Category Archives: Grec 1r

Ens visita a l’IPM Francesc Nadal

Avui divendres 28,  ens ha visitat Francesc Nadal, professor d’Economia, FOL i AGE a l‘Institut Illa de Rodes, Roses i promotor de illARgonauta, blog amb el que treballen la Realitat Augmentada els seus alumnes juntament amb els alumnes de la seva companya de clàssiques Jenny Triviño. Doncs bé, amablement el dia de lliure elecció del seu centre ha decidit venir a veure’ns a Premià de Mar i fer-nos una xerrada. En aquest taller, hem après que és la Realitat Augmentada, per a què serveix, com l’hem d’utilitzar i amb quins programes ho podem fer, amb aquests programes ens ha ensenyat a fer un ús educatiu dels telèfons mòbils, ja que a través dels mòbils hem pogut provar la Realitat Augmentada. Com hem pogut veure avui,  la Realitat Augmentada és una eina que sorprèn allà on va.

Francesc Nadal explicant la RA a l’institut Premià de Mar

Com podem veure a la següent imatge, hi ha un Doraemon levitant al claustre del nostre centre, doncs aquest Doraemon és creat amb la Realitat Augmentada, i es pot veure reproduit a la pantalla d’un dispositiu mòbil amb càmera o un ordinador amb webcam.

Per últim ens agradaria felicitar-lo pel seu merescut guardó als Mobile Learning Awards 2014

Us ha agradat la xerrada d’en Francesc? Què n’heu après? Sabíeu de l’existència d’aquesta eina digital? D’ara en endavant l’utilitzareu?

Elisa Moya Ruiz i Francesc Xavier Gras

2n Batxillerat Grec i Llatí

N.B: Per gentilesa de Francesc Nadal, el qüestionari final de RA amb el mòbil.

Troben una estàtua d’Apol·lo en el mar de Gaza

Cap de l'Apol·lo de Gaza

Cap de l’Apol·lo de Gaza

Avui dia, a la televisió, en els diaris o revistes, podem trobar notícies que ens poden arribar a impactar, i que fins i tot sempre hi ha un petit lloc amb un “toc” més clàssic. Aquest és el cas. Resulta que llegint un dia una revista, vaig trobar el següent:

noticia

Com ens diu l’article, l’escultura del déu Apol·lo està feta de bronze i data entre els segles V i I a.C. La figura pot considerar-se excepcional perquè no hi ha existència de precedents d’una escultura clàssica a tamany natural que no sigui de pedra o marbre en tot l’Orient Mitjà. Aquesta és l’estàtua en qüestió:

estatua apolo

Fotografia feta pel pescador que la va trobar

Què en penseu? Creieu que aquestes antiguitats s’han de posar posar a la venda? Per què s’han de preservar?

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Llatí

Noms de déus a la sèrie Mazinger Z

Hola a tots els aràcnids i aràcnides!. Avui us vinc a parlar d’una sèrie que de ben segur la majoria coneixereu: Mazinger Z. Aquests dibuixos tan mundialment famosos del dibuixant i guionista Gō Nagai van ser un autèntic bum en la dècada dels anys 80 fins a l’actualitat.

Tot i que és una sèrie que personalment no segueixo, igualment vaig cercar informació. La meva sorpresa va arribar quan vaig descobrir que molts dels robots de la sèrie posseïen noms de déus mitològics.

Us he preparat un Prezi amb tots els personatges que he trobat. Si en trobeu més, no dubteu a enllaçar-los en comentari.

 

Empòrion l’ Atenes catalana

La ciutat d’Empúries, situada a l’Alt Empordà concretament al golf de Roses, és una ciutat on tant romans com grecs van deixar una gran impremta amb restes que encara avui dia es conserven. A partir d’aquestes podem conèixer una mica més com era la ciutat durant el període d’expansió de la cultura grega i romana.

Els grecs van fundar ciutats al llarg de la Mediterrània des del segle VIII fins al VI aC. La colonització grega, no tenia res a veure amb el colonialisme del segle XIX, en què hi havia una submissió de la colònia a la metròpoli. La colonització grega consistia en l’emigració de petits grups de ciutadans que buscaven noves terres on poder comerciar i noves àrees on poder instal·lar-se.

Aquesta escullera va ser construïda poc després de l’arribada dels romans degut a la intensificació del tràfic comercial.

La colònia dEmpòrionactualment Empúries, és la colònia grega més ben conservada i més coneguda de la península Ibèrica.

Com ja hem dit, els grecs van colonitzar gran part de la Mediterrània occidental i en concret Empúries va ser colonitzada cap al 600 aC pels foceus. Focea era una ciutat jònica, on la seva població es dedicava principalment a l’explotació del mar i al comerç marítim (emporia). Abans de l’arribada d’aquests, Empúries estava habitada pels anomenats indígets, poblacions bàrbares del final de l’edat de bronze que tenien una cultura pròpia.

Un cop colonitzada la ciutat, els grecs van dur a terme un fort desenvolupament urbanístic fins que va esdevenir una autèntica polis. Es regia per una oligarquia dels primers fundadors i probablement per un sistema democràtic. La ciutat va passar a anomenar-se Empòrion (mercat) i estava delimitada per una gran muralla.

Aquesta muralla formava part del sistema defensiu de la ciutat.

També, com a totes les polis gregues, hi havia l’àgora o plaça central on s’hi trobava el mercat o stoá i els principals edificis públics. L‘àgora és la plaça pública i el centre de l’activitat política, social i econòmica de la ciutat. La stoá era l’edifici  destinat a les activitats comercials i socials.

Tanmateix, de manera especial, es retia culte a Asclepi, déu de la medicina i dels navegants, al temple d’Asklepíeion.

Els intercanvis comercials van facilitar el creixement progressiu de la ciutat, que durant els segles V i IV a.C va encunyar la seva moneda pròpia, anepigràfica, és a dir, sense inscripció.

A més els grecs  van introduir un nou concepte d’urbanisme, de cultura i de tècnica com per exemple les àmfores del segle III aC que servien per recollir i filtrar l’aigua de la pluja. El vi i l’oli d’oliva van incidir en les formes de relació social i en les dietètiques. També van conèixer la ceràmica feta amb torn, les tècniques de navegació, nous sistemes constructius, noves idees i pensaments, els perfums, les joies, els teixits de qualitat i els productes metal·lúrgics manufacturats.

Durant la segona guerra púnica al segle III aC, la ciutat grega d’Empòrion va mantenir una forta aliança amb la República romana. De mica en mica, els grecs d’Empòrion es van anar romanitzant fins que finalment, entorn al s.I aC, els va ser concedida la ciutadania romana sota un mateix estat jurídic el municipium Emporiae. La integració juridicopolítica dels romans va donar com a resultat un nivell més superficial de ruïnes corresponents a aquests.

Després d’una època d’esplendor, la ciutat va entrar en un període de decadència (s.I) deguda, sobretot, al seu enfonsament comercial, ja que com hem dit era la seva font principal econòmica. Va ser abandonada finalment al segle III en benefici de noves ciutats com Tàrraco, Bàrcino o Gerunda.

Bé, ja hem conegut una mica més sobre la ciutat d’Empòrion i la seva fundació. Sabem que Empúries va ser la porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península Ibèrica i que, tot i tenir molt d’èxit a la seva fundació, poc a poc el comerç va anar fracassant a aquesta ciutat i va anar distribuint-se entre les altres grans polis.

I vosaltres, heu anat a la ciutat d’Empòrion? Què ens podeu dir d’aquesta antiga polis grega? Què creieu que diu a la inscripció del mosaic de la sala de banquets? Ja heu llegit aquest article del Fil de les Classiques sobre Empúries ?

Informació extreta del llibre de Grec 2 (M. Capellà), ed Teide. Imatges extretes del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Alma Bergel

Víctor Sànchez

2 BAT Grec

Les joguines dels infants grecs

Regalar joguines als infants es feia i es fa amb la intenció de treure un somriure del rostre del nen. Fer aquesta mena de regals suposava (i encara avui dia) un esforç important de manera que, a diferencia d’ara, els feia més il·lusió. Es seguia, també, la tradició de regalar joguines per Nadal (les Saturnàlia)

Les joguines dels nens grecs eren molt més senzilles que les actuals: nines de ceràmica amb roba de drap i petites representacions de mobles de fusta per les noies, bestioles i carretons amb llança en miniatura pels nois.

Nina grega articulada de ceràmica feta a Tàrent (actualment al Louvre de París)

Aquests eren regals habituals, tot i que no només tenien aquestes joguines, a més, també tenien la típica baldufa per entretenir-se feta de ceràmica. També jugaven amb bales de pedra, ceràmica o metall que tenien formes esfèriques.

Peça de ceràmica amb una il·lustració d’una dona fent girar la baldufa

Bales gregues de pedra

Fins ara he citat les joguines més conegudes i properes a nosaltres, però, hi havia altres jocs que actualment no tenim tan presents, és el cas de Les tabes. Per jugar-hi s’utilitzaven vèrtebres de xai. Utilitzant 5 tabes se’n llencen 4 a l’aire, la cinquena es va llençant a l’aire sense deixar-la caure. Mentre la taba és a l’aire, el jugador recoloca les 4 tabes restants fins passar per totes les cares, si cau a terra passa el torn.

Vèrtebres de xai

Són moltes les joguines que han perdurat fins els nostres dies, no només la baldufa, les nines, les bales, sinó que també el cèrcol o un joc tan tradicional com el io-io.

Peça de ceràmica amb la il·lustració d’un nen jugant amb el io-io

Coneixeu algun altre joguet que encara perduri des de l’antiga Grècia?

Setmana de la ciència MMXIII AD

Un any més arriba la setmana de la ciència a l’institut Isaac Albéniz, i els alumnes de Grec i Llatí hem estat treballant força en els nostres articles i presentacions.

  • Els alumnes de Llatí de 4t d’ESO han preparat una exposició relacionada amb l’origen mitològic d’alguns instruments, amb el títol d’Instruments mitològics. Cada instrument (lira, cítara i siringa) s’estudia des de dos punt de vista: el tècnic i el mitològic.
  • Les alumnes de Grec de 1r de Batxillerat hem estat preparant uns articles i exposicions relacionats amb ètims grecs relacionats, d’una o altra manera, amb el so. És per això que el conjunt es titula Etimologies sonores.
  • Tot i que no depèn directament de les matèries de Clàssiques, hem fet un cop d’ull a les exposicions de 1r (Ciències naturals) i 2n (Física i química) d’ESO, on hem trobat també traces de referències clàssiques. 

Aquí us deixem l’enllaç als articles realitzats per les alumnes de Grec de 1er de Batxillerat:

A continuació us presentarem un vídeo, en el qual es mostrarà el treball fet pels alumnes de 1er i 2n d’ESO, i el resultat de l’exposició al suro feta pels alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat relacionat amb les clàssiques.

[youtube]http://youtu.be/7YPo18q0CSk[/youtube]

Aprofitant un comentari que ha deixat un company nostre de 4ESO a l’entrada “Carpe diem” de Llatinismes “in situ”, ens hem adonat que un dels poemes que ha citat esta relacionat amb l’exposició Instruments mitològics dels alumnes de 4t d’ESO:

A HORACI

Pollença, 1854-1922
Costa i Llobera, Miquel

“Príncep afable de la docta lira, 
mestre i custodi de la forma bella: 
tu qui cenyires de llorer i murta 
doble corona, 

ara tolera que una mà atrevida 
passi a mon poble la que amb tal fortuna 
tu transportares al solar de Roma 
cítara grega”. 

  • Podríeu dir quina relació té aquest poema amb l’exposició Instruments mitològics? I amb l’expressió llatina comentada? Si accediu al recull de llatinismes, us serà més fàcil esbrinar-ho. També podeu buscar informació sobre l’autor del poema.
  • A partir del vídeo i els enllaços, us convido a comentar les tasques dels companys i a fixar-vos-hi bé, perquè algunes de les coses que s’hi expliquen  les haureu de saber un moment o altre, fins i tot la relació entre el sol i la mitologia que presenten els de 2n d’ESO al seu mural.
  • D’altra banda, convido als autors de les feines esmentades en aquest recull a explicar el procés i les dificultats de la seva realització.

Anna Ferrón

Grec 1r Batxillerat

L’exèrcit grec: el paradigma de l’ordre

Ja li ha arribat el torn a Grècia, i aquesta no té gaire cosa a envejar a Roma, més que res pel simple motiu que la supremacia llatina provenia de les mil·lenàries falanges gregues, que van ser adaptades pels etruscs, que, al seu torn, van ser “copiats” pels llatins.

Per aquest motiu, i perquè m’agraden els exèrcits antics, si bé sento especial predilecció pels romans, he decidit fer el treball de l’exèrcit de la Grècia de Pèricles i Leònidas, de la Grècia daurada.

L’he dividit en tres parts, una per a cada gran nació de Grècia: Els atenencs o grecs, els espartans i els macedonis. Encara que no ho sembli, hi ha bastants diferències entre ells, ja que cada un té unes característiques pròpies que els donen originalitat, si bé tenen un factor comú: l’hoplita, soldat d’infanteria.

Quin nom reben aquests guerrers? Quines armes porta un hoplita?

Arnau Lario
Grec 1r

La cua de Posidó

A classe de grec vam començar a parlar sobre la història de Jàson i els Argonautes. Aprofitant que som una generació molt visual, vam mirar vídeos sobre el tema. Ens va cridar l’atenció una pel·lícula de l’any 1963 amb uns efectes especials poc impactants per a nosaltres. A banda d’aquests efectes, el vídeo ens preparava una gran sorpresa: el déu del mar, és a dir, Posidó, se’ns presenta com un tritó, cua inclosa!

[youtube]http://youtu.be/bz9OcRHumAg[/youtube]

Alumnes Grec 2n Batxillerat
INS ANTON BUSQUETS I PUNSET