La ciutat d’Empúries, situada a l’Alt Empordà concretament al golf de Roses, és una ciutat on tant romans com grecs van deixar una gran impremta amb restes que encara avui dia es conserven. A partir d’aquestes podem conèixer una mica més com era la ciutat durant el període d’expansió de la cultura grega i romana.
Els grecs van fundar ciutats al llarg de la Mediterrània des del segle VIII fins al VI aC. La colonització grega, no tenia res a veure amb el colonialisme del segle XIX, en què hi havia una submissió de la colònia a la metròpoli. La colonització grega consistia en l’emigració de petits grups de ciutadans que buscaven noves terres on poder comerciar i noves àrees on poder instal·lar-se.
Aquesta escullera va ser construïda poc després de l’arribada dels romans degut a la intensificació del tràfic comercial.
La colònia d‘Empòrion, actualment Empúries, és la colònia grega més ben conservada i més coneguda de la península Ibèrica.
Com ja hem dit, els grecs van colonitzar gran part de la Mediterrània occidental i en concret Empúries va ser colonitzada cap al 600 aC pels foceus. Focea era una ciutat jònica, on la seva població es dedicava principalment a l’explotació del mar i al comerç marítim (emporia). Abans de l’arribada d’aquests, Empúries estava habitada pels anomenats indígets, poblacions bàrbares del final de l’edat de bronze que tenien una cultura pròpia.
Un cop colonitzada la ciutat, els grecs van dur a terme un fort desenvolupament urbanístic fins que va esdevenir una autèntica polis. Es regia per una oligarquia dels primers fundadors i probablement per un sistema democràtic. La ciutat va passar a anomenar-se Empòrion (mercat) i estava delimitada per una gran muralla.
Aquesta muralla formava part del sistema defensiu de la ciutat.
També, com a totes les polis gregues, hi havia l’àgora o plaça central on s’hi trobava el mercat o stoá i els principals edificis públics. L‘àgora és la plaça pública i el centre de l’activitat política, social i econòmica de la ciutat. La stoá era l’edifici destinat a les activitats comercials i socials.
Tanmateix, de manera especial, es retia culte a Asclepi, déu de la medicina i dels navegants, al temple d’Asklepíeion.
Els intercanvis comercials van facilitar el creixement progressiu de la ciutat, que durant els segles V i IV a.C va encunyar la seva moneda pròpia, anepigràfica, és a dir, sense inscripció.
A més els grecs van introduir un nou concepte d’urbanisme, de cultura i de tècnica com per exemple les àmfores del segle III aC que servien per recollir i filtrar l’aigua de la pluja. El vi i l’oli d’oliva van incidir en les formes de relació social i en les dietètiques. També van conèixer la ceràmica feta amb torn, les tècniques de navegació, nous sistemes constructius, noves idees i pensaments, els perfums, les joies, els teixits de qualitat i els productes metal·lúrgics manufacturats.
Durant la segona guerra púnica al segle III aC, la ciutat grega d’Empòrion va mantenir una forta aliança amb la República romana. De mica en mica, els grecs d’Empòrion es van anar romanitzant fins que finalment, entorn al s.I aC, els va ser concedida la ciutadania romana sota un mateix estat jurídic el municipium Emporiae. La integració juridicopolítica dels romans va donar com a resultat un nivell més superficial de ruïnes corresponents a aquests.
Després d’una època d’esplendor, la ciutat va entrar en un període de decadència (s.I) deguda, sobretot, al seu enfonsament comercial, ja que com hem dit era la seva font principal econòmica. Va ser abandonada finalment al segle III en benefici de noves ciutats com Tàrraco, Bàrcino o Gerunda.
Bé, ja hem conegut una mica més sobre la ciutat d’Empòrion i la seva fundació. Sabem que Empúries va ser la porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península Ibèrica i que, tot i tenir molt d’èxit a la seva fundació, poc a poc el comerç va anar fracassant a aquesta ciutat i va anar distribuint-se entre les altres grans polis.
I vosaltres, heu anat a la ciutat d’Empòrion? Què ens podeu dir d’aquesta antiga polis grega? Què creieu que diu a la inscripció del mosaic de la sala de banquets? Ja heu llegit aquest article del Fil de les Classiques sobre Empúries ?
Informació extreta del llibre de Grec 2 (M. Capellà), ed Teide. Imatges extretes del Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Alma Bergel
Víctor Sànchez
2 BAT Grec
