Santorini, Grècia
LLUM DE GRÈCIA
S’encén la llum del matí.
Llum de Grècia, clara, brillant
transparent, com de vidre.
El sol dibuixa miratges
damunt les ones turqueses
d’un mar on la llum es fa blau,
trencat només per l’ombra
d’algun núvol viatger.
Llum transparent de la tarda
amb espurnes lluents de sol.
El cel s’obre dolç, transparent,
a l’hora dels llargs crepuscles,
llum violeta que s’enfosqueix
i enfosqueix les muntanyes.
I a les nits de lluna plena,
l’aigua té camins argentats.
Quan la lluna s’adorm,
el cel és un forat negre
que s’engoleix els estels.
Pepita Castellví, 2012
N.B.: A més de Llum de Grècia, fet ex professo a petició de la Margalida, em plau compartir hic et nunc amb tots vosaltres dos poemes meus premiats el 2009 en la Mostra Literària de El Maresme:
LLUM
Neix el dia,
la llum creix
cau al buit
i em travessa.
Jocs de la llum
que vessa
per tot colors.
LLum blanca,
llum groga…
I ha un gerro
voltat de llum roja.
Quan els ulls
el miren,
el gerro
és ple de roses.
II
Sota la primera llum
la flor es retalla imprecisa,
com en un somni.
Té una estranya bellesa
que commou.
Les fulles dels arbres,
el perfil d’un núvol,
tot sembla familiar
i alhora distant.
com si una espesa boira
difuminés els contorns.
L’aigua quieta del pou
sembla fonda i humida
com un immens mar fosc
on s’emmiralla la llum
de mil estels desfets.
LLUM, AURORA DE COLORS
La llum neix, s’estavella
contra les meves parpelles
i em regala una íntima
aurora de colors.
Quan obro els ulls,
la pols en suspensió
balla dins un raig de sol
que creua en diagonal
tota l’habitació.
Obro la finestra
i un esclat de llum daurada
omple l’estança
mentre el matí desvetlla la son
que encara s’amaga
pels racons de la casa.
La fascinació per la claror,
va i ve, puja i baixa
les escales de la imaginació.
I no sé si obrir els ulls
perquè entri tota la llum,
o aclucar-los
perquè no s’escapi.
Pepita Castellví, 2009
Moltes gràcies, Pepita, per fer-me cas i portar-nos, malgrat el país s’ensorri i els robatoris vagin en augment (ahir al Museu d’Olímpia), la meravellosa llum de Grècia que mai no s’oblida i que ara és més necesssària que mai! Molta llum farà falta a Grècia per sortir-se d’aquest pou tan fosc!
Salve!
Després d’aquests magnífics poemes, crec que el meu es quedarà una mica curt!
Jo he interpretat la llum d’una altra manera, espero que us agradi!
Si la llum és amor,
la meva vida és foscor.
Porto sis mesos al Submón,
ja no recordo com són els raigs de Sol,
vull tenir dins meu aquella tendra escalfor.
El Sol és com el cor,
ens guia com un déu tot poderós.
La llum com a batec,
la llum com a llampec.
Hades eclipsa el Sol,
en condemna a anar de dol.
El cor sense amor,
és com un Sol sense llum.
El meu patiment interior
és fosc, intangible, com fum.
Per últim, sabeu de quin personatge mitològic tracta aquest poema?
Eulàlia, és maquíssim i a més amb referents mitològics fent de contrast. L’enhorabona, poetessa!
Salve! molt bon poema Eulàlia! és molt bonic. Crec que parla sobre Perséfone que va ser raptada per hades i va ser condemnada a viure al inframon quan va menjar una granada.
És molt bonic Eulàlia, he deduït que es de Perséfone, ja que parla de 6 mesos al Submón i és aquesta la història de Perséfone, va ser condemnada a viure al Submón.
Salveeee!
els poemes de l’article m’han deixat casi bocabadada, pero el de l’Eulàlia encara més, moltes felicitaats:) Percert, el poeme es de Perséfone ja que parla del submón que es el seu castig.
valeeeee
Salve!
Molt maco el poema! Crec que el poema de l’Eulàlia és de Perséfone.
Vale!:D
Salve!
Molt maco el poema! 🙂
Eulalia, a mi també com als teus companys m’agradat el teu poema, és molt bonic i t’animo a que continues escrivint.
Ho heu encertat, és Persèfone. Gràcies a tots per les vostres valoracions. 🙂
Gràcies per teu suport, Pepita!
Salve.
Un poema molt maco Eulàlia, el felicito. Crec que el personatge mitològic del que parles és Persèfone, que va ser raptada per Hades, Plutó pels romans, i enviada al Submón.
Vale.
XAIPE!
Quina imatge més bonica! El preciós mar junt amb les cases blanques gregues de costa.
Entre mig del mar, illes verdes, com sempre, a Grècia predomina el verd, blau i blanc. Els colors del bloc.
LLUM DE GRÈCIA-Pepita Castellví, 2012.
Ens explica la preciosa imatge de la llum del matí a Grècia amb aquest paisatge.
La fotografia acompanya molt amb el poema ric en diversitat de paraules.
LLUM i LLUM, AURORA DE COLORS-Pepita Castellví, 2009.
Realment, els tres poemes són impresionants i exepcional però tot i així prefereixo el primer, al llegir-lo he imaginat la situació i he somniat per uns instants. Un poema ha d’impressionar fer sentir al lector i en aquest cas, ho ha aconseguit.
FELICITER, no tothom sap i pot fer poemes com tú!
Xaipe!
Els 3 poemas están molt complets, i la veritat es que m’agraden molt, però el que més és el primer ”Llum de Grècia”, on reflecteixes molt bé com surt la llum a Grècia, com és fa matí, i la lluminositat i la dulçor del cel, la veritat que acompanyat amb la fotografía, donan moltíssimes ganes de viatjar cap a Grècia!
I no sé si obrir els ulls
perquè entri tota la llum,
o aclucar-los
perquè no s’escapi.
Aquest és el millor vers, on et queda el dubte de que fer, ja que és tan maco que no vols que acabi mai, per això no saps si tancar els ulls o deixar-los oberts per contemplar tant bonica escena.
Pingback: Els grecs i la història de la llum | El Fil de les Clàssiques