Category Archives: Cultura Clàssica 3r

L’Antígona de l’INS D’Auro

Salvador Espriu és l’autor dAntígona, una versió de la tragèdia original de Sòfocles. L’autor trasllasa el mite a la Guerra Civil  i a la seva immediata postguerra.

A la versió espriuana  trobem que el dramaturg català ha afegit alguns fragments com ara el primer acte que comença abans que esclati la guerra entre els exèrcits d’Etèocles i de Polinices, quan en l’original el primer acte comença amb la mort dels dos prínceps.

També introdueix altres personatges: Euriganeia i Astimedusa (serventes d’Eurídice), Eumolp (el fidel esclau d’Antígona), els consellers de Creont i el Lúcid Conseller (un dels consellers de Creont que no està d’acord amb el rei).

Nosaltres, els alumnes de 1r i 2n de llatí, hem donat un gran protagonisme a Eumolp i Antígona, igual que hem recuperat el cor grec representat en les veus de les dones i dels homes. L’adaptació la podeu trobar aquí.

Us deixem   el nostre petit homenatge a un autor “clàssic” en un Sant Jordi dedicat al” llibre prohibit”, a la lectura i a la llibertat.

[youtube]https://youtu.be/zjyWav3jZVI[/youtube]

Rocío

Cursus Honorum

El Cursus honorum (en llatí, “successió de magistrats”), era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l’antiga Roma, tant en l’època republicana com durant l’Imperi.

A l’Imperi es podia ser vigintivir amb 18 anys, tribú militar amb 20 anys, qüestor amb 25 anys, edil o tribú amb 27 anys, pretor amb 30 anys i finalment es podia arribar a cònsol (32 anys), prefecte, propretor, procònsol, comandant de legió o prefecte de la ciutat.

A continuació, veureu una escala que va de menys a més, és a dir, a la cúspide es troba el càrrec més rellevant de l’antiga Roma i a sota de tot es troba el càrrec amb menys importància.

-Successió de magistrats (de menys a més importància)

Qui s’encarrega d’administrar les finances públiques? Quins eren els representants més directes del poble al qual defensaven dels abusos de la resta de magistrats patricis? Qui fou realment a partir del segle I dC qui va governar de manera absoluta l’Imperi?…

Imad Tmara i Sergio Fernández
2n Batx. Humanístic

Les vies romanes

Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l’Imperi Romà i van ser molt importants per a l’expansió política i militar de Roma.

Ara bé, vosaltres heu de fer un redactat de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el següent tema: La xarxa viària romana (amb quins objectius es va construir i tècnica constructiva emprada; definició del terme mil·liari; monuments que es trobaven habitualment en els marges de les vies d’entrada i sortida de les ciutats; nom de la via romana més important que travessava l’actual territori català, origen i final d’aquesta via i denominació que tenia abans del segle I dC; monuments del patrimoni arqueològic català que encara es conserven en l’accés nord de la ciutat de Tarragona; nom d’alguna altra via o ramal que encara es conservi a Catalunya oa la península Ibèrica i recorregut que tenia en època romana).

Aquí teniu un exemple del redactat de l’examen de selectivitat de llatí dels anys 2009-2010:

“Les vies romanes o les  xarxes viàries, en la mesura que comunicava els diferents indrets de l’imperi va tenir una funció militar, ja que servia per a desplaçar les tropes ràpidament; una funció econòmica, per facilitar els intercanvis comercials, i, finalment, una funció cultural, per facilitar l’intercanvi d’usos i costums. 

La tècnica constructiva consistia a traçar el recorregut previst, excavar dos canals i delimitar-los amb dues fileres de pedres verticals, que en determinaven l’amplada; a continuació, s’omplia el forat intermedi amb una capa de pedres mitjanes sense res que els servís d’unió; després, cobrien aquesta primera capa amb un conglomerat espès de sorra o de grava lligada amb morter i, finalment, ho revestien tot amb una capa de pedra triturada o de grans lloses de pedra.

Un mil·liari és un senyal de pedra gravada que s’usa per indicar les distàncies recorregudes en una via. A l’entrada i a la sortida de les ciutats, les vies romanes estaven vorejades dels monuments funeraris de les necròpolis. La via més important de Catalunya era la  via Augusta coneguda abans del s. I dC com a via Herculea; sortia de Roma i acabava a Cadis; en el seu traçat vora Tarragona, s’ha conservat un monument funerari (torre dels Escipions) i un arc (arc de Berà). A Catalunya es conserva en molt bon estat part d’un ramal de la via Augusta (via de Capsacosta) que servia per comunicar la plana de l’Empordà amb la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir. Una altra via ben conservada a la Península Ibèrica és l’anomenada tradicionalment “Via de la Plata”, que anava de Mèrida a Astorga.”

Què creieu que estan fent? Quin tipus de columna és?

Tots els camins encara duen a Roma?

Clara Serrano Jiménez, 2n batxillerat C.

Roma fa anys!

La ciutat de Roma va ser fundada i habitada en principi pels troians els quals anaven vagant fugitius, sota el comandament d’Eneas. També van tenir-hi part els aborígens, raça independent i desgovernada. És increïble amb quanta facilitat es van fondre els uns amb els altres, encara que eren de llinatge diferent, diversa llengua i costums distints. Roma avui celebra 2.768 anys!

L’antiga Roma estava envoltada per set turons el Palatí (Mons Palatinus), el Capitoli (Mons Capitolinus), el Quirinal (Collis Quirinalis), el Viminal (Collis Viminalis), l’Esquilí (Mons Esquilinus), el Celi (Mons Caelius) i l’Aventí (Mons Aventinus).

L’any 753 aC, segons la tradició, s’esdevingué la fundació de Roma, fins al 509 aC, quan va començar la República, trobem una sèrie de set reis, el primer dels quals és Ròmul. El segon és Numa Pompili, que va donar lleis a la ciutat, enmig d’un ambient pacífic i religiós. El tecer va ser Tul·lus Hostili el qual va ser un rei bel·licós. El quart Anc Marci, que va fundar la colònia d’Òstia, el port de Roma. El cinquè va ser Tarquini el Vell, el qual va edificar el circ Màxim i va construir la Claveguera Màxima. El sisè va ser Servi Tul·li, que va dividir els romans en cinc classes socials. El setè i últim va ser Tarquini el Superb que va ser un governant despòtic. Després vingué la República i finalment l’imperi amb August i… Podeu comprovar coneixements tot jugant amb aquest Kahoot sobre la història de Roma!

Si aquest any us heu perdut els actes de la celebració de Roma, podeu fer-ne un tast amb aquest vídeo!

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/91mkA-G7_zM[/youtube]

Què sabeu del naixement de Roma? Dels actes de la celebració d’aniversari?… Sabríeu escriure en números romans els anys de Roma?

Feliciter Roma! Ad multos annos!

Alexia Àlvarez
4t ESO Llatí optativa 3