Després de la intensitat festiva del Nadal i d’haver superat els presagis negatius de finals del 2012, voldria anunciar-vos que aquest any tornarem a treballar l’obra de Jean Cocteau “La machine infernale”. Ja l’hem començat a llegir amb els alumnes de Francès de 1r. de Batxillerat, però m’agradaria treballar-la també amb els alumnes de 4t. d’ESO de Francès i Llatí per poder-ne fer una adaptació a la realitat actual de Grècia. Per saber-ne més, sobre aquest obra i el seu autor, us remeto al magnífic article que en va fer Teresa Devesa l’any passat.

També m’agradaria fer-vos conèixer el CMEF, que és el lloc on es fan les Rencontres de Théâtre Mythologique de Cap d’Ail i que també té a veure amb Jean Cocteau, l’autor de l’obra que estem treballant. Si us fixeu bé en l’explicació podeu trobar la relació que té aquest centre amb Jean Cocteau. Qui me la pot explicar? Però, tornant a la nostra obra, algú em podria dir on és Tebes? A partir d’ara pareu l’orella per saber quina és la realitat del país que volem homenatjar amb aquesta obra. Només us cal escoltar i estar atents a les notícies. Malauradament per als seus habitants hi surt massa sovint!

Esfinx. Cílix 510 aC. Museum of Fine Arts, Boston

En la lectura que us proposo ens centrarem en l’inici del segon acte, quan l’esfinx està esperant amb gran ànsia que les portes de Tebes es tanquin per poder acabar amb una jornada més de destrucció i mort, tal com li han imposat els déus, i com en parla amb Anubis, el déu-xacal que els déus han obligat a acompanyar-la per tenir-la controlada. Mentre espera que sonin les trompetes que anuncien la tancada de portes, passa una matrona que torna a Tebes i que li explica la seva experiència amb l’esfinx sense saber que és amb ella amb qui està parlant. En aquesta conversa es poden veure les conseqüències que l’aparició de l’esfinx ha provocat en la població de Tebes. M’agradaria que féssim una transposició a l’actualitat que viuen els habitants d’un dels països que ens ha deixat una de les més grans  herències culturals actuals. De quin país estic parlant? Algun dels alumnes de grec de Batxillerat, ens podrien adjuntar un mapa on aparegui aquesta ciutat? Qui poden ser el déu Anubis i l’esfinx en l’actualitat?

Aquest segon acte acaba amb l’arribada d’Èdip, que és anunciada amb aquestes paraules:

LA MATRONE: “….Il faudrait un chef qui tombe du ciel, qui l’épouse (Iocasta), qui tue la bête,

qui punisse les trafics, qui boucle Créon et Tirésias, qui relève les finances,

qui remonte le moral du peuple, qui l’aime, qui nous sauve, quoi! qui nous sauve….”

Per tant, no oblidem que l’obra ens parla d’Èdip, de Iocasta, de Laios i de Tirèsias. Algú em pot dir qui són aquests personatges? Fer aquests salts en el temps entre el passat i el present són molt interessants, ja que sovint oblidem que les obres clàssiques han perviscut en tota la literatura occidental. Algú em podria dir alguna obra més que no sigui de l’època clàssica on apareguin personatges vinculats amb el mite d’Èdip i d’altres mites clàssics? Si sou capaços de dir-me tot això, ja ens podrem preparar per dur endavant el nostre projecte de teatre en francès del que vam parlar abans de les vacances de Nadal.

Núria Valls