Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

GIRONA: Del casc al CASC

Dijous passat vàrem anar d’excursió a Girona. Vàrem visitar el monestir de Sant Pere de Galligants on vàrem fer un taller d’interpretem les inscripcions romanes uns i altres coneguem una ciutat romana com Gerunda, vàrem fer una inscripció en llatí i un fragment de calçada romana amb mil·liari i tot.

Després vàrem visitar el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, on ens varen explicar com es fa arqueologia sota l’aigua, vàrem veure una fusta de set mil anys d’història, el tap de suro d’una àmfora i moltíssims tresors rescats del fons del mar. L’ordre de la sortida es va veure invertida per una confusió: el xofer va confondre el CASC amb el casc antic de Girona, el carrer Pedret amb la ronda Pedret i ens va deixar a quilòmetres alluny. Per acabar-ho d’adobar el personal del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona també ens enviava al casc i els vianants també. Vam guadir d’una vista preciosa de la ciutat! Com a deus ex machina va aparèixer una senyora amb cotxe i vàrem poder fer tot i més del que teníem programat. Com veieu, com diu la Lida, cal estudiar i ser ben competent! Aquí trobareu un Google maps del nostre recorregut que segurament servirà per evitar que ningú més no es confongui i vagi del CASC al casc i no a l’inversa. Gaudiu de l’àlbum fet amb les fotografies de tots i totes i també de la Margalida:

Els nostres millors punts de llibre per aquest Sant Jordi!

Bona diada de Sant Jordi us desitgem a tots i a totes amb aquests punts de llibre que hem fet inspirant-nos en les clàssiques i que esperem que us agradin!

Fabella Lusoria: “Sol et Boreas”

Després de llegir aquest apunt de El Fil de les Clàssiques en què la Margalida explica la faula d’Isop, Bòreas i Hèlios, i els seus valors actuals, ens van venir ganes de representar-la en llatí a partir del text (amb algun canvi, som noies!) del professor de la Universitat d’Illinois, John Kevin Newman, que vàrem conèixer gràcies al professor francès Robert Delord que ens va visitar dia 15 de gener al nostre institut amb els seus 87 alumnes (quina experiència plurilingüe!).

Ecce: “Sol et Boreas”:

Placetne vobis? No cal dir que la vàrem treballar i gravar íntegrament soles i a casa i que la pronúncia del llatí i la interpretació es podria millorar; però ens ho vàrem passar molt bé i ho volem compartir aquí amb tots vosaltres sobretot perquè feu cas al seu missatge i no utilitzeu la violència. Qui diu que el llatí i el grec no serveixen per a res?

Sasha Kokina, Bet Rosell, Maria Salat i Júlia Serrano
4rt ESO llatí

“Aracne fila i fila”, finalista a Edublogs 2010

 

Seguint els passos de El Fil de les Clàssiques, el nostre Aracne fila i fila ha aconseguit arribar a la fase final del Premi Edublogs 2010 en la categoria de blocs d’alumnes de batxillerat. Arribar fins aquí és un immens honor. Feliciter, discipuli discipulaeque, amici! Qui ens ho havia de dir! Continueu treballant i aprenent tots junts que encara podeu arribar amb esforç i perseverança a ser un dels tres blocs guanyadors. L’important, però, és el que fem tots junts cada dia. No ho oblideu!

Des d’aquí vull agrair la convocatòria d’aquests premis, felicitar tots els professors i professores que utilitzen els blogs en la seva tasca docent diària a l’aula, tots els companys de Chiron, tots els alumnes que hi participen i tots els blogs que s’han presentat a Edublogs 2010 i sobretot als que han arribat a la fase final en totes les categories.

L’enhorabona a tots i a totes que cada dia des de diferents indrets feu possible amb apunts i comentaris  Aracne fila i fila i d’una manera molt especial a tots els alumnes de Clàssiques de l’ INS Cristòfol Ferrer i de  l’Isaac Albéniz de Badalona amb Teresa Devesa al capdavant! També vull agrair a l’equip directiu del INS Cristòfol Ferrer que ens ho facilita amb deixar-nos treballar a les aules informàtiques del centre i amb l’equipament necessari.

L’ENHORABONA, aràcnids i aràcnides digitals!

Concurs de recreacions mitològiques

La millor recreació mitològica en prosa i en vers rebrà el premi de formar part d’un audiollibre amb il·lustracions inèdites a més del valor del premi literari de Sant Jordi de l’institut Cristòfol Ferrer. Qui diu que els alumnes d’ESO i de batxillerat no saben escriure? Qui diu que no fan res? Qui diu que no els interessa res?…
En una primera selecció, han quedat finalistes les següents recreacions mitològiques a partir sobretot de la lectura de Narracions de mites clàssics i La còlera d’Aquil·les, ara hi podreu dir la vostra i votar les tres millors en cada categoria (prosa i vers). Les cinc més votades, abans de Sant Jordi, seran valorades pel jurat i la millor rebrà el guardó en l’acte del concurs literari de Sant Jordi. Rellegiu-les i voteu! Tempus fugit!:
PROSA

POESIA
A l’article de El Fil de les Clàssiques us demanava de fer poemes inspirant-nos en la mitologia:


Caos


“O Brother!” i “Juno” per Sant Jordi

Com és habitual al nostre institut, aquest Sant Jordi també hi haurà cinema. Entre les pel·lícules seleccionades enguany per la diada segurament n’hi ha dues relacionades amb les clàssiques i ho referenciem aquí perquè no us passin per alt i ho tingueu en compte a l’hora de comentar i d’intervenir al cinefòrum: una d’elles és Juno que l’exalumna Andrea Palacios ja la va ressenyar el curs passat; i l’altra és O Brother! Where Art Thou? que tot i que s’havia proposat per als cursos que us heu llegit l’Odissea o la seva adaptació literària, Les aventures d’Ulisses, finalment es passarà a quart de la ESO i per a tots els alumnes, no sols per als de llatí. No passa res, és una pel·lícula divertidíssima dels germans Cohen amb la presència espectacular de George Clooney i segur que us farà passar una bona estona i potser després us vindran ganes de llegir i de veure-la si aquest Sant Jordi no us deixen.

Els germans Cohen van revelar que no s’havien llegit l’obra d’Homer (quina llàstima!) sinó que s’havien inspirat en la pel·lícula Ulisses de Mario Camerini del 1954, interpretada per Kirk Douglas.

 Haureu de buscar els possibles paral·lelismes amb l’Odissea d’Homer, tot i que abunden les referències a episodis històrics, cinematogràficos i musicals.  Us dono un cop de mà i us indico els punts, ja que jo sí m’ha llegit l’Odissea d’Homer i he vist la pel·lícula O Brother! Where Art Thou:

  • Protagonista de O Brother! amb Ulisses de l’Odissea: nom, do de paraula, astúcia, l’orgull, la mala sort, hybris, la humiltat  …
  • Principi de O Brother! i invocació de la musa a l‘Odissea.
  • El Mississippí surant la Gran Depressió i la Mediterrània d’Homer. (No us perdeu El retorn d’Ulisses de Sebastià Giralt)
  • Tommy Johnson i la dea protectora d’Ulisses,  Atena.
  • El sheriff Cooley sense pietat  i el déu Posidó: la forca i el trident. L’aigua.
  • El venedor de la Bíblia, Big Dan i el ciclop Polifem. Creu i estaca. Ku Klux Klan i companys d’Ulisses presoners pel ciclop. Vestits de Ku Klux Klan i pells d’ovella per escapar de la cova del ciclop. De fet, hi havia en aquesta organització l’anomenat el ciclop exaltat que correspondria amb el líder del grup.
  • Estació de radio WEZY i Eòlia, l’illa d’Èol.
  • El vell que profetitza el futur i l’endeví Tirèsias. Baixada al món dels morts i el cinema.
  • Les joves del riu i les sirenes.

  • Les joves del riu, l’aigua, el licor prohibit i la flor de l’oblit. Odisseu i Nausica. La fetillera Circe i el gripau.
  • El graner de Hogwallop i els esculls d’Escil·la i Caribdis.
  • L’atracador George Nelson tira trets contra un ramat de vaques i el sacrilegi de les vaques sagrades del déu Hèlios. George és condemnat a la cadira elèctrica i l’Odissea un raig fa malbé el vaixell i la tripulació sacrílega.
  • Un fèretre com a flotador i la balsa d’Odisseu.
  • Dos retorns a la llar. Prova de reconeixement. Una munió de filles i Telèmac. El teixit i el fil que uneix les nenes. Un sol pretendent estirat. Disfressar-se per no ser reconegut…
  • Altres referències clàssiques: el polític Homer; el bust d’Homer; la condemna a mort per part del sherif i el destí irrefutable de les tres Parques o Moires en forma de tres estoics enterramorts; el nom de Pappy O’Daniel és Menelaus, el rei d’Esparta, marit d’Hèlena.

Us heu fixat en el color de la pel·lícula? Us ha agradat? Tot retorna tot i que no sigui exactament idèntic?…Bona diada de Sant Jordi!

Il·lusió òptica o…?

Sabeu què són les il·lusions òptiques? Segur que sí. Us he seleccionat les millors d’internet. A veure què hi veieu, quins referents clàssics hi trobeu i si sabeu dir quin altre nom reben. Una pista consta de dos ètims grecs estudiats a classe i que hauríeu d’escriure en grec.

Anna Salas i Tarré
2n de batxillerat de llatí i de grec

Cap de setmana històric a Eivissa

Salve!
El cap de setmana passat vaig estar a Eivissa i vaig visitar els tres llocs arqueològics més importants. Vull compartir amb tots vosaltres la meva experiència amb els muntages que he fet i amb la informació que tinc.

El Poblat Fenici de Sa Caleta

El poblat fenici de Sa Caleta es va fundar el s.VII aC pels fenicis procedents de l’extrem Mediterrani Occidental. A finals del segle VII després d’ocupar la totalitat de la petita península que es troba al Sud-Est de la cala es van traslladar a la badia d’Eivissa on van fundar la ciutat Ibosim.

Es Castell Dalt Vila

El lloc que van escollir els fenicis per fundar la nova colònia va ser la colina de Vila, des d’on es dominava la badia que va ser envoltada de muralles per protegir-se dels grecs i dels romans. Ibosim va ser la primera ciutat de l’arxipèlag balear i a nivell comercial una de les més importants del mar Mediterrani pel seu comerç marítim.

La tercera guerra púnica comportà la destrucció de Cartago i a principi del segle II aC, Ibosim va passar a ser una ciutat federada de Roma adoptant el nom d’Ebusus.

El Castell Dalt Vila té cinc portes d’entrada. La principal és el portal de ses Taules. Les dues estàtues romanes siutuats a ambdós costats són reproduccions dels originals, ja que les originals es troben en el Museu.

La Necròpoli del Puig des Molins

Va ser el cementiri d’Eivissa des de la fundació de la ciutat per fenicis occidentals als finals del segle VII aC. La necròpolis inicial va experimentar un gran desenvolupament en la època púnica, concretament des del segle VI aC fins al final del segle I dC, arribant a ocupar 50.000 metres quadrats de superfície. El cementiri va continuar utilitzant-se en l’època romana des del segle I al V dC.

El recinte conserva més de 3.000 tombes púniques de les quals 340 són visibles des de l’exterior amb cambres i pou d’ hipogeu.

Aquí teniu un altre vídeo del YouTube.

Espero que us hagi agradat i que visiteu l’illa!

Alissa Komarova

1er Batxillerat de llatí i de grec