Δείτε:
Ιάννης Κατσίς
Αθἠνα
Δείτε:
Ιάννης Κατσίς
Αθἠνα
Del programa Sota Terra de TV3 d’ahir Carrer Ripoll 25, Barcelona em va cridar molt l’atenció aquesta reconstrucció dels dos aqüeductes que portaven aigua a la ciutat de Barcelona en temps dels romans i que els arqueòlegs n’han trobat restes en els fonaments de la casa del carrer Ripoll, 25 que té més de dos mil anys d’història:
Gaby
Sabeu què és això?
És una piràmide. Curiós, veritat! No cal anar a Egipte per a trobar una piràmide. Només cal anar a Roma, la capital d’Itàlia, i si en voleu trobar una només cal baixar a la parada de metro que s’anomena Piràmide. A Roma hi ha nombrosos monuments i meravellosos objectes que els emperadors van portar d’Egipte, per exemple els obelics que adornen moltes places de la ciutat com el de la Piazza del Popolo, però aquesta piràmide és romana. És la tomba d’un romà que es deia Caius Cestius. Volia ser enterrat com un faraó i l’any 12 aC es va fer construir durant 330 dies aquesta piràmide que encara es conserva sencera. Té una base, quadrada, d’uns 30 metres de costat, i una alçada de 36,40 metres. Tota ella és recoberta de marbre. Als costats oriental i occidental es poden llegir aquestes inscripcions en llatí:
C. Cestius L.F. Pob. Epulo pr. tr.pl. VII vir epulonum
Opus apsolutum ex testamento diebus CCCXXX arbitratu L. Ponti P.F. Cla. Melae heredis et Pothi L.
Recordeu l’extravagància mortuòria del forner? A veure si enllaceu l’article i situeu els dos monuments funeraris en el Google map de l’article Curiositats de Roma.
Maria
Ahir, tot llegint el diari “El Punt”, em vaig trobar de nassos amb aquest titular i em vaig posar a llegir-lo amb força curiositat, ja que no és una notícia que surti cada dia.
L’article parlava de les queixes del president del Centre d’Estudis Vilassarencs, Alex Serrano, sobre la construcció i ampliació de la piscina municipal de la vila, que podria destruir la suposada necròpolis que trobarien els obrers si excavessin el subsòl.
“S’han trobat restes de parcel·les adjacents i també aquí es va recuperar un dels únics mil·liaris de l’època augusta”, explica un historiador local.
El Departament de Cultura diu que enviarà un arqueòleg a supervisar les obres per tal que les màquines perforadores no trinxin les restes arqueològiques clàssiques.
Crec que és important preservar el nostre patrimoni, tant històric con natural, i no destruir-lo per interessos econòmics d’algunes persones.
Arnau Lario Devesa
2n ESO
Jo sóc un apassionat de les matemàtiques. Per això, he aprofitat els seus orígens grecs per fer un article sobre Pitàgoras.
En estudiar els triangles surt el nom de Pitàgoras, perquè va ser el primer pensador que es va anomenar filòsof i va fer de la geometria una veritable ciència. El teorema de Pitàgoras diu que en el triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets.
En aquesta fórmula, la lletra a és la hipotenusa i b i c, els catets. El quadrat d’un nombre és la multiplicació per ell mateix
La geometria el va portar a la aritmètica i a l’estudi del concepte del nombre. Pitàgoras es pensava que tot el món eren nombres, fins i tot va descobrir els intervals musicals aplicant-hi les matemàtiques. Un altre matemàtic grec va ser Euclides. Molts anys després Galileu es va inspirar en Pitàgoras.
A mi també m’agrada anar comptant pel món.
ORIOL LARIO DEVESA
5è de Primària
N.B.:
Pitagoras más que un teorema:
A veure si identifiqueu aquestes nines? A mi m’encanten les Barbies. En tinc una pila i encara hi jugo. Relacionades amb la mitologia, tinc la Barbie Sirena i la Barbie Pegaso.
També m’agrada molt la fotografia i fer muntatges audiovisuals amb la wii i amb la Nintendo DSI. Amb Animoto també és molt fàcil. Espero que us agradi encara que ja no jugueu amb nines! Són nines Barbie de col·lecionista i són de clàssiques!
Quines heu reconegut?
Per cert, sabeu què significa el nom Barbie i quin és el seu origen? Una pista: m’han dit que també té a veure amb les clàssiques!
Valèria
Primària
Heu anat a Roma? Si hi heu anat ja sabeu que hi ha estàtues que parlen. Bé, més aviat és la gent que les fa parlar. La més famosa de totes les estàtues parladores és en Pasquino, situada a prop de la Piazza Navona. Es tracta d’una estàtua hel·lenística feta malbé que la gent la fa servir per criticar, opinar i discutir sobre tot allò que passa. En Pasquino, pobre, sempre està ple de papers enganxats i de cartells penjats al coll. Els ciutadans de Roma s’expressen lliurement en aquests fulls, escrits generalment a mà i sense signar. En Pasquino, és a dir en Pasqualet, és molt famós. Fins i tot ha donat el nom a qualsevol full escrit d’una manera senzilla i sovint sense firmar que serveixi per a criticar. En castellà d’aquests fulls se’n diuen pasquines i, en català, pasquins. Oi, que és curiós! Aquest estiu heu ensopegat amb altres curiositats clàssiques? Jo ben aviat en publicaré més de Roma, el meu destí turístic d’enguany!
Maria
N.B.:
No podem acomiadar-nos de Malta sense navegar al voltant de les costes encisadores de les tres illes, sobretot les dues menors, de l’arxipèlag maltès. Com si una mà gegantina s’hagués entretigut a retallar la terra i fer filigranes amb els bocins per després pintar-les amb pinzellades d’un blau intens d’ací i d’allà, a l’atzar, Gozo i Comino amaguen racons insospitats i d’una bellesa suggerent.
Del litoral de Malta, aquí teniu la Blue Grotto, amb l’atzur intens del mar.
De Gozo us porto la bella imatge de la Blue Window o Zerka Window, un impressionant arc natural penjat sobre el mar.
I a Comino, és una experiència inoblidable submergir-se en les cristal·lines aigües de la Blue Lagoon.
Ja veieu que a Malta el mar és Blue o Zerka, en la seva llengua. Potser per això se situa a l’illa de Gozo la gruta de Calipso, on Odisseu va superar l’última gran temptació. Si l’heroi homèric no va deixar-se seduir per l’encís de la nimfa i l’atzur de la seva illa, estava clar que res no li havia d’impedir tornar a la seva estimada Ítaca, al costat de la seva fidel Penèlope…
Malauradament, a causa de l’horari del Ferry, que no perdona, no vaig poder ascendir a la cova, situada al capdamunt d’un penyassegat des d’on es comtempla una vista privilegiada de la vall de Ramla i les dunes de sorra vermella de la badia. No vaig poder veure, doncs, la nimfa, probablement encara entristida per la partida del seu estimat, però sí que puc imaginar-me Odisseu contemplant aquesta platja, desitjós del retorn…
En fi, com totes les coses bones, els viatges també tenen un final, però què és la vida sinó tenir una Ítaca on tornar després de veure paisatges nous, conèixer gents diferents i omplir-se d’experiències? Ja ho deia Kavafis… i molt millor que jo.
TERESA
Suposo que no cal que us digui que hauríeu de contextualitzar l’episodi de Calipso en el marc de l’argument de l’Odissea, oi?
Ja sabeu que aquesta nit toca mirar el cel. La Margalida l’estiu passat ens ho recordava a El Fil de les Clàssiques! Aquests dies la Terra està interceptant la pols del cometa Swift-Tuttle que va ser observat el 1862 i el 1992. Quan aquestes restes del cometa entren en contacte amb l’atmosfera de la Terra es cremen i donen lloc a les conegudes estrelles fugaces que en aquestes dates s’anomenen Llàgrimes de Sant Llorenç (dia 10 va ser la seva festivitat) o també Perseides (per la constel·lació de Perseu).
Les Perseides es poden veure uns quants dies abans i després al voltant del dia 12 o 13 d’agost, precisament entre el 8 i el 15 d’agost, si els núvols ho permeten.
Segons la SOMYCE (Sociedad de Observadores de Meteoros y Cometas de España), aquest any el màxim es donarà entre la 1 h i 30 minuts de la matinada del 12 al 13 d’agost i les 4 h de la matinada del dia 13.
El punt radiant de les estrelles està situat al voltant de la constel·lació de Perseu, que a les dues de la matinada del dia 13 estarà aproximadament mirant cap al nord-est.
Si no us en voleu perdre detall podeu anar fins als observatoris que aquests dies obren, per exemple el de Costix a Mallorca o el de Pujalt a l’Anoia (93 869 80 22 – 620 136 720 o info@observatoridepujalt.cat, les places són limitades) o al Centre d’Observació de l’Univers a Àge (a la Noguera). També podeu anar en un lloc obert amb poca contaminació lumínica. Això sí, aneu on aneu, no us oblideu d’agafar roba d’abric, tovallola o màrfega, prismàtics, un lot amb llum vermella o embolicat amb paper de cel·lofana vermella i a observar el cel.
Potser és un bon moment mentre espereu que es faci de nit llegir el mite de Perseu a Narracions de mites clàssics o visionar aquest vídeo sobre Perseu i la Medusa que des de fa un parell d’anys podeu trobar a El Fil de les Clàssiques. Enguany a més s’han estrenat dues pel·lícules, no massa fidels, però així us podreu entretenir trobant els errors: Percy Jackson y el ladrón del rayo i Furia de Titanes.
Que tingueu bona sort amb l’observació de les Perseides i no us oblideu de demanar algun desig amb la pluja d’estels! Tampoc us oblideu de mirar la conjunció de Mart, Venus i Saturn! i el pletòric Júpiter i els seus satèl·lits galileans!
Xisco