Category Archives: General

Sector termal d’una vil·la senyorial romana

Est balinei cella frigidaria spatiosa, cuius in contrariis parietibus duo baptisteria sinuantur. Adiacent unctorium et hypocauston, mox duae cellae magis elefantes quam sumptuosae; cohaeret calida piscina, ex qua natantes mare adspiciunt, nec procul est sphaeristerium quod ocurrit calidissimo soli, inclinato iam die.

(Plini el Jove, Cartes, 2, 17, 11)

No us recorda, per cert, aquest fragment de l’examen de llatí que ens va posar la Margalida el sector termal dels balnea de la vil·la romana de Can Farrerons de Premià de Mar, a tocar de casa meva i amb vistes al mar que vàrem conèixer gràcies a la Lida?

Oriol García-Penche
2n de batx. Llatí

Apol·lo, el rap de la 1a

Senyors i Senyores, aquí estem les dues compositores més famoses de tot el món que som la Hady i la Georgina i el cantant que ha reproduït la nostra cançó, l’Uri. I us presentem el nostre “single” més venut….! El rap d’Apol·lo!

 

EL RAP D’APOL·LO

Aquell era Apol·lo, que estava enamorat,
de la seva estimada, d’una noia rossa.
Ella no volia saber gran cosa d’ell.
Ja que només li agradava, la seva bellesa,
i el seu cant però ella va ser llesta,
i va demanar al seu pare que la convertís,
en alguna rosa,
per aconseguir que Apol·lo deixés d’estimar-la
i també d’adorar-la.

Una rosa enmig del prat, per culpa d’un déu entremaliat,
que no va saber deixar estar, sense amics ni companyia, pobra rosa com està.

Apol·lo sentia els batecs, del cor de la rosa,
l’olor dels seus cabells que volava per l’aire.
El gust dels seus llavis roses que li recordaven
la seva mare Rosa.
(Rosa, rosa, rosam, rosae, rosae, rosa, rosae, rosae, rosas, rosarum, rosis, rosis)

una rosa enmig del prat, per culpa d’un déu
entremaliat,
que no va saber deixar estar, sense amics ni companyia, pobra rosa com està.

(rosa, rosa, rosam, rosae, rosae, rosa, rosae, rosae, rosas, rosarum, rosis, rosis)

Esperem que escolteu el disc Raps i balades!

Georgina Tur
Hady Camara
4t ESO Llatí

Tots els cotxes es volen dir Phaeton

Durant la nostra visita al museu Mercedes Benz d’Stuttgart vam trobar un cotxe que portava per nom Phaeton. Arrel d’aquest fet, vam decidir fer un apunt sobre l’automòbil en qüestió, però, quina va ser la sorpresa que, en posar-nos a la cerca d’informació vam descobrir un munt de marques que li havien atorgat als seus cotxes el nom del fill del Sol. Des de carruatges de cavalls, fins als darrers models de la marca Volkswagen, us presentem el mite de Phaeton dins l’extens món de l’automòbil.

Malgrat tot, no se’ns fa estrany que moltes marques hagin donat el nom de Phaeton a alguns dels seus models. Com ja sabem, Faetont presumia de ser el fill d’Helios i, per demostrar-ho, va demanar al seu pare de portar el carro del Sol. Però, no va ser capaç de governar-lo i va morir en el seu gran acte de gosadia.

Així, els fabricants dels primers carros de cavalls van agafar el nom d’aquest personatge del mite de Les Helíades. Avui en dia, encara existeixen cotxes de cavalls model Phaeton. Com el que s’utilitza cada juny durant l’aniversari de la reina Elisabeth II per la desfilada reial, un carro d’ivori fet l’any 1842 per a la seva rebesàvia. També se’n va utilitzar un per a la pel·lícula del 1995, Sentit i sensibilitat , basada en una novel·la de Jane Austen.

Podeu veure més curiositats de Faetó aquí i aquí.
Coneixeu més referents clàssics en el món dels transports?

Sílvia Espinach García i Oriol S. López Cerezo
Llatí i grec de 1r de batxillerat

El Palau de Tirint i Updown Court

Quina relació creieu que poden tenir aquestes dues obres arquitectòniques d’èpoques i estils tant diferents? Doncs tot seguit ho podreu veure en el següent treball realitzat a partir de les Conferències a la UB a les que ens va portar la Lida el 24 de gener. Ens hem basat, especialment, en la conferència donada pel Dr. Jesús CARRUESCO GARCÍA, professor de Filologia Grega a la URV.
Els Palaus Micènics van ser un exemple de luxe al seu temps, entre ells el Palau de Tirint és un dels més destacats. Updown Court és, avui dia, la mansió més cara del món segons Forbes, amb el valor d’uns 139.000.000 milions d’euros (mireu aquest vídeo).

Irena i Coty
2n Batxillerat, Grec i Llatí.

La fugida d’Eneas en l’art

He escollit de l’Eneida de Virgili i d’ Ab Urbe Condita de Tit Livi, l’episodi en el qual el troià Eneas, fill d’Anquises i de Venus, fuig de Troia, un cop destruïda i saquejada, portant el seu pare a les espatlles i el seu fill Ascani.

Eneas portant el seu pare Anquises a les espatlles

A més dels exemples que jo he inclòs en el meu muntatge d’aquesta escena, també trobem representacions en gemmes  i pintures pompeianes, a vegades en forma de caricatura (com les d’Herculà). Si en trobeu imatges, no dubteu de deixar l’enllaç en un comentari i de comentar per què aquest episodi de la fugida ha tingut tanta pervivència en l’art.

Lina Velasco Sandoval

2n  Batxillerat Llatí

Els ecos d’Antígona en diferents llengües

ΧΑΙΡΕΤΕ aràcnids i aràcnides!

Durant unes quantes classes de grec treballat la tragèdia a Grècia i concretament l’Antígona de Sòfocles.

Com bé sabeu el mite hel·lènic d’Antígona conta que després d’una guerra civil en què dos germans, Etèocles i Polinices, moren uns a mans de l’altre, el rei de la ciutat prohibeix enterrar Polinices que ha pres les armes contra la ciutat, mentre es preparen honres fúnebres pel que l’ha defensada. Antígona, germana de tots dos, en contra de l’ordre del rei enterra Polinices. Per això, és condemnada a mort.

La versió més completa d’aquest mite ens l’ofereix Sòfocles en la tragèdia Antígona. Creont simbolitza el tirà que sols creu en la llei positiva; Antígona els drets de la llei natural i de la religió.

Per saber-ne més, vam pensar d’agafar un fragment significatiu de l’Antígona (890-924) en què parlés la protagonista homònima i gravar-ho en diferents idiomes, ja que a classe som d’arreu i, per tant, bastant internacionals. Alguns vàrem anar a casa de l’Uri (=Deka) un diumenge matí i aquesta és la nostra aportació que esperem que la resta de companys s’animi a ampliar-la i que la Margalida estigui contenta del nostre treball col·laboratiu fora de l’aula que tant valora i ens anima a fer:


ὦ τύμβος, ὦ νυμφεῖον, ὦ κατασκαφὴς
οἴκησις ἀείφρουρος, οἷ πορεύομαι
πρὸς τοὺς ἐμαυτῆς, ὧν ἀριθμὸν ἐν νεκροῖς
πλεῖστον δέδεκται Φερσέφασσ᾽ ὀλωλότων·
ὧν λοισθία ᾽γὼ καὶ κάκιστα δὴ μακρῷ
κάτειμι, πρίν μοι μοῖραν ἐξήκειν βίου.
ἐλθοῦσα μέντοι κάρτ᾽ ἐν ἐλπίσιν τρέφω
φίλη μὲν ἥξειν πατρί, προσφιλὴς δὲ σοί,
μῆτερ, φίλη δὲ σοί, κασίγνητον κάρα·
ἐπεὶ θανόντας αὐτόχειρ ὑμᾶς ἐγὼ
ἔλουσα κἀκόσμησα κἀπιτυμβίους
χοὰς ἔδωκα. νῦν δέ Πολύνεικες, τὸ σὸν
δέμας περιστέλλουσα τοιάδ᾽ ἄρνυμαι.
καίτοι σ᾽ ἐγὼ ᾽τίμησα τοῖς φρονοῦσιν εὖ.
οὐ γάρ ποτ᾽ οὔτ᾽ ἄν, εἰ τέκνων μήτηρ ἔφυν,
οὔτ᾽ εἰ πόσις μοι κατθανὼν ἐτήκετο,
βίᾳ πολιτῶν τόνδ᾽ ἂν ᾐρόμην πόνον.
τίνος νόμου δὴ ταῦτα πρὸς χάριν λέγω;
πόσις μὲν ἄν μοι κατθανόντος ἄλλος ἦν,
καὶ παῖς ἀπ᾽ ἄλλου φωτός, εἰ τοῦδ᾽ ἤμπλακον,
μητρὸς δ᾽ ἐν Ἅιδου καὶ πατρὸς κεκευθότοιν
οὐκ ἔστ᾽ ἀδελφὸς ὅστις ἂν βλάστοι ποτέ.
τοιῷδε μέντοι σ᾽ ἐκπροτιμήσασ᾽ ἐγὼ
νόμῳ Κρέοντι ταῦτ᾽ ἔδοξ᾽ ἁμαρτάνειν
καὶ δεινὰ τολμᾶν, ὦ κασίγνητον κάρα.
καὶ νῦν ἄγει με διὰ χερῶν οὕτω λαβὼν
ἄλεκτρον, ἀνυμέναιον, οὔτε του γάμου
μέρος λαχοῦσαν οὔτε παιδείου τροφῆς,
ἀλλ᾽ ὧδ᾽ ἔρημος πρὸς φίλων ἡ δύσμορος
ζῶσ᾽ εἰς θανόντων ἔρχομαι κατασκαφάς.
ποίαν παρεξελθοῦσα δαιμόνων δίκην;
τί χρή με τὴν δύστηνον ἐς θεοὺς ἔτι
βλέπειν; τίν᾽ αὐδᾶν ξυμμάχων; ἐπεί γε δὴ
τὴν δυσσέβειαν εὐσεβοῦσ᾽, ἐκτησάμην.
ἀλλ᾽ εἰ μὲν οὖν τάδ᾽ ἐστὶν ἐν θεοῖς καλά,
παθόντες ἂν ξυγγνοῖμεν ἡμαρτηκότες·
εἰ δ᾽ οἵδ᾽ ἁμαρτάνουσι, μὴ πλείω κακὰ
πάθοιεν ἢ καὶ δρῶσιν ἐκδίκως ἐμέ.

Alissa Komarova, Dani Costa, Irena Jagustín, Laura Galán, Lina Velasco i Oriol García-Penche (Deka).
GREC de 2n Batxillerat (Premià de Mar)

Conferències de llatí i grec a les Terres de l’Ebre

El passat dimecres dia 2 de febrer, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat que cursem les assignatures de llatí i/o grec, vam traslladar-nos fins a Tortosa amb la finalitat d’escoltar unes conferències destinades al currículum de selectivitat d’aquestes dues matèries. Les conferències van tenir lloc, més concretament, a l’Institut Joaquin Bau, l’alumnat del qual també hi va asistir juntament amb els alumnes d’altres centres. El professor de grec i llatí del nostre centre Francesc Franquet ens va acompanyar amb la professora Amparo Pallàs.

Les conferències es van dur a terme des de les 12h. fins a les 14h. La primera conferència va ser realitzada per la professora Mònica Miró, adreçada a la matèria de llatí. Va ser molt interessant ja que va relacionar els orígens de Roma amb la història de l’art, basant-se en el conjunt de llibres escrits per Titus Livi. La següent confeència la va oferir la professora de grec Montserrat Reig en la qual va establir una relació entre la literatura i les formes de govern a l’antiga Grècia.

Van ser dues conferències realment interessants i l’alumnat es va mostrar prou complagut en sortir del centre.

Sara Cano Roselló
2n Batxillerat-E
INS Ramon Berenguer IV
Amposta

pic_1111

Τὸ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς

ὐτὸ δὲ ἔκ τε ἐλέφαντος τὸ ἄγαλμα καὶ χρησμοῦ πεποίηται. Μέσῳ μὲν οὖν ἐπίκειταί οἱ τῷ κράνει Σφιγγὸς εἰκών·
(7)… Τὸ δὲ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς ὀρθόν ἐστιν ἐν χιτῶνι ποδήρει, καί οἱ κατὰ τὸ στέρνον ἡ κεφαλὴ Μεδούσης ἐλέφαντός ἐστιν ἐμπεποιημένη, καὶ Νίκην τε ὅσον τεσσάρων πηχῶν· ἐν δὲ τῇ χειρί δόρυ ἔχει, καί οἱ πρὸς τοῖς ποσὶν ἀσπίς τε κεῖται, καὶ πλησίον τοῦ δόρατος δράκων ἐστίν· εἴη δ᾽ ἂν Ἐριχθόνιος οὗτος ὁ δράκων. Ἔστι δὲ τῷ βάθρῳ τοῦ ἀγάλματος ἐπειργασμένη Πανδώρας γένεσις.

 


































Fatima El Azouan
1r Batxillerat Grec

Llatí, llengua mare

El meu treball de recerca, Llatí, llengua mare ha estat tutorat per la Teresa Devesa i és un treball d’àmbit clàssic en què em plantejo per què les llengües romàniques actuals tenen diferències, si totes provenen de la mateixa, el llatí.

Ara que ja he acabat el meu treball de recerca i l’exposició, el presento. L’objectiu quan vaig començar amb aquest treball va ser veure com el llatí havia canviat en el temps en les diferents llengües romàniques i buscar-ne la causa.  Per veure aquest canvi vaig decidir escollir la morfologia verbal d’una selecció de llengües romàniques que es parlen en l’actualitat i fer una comparació amb el llatí. Les llengües que vaig escollir han estat el català, castellà, francès, portuguès, italià i el romanès; aquest últim el vaig escollir per tal de poder demostrar que la proximitat geogràfica influïa en la semblança o diferència de la llengua amb el llatí.

Vaig escollir una sèrie de temps verbals, no els vaig fer tots, només els que vam treballar l’any passat a llatí, és a dir, el present d’indicatiu, l’imperfet, el futur imperfet, el pretèrit perfet, el plusquamperfet i el futur perfet. Tots els verbs en veu activa, ja que encara no havíem estudiat la passiva.

Com es veu a la presentació de powerpoint que vaig utilitzar per a l’exposició, el meu treball tenia un apartat teòric en què s’explicava la història de la llengua llatina i de les llengües romàniques. Aquest apartat va servir per saber d’on provenien exactament les llengües actuals, del llatí vulgar, el que parlava el poble i els soldats romans, els qui realment van ser els colonitzadors i els divulgadors de la llengua arreu d’Europa.

Un cop feta la comparació, vaig arribar a una sèrie de conclusions, les quals en un principi ja em plantejava però amb incertesa. Aquestes conclusions van ser, com ja he dit, la influència de la proximitat geogràfica amb el lloc de naixement del llatí, que com ja sabeu sorgeix a Itàlia, al Laci concretament. Llavors la lògica permet abans de fer la comparació, saber que l’idioma amb més semblances amb el llatí hauria de ser l’italià, ja que el lloc on es parla en l’actualitat i l’origen del llatí és el mateix. D’altra banda, fent la comparació, vaig detectar que la llengua més allunyada és el romanès, pel fet de la seva llunyania del nucli de l’imperi i per la colonització de la Dàcia, la més tardana. Aquests fets fan que la llengua que arriba a aquesta zona sigui un llatí vulgar més vulnerable, ja que els diferents colonitzadors, és a dir, els milites Romani, no tots provenien de la regió italiana, sinó d’arreu de les conquestes de l’Imperi.

A continuació podeu visualitzar el powerpoint que vaig utilitzar per dur a terme l’exposició:

Llavors plantejo les següents preguntes:

Si el català i el castellà provenen ambdues del llatí, per què presenten diferències? Quina creieu que és la més fidel al llatí? Per què?

Jessica Llavero

2.2 batxillerat

Cupido a “Romeu i Julieta”

Encara que vaig amb un dia de retard, ja que el dia de Sant Valentí era ahir, us publico aquest article de Romeu i Julieta, una de les històries d’amor més conegudes de tot el món.
He trobat en aquesta obra de Shakespeare, versionada per Miquel Desclot de l’editorial Proa, un referent clàssic que es repeteix diverses vegades: Cupido.
Aquí us deixo els fragments on s’esmenta aquesta deïtat romana.

Romeu: De veres, bon cosí, estimo una dona.
Benvolio: Veient-te enamorat, a això apuntava.
Romeu: Tens bona punteria! I bella, que és.
Benvolio: Un bell fitó és més fàcil d’encertar.
Romeu: Erres el tret: no la podrà encertar la fletxa de Cupido; ella és Diana, i armada amb una castedat segura els trets del dèbil arc d’amor atura.
Defuig el setge de galants paraules i resisteix l’assalt d’uns ulls guerrers, i a l’or que els sants abat no obre la falda: oh, és molt rica en bellesa, només pobra perquè la mort sabrà marcir aquella obra.

Benvolio: Ja no és bon temps per la loquacitat: no tindrem cap Cupido embenat d’ulls, amb el seu arc de fusta pintadet, com un fantotxe d’espantar senyores (…)

Mercutio: Tu manlleva les ales a Cupido i t’alçaràs per sobre de tothom.
Romeu: Tan endins m’ha ferit amb el seu dard que no em pot aixecar amb les seves ales, ans em lliga amb la corda del dolor (…)

A l’Empremta d’Orfeu, una companya de 2n de Batxillerat ha posat un fragment de la pel·lícula de Romeu i Julieta. És l’escena en que fan el ball on els dos protagonistes es besen per primera vegada.

Recordeu uns dibuixos animats que de segur miraveu de petits anomenats “Les tres bessones”? Varen fer un capítol on les tres nenes anaven a parar a la història de Romeu i Julieta, i gràcies a la meva companya Sílvia Espinach, he pogut posar aquestes dues fotografies on, en una, es veuen els dos enamorats juntament amb Cupido, i a l’altra la noia amb Cupido també.

Hi ha dues pel·lícules de Romeu i Julieta. Serieu capaços de trobar algun fragment en què s’esmenti  Cupido?
A quina pel·lícula l’heu trobat?

Cristina Álvarez
1r de batxillerat Grec i llatí