Monthly Archives: setembre 2011

Fidels legionaris en un món postapocalíptic

Aquest estiu vaig descobrir un joc molt interessant, modern en què el món ha estat arrasat per una Gran Guerra cap a l’any 2077. Com a conseqüència d’aquesta guerra, on es van fer servir armes de gran destrucció, com ara bombes nuclears, la Terra ha estat fortament castigada a causa d’aquest holocaust nuclear. Aquest joc és la premiada saga Fallout.

Tot i la gran destrucció, les persones sempre han trobat un mètode per sobreviure al llarg de la història, i en aquesta ocasió no seria pas diferent. Les persones que van preveure el desastre nuclear van construir un seguit de refugis sota terra, on no hi entraria ningú, ni tampoc en sortiria ningú.

En la primera part, que en realitat és la tercera entrega de la saga, es dóna a conèixer tota la història i descobreixes també que no tothom va poder entrar en algun d’aquests refugis i es van quedar a fora. Aquestes persones són supervivents, armats, afectats per la forta radiació de les bombes nuclears i alguns estan una mica “afectats” mentalment per la destrucció.

Però és a la quarta part de la saga on em vaig trobar una sorpresa. Com he dit abans, el món ha estat destruït i els Estats Units (on passa tota la trama de la història) ha quedat destruït en un gran desert, menys poques ciutats que s’han salvat. Com va dir un gran filòsof, la primer guerra mundial va seria amb fusells, la segona amb metralladores, la tercera amb bombes nuclears i la quarta seria amb pedres i pals. Doncs aquesta teoria es compliria, menys que es desenvoluparien armes làser, de plasma, però també amb roques i amb armes improvisades, simplement per intentar sobreviure.

Doncs com que tot ha tornat al passat, també la gent està dividida en grups i tribus amb ideologies concretes, pensaments restringits i filosofies definides per la seva història fins al moment. Aquests grups han de ser forts, poderosos i que provoquin temor als altres grups.

Un d’aquests grups, i un dels més poderosos és la Legió de Cèsar. Aquests valents legionaris estan dividits i organitzats tal i com ho estaven en l’antiga Roma: amb Centurions, un cap visible: el Cèsar, es concentren en campaments idèntics, amb una Guàrdia Pretoriana per protegir el Cèsar, alguns frumentarius i fins i tot tenen els diners de plata, la mateixa moneda que a l’antiga Roma, els sodats més veterans es distingeixen amb les vestimentes i els colors d’aquestes, i quan passes pel costat de qualsevol legionari, et diuen com en l’antiguitat: fidelitat a Caesar!!!.

Les armes que utilitzen no són pas modernes, ni armes làsers, ni de foc… simplement utilitzen gladius (espases) i llances. A dintre del campament hi ha l’arena, on s’entrenen lluitant cos a cos, on són realment experts, com a l’antiga Roma, temuts en combat per la seva gran preparació. El seu caràcter és sempre lleial al Cèsar, nobles amb els seus aliats i molt feroços i sense escrúpols contra l’enemic, on lluitarà fins a la mort, encara que perdi la llança, atacarà amb l’espasa, i si perd l’espasa lluitarà amb els punys si no té cap arma més, encara que l’enemic sigui potencialment més mortífer que ell, sempre pel Cèsar.

Realment és impressionant veure com han recreat tot el món militar romà amb una fidelitat molt curosa i com de bé han refrescat un dels millors exèrcits de la història del món i introduint-lo en un món postapocalíptic on només sobreviuen els més forts i valents. Si ho voleu comprovar (vid. vexillarius “portaestendard”), en podeu establir els paral·lelismes i deixar-ne constància en comentari.

Eric Andreu

1r Batxillerat Llatí i Grec

És el finès una llengua indoeuropea?

A classe de llatí, vàrem preguntar a la Liisa, una noia finlandesa, algunes paraules en la seva llengua, el finès. Tots els companys i companyes van col.laborar per poder aportar paraules en el meu muntatge audiovisual. Avui és el Dia Europeu de les Llengües i tot just estem acabant d’estudiar les llengües indoeuropees. Sabem que el finès, el basc i l’hongarèrs no són llengües indoeuropees, però aprofitant l’avinentesa que aquest curs tenim la sort de tenir la Liisa a classe i veient les dificultats que té ella per entendre’ns en català i en castellà, ho hem volgut demostrar amb aquest treball de camp en què es veu que el finès és molt diferent a les llengües europees, precisament perquè no és una llengua indoeuropea.

Vull agrair la col.laboració dels meus companys que han aportat les paraules i la valuosa aportació de la Liisa.

Dit això, espero que us agradi el meu muntatge i pogueu gaudir d’ell!!! No us oblideu de COMENTAR!

Chaima Anzaoui
1r Batx. Llatí i Grec

Ex vite vita

El cap de setmana passat vaig anar a un dinar familiar on ens van donar cava Llopart. Aquest portava una etiqueta amb una inscripció llatina: Ex vite vita, que vol dir “La vida ve del cep” i la vaig agafar per portar-la a la classe de llatí. Allà ens va coincidir amb una traducció de selectivitat que estàvem fent, ja que parlava d’un pagès, de les coses que conreava i els animals que cuidava. Llavors amb la Dolors vam buscar a la pàgina web del Llopart per mirar si aquelles caves tenien relació amb els romans i vam trobar, que el 1335, un antecessor de la família Llopart, Bernardus Leopardi, va rebre la concessió d’unes vinyes situades en l’actual heretat can Llopart de Subirats. Durant uns segles aquesta família va continuar cultivant productes de l’agricultura mediterrània, fins que al segle XVIII van decidir dedicar-se únicament a la vitivinicultura. La frase Ex vite vita és el lema que ha acompanyat les successives generacions de la família Llopart. La dedicació del conreu de les vinyes i l’obtenció i la criança de vins culmina, amb l’elaboració, el 1887, de les primeres ampolles de CAVA LLOPART.

Gisela Rovira
2n de BAT Llatí
INS Anton Busquets i Punset
Sant Hilari Sacalm

Torna a Aracne la poesia inèdita amb referents: “Hortènsies” de Pepita Castellví

 

HORTÈNSIES

Clara nit d’estiu. Sèiem a les cadires
arrenglerades davant del castell
enmig d’una disbauxa d’hortènsies rosa.
Amb una música brillant, fonda
com escrita en un pentagrama d’algues,
les notes del “Preludi” de Debussy
“Ce qu’a vu le vent d’ouest”
ens envoltaven mentre la lluna
espiava per les finestres de la nit.
La suavitat del vespre em feia somiar;
Iris que estima Zèfir, el vent de l’Oest,
corre, jugant a amagar-se del seu estimat.
L’alè transparent del vent
esbulla la cabellera lluent
d’Iris que amb les seves ales daurades
vola encenent Arcs de Sant Martí.
El somni és breu, l’encanteri es trenca
i em torna a la bellesa
de la música de Debussy.

PEPITA CASTELLVÍ

RODAMOTS: cada dia un mot!

Rodamots és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari, Cada dia un mot, a totes les persones que s’hi subscriuen. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana, amb el seu significat i un exemple d’ús.

És una bona manera de poder aprendre i enriquir el nostre vocabulari, d’una manera divertida, fàcil i ràpida. Aquesta pàgina va ser creada el 1999 per Jordi Palou i té milers de subscriptors. És també una bona manera d’aprendre llatí ja que la majoria dels dies s’envien paraules catalanes d’origen llatí. Seran aquestes les que publicitarem al bloc, n’explicarem l’origen, la definició i en farem una frase com el curs passat a El Fil de les Clàssiques.

Aquesta setmana va de renecs a Tintin!

Per registrar-te solament has de entrar aquí.

Us hi animeu? A veure qui és capaç de seguir una rutina i de posar diàriament al nostre bloc els mots d’origen llatí! Ho aconseguirem…? Som-hi!

Victor

4t ESO Llatí

Lancia i les lletres de l’alfabet grec

Fa poc que vam iniciar el curs de grec, i com cada any és imprescindible aprendre’n l’alfabet. Com a exercici la Margalida ens va proposar que busquéssim lletres gregues a la nostra vida quotidiana i ens va dir que ens sorprendríem de la gran quantitat de lletres que trobaríem.

Jo creia que ja no en podríem trobar masses d’aquestes lletres a causa que aquesta activitat ja s’havia fet els anys anteriors com podeu veure aquí, però no va ser així.

Tot va començar quan mirant la televisió vaig veure un nou model de la marca Lancia. Es tractava del nou Lancia Ypsilon. Buscant més a fons vaig veure que en el blog hi havia múltiples articles que parlaven sobre els referents grecs en els cotxes, com ara aquest de la Teresa.

Però el que no sabia era que aquesta marca no tenia només un o dos cotxes que utilitzaven lletres gregues simplement com una anècdota sense cap importància. Sinó que la marca Lancia portaven fent cotxes i relacionant-los amb lletres gregues des de fa més d’un segle.

Això em va portar a preguntar-me quants cotxes tenia Lancia amb les lletres de l’alfabet grec, i aquest és el resultat:

Eric Andreu Carvajal

1r Batxillerat C

La nova imatge del Pont del Diable

Avui dimarts s’ha presentat la restauració arquitectònica efectuada sobre l’aqüeducte romà de Tarragona, conegut popularment com a Pont del Diable. Durant els treballs, s’ha reforçat la cimentació de l’estructura i s’han substituït els carreus de pedra que presentaven un estat d’erosió més gran. No obstant, no ha estat possible el projecte inicial de tornar a fer circular l’aigua per la canalització superior del pont, ja que limitacions pressupostàries i geològiques no ho han permès.

 

Gaby

L’expedició a la fi del món

La Hypatia, de 2n d’ESO, vol afegir-se a la nostra xarxa clàssica amb una narració que es desenvolupa en un vaixell grec. No hi falta una agosarada protagonista ni les referències musicals que tant li agrden, i un salt oníric en el temps fa que present i passat es fusionin.

[Per llegir més còmodament cliqueu pantalla completa]

Després de llegir-la, vull que desenvolupeu totes les referències clàssiques que s’hi troben (personatges, llocs, costums, menjar, abillament, navegació, mitologia…), sense oblidar explicar de qui prové el nom de l’autora, que no és pas un pseudònim, sinó el seu nom real.

TERESA

Tres cursos filant! Quin regal més meravellós!

Fa tres anys, quan El Fil de les Clàssiques, el bloc d’aula d’aleshores l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar rebia el premi al millor bloc d’educació escrit en català en la primera convocatòria dels Premis Bloc Catalunya, tot just després d’obtenir el guardó Didascàlia en la XVI edició dels premis de la revista Auriga, vaig decidir obrir l’espai dels alumnes de llatí i de grec de El Fil en un bloc a part per tal que en fossin els autèntics editors. Alehores vaig regalar-los Aracne fila i fila amb la intenció que el compartissin amb alumnes i professors d’altres centres i que filessin tan bé com Aracne, tot superant la deessa. Em sento tan satisfeta, tan feliç del seu treball, quin bell regal!. Aracne fila i fila aviat es va fer un lloc a la xarxa i és un bloc ben reconegut. Premis i més premis (Centaure d’or de Chiron 2009, La Mostra 2010…) no para de rebre i l’últim és al millor bloc educatiu d’alumnes de batxillerat en els V Premios Edublogs.

El mèrit és de molta, moltíssima gent! La unió fa la força, és ben cert! De seguida, en aquest projecte col·laboratiu, obert a la participació amb l’únic requisit que la temàtica fos el món clàssic, s’hi van afegir els alumnes de l‘institut Isaac Albéniz de Badalona amb la Teresa Devesa, però ara també amb la Núria i el Ramon, aquesta bella pràctica compartida a la xarxa fou considerada Bona pràctica educativa pel Departament d’Ensenyament el 2010. Altres centres d’arreu de Catalunya i de les Illes Balears (entre els quals caldria esmentar l’escola Vedruna de Gràcia i els tripulants i capità, Jordi Rincón, de El vaixell d’Odisseu, els alumnes de l’institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm amb Dolors Clota, entre molts altres (Auda Ferrer, Francesc Franquet…) i molts amants del món clàssic, des de primària fins a professors jubilats així com pares i mares, han col·laborat activament en la redacció de 900 apunts i en els 8.481 comentaris que en aquest moment té Aracne fila i fila i, de ben segur, seguiran participant. Ni durant les vacances d’estiu han parat!

El treball a l’aula virtual i a la xarxa social (Facebook Fildelesclassiques Aracne) ens ha despertat el desig de conèixer-nos i ens hem trobat presencialment en sortides al Parc del Laberint, al teatre i sobretot en la participació activa en els tallers de Ludi Romani i Schola de les últimes edicions de la Magna Celebratio, on des de feia temps ja hi participàvem amb El Fil de les Clàssiques amb muntatges audiovisuals i articles.

Un nou curs, nous alumnes, nous editors, nous col·laboradors, però un antic filat clàssic que es farà més i més gran i prendrà noves formes i colors des d’una nova seu d’operacions, l’institut Premià de Mar, però aràcnids i aràcnides, sigueu d’on sigueu, ho sou tots i totes.

Així doncs, aràcnids i aràcnides, comenceu o continueu filant i teixint amb alegria i ganes d’aprendre i de donar a conèixer aquesta meravellosa teranyina clàssica col·laborativa en català. Per molts anys i moltíssimes gràcies per aquest bell regal de tercer aniversari!

Margalida

Balneum ad Rubricatum

Balneum ad Rubricatum és un nou taller del Museu de Sant Boi de Llobregat, adreçat als alumnes de Llatí de 4t ESO i de Batxillerat. Val a recordar que les termes romanes de Sant Boi són unes de les més ben conservades de Catalunya. Per la seva importància actualment formen part del currículum de Llatí de les PAU.

Aquesta sortida permet:

Conèixer les termes romanes, tant en les seves funcions terapèutiques, com tècniques i socials, i aprofundir en diferents aspectes de la vida quotidiana a l’època romana, i emmarcar la romanització en el seu context històric.

Aplicar els coneixements de llengua llatina de manera pràctica a partir de materials arqueològics, trobats a Sant Boi o altres llocs.

Contingut de l’activitat:

En primer lloc es realitza una visita a les termes, on s’explica in situ l’origen i l’evolució del termalisme, i a través d’imatges de maquetes de ciutats i d’edificis romans s’explica l’urbanisme romà i la funció i estructura dels seus edificis principals, continguts contemplats en el currículum de Llatí de les PAU amb la col·laboració de Conxita Collellmir, catedràtica de llatí.

Una altra activitat consistirà en treballar alguns aspectes del món romà a partir de diferents inscripcions i peces arqueològiques.

Preus vigents fins al 31-12-11 a partir del 01-01-12 pot haver un increment respecte l’IPC
5 € per persona / 85 € grup mínim

Joanjo Esteban Castanera
Museu de Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 635 12 50