La Hypatia, de 2n d’ESO, vol afegir-se a la nostra xarxa clàssica amb una narració que es desenvolupa en un vaixell grec. No hi falta una agosarada protagonista ni les referències musicals que tant li agrden, i un salt oníric en el temps fa que present i passat es fusionin.
[Per llegir més còmodament cliqueu pantalla completa]
Després de llegir-la, vull que desenvolupeu totes les referències clàssiques que s’hi troben (personatges, llocs, costums, menjar, abillament, navegació, mitologia…), sense oblidar explicar de qui prové el nom de l’autora, que no és pas un pseudònim, sinó el seu nom real.
TERESA
Hypàtia, quina delícia ens regales! Tot un descobriment, Teresa!
Teresa, m´has donat una idea. Fa temps que tinc una narració curta i em sembla que seguiré les teves passes. Abraçades.
És un honor per a mi servir-te d’inspiració, capità! Estaré amatent al “Vaixell” per llegir la nova publicació.
Hola!
L’embarcació on la protagonista es troba s’anomena trirrem, una embarcació grega el nom de la qual deriva de les tres fileres de remers que hi havia a cada costat del vaixell.
Keltoi és la paraula amb què els grecs anomenaven els celtes, que eren un poble que habitava a la Península Ibèrica al 900 a.C.
Erastòtenes era un home grec nascut a Líbia l’any 276 a.C. Va ser astrònom, historiador, geògraf, filòsof, poeta, crític teatral i matemàtic.
La lira és un instrument musical de corda semblant a l’arpa. Va ser l’instrument d’Orfeu.
L’àmfora és un vas de ceràmica amb dues nanses verticals i un coll estret que servia per transportar i emmagatzemar líquids i cereals.
El garum era una salsa feta de vísceres de peix que servia com aliment.
L’àgora era la plaça pública de les ciutats gregues més importants. Servia com a centre cultural, comercial i polític.
Thule va ser una mítica illa situada al nord de l’oceà Atlàntic. Autors moderns consideren que potser va ser Islàndia o algun punt de la costa de Noruega o de Dinamarca.
Posidó era el deu dels oceans en la mitologia grega. Els seus atributs són el cavall i el trident.
Atena, en la mitologia grega, era la deessa de la saviesa i l’estratègia militar. Es representada amb l’òliba, l’olivera i les armes de guerra.
Hypàtia provè d’Hipàtia que va ser una filòsofa neoplatònica que va destacar en els camps de les matemàtiques i l’astronomia. Es considerada la primera dona coneguda que va fer una contribució substancial al desenvolupament de les matemàtiques.
Aquest relat m’ha agradat molt! Felicitats Hypàtia i gràcies per compartir-lo amb nosaltres.
Adéu!
Un comentari molt complet, Carla. Has llegit amb atenció el text i n’has explicat els abundants referents, que denoten un bon treball de documentació de l’autora. Per anar més enllà, caldria comentar si aquests referents han estat utilitzats correctament en el context de la narració i quina relació tenen amb el moment de la història en què apareixen. Això és el que falta perquè el comentari sigui complet del tot. Sobre Hipàtia, recordeu alguna pel·lícula recent protagonitzada per ella? L’heu vista? Busqueu articles del bloc relacionats amb els temes que la Carla esmenta i presenteu l’enllaç. Encara queda molt per fer.