Ahir, llegint un llibre que m’havia comprat, vaig descobrir que la trama feia olor de clàssica. Un historiador d’un museu, expert en cultures antigues, mor assassinat dins el propi edifici. Sherlock Holmes i el seu inseparable amic Watson decideixen investigar el cas. Després de moltes aventures i perills, descobreixen que l’autor del crim és el terrible professor Moriarty, l’etern enemic de Holmes, i que aquest pretén apoderar-se del tresor que constitueixen les ofrenes que feien els romans a Diana al seu temple, que està situat al subsòl de Londres. Al final, la policia fa una batuda contra Moriarty i els seus ajudants, però el professor s’escapa.
A veure qui em respon aquestes preguntes:
De què era deessa Diana?
Quin tipus d’ofrenes es feien als déus?
Com s’anomenava Londres en temps dels romans?
Arnau Lario Devesa
2n d’ESO
No m’imaginava que en un llibre d’aquest estil es fes referéncia a la mitologia clàssica.
Bé doncs Diana (Àrtemis), era la deessa de la caça i dels boscos, que amb un arc i amb sagetes es dedicava a caçar cérvols, l’animal que li fou consagrat.
L’actual ciutat de Londres va ser fundada pels romans aprofitant que tenien el riu Támesis on no arribaven les marees i la van anomenar “Londinum” en Britania (“Britannia” en llatí).
Arnau, estàs fet tot un detectiu de les clàssiques! Així m’agrada!
salve!
No sàvia pas que havia un llibre així m’ha interessant bastant ens podries escriure un petit resum?
I responen les teves preguntes la deessa de la caça i dels boscos, que amb un arc i les seves màgiques sagetes es dedicava a caçar cérvols, l’animal que li fou consagrat.
Les ofrenes que li feien als deus eren podien ser d’animals o bé de flors, mel etc
Londres la van anomenar Londinium i la van fer servir com a port sobre el riu Tàmesi.
vale!
Avee!
Vaja! Ja es pot dir que et pots trobar referències clàssiques a tot arreu! Compoadíssim!!
Contestant a les pregunts formulades cal esmentar que Diana és la deessa romana de la caça i protectora de la naturalesa, també va ser emblma de la castedat. En grec es deia Àrtemis.
La ciutat de Londres, localitzada a Gran Bretanya, originàriament es deia “Lodinum” i a base d’evolucions de la llengua va acabar dient-se com actualment.
valee!
Ave!!
Bueno, veig que he arribat massa tard a comentar aquest article… més o menys tot és contestat ja. Com ja s’ha dit, Diana és la deesa romana de la caça, de la naturalesa, la qual rebia culte sobretot popular.
I la ciutat de Londres també ho han especificat.
Vale!
Vinga! i més referents clássics. Fins i tot en llibres de procedència anglesa. Respecte a les preguntes, Diana, Àrtemis per als grecs era la deessa de la caça i els boscos, la virginitat, els parts, i la lluna. Sovint es represetava amb arc i carcaix, mitja lluna, cèrvol, gos, i acompanyada de les nimfes. Les ofrenes que se li feien a Diana eren casi sempre animals. El nombre de Londres que en l’antiguitat van posar els romans va ser “Londinium”, el qual després va fer una sèrie de canvis fins donar el nom actual.
Ave!
Doncs Diana era la deessa dels animals i dels llocs salvatges, personifica la lluna i la castedat,i ja que era una guerrera se la representava amb una llança, un casc i un escut; ademés podia petrificar a qualsevol que la mirés.
Per venerar als déus s’havien construït temples i se’ls hi havien fet ofrenes com per exemple els sacrificis d’animals (ex: festes dels jocs seculars). Dintre de les llars, hi tenien el “larari”, on s’hi concentraven els diferents déus de la casa en qüestió, que els hi demanàven opinió per mitjà d’oracles. I durant l’època d’August, va fer contruir molts temples i santuaris (deixant de banda la propaganda) com a ofrenes.
El topònim “Londres” prové de la paraula llatina: “Londinium”, basat en el nom del poble Llyn Din, que significa “Ciutat (o fortalesa) del llac”. I a partir del llatí i gràcies a el pas que va tenir per França va derivar a Londres.
Espero que tot estigui correcte, sino m’agradaria que algú m’ho digués. Gràcies!
Vale
Aquest comentari l’he confeccionat jo, fallo tècnic!
Ave!
Primer de tot que m’agrada molt que l’Arnau participi amb nosaltres i que fagi unes aportacions tan curioses, ja que tot està ple de referents clàssics.
Diana pels romans, era la deesa de la caça i protectora de la natura. La podem reconeixer perquè sempre apareix amb les fletxes i acompanyada d’un cervol.
El 12 d’agost li feien una festa en el seu honor, quan el rei Servi Tul·li li dedica un altar en el Mont Aventi. Es diu que el seu culte procedia de terres africanes, quan el sacerdot Rex Nemorensis on les tribus llatines i africanes es varen fusionar.
Els romans li deien a Londres, “Londinium”.
Arnau continua fent articles.
Vale
Àrtemis o Diana rea una deessa originària de la mitologia grega relacionada amb la caça i era coneguda per la seva cèrvola (si no m’equivoco era daurada) i perquè era una noia casta.
Les ofrenes que es feien als déus normalment eren libacions (vessament de líquids sobre un altar) o bé sacrificis d’animals (com podien ser hecatombes -sacrifici de 100 bous per a fer un banquet conjunt consagrat a un déu o dea- o bé holocausts -sacrifici d’una ovella negra de la qual no s’aprofita la carn- )
Ave!
Un cop més, un referent clàssic en un llibre, aquest cop apareix la deessa Diana.
Responent a les preguntes, la deessa Diana, que en grec correspon a Àrtemis (Ἄρτεμις), és la deessa de la caça i dels boscos, que amb un arc i les seves màgiques sagetes es dedicava a caçar cérvols, l’animal que li va ser consagrat.
Ja el continuare.
Gràcies, la veritat és que feia temps que no participava en el bloc, i us dono una exclusiva: d’aquí poc n’hi haurà un altre, d’article.
Per cert, tots heu respost perfectament les preguntes.
Fins aviat!
Salve!
Evidentment, Carlos, qui arriba primer pot triar la pregunta a respondre, però la pregunta sobre els rituals ha trigat a ser resposta. La Jéssica ha estat la primra de dir-ne alguna cosa i la Mar ha intentat parlar dels cultes familiars, entre d’altres, que no tenen gaire a veure amb Diana, però potser s’hi acosta més l’Annia fent referència a les festes en hnor de la dea o la Carla, en parlar de diferent tipus de sacrificis.
Compte, Mar, que la deessa armada i guerrera és Minerva-Atena!
Algú pot parlar del sacrifici d’Ifigenia i relacionsr-ho amb els rituals en honor a Àrtemis?
Ave!
Ifigènia era filla d’Agamèmnon i la reina Clitemnestra.
Segons algunes fonts, Àrtemis va castigar a Agamèmnon després d’haver matat un cèrvol sagrat i dir que era millor caçador què ella. L’endeví Calcant va revelar un oracle segons el qual l’única forma d’apaivagar Àrtemis era sacrificar Ifigènia, la seva filla.
Ifigènia estava tan estretament identificada amb Àrtemis que alguns investigadors creuen que originalment era una deessa de la caça rival, el culte de la qual va ser incorporat al d’Àrtemis.
Així que, suposo que es fan es mateixos rituals per ambdues.
valee!!
Diana era la deessa de la caça i dels boscos, característica per portar un arc i unes sagetes, i per la companyia d’un cèrvol.
Londres, l’actual capital d’Anglaterra, va ser “Londinum” fundada per els romans a l’any 50 d.C.
Per el que estic veient, sota el meu punt de vista els tres màxims aportadors de referències clàssicas són la premsa-publicitat, esports i la literatura. Solament fent cas a tots els articles d’aquest bloc, quants anuncis de productes em vist amb alussións llatines o gregues? I quants llibres? I quants articles del diaris?…
Qui digui que el llatí és mort…
el llatí està de moda Marc..
Arnau, ho has llegit? http://www.sapiens.cat/ca/notices/2010/12/descobreixen_un_assentament_roma_al_centre_de_londres_576.php
Thais, el “problema” es que porta moltíssims anys de moda!
Bon article, enhorabona. El cert és que podem trobar Llatí on menys esperem. Aquestes són les meves respostes:
1- Diana, pels grecs Àrtemis, era la deessa de la caça, filla de Latona i Zeus. El seu germà bessó era Apol·lo.
2- Els grecs veneraven un gran nombre de deïtats, i per tant, eren politeistes.Els actes religiosos més importants de la vida quotidiana dels grecs eren els següents: les pregàries, els sacrificis, les ofrenes, purificacions i festivitats religioses.
-Pregàries: Els grecs pregaven als déus per tal d’aconseguir el seu favor. Els passos eren aquests: Es rentaven per purifacar-se i després es posaven roba neta i acte seguit aixecaven les mans al cel si volien pregar als déus celestials, i si eren els marins cap al davant. Després s’ofereixen les ofrenes.
– Els sacrificis i ofrenes: Els grecs oferien sacrificis d’animals sans als déus i deesses per complaure’ls i gaudir de la seva protecció. Cada divinitat tenia el seu animal preferit. El sacrifici de cent bous era l’hecatombe, que després es rostien i es servien en un banquet.
– Les festivitats religioses: Són la màxima manifestació de caràcter col·lectiu que caracteritza la religiositat grega. Cada ciutat celebrava oficialment les seves festes religioses.
– En temps dels romans Lodres s’anomenava Londinum.
Vale.
Pingback: Àrtemis, la dea verge caçadora | El fil del mite grec
Jo dels llibres de Sherlock m’hi he llegit uns quants, encara que algunes de les històries fossin adaptades. Gràcies a l’asignatura d’anglès m’agrada el Sherlock, aconsegueix atrapar-te i donar-te la intriga.Si aquest cas del detectiu més famos de Londres té molt a veure amb les clàssiques doncs ja se’m fa molt interessant.
Diana era la deessa romana de la caça, els boscos i també li solien atribuir la lluna. Pels grecs era Àrtemis.
Les ofrenes que es feien als déus eren libacions, vessar un líquid sobre l’altar), sacrifici d’algun animal o pregàries.
En època dels roman la ciutat de Londres s’anomenava “Londinium”.