Aracne fila i fila

Tal com el Jordi anunciava en el seu article sobre la presentació dels nostre grup Versos s’ara i de sempre” a la Viquilletra, ja tenim enllestida la primera activitat. Es tracta d’un treball que m’atreviria a definir com a col·laboratiu, interdisciplinar i multidisciplinar.

• Col·laboratiu, perquè tots els participants han aportat al conjunt aquella habilitat, destresa o competència -diguem-ho en termes pedagògics- que tenien més a l’abast. En aquest sentit hem tingut també la gran sort de les aportacions artístiques de dues músiques de 1r de batxillerat i una dibuixant de 3r ESO.
• Interdisciplinar, perquè és fruit de la interacció de l’alumnat de Literatura catalana, Llatí i Grec a partir d’un eix comú com és la tradició clàssica en les literatures modernes.
• Multidisciplinar, en tant que amalgama de les disciplines artístiques més diferents, des de les més clàssiques (música, pintura en diferents suports, recitació) fins a d’altres més prosaiques (escenografia, vestuari) o tecnològiques (edició de vídeo i so, publicació al bloc).

En fi, el treball ha estat tan intens que en podria dir un munt de coses més, però seran els mateixos protagonistes que aniran publicant entrades sobre el procés creatiu des de diferents punts de vista:

• La Marina ens explicarà la tasca de recerca en el text homèric de la trobada entre Odisseu i Nausica a l’Odissea, per tal d’efectuar la selecció de textos en grec que apareixen al muntatge.
• La Sara se centrarà en la dramatització de les escenes triades de la Nausica de Maragall.
• Dels enregistraments d’àudio que acompanyen les imatges inserides entre escena i escena ens en parlarà l’Ilya.

De moment aquí teniu el resultat, a l’espera d’aquestes reflexions sobre el camí seguit fins a enllestir-ho. I no ens hi podem entretenir, que la segona activitat, sobre les Antígones, aviat donarà el seu tret de sortida amb les sessions informatives sobre el cicle tebà que faran les alumnes de Grec als companys de 1r i 2n com a preparació de l’esmorzar literari que compartirem amb la Isabel Graña, directora de l’Espai Betúlia de Badalona.

TERESA

La paraula mosaic deriva de l’ expressió llatina opus musivum, i està relacionada amb les muses, del grec μοσαι . De fet tota decoració feta en llocs consagrats a les muses rebien aquest nom, però poc a poc, el mosaic va passar a ser una mena de paviment elegant i decoratiu que es feia servir tant als edificis públics com als privats. Al segle IV a.C ja els realitzaven a Grècia amb pedretes petites i formaven dibuixos geomètrics i figuratius. A Roma, aquesta tècnica va ser introduïda en temps de Sul·la tal com ens informa Plini el Vell a la seva obra Naturalis Historiae.
Els romans van fer servir diferents tècniques per a cobrir els seus paviments, tant el terra com les parets, i els podem classificar de la següent manera: opus signinum , motius geomètrics senzills, sense complicació; opus sectile, formes geomètriques més complicades, rombes, triangles, quadrats etc.; opus tessellatum, paviment fet amb tessel·les de diferents colors col·locades sobre una base de ciment i s’aconseguien mosaics geomètrics i de tema figuratiu. Una varietat d’aquest és l’opus vermiculatum, paviment fet amb tessel·les minúscules i imiten la pinzellada d’una pintura.

Els alumnes de 4t d’ESO del curs passat, a l’assignatura de llatí, després de fer una introducció a la mitologia i de l’estudi d’alguns mites, van fer uns mosaics més cassolans seguint les tècniques de l’ opus tesselatum i el vermiculatum. Es van dividir en grups de dos i van triar el model a fer, dibuixos de diferents llibres que van ampliar i de temàtica tots ells mitològica. La nostra base va ser una cartolina gran, les nostres tessel·les van sortir de retallar fulles de revistes del cor, i axí ens van assegurar els banys de color necessaris, i ells mateixos retallaven les tessel·les quadrades o triangulars, grans o petites, depenent de les necessitats del dibuix. La cola, les tisores i la inspiració de les muses van completar la feina.

Una vegada acabats, i després de veure els resultats, van fer una petita exposició al passadís de 4t, i a continuació els vaig convidar a explicar els seus treballs i les tècniques empleades als alumnes de 1r de Batx de llatí, que en aquell moment estudiaven les domus i les villae ( estructura, decoració i mobiliari). Va ser per a ells i per a mi una experiència motivadora ja que van llegir, entendre, aprendre i al final es van sentir molt útils. Us deixo la presentació de la seva feina.

Uns dels llibres que els vaig ensenyar a classe per a que veiéssim la pervivència clàssica en els temes , en la tècnica i sobretot la seva actualitat en la decoració de miralls, parets, terres, fonts, jardins … va ser aquest:

Bibliografia: GOODWIN, Elaine M., Mosaicos decorativos,
Círculo de lectores, Barcelona,1994

Els torno a dir, Feliciter !!!!!

Rocío Poyato

Quod sumus

Preludi és un mot d’origen llatí (praeludium), com podem veure és pre (abans) del ludus (del joc).

En català vol dir una acció que prepara alguna cosa més important i una part introductòria.

Tot un exemple del seu ús freqüent! Aquesta cançó pertany al CD dels Amics de les arts Espècies per Catalogar que va sortir el dia 14 de febrer!

Però en música també s’utilitza molt sobretot en música barroca.

En música un preludi és una peça o un fragment que serveix per introduir a una altra més extensa com una suite o una sonata. Generalment els preludis són molt ràpids i tenen molta nota per tal d’exercitar els dits. Però és clar, no pots tocar un preludi qualsevol abans d’una sonata sinó has de mirar la tonalitat en què està la sonata o suite (la peça important, vaja) i fer el preludi de la mateixa tonalitat.

Tot seguit teniu un preludi de Sigor Albinoni que espero que us agradi tant com a mi.

Laura Luna Surinyach
1r de batxillerat
Llatí

La Cantània d’enguany, 50 milions de segons, també té referents clàssics! Recodeu la cançó grega de l’any passat!
A veure si sou capaços de trobar-los en la tercera cançó “Lleva’t”?:

Xavier de música

PUER QUI A LUDO SE ABSTINUIT (PRIMA PARS) from Francesc Franquet on Vimeo.

PUER QUI A LUDO SE ABSTINUIT (SECUNDA PARS) from Francesc Franquet on Vimeo.

Salvete , arachnidi! us presento la darrera producció de l’alumnat de llatí de 4t d’ESO del curs passat de l’INS Ramon Berenguer IV d’Amposta. Es tracta d’una adaptació del text de R. B. Appleton “Puer qui a ludo se abstinuit”, on es presenta la història d’un noi que no volia anar a l’escola i les conseqüències que això li va portar.
M’agradaria que intentéssiu fer la traducció dels diàlegs en llatí. Us adjunto el text en llatí. A la filmació hi ha alguna variació dels diàlegs.

Espero que us agradi. Us puc dir que ens va costar bastants mesos acabar el procès de filmació, però ha tingut la seva recompensa i satisfacció. L’obra està en dues parts.
Gaudete!

Francesc Franquet

Amposta