Monthly Archives: novembre 2010

Sherlock Holmes i la deessa Diana

Ahir, llegint un llibre que m’havia comprat, vaig descobrir que la trama feia olor de clàssica. Un historiador d’un museu, expert en cultures antigues, mor assassinat dins el propi edifici. Sherlock Holmes i el seu inseparable amic Watson decideixen investigar el cas. Després de moltes aventures i perills, descobreixen que l’autor del crim és el terrible professor Moriarty, l’etern enemic de Holmes, i que aquest pretén apoderar-se del tresor que constitueixen les ofrenes que feien els romans a Diana al seu temple, que està situat al subsòl de Londres. Al final, la policia fa una batuda contra Moriarty i els seus ajudants, però el professor s’escapa.

Photobucket

A veure qui em respon aquestes preguntes:

De què era deessa Diana?

Quin tipus d’ofrenes es feien als déus?

Com s’anomenava Londres en temps dels romans?

Arnau Lario Devesa

2n d’ESO

El mite d’Ícar a Varekai

Ahir vaig anar a veure al Grand Chapiteau, instal·lat a l’esplanada del futur Zoo Marí al Fòrum de Barcelona, un espectacle del Cirque du Soleil: Varekai que vol dir “a qualsevol lloc” en llengua romaní. Aquest espectacle  de Dominique Champagne està inspirat en el mite d’Ícar que tots vosaltres bé coneixeu (en anglès i en llatí) i que jo ja us vaig explicar a El fil del mite cretenc a Caixafòrum.

 

Un jove alat perd l’equilibri i cau al terra perdent les seves ales blanques. Es troba amb un món amb criatures fantàstiques disfressades amb uns vestits llampants i colorits i amb un maquillatge molt delicat. Els éssers veuen el noi-ocell com el més estrany de tots ells, aquest és el punt de partida per començar l’espectacle que no deixa pràcticament mai els números aeris per recordar el vol d’Ícar fins que al final Ícar torna a volar perquè amb esforç podem aconseguir el que ens proposem.

Varekai es va estrenar l’any 2002 a Montreal i des de llavors ha visitat 55 ciutats de 13 països diferents. Barcelona és l’última ciutat de la gira europea abans d’anar cap a Àsia. Si podeu, no us el perdeu que us agradarà ben molt.

Valèria

5è Educació Primària

Lorem Ipsum

L’altre dia, treballant amb el Power Point, en una petita imatge com a exemple de com quedaria el text si aplicava un canvi, em va semblar veure un text en llatí. M’hi vaig fixar una mica més, i efectivament, era un text en llatí… o aparentment ho era. Vaig buscar una mica per internet, i vaig trobar que és un recurs del disseny gràfic força comú, que utilitza com a exemple per a aplicar canvis un text en llatí:

És curiós, però, que si ens hi fixem, NO és llatí de veritat. Aquí en poso un exemple d’una mostra qualsevol del Lorem Ipsum, que és com es coneix a aquest recurs gràfic:

“Ius id vidit volumus mandamus, vide veritus democritum te nec, ei eos debet libris consulatu. No mei ferri graeco dicunt, ad cum veri accommodare. Sed at malis omnesque delicata, usu et iusto zzril meliore. Dicunt maiorum eloquentiam cum cu, sit summo dolor essent te. Ne quodsi nusquam legendos has, ea dicit voluptua eloquentiam pro, ad sit quas qualisque. Eos vocibus deserunt quaestio ei.”

Tot i que a primera vista ho sembla, en negreta he marcat algunes característiques i paraules que no són llatines, i que ens permet veure-li el llautó! Aquesta eina, tot i que sembli estrany, es va començar a utilitzar al segle XVI, amb la invenció de la imprempta, quan un tipògraf va escampar els caràcters formant paraules llatines aleatòriament. Tot i el seu antic origen, es va començar a popularitzar als anys 60, quan una companyia va començar a utilitzar el seu recurs per a la creació i exemplificació de tipografies. La història de l’aparició d’aquest text, relacionada amb la ignorància del tipògraf que va juntar les tipografies per a crear el text, té certa relació amb el nou traductor de Google de llatí:

La meva casa és maca -> Nice domus meae.

És clar que es troba en una fase alpha, és a dir, en una primera fase de desenvolupament, i que encara queda molt per perfilar. Aquesta traducció (en negreta els errors; Nice és una paraula anglesa, i meae no està en el cas correcte!) és comparable a agafar paraules en llatí aleatòries, i posar-les com a traducció! Així que aneu en compte amb Google si no voleu acabar fent un Lorem Ipsum!

Malgrat que és un text inventat i sense cap lògica, gràcies a Richard McClintock, un professor de llatí de Virgínia, podem saber que tot i no tenir lògica, el text original del Lorem Ipsum està basat en unes seccions del llibre De Finibus Bonorum et Malorum, de Ciceró, escrit el 45 a.C. El fragment original en qüestió és:

[32] Sed ut perspiciatis, unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam eaque ipsa, quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt, explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem, quia voluptas sit, aspernatur aut odit aut fugit, sed quia consequuntur magni dolores eos, qui ratione voluptatem sequi nesciunt, neque porro quisquam est, qui dolorem ipsum, quia dolor sit amet, consectetur, adipisci[ng] velit, sed quia non numquam [do] eius modi tempora inci[di]dunt, ut labore et dolore magnam aliquam quaerat voluptatem. Ut enim ad minima veniam, quis nostrum exercitationem ullam corporis suscipit laboriosam, nisi ut aliquid ex ea commodi consequatur? Quis autem vel eum iure reprehenderit, qui in ea voluptate velit esse, quam nihil molestiae consequatur, vel illum, qui dolorem eum fugiat, quo voluptas nulla pariatur?
[33] At vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus, qui blanditiis praesentium voluptatum deleniti atque corrupti, quos dolores et quas molestias excepturi sint, obcaecati cupiditate non provident, similique sunt in culpa, qui officia deserunt mollitia animi, id est laborum et dolorum fuga. Et harum quidem rerum facilis est et expedita distinctio. Nam libero tempore, cum soluta nobis est eligendi optio, cumque nihil impedit, quo minus id, quod maxime placeat, facere possimus, omnis voluptas assumenda est, omnis dolor repellendus. Temporibus autem quibusdam et aut officiis debitis aut rerum necessitatibus saepe eveniet, ut et voluptates repudiandae sint et molestiae non recusandae. Itaque earum rerum hic tenetur a sapiente delectus, ut aut reiciendis voluptatibus maiores alias consequatur aut perferendis doloribus asperiores repellat…

Ja heu esbrinat d’on prové el nom de Lorem Ipsum? Doncs si encara no ho heu descobert, és que no heu mirat gaire bé les negretes del text!

Antonius Ipse

2n de Batxillerat llatí

Energies alternatives renovables

Què fa un alumne del batxillerat tecnològic, com jo, publicant una entrada en el bloc de Clàssiques de l’institut Cristòfol Ferrer? No he fet mai llatí ni grec, ni tan sols Cultura Clàssica a l’ESO, però tots sabem que de Grècia arrenca bona part de la tradició científica occidental i que encara avui el lèxic científic i tecnològic actual no s’entén sense recórrer a una explicació dels ètims grecs i llatins que en la seva major part el forneixen.

Com a alumne de segon de batxillerat he hagut de fer un treball de recerca i ha estat el de les energies alternatives. Tot el treball gira entorn la producció d’energia d’una manera neta, rendible i inesgotable en un futur. Aquest tema és molt important per al futur de tots nosaltres, per això he intentat fer un treball que descriu de manera breu tot el relacionat amb les energies alternatives. Com podreu veure a continuació, s’han aportat conceptes etimològics per poder entendre millor les diferents energies alternatives a partir de l’etimologia grega i llatina de les paraules més importants i per tal que tothom (estudiants de ciències i també de lletres) es puguin familiaritzar amb un tema tan important com és el de la producció d’energia de manera alternativa.

Les energies renovables solucionaran molts dels problemes ambientals, com el canvi climàtic, els residus radioactius, les pluges àcides, la contaminació atmosfèrica i seran molt útils per a la crisi dels combustibles fòssils. Però per solucionar aquests problemes cal voluntat política, conscienciació i inversió econòmica. La importància d’aquestes energies és molt gran i per aquests motius he fet un treball que tracta sobre aquest tema, amb l’objectiu de informar a la gent del nostre futur energètic.

He d’agrair a les empreses EMAS i JUWI, i als encarregats del Vaixell de les energies alternatives de Mainz, per l’ajut que m’han proporcionat i l’amabilitat amb la que he estat tractat. També he d’agrair al meu tutor (Joaquín Pèrez) del treball de recerca per els ànims, el bon tracte i les directrius que m’ha donat.
Espero que aquells que estigueu més familiaritzats amb la ciència i la tecnologia que amb les lletres hagueu après conceptes interessants del llatí i del grec i que aquelles persones que estudieu les lletres hagueu après noves idees sobre les energies alternatives.

Marc Díaz Löffelbein

2n Batxillerat Tecnològic

El mite dels Andrògens

Mai us heu preguntat perquè quan ens enamorem escollim una persona en concret i no una altra?

Aquest estiu, mentre cercava informació per realitzar el meu treball de recerca, vaig haver de llegir un llibre que parlava de filosofia amorosa. Com ja sabeu,  Plató, va ser el filòsof grec més influent en la concepció de l’amor que tenim a Occident.  Durant la seva vida, va fer un munt de diàlegs intentant explicar els seus principis filosòfics, però jo només en parlaré d’un,  El banquet, on parlava de la seva teoria de l’ amor.

Dintre d’un dels sets apartats en què està dividit el diàleg (cadascun protagonitzat per un personatge diferent) trobem El mite dels Andrògens, explicat per Aristòfanes.

Els grecs, com ja sabeu, justificaven tot el que passava en el seu entorn a partir d’una narració oral, és a dir, un mite. De la mateixa manera, van justificar la qüestió que us he fet al principi de l’apunt així:

Els andrògens eren sers compostos per dos cossos. Hi havia tres tipus: aquells que estaven compostos per un cos d’home i un cos de dona,  els que estaven compostos per dos cossos de dona, i els que pel contrari, eren dos cossos d’home. A part de tenir aquestes característiques fisiològiques (duplicació de les extremitats etc) tenien molta força, i el déus de l’Olimp, per tal de que no es revelaren contra ells, els van dividir per la meitat i els van repartir per tot el món.

el mite dels andrògens

D’aquesta manera,  els andrògens anaven cercant la seva meitat per tal de completar-se.  Per tant, tenint en compte aquest mite,  que els humans ens decantem per una persona i no per altra,  pot ser fruit del record que un gran dia vam estar compostos per dos cossos i avui, encara busquem la nostra meitat .

Aquí us deixo una animació molt divertida del francès Pascal Szidon, subtitulada en anglès, sobre el mite.

Havíeu pensat una possible resposta a la pregunta, al llarg de la vostra vida?  Seria interessant que la compartíssiu. A més, el Fil i a Aracne hi ha altres apunts sobre el tema de l’amor platònic que us podríen interessar, com per exemple Encara és vigent l’amor platònic? L’Uri acaba de publicar a L’empremta d’Orfeu L’amor platònic en la música. A més, dintre de poc, el meu company Dani ens deleitara amb un apunt sobre El banquet.

Laura Galán

2n de batxillerat llatí i grec

Grècia: et canviarà la vida…sens dubte!

Atents viatgers! Us espera un viatge que us conduirà a la màgia de la mitologia grega de l’època dels herois i déus de l’Olimp. Un viatge amb el que us posareu en la pell dels mateixos ciutadans de l’antiga Grècia.

Us adjuntem algunes de les ofertes que més s’aproximen als vostres gustos i que, certament, són bastant assequibles. Es veuen els llocs més importants, llocs sagrats i de peregrintage per a molts, també podreu alimentar la vostra cultura. Trieu, remeneu i digueu amb quin us quedeu perquè les places són limitades!

Alumnes de 1r de batxillerat de GREC.