Som el David Alfaro i la Clàudia Cazaux i hem fet aquest treball sobre la mort a l’antiga Grècia perquè teniem curiositat per saber quin concepte tenien els grecs de la mort i els seus rituals a partir de Les dones gregues i el culte als morts.
Aracne fila i fila
Bloc per no perdre El Fil de les Clàssiques més col·laboratiu
Així m’agrada! David, Clàudia, un llibre porta sempre a un altre i un apunt d’un bloc a un altre, com en aquest cas de El Fil de les clàssiques a Aracne. M’agrada que us hagin entrat ganes d’ampliar el tema perquè ja sé sap Mors certa, hora incerta i conèixer l’antiga Grècia ens ajuda sempre a entendre l’actualitat. Som molt diferents nosaltres?
Què n’opineu?
Xaipe!
Felicitats als meus companys pel treball realitzat!
vale
Pingback: La mort a l’antiga Grècia | Aracne...
Xaipe!
Felicitats per el treball que han fet el David i la Claudia! està molt ben fet.
Vale!
Xaipete!
Nosaltres hem vist que abans la gent tenia por a la mort, segons Epicur eren els anomenats dolors de l’ànima, que són ancestrals i avui en dia encara els tenim,ell creia que no haviem de tenir por a la mort ja que mai ens trobariem de cara amb ella i quan morissim no sentiriem res. Enterrar els mort abans era molt importnat, igual que en l’actualitat, ja que creien que si no l’enterraven el mort podia quedar-se atrapat en el mort dels vius. Això es pot veure en Antígona, que enterra el seu germà tot i les prohibicions del seu tiet perqué creu que és el seu deure.
Una altre semblança és que abans s’embolicava el cadàver amb llençols blancs i es deixava al descobert perqué els seus amics o familiars el poguessin despedir. Això també ho trobem avui en dia amb el velatori, on els morts es troben en una caixa de vidre on els familiars es despedeixen abans de que siguin enterrats o incinerats. A més, les dones vestien de negre durant el funeral.
Una diferència que hem trobat és que abasn es feien sacrificis als déus quan moria algú, també que els suïcidi era una forma honorable de morir, en canvi avui en dia es considera un pecat i és una forma humiliant de morir.
Irina, Andrea, per què feu un sol comentari? Les alumnes de l’Albéniz el fan per parelles perquè no tots disposen d’ordinador; però a l’IPM el comentari ha de ser individual (és una manera d’aprendre a organitzar les idees i de redactar-les bé) perquè teniu ordinadors (hem lluitat de valent perquè així sigui i, fins i tot, ens vàrem rebel·lar anant a l’aula ordinària).
Xaipete!
Moltes felicitats als meus companys per aquest treball tan ben fet i tan ben organitzat! Apartir d’aquest treball m’ha quedat molt més clar el concepte que tenien els grecs de la mort i els seus rituals.
Xaipe!
Felicitats pel vostre treball David i Claudia. Està molt ben fet i explicat.
Felicitats pel treball “La mort a l’Antiga Grècia” David i Clàudia.
Podem observar que pels grecs era molt important la mort i la dona feia un paper excepcional. Abans de sepultar-lo o cremar-lo (igual que a la nostra cultura avui dia) el posaven en un llit perquè els familiars i coneguts poguessin veure’l per últim cop, però hi trobem una altra representació masclista grega, ja que qualsevol home podia anar-hi, en canvi les dones només hi podien anar si eren familiars. Un altre símbol representatiu grec era la moneda que li posaven a la boca al difunt.
Xaipete!
Felicitats als meus companys per aquest gran treball i apunt, ja que em servirà de molt per estudiar. Es nota que s’ho han treballat, ja que està molt ben realitzat 🙂
Salve!
Molt ben feta la presentació Clàudia i David!
Els ritus funeraris començaven el mateix dia de la mort: les dones de la família rentaven el cadàver, l’untaven amb perfums, el vestien de blanc, el cobrien amb un llençol, deixant la cara descoberta, i el guarnien amb flors.
Llavors, era exposat durant un dia o dos en un llit posat al vestíbul de la casa, on els parents i els amics acudien a retre els últims respectes, mentre les dones, endolades amb vestits negres, ploraven i cantaven un plany ritual.
Es posava una moneda dins la boca del mort, un òbol que havia de servir per pagar a Caront, l’encarregat de portar les ànimes a l’Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront.
Felicitats per aquest treball Claudia i David m’agrada com esta fet i explicat, em serveix per estudiar millor que en el llibre. Prefereixo avegades estudiar dels pwp amb el llibre al davant que nomes amb el llibre.Amb els treballs que fem aprenem mes i tot que nomes llegir del llibre i millorem a l’hora de fer presentacions. I ara he apres millor el concepte en l’antiga Grecia.