Tal com el Jordi anunciava en el seu article sobre la presentació dels nostre grup Versos s’ara i de sempre” a la Viquilletra, ja tenim enllestida la primera activitat. Es tracta d’un treball que m’atreviria a definir com a col·laboratiu, interdisciplinar i multidisciplinar.
- Col·laboratiu, perquè tots els participants han aportat al conjunt aquella habilitat, destresa o competència -diguem-ho en termes pedagògics- que tenien més a l’abast. En aquest sentit hem tingut també la gran sort de les aportacions artístiques de dues músiques de 1r de batxillerat i una dibuixant de 3r ESO.
- Interdisciplinar, perquè és fruit de la interacció de l’alumnat de Literatura catalana, Llatí i Grec a partir d’un eix comú com és la tradició clàssica en les literatures modernes.
- Multidisciplinar, en tant que amalgama de les disciplines artístiques més diferents, des de les més clàssiques (música, pintura en diferents suports, recitació) fins a d’altres més prosaiques (escenografia, vestuari) o tecnològiques (edició de vídeo i so, publicació al bloc).
En fi, el treball ha estat tan intens que en podria dir un munt de coses més, però seran els mateixos protagonistes que aniran publicant entrades sobre el procés creatiu des de diferents punts de vista:
- La Marina ens explicarà la tasca de recerca en el text homèric de la trobada entre Odisseu i Nausica a l’Odissea, per tal d’efectuar la selecció de textos en grec que apareixen al muntatge.
- La Sara se centrarà en la dramatització de les escenes triades de la Nausica de Maragall.
- Dels enregistraments d’àudio que acompanyen les imatges inserides entre escena i escena ens en parlarà l’Ilya.
De moment aquí teniu el resultat, a l’espera d’aquestes reflexions sobre el camí seguit fins a enllestir-ho. I no ens hi podem entretenir, que la segona activitat, sobre les Antígones, aviat donarà el seu tret de sortida amb les sessions informatives sobre el cicle tebà que faran les alumnes de Grec als companys de 1r i 2n com a preparació de l’esmorzar literari que compartirem amb la Isabel Graña, directora de l’Espai Betúlia de Badalona.
TERESA
Una FEINA FANTÀSTICA! Teresa, jo hi afegiria TREBALL COOPERATIU vid. aquí.
L’ENHORABONA a tots i a totes!
Quina currada!! Nomès he de dir-vos que es nota que hi heu treballat i ha quedat reflexat en el resultat final, quin video!! La música els, personatges, ha sigut un treball en grup i es nota la coordinació.
També felicitar a qui hagi fet el muntatge del video ja que com a mi, m¡agrada molt fer-ne tot tipus de treballs relacionats amb audiovisuals, etc… així que us felicito per el bon resultat que ha quedat, enhorabona!
Molt bon video i molt bona música, espero que us vagi molt bé i tingui molt bona rebuda el vostre treball.
M’he informat una mica sobre la història i també per el que he vist en el vostre video he arribat a la conclusió que Nausica va ser el “possible” amor si Ulisses no fós tan honest i fidel, segur que molts homes no havèssin tornar a Ítaca i s’haguèssin quedat amb una dona més jove i bonica.
Bueno, això de escriure-us el que he entés ho dic per demostar-hos que el video s\’enten xD, aunque hi ha parts on no se sent molt bé.
Salve!
Hola!
M’ha agradat molt el vídeo! La música, les veus, els actors, les imatges… tot encaixa a la perfecció i el resultat és aquest fantàstic vídeo que heu fet!
En la mitologia grega, Nausica (en grec: Ναυσικάα) és filla d’Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Arete. Apareix al llibre VI de l’Odissea d’Homer on s’enamora del jove Odisseu. Aquest amor no pot ser consumat ja que Odisseu retorna a la seva pàtria, Ítaca, una illa del mar Jònic, on l’espera la seva muller Penèlope.
Posteriorment, el poeta i escriptor Joan Maragall (1860-1911) va fer la seva versió basada en l’episodi de l’ “Odissea”utilitzant el seu to modernista.
Adéu!!
Doncs sí, Margalida, afegim-hi “cooperatiu”. Tal com ho expliques a l’enllaç, també s’adiu a la filosofia de la tasca que hem dut a terme.
Salue
Quin bon vídeo ha quedat! En un principi no podiem ni imaginar que el resultat fos tan genial. Crec que la història de Nausica és molt interesant, sobretot els seus amors amb Ulises, i hem aconseguit que aquests sentiments tinguin presència en un treball al que hem dedicat molts esforços, tant les persones que hi surten com les que em estat darrera de les càmeres. Espero que tothom sàpiga valorar la nostra feina i que els pròxims treballs siguin encara molt millor!
Estic sense paraules!
M’ha agradat molt aquesta interpretació. Ho heu fet tots maravellosament. Fer aquestes representacions crec, que són enriquidores per poder acabar d’entendre la obra llegida, i per fer a treure a possibles lectors.
El muntatge amb els dibuixos, les veus en off combinant versos en català i versos directament grec, li dóna a l’acabat final el toc indispesable per a demostrar la interacció entre els alumnes de llatí, grec iliteratura catalana.
De veritat enhorabona nois!
En la mitologia grega, Nausica (en grec: Ναυσικάα) és filla d’Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Arete. Apareix al llibre VI de l’Odissea d’Homer. El seu nom, en grec, vol dir “cremadora de vaixells”.
Salve.
Un progecte fantàstic, molt interessant.
Segons la mitologia clàssica, Nausica era la filla d’Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Arete. Aquest personatge apareix a partir del capítol VI del llibre de l’Odissea de d’Homer. El seu nom vol dir “cremadora de vaixells”.
Valeee.
Nausíca
En el país de los feacios gobernaba un rey que tenía una sola hija llamada Nausica. Nausica era muy buena y hermosa. Todos la querían porque era dulce y compasiva con el resto de los súbditos.
Una noche en que la princesa dormía, la diosa Atenea se le presentó en sus sueños y le habló así:-Nausica, mañana, bien temprano pídele a tu padre que te prepare un carro con sus mulas para lavar la ropa en el río. Porque has crecido mucho y es tiempo que te cases. Ni bien se despertó, Nausica recordó su sueño y corrió al encuentro de su padre para pedirle el carro y las mulas para lavar la ropa en el río sin confesar su sueño.
Al rey le llamó la atención, pero como la quería tanto le dio lo que le pedía con mucho gusto. Prepararon un carro muy fuerte al que ataron varias mulas. Su madre la reina le dispuso una canasta con provisiones. Otras doncellas amigas y varias esclavas también partieron junto a Nausica para pasar el día junto al río.
Al llegar, soltaron las mulas para que pastaran en el prado y ellas se divertían mientras lavaban cantando y jugando a salpicarse. Era un hermoso día y parecía una excursión perfecta.
Luego de tender la ropa al sol para que se secara, comieron la sabrosa vianda que la reina madre había preparado con tanto esmero.
Era un día pleno de sol y decidieron jugar a la pelota. Se dispusieron en rueda y con habilidad se pasaban la pelota de mano en mano mientras reían a carcajadas. De repente, una de las doncellas se descuidó y la pelota cayó en el río. Todas gritaron alarmadas ya que la corriente del río dirigía rápidamente la pelota hacia el mar.
Los gritos de las jóvenes despertaron a Ulises que dormía muy cerca en su cama de hojas y ramas secas.. Ulises, se cubrió con algunas ramas para presentarse ante las jóvenes ya que debido al consejo de la ninfa del mar, no tenía ropa para cubrirse.
Su aspecto era entre andrajoso y temible, por esa razón las muchachas corrieron espantadas al verlo.
Nausica, siempre amable y compasiva se mantuvo de pié ante la presencia del naufrago. Ulises se acercó y dijo: -Soy Ulises. He combatido en Troya y al querer regresar a mi patria he atravesado muchas penurias. Mis hombres están muertos y mis naves destruidas. Jamás he visto una doncella tan hermosa. Si te apiadas de mí los dioses te recompensarán.
Nausica lo escuchó con atención y luego de alcanzarle algo de ropa para cubrirse le respondió: estás en el país de los feacios. Yo soy la princesa Nausica y mi padre es el rey.- Luego ordenó a las esclavas que buscaran un regio traje para vestir al extranjero.
Bien vestido, Ulises lucía toda su nobleza y gallardía.
Nausica no pudiendo disimular su asombro le confesó a sus amigas:-¡Miren ahora al extranjero! ¡Parece un dios! Si algún día me caso, espero que mi esposo sea como Ulises.
Después de alimentarlo generosamente, Nausica se acercó para decirle:-Puedes subirte al carro con nosotras, pero antes de llegar a los límites de la ciudad debes bajarte y esperar un tiempo para evitar comentarios malintencionados sobre mi o sobre ti. Los feacios son buenas personas y cualquiera te indicará el camino para llegar al palacio.
Una vez en el palacio, dirígete a mi madre, dobla la rodilla al presentarte y seguramente te acogerá amablemente y te procurará los medios necesarios para que puedas regresar a tu país.
Cuando Nausica terminó de darle consejos, todos subieron al carro y se alejaron rápidamente dejando atrás el río.
Percert! Molt bona feina noies 🙂
Gràcies a tots per les felicitacions. Ja veieu, nois i noies, que al segon treball haurem de pensar molt bé el que fem per superar-ho.
Marta, Lourdes, es pot saber què heu fet? Aquesta informació no és un comentari, a més l’heu extreta d’aquí i sense posar l’enllaç! Això NO POT SER!
Salve!
Margalida, hi ha hagut una confusió. Abans de que es publiqués el comentari, haviem fet una traducció al nom de les dues i s’ha quedat. Però jo no tinc res a veure amb el comentari.
Vale!
Salve!
Jo també m’he confós, em pensava que el que havia publicat era la historia de Nausica i pel que veig no es així…
També demano disculpas a la Marta perque no m’hi havia adonat de que estava el seu nom també 🙂
Lourdes, Marta, acceptades les disculpes, heu d’anar en compte a l’hora de publicar els comentaris. Recordeu de citar i enllaçar si en teniu necessitat; però mai de copiar i enganxar. En fi, errando discitur!
Segons la Viquipedia Nausica (en grec: Ναυσικάα) és filla d’Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Arete. Apareix al llibre VI de l’Odissea d’Homer. El seu nom, en grec, vol dir “cremadora de vaixells”.
I apart d’això eh troba que hi ha un personatge de dibuixos que també s’anomena aixi http://1.bp.blogspot.com/_SJD_repUQ7g/TB8i_Q4maII/AAAAAAAAAaI/K4RUx-OHErg/s1600/1984+Nausica%C3%A4+del+Valle+del+Viento.gif
VALE
Interessant observació, Lourdes. Estaria bé saber si la protagonista del còmic té al guna cosa a veure amb el personatge clàssic.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Nausica darrere les camares!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Nausica a la Viquilletra, part grega
Pingback: Premi Viquilletra 2012: Ruta literària per Sarrià | Aracne fila i fila