podem veure un canvi d’aquesta paraula, per exemple al dòric ὦς.

Aquí deixaré la declinació en nominatiu i acusatiu, que hem estudiat fa poc les meves companyes i jo, de οὖς, ὠτός (τὸ) per a qui ho pugui necessitar:

Cas
Singular Plural
NominatiU τὸ οὖς τὰ ὦτα
Acusatiu τὸ οὖς τὰ ὦτα

D’aquesta paraula prové el prefix ot(o)-, que fa referència a coses que tenen a veure amb l’oïda com otitis. En aquest cas, ot- fa referència a l’oïda i -itis és un sufix que vol dir “infecció”.

Us mostraré paraules en diferents llengües que provenen d’aquest mot i el seu significat, que és clar, té a veure amb la paraula protagonista d’aquest article.

 Castellà  otorrinolarinogología  otorrinolaringólogo
 Català  otorinolaringologia  otorinolaringòleg
 Francès  oto-rhino-laryngologie  oto-rhino-laryngologiste
 Anglès  otorhinolaryngologist  otorhinolaryngologist
 Portuguès  otorrinolaringologia  otorrinolaringologista
 Alemany  Otorhinolaryngologie  Otorhinolaryngologe

Aquestes són dues paraules que suposo que coneixem tots, però per si de cas, explicaré què signifiquen:

  • Otorrinolaringologia: és l’especialitat mèdica que estudia i treballa sobre l’orella, el nas i la gola
  • Otorrinolaringòleg: metge especialista en l’otorrinolaringologia.

Per últim, us deixaré un vídeo amb altres exemples que contenen aquest prefix, que dóna a la paraula un significat relacionat amb la seva etimologia: orella, oïda…

I ara unes preguntes:

  • Ja coneixem el significat del prefix oto-, però totes les paraules d’exemple, tant al vídeo com a la graella de les llengües, estan compostes per aquesta paraula i una altra de procedència grega. Podríeu dir quin és el significat i la forma grega de l’altra ètim?
  • Podries fer la declinació en nominatiu i acusatiu singular, de les paraules esmentades en l’anterior pregunta?
  • Coneixes una altra paraula que tingui a veure amb l’oïda i tingui la partícula oto-? Si es així, posa-la.

Χαίρετε!

Μαρισόλ Μάρρο Ρεδόνδο

Etimologies sonores: μέλος, -ους (τὸ)

Χαíρετε!

Un any més arriba la setmana de la ciència a l’Isaac Albéniz, i com no podia ser d’una altra manera, les alumnes de grec també hi participem amb les nostres aportacions lingüístiques i etimològiques. La meva tasca aquest any consisteix a explicar-vos l’etimologia de la paraula μέλος, -ους (τὸ), és a dir, que us feu una petita idea d’on prové i quina relació té amb la actualitat.

μέλος, -ους (τὸ): Per començar, podem dir que aquesta paraula és neutra, ja que com es pot observar en el seu enunciat, l’article que li correspon és τὸ. La seva categoria gramatical és de substantiu i pertany a la tercera declinació.
El significat de la paraula μέλος, -ους (τὸ) és “cant o poesia”, d’aquí que el seu ús estigui molt relacionat amb la temàtica musical. Aquí us deixo alguns exemples de paraules relacionades amb la música que tenen com a arrel μέλος:

CATALÀ CASTELLÀ FRANCÈS PORTUGUÈS ITALIÀ
 MELODIA  melodía  mélodie  melodia melodia
 MELOMANIA   melomanía mélomanie  melomania melomania
 MELODRAMA  melodrama  mélodrame  melodrama  melodramma
 MELÒDIC   melódico  mélodique  melódico melodico
 MELODISTA  melodista  mélodiste  melodista melodista
 MELOPEA   melopea cuite  melopéia melopea

 

  • Algú sap alguna paraula fora de l’àmbit musical que provingui de l’arrel grega μέλος?
  • Sabríeu definir i relacionar amb l’arrel μέλος algunes de les paraules dels exemples? 
  • Al següent vídeo apareixen algunes fotos numerades, les podríeu relacionar amb els mots corresponents, que apareixen a la llista d’exemples?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=lM9KH3Zgw3A[/youtube]

Mónica Martínez Segura 1.2