Localitzarem en aquest Google maps tots els indrets on va viure l’autor de L’ase d’or Apuleu i amb la portada del llibre localitzarem tots els indrets que visita Luci, el protagonista de L’ase d’or:
Mostra L’Ase d’or en un mapa més gran
Xènia Padrós
4t ESO Llatí Opt.2
Nosaltres com a proposta de treball de L’ase d’or (encara què amb un mica de retard, millor tard que mai). Hem decidit fer una recreació amb Pixton de la història de Tlepòlem.
Aquesta història tracta sobre una noia de nom Càrite, que té un ase que es diu Luci. Càrite i Luci ase són segrestats per una banda de desconeguts. Quan el seu promès Tlepòlem se n’adona, intenta fer el possible per rescatar-la. S’introdueix a la banda dels dolents i una nit mentre dormien, va introduir una mena de substància per endormiscar-los i així va poder salvar la seva estimada i l’ase Luci.
Com comprovareu en el còmic, reflectim aquesta història. Esperem que us agradi:
Victor Barranco i Elisa Moya. (4t B Llatí Opt. 1)
Estimat Luci, no he rebut notícies teves des de fa dues setmanes. En l’última carta mencionaves que havies anat a Tessàlia, perquè volies saber més sobre la màgia i bruixeria d’aquest lloc. Fa tres dies vaig estar cercant informació sobre aquest indret, i només et puc dir que vigilis. Hi ha una famosa bruixa que es decanta més per fer coses dolentes amb la seva màgia que de bones. He sentit a dir que aquesta fetillera ha convertit molts homes en els seus amants, i si aquests es negaven, els convertia en animals o en pedres. La dona és l’esposa de l’amo d’un hostal.
També he sentit a dir altres coses horribles. Es veu que hi ha lladres i bandits que saquegen sense pietat els viatgers que van a la ciutat. He decidit advertir-te perquè estic preocupada. Normalment m’escrius cada tres dies però avui ja fa dues setmanes.
Espero que estiguis bé, aquí tot segueix igual, la mare segueix entestada en què en Gaius sigui guerrer.
De la teva germana,
Helena
Estimada Helena,
Sé que he tardat molt en respondre’t però és que m’han passat moltes coses des que em vas escriure. Per començar em vaig enamorar de la Fotis, la criada de Miló i la seva esposa Pàmfila; pèrò tot va anar malament. I és que com que em volia convertir amb ocell vaig robar un ünguent a Pàmfila i va resultar ser un ünguent per convertir-me en ase. Em van passar moltes coses ja convertit en ase i és que només em podria tornar a convertir en humà si menjava una rosa, i segurament pensaràs que era molt fàcil, però no va ser així.
Em van segrestar, em volien matar, cuinar, etc. Vaig tenir molts amos quasi tots em van tractar malament. Per sort una nit vaig poder escapar-me i vaig demanar a la deessa de la nit que em convertís en humà, ella em va dir que l’endemà farien una processó en nom seu i que portarien unes roses. Jo per suposat hi vaig anar ia la fi vaig poder menjar-me les roses i tornar ser humà.
Des d’aquell dia he estat agraït als déus, i m’he fet sacerdot per poder servir la meva dea en un temple, el temple d’Isis. Ahir a la nit se’m va aparèixer el déu Osiris i em va dir que li oferís els meus coneixements convertint-me en sacerdot, demà empendré un viatge cap al temple d’Osiris. Espero rebre notícies teves.
Del teu germà que t’estima,
Luci
Andrea Balart, Irina Balart & Alba Carrasco
4rt d’ESO Llatí Opt.2
Sabeu a quina obra literària pertanyen? En quin il·lustrador ens hem inspirat per reproduir-les? Recordeu a quina història corresponen? Ens refresqueu la memòria i ens les expliqueu? Seríeu capaços de recrear-les o bé d’enllaçar pàgines interessants a la xarxa sobre aquests episodis?…
Xènia Padrós & Paula Pla
4t ESO Llatí Opt.1
El matí de divendres 24-2-12 se celebrà a l’Auditori del Museu Comarcal d’Igualada la quarta edició del Projecte Neptú. El Projecte Neptú és una matinal que anualment aplega alumnes de batxillerat de les matèries de Grec i de Llatí dels instituts de l’Anoia junt amb els seus respectius professors i professores.
Obrí l’acte el director del Museu Comarcal d’Igualada Albert Tulleuda en qualitat d’amfitrió i a continuació la llatinista Norma Jorba Trillas, experta en poesia llatina epigràfica, oferí a l’alumnat una xerrada sobre Plaute i la comèdia romana. La conferència, relacionada amb el temari de la tan temuda selectivitat, es titulava El teatre en el món romà. Un recorregut pel teatre romà a través del currículum de llatí per a les proves de la Selectivitat. En ella no només féu un repàs a la figura i l’obra de Plaute, sinó també a les característiques que presentava la fabula palliata i al rastre que aquesta modalitat antiga de comèdia ha deixat en el teatre i el cinema. Després d’una pausa-esmorzar, els alumnes es distribuiren per grups a fi de relacionar-se amb nois i noies d’altres centres i respondre plegats un senzill qüestionari. Tot seguit participaren mantenint els mateixos grups en el concurs clàssic, tal vegada el moment més esperat de la matinal.
Els joves anaren responent a preguntes de selectivitat a fi de posar a prova els seus coneixements i cada integrant del grup vencedor rebé un lot de llibres com a premi; la resta de companys els dedicà el cant del Gaudeamus igitur a mode d’homenatge final. El concurs fou coordinat per les professores Teresa Palomas i Carme Subirà. I a tall de comiat Jordi Segura, regidor d’Hisenda i Interior de l’Ajuntament d’Igualada, adreçà unes paraules als joves que s’hi havien aplegat.
Participaren en la trobada més d’un centenar d’alumnes pertanyents als següents centres educatius: Pere Vives Vich (Igualada), Joan Mercader (Igualada), Acadèmia Igualada (Igualada), Pla de les Moreres (Vilanova del Camí), Montbui (Sta Margarida de Montbui), Molí de la Vila (Capellades), Guinovarda (Piera), Alexandre de Riquer (Calaf), Montclar (Jorba) i Camp Joliu (L’Arboç). Les professores i professors encarregats tant d’organitzar l’aplec lúdico-formatiu com de col·laborar en la jornada foren Àngel González, José María Cózar, Guillem Cintas, Carme Subirà, Rocío Cantero, Teresa Palomas, Laura Costa, Carme Ballester, Salvador Oliva, Maria Martorell, Josep Pelfort i Judit Guàrdia. La xerrada de la matinal fou emesa en directe per internet a través de la xarxa de telemàtica educativa de Catalunya i resta enregistrada al web del CECI, en l’apartat de videoconferències, per a tot aquell que tingui interès en visionar-la o escoltar-la. Projecte Neptú una vegada més (i ja en van quatre!) ha estat possible gràcies al grup de docents que s’hi ha implicat, gràcies a la Secció d’Estudis Clàssics del CECI (Prometeu Encadenat) i al propi Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada que hi donen cobertura tècnica i econòmica i gràcies també al Museu de la Pell i Comarcal d’Igualada que tan generosament ens brinda les seves esplèndides instal·lacions.
Salvador Oliva March (coordinador del Projecte Neptú)
Aràcnids i aràcnides, una nova edició de la Magna celebratio ens espera els dies 27, 28 i 29 d’abril. Si fa dos anys la nostra proposta de col·laboració en aquest festival de reconstrucció històrica de Badalona era més aviat modesta, d’aprenents, el curs passat ens vam proposar fer un pas endavant, objectiu que considero aconseguit amb escreix amb la nostra schola i la gran acollida que va tenir la convocatòria, sobretot per la incorporació a ple rendiment d’un nou centre, l’Escola Vedruna de Gràcia. Penso que juntament amb l’Institut Cristòfol Ferrer i l’Isaac Albéniz vam fer un gran equip que estic segura que enguany encara s’eixamplarà més i funcionarà millor, ja que els alumnes experts podran guiar i acompanyar els novells.
Consolidat el projecte, com ens hem proposat de millorar-lo? Doncs, la presència d’experts en les nostres files marcarà la diferència, atès que enguany tenim el plaer de comptar amb dos nous participants que donaran un toc de rigorositat científica a la nostra schola.
L’Albert Anglès, un apassionat estudiós del món romà, va participar com a voluntari a les excavacions de Vindolanda. Situat als confins de l’Imperi, vora al mur d’Adrià, aquest emplaçament romà és conegut per les seves tauletes de fusta, uns 1400 fragments, que actualment es troben majoritàriament al British Museum de Londres. Els textos que aquestes suporten ens aporten informació impagable sobre la vida al limes britànic. Doncs bé, al nostre ludus podrem aprendre més coses sobre aquest suport d’escriptura i tot el que s’hi relaciona.
Josefet Fuentes és ja conegut en l’entorn del nostre univers aràcnid, des que vam poder gaudir de les seves escultures amb referents clàssics i ens va obrir les portes de la seva Officina litterarum Latinarum. Ben aviat des de l’Institut Premià ens explicaran com evolucionen els papirs que estan conreant per al taller d’escriptura que ell dirigirà per a nosaltres.
Com sempre, a partir d’aquest hi haurà més articles on anirem precisant els detalls organitzatius i prepararem els alumnes participants per al correcte desenvolupament de les jornades, també hi haurà sessions als centres en què vindran a explicar-nos detalls sobre la reconstrucció històrica, de les quals deixarem testimoni al bloc per compartir experiències. No obstant, no hi ha dubte que sense vosaltres, nois i noies, res no seria possible. Necessitem la vostra empenta, la vostra implicació, interès i entrega, l’energia que dóna sentit a aquesta experiència, i per això us convido a deixar en comentari la vostra predisposició a participar-hi, de manera que el professorat de cada centre pugui anar fent la previsió de participants de dissabte i diumenge.
Fa dos anys va ser fabulós, el curs passat va ser increïble. Què ens depara el futur? Quin adjectiu hauré d’utilitzar? No sé què diran els fats, però el que està clar és que entre tots podem pujar un graó més per anar in crescendo….
TERESA
El déu Cronos
vid. Balneum ad Rubricatum
L’Anna Pardo, la Laia Martinez, l’Anna Martinez i jo, l’Ilya Natarov, vam ser els encarregats de fer els enregistraments de veu al vídeo de Nausica per al concurs de Viquilletra. Ha sigut una feina interessant; no té tant de mèrit com la dels nostres actors, que han han hagut de posar més esforç a l’hora de aprendre el guió i la difícil tasca d’interpretar, però també ens va costar fer les gravacions bé.
En primer lloc, vam agafar el guió, ens vam dividir els diferents fragments, un per a cada persona, i vam començar a gravar. Ha sigut una mica difícil, perquè hem tingut una sèrie de problemes a l’hora de gravar. En primer lloc havíem d’estar tots silenci perquè la veu no s’escoltés malament, també calia agafar bé el micro, vocalitzar bé cada paraula i fer les pauses adients, per tant, vam haver de fer més d’una prova. Personalment, jo vaig tenir una sèrie de problemes a l’hora de l’enregistrament ja que, quan parlo, acostumo a fer diferents tons de veu, a l’hora d’acabar les frases baixo més la veu i en el moment de gravar la veu queda malament. Després de fer la gravació, cap de nosaltres volíem escoltar els nostres enregistraments, ja que normalment quan escoltes la teva veu en una gravadora sempre et sona malament, és llei de vida.
Per fer els enregistraments de so vam utilitzar el programa Audacity; si alguna vegada necessiteu enregistrar algun tall de veu per a algun treball, us recomano que feu servir aquest programa. Això sí, vam tenir un problema amb el programa perquè vam canviar d’ordinador i a l’aula del seminari no hi havia l’Audacity, llavors vam haver de fer l’enregistrament amb la gravadora de sons de Windows i les últimes veus estan gravades amb aquest programa.
En general va ser una experiència agradable aprendre com fer el enregistraments de veu en off i participar amb els nostres companys en el vídeo de Nausica dels nostres Versos d’ara i de sempre.
Aquestes són les parts que hem fet cadascú:
Anna Pardo
Nausica és princesa dels feacis. És donzella en flor, jove i apassionada, que en somnis prefigura l’amor més gran.
Ilya Natarov
Ulisses és l’heroi de Troia; cansat i envellit pel llarg viatge de retorn a la pàtria, arriba a l’illa dels feacis després d’un naufragi. El seu aspecte espanta les donzelles que acompanyen Nausica; la princesa, però, delerosa de vida i d’aventures, s’acosta al desconegut amb cor obert.
Laia Martínez
Nausica acull Ulisses: vet aquí un gest de gran noblesa. L’heroi fa estada al palau dels feacis i, amb el relat de les gestes passades, pren consciència del seu destí: retornar a Ítaca, l’illa enyorada. Abans, però, li cal revelar el seu nom als hostes generosos. La reina l’interpel·la.
Anna Pardo
Només resta acomiadar l’heroi il·lustre, acompanyar-lo en el retorn al seu regne, cap al retrobament amb la muller amorosa. Nausica es prepara, tremolosa i greu, per donar el seu adéu a Ulisses. Ni plor amarg ni desesperació en el rostre. Només la serenitat de qui comprèn els camins dels déus, els camins dels homes.
Anna Martínez
“… i et tornaves, cantant,una ombra que tenia la forma del teu cant”. Màrius Torres, Lorelei. Ulisses s’allunya, només és una ombra; ombra de versos, com els que enfila Daimó, el poeta de palau, tot contemplant la marxa de l’heroi.
Ilya Natarov
INS ISAAC ALBENIZ 2.2 Batx.
LLatí
Amb quina faula d’Isop podem relacionar aquest vídeo?
[youtube]https://youtu.be/ZlT8S4dflig[/youtube]
Jordi Corbalán
1r ESO Isop en valors
A veure si sou capaços d’esbrinar quins versos del poeta romà Catul i amb quina finalitat formen part de l’escenografia de Rafel Lladó de El mercader de Venècia de William Shakespeare, que sota la direcció de Rafel Duran es representa al TNC?
Gaby