Category Archives: Classical Culture

Kahoot Religió i jocs grecs

La Sandra Mendoza i jo, la Laia Costa, de 1r de Batxillerat Humanístic hem fet un petit kahoot sobre la religió i els jocs atlètics a l’antiga Grècia.

Espere’m que us agradi i no dubteu en participar! I si encara en voleu més, us animem a participar en altres: com el de la nostra companya Irene o el de la Mireia.

kahooot

Sandra Mendoza i Laia Costa,

1r de Batxillerat humanístic

El brindis grec

1309_-_Catania_-_Castello_Ursino_-_Cratere_attico_con_scena_di_Simposio,_400-390_aC_-_Foto_Giovanni_Dall'Orto_2-Oct-2006Ceràmica amb una escena d’un simposi grec ( 400/390 a.C.). Ubicada al museu Castello Ursino (Catania, Sicília) [Font: Wikimedia  Giovanni Dall’Orto]

Un cop vam acabar de prendre l’àpat principal i el sopar, començava l’hora del simposi. Aquesta vegada em va tocar el lloc situat al fons, al costat de la cantonada i contra la paret, el pitjor de tots perquè t’atenguin o escoltin. De totes maneres, va començar a arribar la beguda en mans d’una esclaves que, en acabar de servir també el vi, es van posar a ballar i delectar-nos amb música relaxant. Xerràvem dels temes de sempre, i com era normal, tots es creien experts en política i filòsofs diplomats, però la veritat és que l’únic que feien era dir el que tothom vol sentir sense arriscar-se a compartir veritablement el que pensen, si és que tenen opinió pròpia. L’únic que volien era demostrar que eren més intel·ligents i que la seva ocupació era millor que les dels altres i a mi tot això, m’avorria en excés. L’únic que fèiem era exposar els coneixements propis sense entrar en cap mena de polèmica, que per mi, seria el que faria la cosa més interessant. Ja era l’hora de la libació en honor de Dionís, els esclaus van retirar i van netejar els mobles i així, per fi, me’n podia anar a casa.

Aquí teniu la meva composició sobre un moment de la vida quotidiana a Grècia. Ara us proposo un joc d’imaginació. Poseu, cara, ulls i sobretot i identitat al personatge que així reflexiona. Definiu el seu perfil psicològic i la visió que té dels altres. No hi ha cap resposta exacta, segur que tots hi podreu dir la vostra.

Irene Ruiz
1r de Batxillerat Grup 1.2
INS Isaac Albéniz

Concurs Odissea 2016: fem balanç

Salvete!

Aquí teniu un vídeo de les opinions dels companys i companyes de grec de 1r de Batxillerat sobre el Concurs Odissea 2016! I vosaltres què n’opineu? Voldreu participar-hi el curs vinent?

Eloi i Joaquín
1r Batxillerat Humanístic

Cypsela en una escultura de Carles Sentís!

Bonum Diem!!

L’altre dia vaig poder fer una escapadeta a la Costa Brava, un dels paisatges més espectaculars que té la nostra terra. Sempre que hi vaig recorrem un tros del ”Camí de Ronda” que porta de Calella a Tamariu, ho recomano si sou fans del mar i us agrada escoltar les onades trencar contra la roca.

Com tots sabeu els referents clàssics estan per tot arreu, i com us podeu imaginar jo també en vaig poder trobar! Segurament l’indret d’una antiga colònia grega, vora a tocar d’Empúries, Gypsela, Kypsela o Cypsela! Com? En una escultura!

El que em va cridar l’atenció d’aquesta escultura de Carles Sentís és el fet que siguin llibres sobreposats un sobre l’altre, com si es tractessin de tots els llibres que una persona hauria llegit durant la seva vida, tot el coneixement extret d’ells. Sincerament, vaig fer la foto abans de llegir-me el text. Després de fer-ho vaig trobar que a part de ser un monument curiós també era un text que proporcionava coneixements clàssics i que la pila de llibres ara tenia més sentit! Per què? Quins referents clàssics hi trobeu?…

Juls
1r Batxillerat Humanístic

“Salamina”, de Javier Negrete

Fa un parell d’anys, quan el meu interès per la novel·la històrica es trobava en el seu apogeu, vaig descobrir la que considero que és una de les millors reconstruccions d’un fet històric, a partir d’un llibre, dels últims anys, a més de què tracta d’una de les batalles i personatges més infravalorats de la humanitat.

El llicenciat en filologia clàssica Javier Negrete, de 52 anys, és l’autor de la novel·la Salamina, una història que es centra en la batalla naval d’aquest nom que va marcar l’inici de la derrota persa a la segona guerra Mèdica i la seva progressiva caiguda en favor de les polis gregues (sobretot Atenes).

Portada de Salamina

La novel·la es divideix en tres arcs argumentals relacionats entre sí que succeeixen entre el 500 i el 480 a.C. Aquest llibre es centra en la vida de Temístocles, un oficial de l’exèrcit d’Atenes durant la primera guerra Mèdica que va pujant en la seva carrera militar fins liderar el bàndol grec en la segona guerra mèdica.

El llibre comença narrant l’inici de les hostilitats entre perses i grecs per la rebel·lió de la regió asiàtica de Jònia contra els perses i el suport als rebels per part d’Atenes. Aquest acte provoca la ira del rei Darius I, que envia el general Datis a conquerir la ciutat. L’exèrcit grec, dirigit per 10 generals amb els seus respectius taxiarques (Temístocles és un d’aquests), enfronta els perses a la plana de Marató, a uns 40 kilòmetres d’Atenes.

En aquesta part de la història comencem a veure que l’autor va narrar alguns fets inventats per ell o que no han estat confirmats històricament. Els dos exemples més clars són el de la governant Artemísia I d’Halicarnàs, que a la novel·la té una història d’amor amb Temístocles i una rellevància molt major de la que va tenir realment, i el de Xerxes, que apareix a la primera part de l’obra disfressat de noble persa per donar informació als grecs que permet la victòria a Marató (per tal de desprestigiar Datis), una altra invenció de Negrete.

Tot i això, l’obra manté l’essència del conflicte històric, i la veritat és que sense aquestes històries adicionals de l’autor potser seria una història massa avorrida. Una cosa que em va agradar bastant és la manera en què et fa veure que Temístocles era un geni incomprès, ja que va ser l’únic que va apostar per la construcció de vaixells per enfrontar els perses, una decisió que sense dubte va acabar salvant el món grec de la conquesta.

El segon arc argumental transcorre en el període de 10 anys entre la primera i la segona guerra Mèdica. Aquesta part del llibre pot semblar la més avorrida, però és molt interessant veure l’ascens social que va aconseguir Temístocles per a arribar a ésser el pantocràtor d’Atenes, és a dir, el general de generals.

Després de fer algunes referències a la batalla de les Termòpiles i altres de menor importància, Negrete narra l’arribada de les forces perses a Atenes i la fugida a l’illa de Salamina. Les últimes pàgines (les millors segons la meva opinió) expliquen d’una forma increïble la batalla de Salamina, una de les majors batalles navals de la història. L’autor utilitza la figura de Xerxes, que es troba a l’acròpolis d’Atenes i pot veure tot l’Àtica, per tenir una visió general de l’enfrontament, ja que les escenes en els vaixells són molt confuses. El pla mestre de Temístocles va donar resultat i la feble flota grega va aconseguir derrotar la major flota del moment. Vols saber com? Doncs, per a això hauràs de llegir tota la història.

Batalla de Salamina

Però, per què hauries de llegir aquest llibre? Si t’agrada la història antiga i tens un esperit una mica bel·licista, aquesta és la teva obra. És una forma molt entretinguda i diferent de conèixer un dels conflictes més importants de la història antiga, molt més que mirar la pàgina de wiquipèdia.

[youtube]https://youtu.be/2KrT3ei00dY[/youtube]

Què us sembla? Heu llegit o coneixíeu aquesta novel·la? Ja coneixíeu de què anava aquesta guerra? Què va passar després d’aquests esdeveniments? Sabeu com es diuen els vaixells grecs que es van utilitzar a la batalla de Salamina?

Carlos Thiriet

2n Batxillerat Humanístic

Amb quines escenes de la vida grega es corresponen?

Seguint l’exemple d’altres alumnes que s’expressen millor amb el dibuix que amb la recreació literària de la vida quotidiana a l’antiga Grècia, hem fet aquestes il·lustracions per tal que opineu sobre diferents moments de la vida dels grecs. A quina escena correspon el dibuix de la Chorouk? Està ben aconseguit? Quina escena de la trilogia de l’Alexia correspon a la vida quotidiana? Expliqueu-la? Què representen les altres dues il·lustracions? A quina escena correspon la il·lustració de la Sandra? Té relació amb l’amistat? Com seria la cita d’Aristòtil en grec? …

Chorouk, Alexia i Sandra
1r Batxillerat Grec

Sí, jo estudio llengües clàssiques

Després de quasi tres mesos cursant primer de batxillerat puc donar honestament la raó a tots aquells professors que ens deien la mítica frase “ Primer de batxillerat no és cinquè d’ESO”. És ben certa, ja que l’educació secundària obligatòria no té res a veure amb el batxillerat,  ara ja no aprens perquè sí, sinó que hi trobes una lògica i gaudeixes de la majoria dels coneixements que se’t presenten.

Les assignatures que més han cridat l’atenció han estat les llengües clàssiques: llatí i grec. Primerament ha estat, bàsicament, perquè mai no havia cursat cap d’aquestes matèries; havia estudiat català, castellà, història… però mai llatí o grec. De seguida, vaig poder veure com d’errònia és l’opinió popular: les classes avorrides de llengües clàssiques, la memorització infinita de declinacions i casos, entre d’altres, han passat a la història, almenys a l’Institut Premià de Mar. A  l’IPM utilitzem un mètode més dinàmic i entretingut que es basa en la lectura com a eina principal per aprendre aquestes llengües, sovint falsament catalogades com a mortes.

Fa menys de tres mesos no sabia res de cap de les dues llengües, recordava vagament les paraules no gaires afalagadores de la meva mare sobre el llatí i les expressions de sorpresa quan vam fullejar el meu nou llibre de  grec i cap dels meus familiars va ser capaç de pronunciar cap mot. Elles, les clàssiques, no pertanyien a la meva realitat i durant molt temps, per desgràcia, les vaig considerar mortes, fins ara. Ara sóc capaç de llegir, construir frases coherents i traduir textos del llatí al català i frases compostes del grec al català. Pensa-ho bé, en tres mesos hem fet un gran avenç (jo i els meus companys de clàssiques) tant en llatí com en grec; tot i que potser és més notable a grec que no pas en llatí. La majoria de nosaltres no sabíem  l’alfabet grec, ni la pronunciació de les seves lletres ni les característiques principals de la seva gramàtica. Ara tots nosaltres hem aconseguit llegir i analitzar sintàctica i morfològicament frases gregues escrites per grans intel·lectuals i pensadors de l’època clàssica.

Aquest pas, que per alguns pot semblar una ximpleria o poca cosa, a mi m’omple d’alegria i orgull ja que sento que poc a poc m’estic apropant cada vegada més a conèixer en profunditat les nostres llengües i cultura. El coneixement de llengües antigues ens permet veure amb altres ulls la nostra societat i llengües actuals, ens permet crear connexions i conèixer parts de la nostra història que pot ser desconeixíem.

Encara em queda molt per aprendre sobre aquestes grans llengües oblidades per alguns, però encara molt vives en els cors de molts altres. Jo ja he començat la meva aventura endinsant-me en les llengües clàssiques, i vosaltres? Us hi animeu? Estic segura que no us decebran.

Sandra Mendoza

1r Batxillerat Humanístic

Poetes de la llum a l’IPM

Per celebrar per la Setmana de la Ciència l’Any de la Llum,  la nostra Magistra ens va encomanar la tasca de fer una reflexió sobre la llum, en forma de fotografia o de poema. Tots els alumnes de Clàssiques hem fet  la feina al nostre gust, uns han fet una foto i d’altres una poesia.

Els fotògrafs de la llum han fet un gran treball, però els poetes, també; per això, hic et nunc, amb el permís de la Magistra,  els donarem a conèixer i esperem la vostra opinió i també més poemes!

UN PONT DE LLUM
Un pont de llum
entre la nit i el dia.
Un pont de foc
quan arriba l’alba.
Llum del migdia
estesa com un llenç
amarat de sol.
Llum feta miralls
quan s’estavella al mar.
Llum que es torna ombra
i que s’esllangueix
quan comença el capvespre.
La llum, el vent,
el crepuscle suau
cauen damunt la terra
plena de somnis.
Pepita CASTELLVÍ

Gracias Grecia

Gracias vieja Grecia

Siempre te mantuviste regia

Frente las adversidades

Sin dejar de decir verdades

Gracias por regalarnos a Sócrates

El que murió de forma descortés

Y aunque en el guión murió

Con la república Platón lo revivió

Gracias por la cultura

Era casi tan buena como la arquitectura

Tan grande como vuestro imperio

Que a pesar de todo no era soberbio

Gracias por los cuentos de Homero

Ellos me dieron ganes de ser el primero

Perdona si te hemos copiado

Realmente nos dejaste un legado

Robert Cepeda, Primer Batx

Helios

Creo en quien se posa y como puede ver
Que la luz de la mañana sea tan perfecta
Que la señal oscura apague al revés
a quienes navegan luces no rectas contadas alguna vez

El sol como siempre permanece sobre el mar
El poeta de siempre teme a fracasar
Quien se dirige a la luz pretende llegar
Quien lo tiene oscuro, necesita arriesgar

La perfección entre la noche y una vela
La dicha de viajar iluminado
El vaivén sin destino entre telas
Un momento perfecto entre medio del Olimpo y el sol lejano

Joaquin Alvarez, Primer Batx

La Lumiére

A lo lejos arremeten contra ti
Ellos, haces omnipotentes del serafín
Recoge cuantos te hagan falta
Que no vendrán hasta mañana.

Cierra los ojos de la oscuridad
Pues nada es más profundo que su ruindad
Aleja toda palabra de su persona
Rara vez te responderá de la misma forma.

Ves la herida abierta en tu pecho
Ya nada llena tal muerto lecho
Alza las manos hacia lo azul del cielo
Ciérralas y grita que quieres verlo.

Pero todo se marchita de la misma manera
La luz aún fluye entre tus dedos de arena
La radio suena mientras duermes con la cabeza baja
Ellos te miran, esperando verte vivo a la llegada

Nada se ve recorriendo los ríos de bronce
Recuerdas como era antes de su ida
Y aprietas los puños contra el desenlace
Ellos ya vienen, tu luz ya está consumida.

Raül Álvarez, Segon Batx

El  camí lluminós

La llum és un camí

màgic, clar i lluminós

tu tries si el vols seguir

per acompanyar-te en la imaginació.

Tu tries el teu camí

que sigui clar o fosc

Els grecs van triar el clar

i avui dia, aquí hi som.

Ells van triar el bon camí

i amb totes les seves innovacions

van ser capaços de canviar

tota la història del món.

Mireia Sanchez Cano,  Primer Batx

NO HI HA LLUM SENSE FOSCOR

Miro les estrelles
Intentant de buscar una resposta
Però, sense saber el motiu, em costa
Espero a que surti el sol
Mentre escolto el cant d’un mussol
Descansant sota el cel
Pensant amb tu en tot moment
Ja fa temps que et porto present
I no sé perquè, si no ens coneixem
Però constantment ens topem
Des del moment que vaig a dormir
Fins el moment que em desperto
Potser que estiguis, lluny o a prop
Pot ser que no et vegi
Ni que et posseeixi,
Però estic segura d’una cosa
Et trobaré a tot lloc
Caminant amb la teva presència
No vull notar mai la teva absència
Que m’acompanyis pas a pas,
Sentint el ritme del meu compàs
Bonic és recordar que no hi ha nit sense lluna
I no hi ha dia sense sol,
Que no hi ha blanc sense negre
I tampoc llum sense foscor.

Claudia Pérez Torrabadella, Primer Batx

Llum i vida

La llum es primordial,
sense ella la vida
no seria igual.

Ens dóna nova perspectiva,
sense ella la nostra vida seria trista
i no hi hauria alegria .

Molts han volgut saber el seu origen ,
Einstein és un d’ells
finalment va arribar a la
conclusió que era energia
Tot i que després van formular
més teories .

La llum es troba en la tecnologia,
que és essencial per tal de
que el món avanci dia a dia.

La llum ho és tot,
i fa que mirem les coses
amb entusiasme i més energia.

La llum dona color,
a tot el que sembla
que està en foscor.

I jo em pregunto encara,
què és la llum?
segons alguns un munt de partícules
que fan que el món sigui millor.

Abigail Quiñonez, Segon Batx

Lux aeterna

                 La luz es mi guía y lucero              

Yo en mi vida la quiero

Ya que siendo sincero

Sin ella me muero

 

Por la mañana sale junto al sol

Y me despierta como un bombón

El sol por la noche se aleja

Pero a la luna refleja

Y la luz firme como una reja

 

Es más rapida que el sonido

Incluso un sordo la ha oido

Y es tan amada

Como la madre m´ss preciada

 

Ya estoy por terminar

Pero la luz no deja de brillar

Y para acabar

Intentaré la luz apagar.

Robert Cepeda Manchuca 1r Batx.

La Llum

Sóc la inspiració dels enamorats,
per mi floreixen les flors.

Sóc l’espurna dels pintors,
dono vida als colors.
Sóc el despertar dels ocells,
sóc el primer petó de la matinada.

Em faig desitjar per les nits,
sóc el nou començament.
Sóc el primer que et dóna la benvinguda,
amb mi vas arribar,
i amb mi ens deixaràs.

Raquel Bernat, 4t ESO Llatí

Robert Cepeda Machuca

Primer de Batxillerat Humanístic