Avui dimarts s’ha presentat la restauració arquitectònica efectuada sobre l’aqüeducte romà de Tarragona, conegut popularment com a Pont del Diable. Durant els treballs, s’ha reforçat la cimentació de l’estructura i s’han substituït els carreus de pedra que presentaven un estat d’erosió més gran. No obstant, no ha estat possible el projecte inicial de tornar a fer circular l’aigua per la canalització superior del pont, ja que limitacions pressupostàries i geològiques no ho han permès.
Gaby
Ja m’imaginava jo que seria inviable fer córrer l’aigua per l’aqüeducte com a reclam turístic!
Després de tan segles, resulta ben curiosa la descoberta de la seva construcció precipitada!
Ave Teresa!!!
M’ha agafat la curiositat de cop per veure com anava el bloc aquest any, i al veure aquest article me n’he enrecordat de quan vam fer la sortida a Tarraco on una de les parades de la visita era el Pont del Diable i no la vam poder fer per culpa de les reformes que estaven fent. Fent memòria, la sortida de l’any passat a Tarraco va ser més que profitosa per nosaltres i ens ho vam passar de coña! Espero que aquest any els alumnes de Llatí i Grec tingueu la sort de poder anar a Tarraco i veure les runes romanes que hi ha a la ciutat, son especatulars!
Dit això espero que tot vagi bé i que l’estiu hagi anat molt bé Teresa, em pasaré a visitar a tots els profes un dia d’aquests!
No em puc anar del bloc sense deixar anar un llatinisme Teresa, ja saps que m’encanten! I aquest serà un consell pels alumnes de Llatí! Per aprovar el llatí s’ha de seguir el consell que va fer famós el pintor Apelles, que no és altre que “nulla dies sine linea”, és a dir, estudieu regularment els verbs, declinacions i d’altres perquè si no us costarà un món aprovar l’examen de final de curs! Això si, mai oblideu el “carpe diem” i gaudiu del temps lliure!
Vale “discipuli discipulaque et magistrae”!
La Teresa, Carlos, estarà molt contenta (i de seguida et respondrà) quan vegi el teu comentari dels teus bells records de la sortida a Tàrraco, dels llatinismes i del bon consell que dónes a tots els aràcnids i aràcnides. M’alegra saber de tu i em fa feliç que recordis la teva magistra a través del blog. Molt bona sort en aquesta nova etapa i Aracne continua sent el teu espai, de diàleg i de retrobament. Els teus apunts i els teus comentaris romandran aquí in aeternum i ens ajudaran a fer camí en la nostra dèria per sembrar la llavor clàssica. Carpe vitam, Carlos!
La Margalida, que em coneix, sap la immensa alegria que em produeix trobar-me per sorpresa aquest comentari tan elaborat d’un exalumne. La vostra presència al bloc encoratja les noves promocions i esdevé un exemple a seguir. En assabentar-me de la reapertura de l’aqüeducte jo també vaig recordar aquella sortida en què, després de la propaganda que us havia fet, vam haver de passar de llarg amb l’autobús sense caminar per sobre del monument… Anirem a Tàrraco l’any vinent i podrem visitar-lo in situ, ja que aquest curs visitarem Empúries i espero que s’ho passin igual de bé.
El fet de reblar el comentari amb un llatinisme tan encertat com a consell als nous alumnes em fa pensar que trobarem a faltar les intervencions d’un especialista a donar vida a les dites llatines, tot utilitzant-les en el context adient. Per això et demano que no ens oblidis del tot i de tant en tant et passis pel bloc, per aportar la teva experiència de 2 anys d’aràcnid llatí. Nosaltres no et podrem oblidar ni a tu ni a la teva generació, que amb la vostra rumba teniu un lloc d’honor en el racó musical del bloc, al costat dels raps genials de Deka i la dolça balada de l’Anna i la Carla. Margalida, la primera promoció ha deixat el llistó molt alt, ¿podran superar-ho els que comencen ara? Jo crec que sí!
Carlos, espero la visita promesa a l’institut per tal de tenir-me al corrent de la vostra evolució. Alguns companys teus ja m’han explicat com els va la vida fora de l’institut…
Vale, discipule dilecte!
De moment jo no he visitat el pont del diable i tampoc Tàrraco, ja que a 4r de l’ESO, quan és va produir aquesta sortida, no feia llatí ni tampoc estava endinsat dins del món clàssic. Però he de dir, que he d’anar si o si, perquè vist el comentaris de les professores i d’altres companys i ex companys és una cosa impressionant. Ja fa bé que és reforcin les estructures i és millori, ja que és una de les troballes arqueològiques que tenim al nostre país i que s’ha de conservar. Com ha dit la Margalida a comentaris anterior, ja estaria bé que circules aigua per els que anem a visitar, però sembla quasi impossible.
Ave a tots!
M’ha agradat molt com mostra el vídeo el resultat de la restauració del Pont del Diable de Tarraco, encara que hem fa pena que, quan i vem anar fa uns 2 anys, aquesta restauració s’estigues realitzant i no poguessim visitar el monument. Però, igualment, Tarraco té unes restes romanes impresionants, sobretot l’amfiteatre, que encara que no es conversa en la seva totalitat s’ha de veure almenys una vegada a la vida.
Vale,
Anna Pardo
ave!
Quina sorpresa, però si és el Carlos que també ha participat.
M’enrecordo quan nosaltres varem anar a fer una visita a Tàrraco i voliem parar a veure el Pont del Diable però no ens varen deixar. Quina llàstima perquè segur que és monumental i espectacularment gran, en resum una obra “magna” com la majoria que feien els romans. Jo com ara si diguès les dimesions segur que m’equivocaria ho he buscat a la viquipèdia i diu que té 217m de llarg i 27 d’alt.
És una pena que ara ja no podem veure com l’aigua passa per damunt del pont, ja que va estar encara en funcionament a l’Edat Mitjana. El que sí podem apreciar i hauriem de valorar és la tècnica amb la que feien les construccions, ja que si ens parem a pensar aquest pont porta aixecat des del segle IaC, es a dir uns 3000 anys.
A mi personalment em fascina.
Ja m’agradaria veure a mi la Torre Agbar d’aquí a 3000 anys. De ben segur que no es troba en les mateixes bones condicions que aquest pont.
Em sembla molt be que hi hagin fet una reconstrucció del pont, per molts diners que hagin invertit. Si no fos per aquestes reconstruccions que es fan a les antiguitats perdríem el pont en qüestió d’anys i no podríem fer que altres intestats del mon de les clàssiques puguin veure una obra com aquesta.
Es una llastima que no pugui corre l’aigua, però igualment la conservació d’aquesta antiguitat es molt important.
Ilya.
Ave!
El pont del Diable és impresionant, però com han dit els companys, es una pena que no l’haguessim pogut veure, només desde l’autocar sense poder no baixar.
Per això val la pena, si es té l’oportunitat d’anar ara que ja esta remodelat, tot i que no s’hagui pogut fer que porti aigua.
Ara el pont està molt millor, i espero poder anar a visitar-ho d’aqui poc.
Quina pena que no pugui tornar a circular l’aigua per l’aqüeducte! és un article molt interessant!
M’agraden les comparacions que fas amb l’actualitat, Annia. Pensaré en això de la torre Agbar…
Ave!!
La veritat és que ha quedat moplt bé l’aqüeducte, é preciós i me n’alegro que no hagin canviat molt la seva estructura i tot, perquè així ho podem veure més bé com era a l’antiguitat i no tot remodelat…
Encara que és una pena que no es pugui fer passar l’aigua per l’aqüeducte, m’hauria agradat veure-ho, però bueno és normal, no pasa res.
I finalment, Carlos, moltes gràcies pels teus consells, encara que és una mica difícil barrejar el treball diari amb el “carpe diem” perquè hi ha vegades en que el treball diari no et dóna temps per res més i no pots disfrutar dels temps lliure. perquè no hi tens, de temps… però bueno només queda un curs més de batxillerat i ja està, encara que després facis una altra cosa, per mi el batxillerat és el més difícil de superar.
Vale!! 😀
Hola!!
Ja que el dia 6 els alumnes del Isaac Albeniz hi anirem a Tarragona, m’he interessat per la restauració del aqüeducte ja que em sembla molt bé que es facin coses per a que tresors com aquest que ens han deixat els romans, permaneixin amb nosaltres per sempre. Seria una llàstima que es perdés una cosa així.
L’aqüeducte de les Ferreries o Pont del Diable portava l’aigua a la ciutat de Tarraco a l’època romana. Està situat a 4 kilòmetres de la ciutat i subministrava aigua procedent del riu Gaià. Té un tamany d’uns 217 metres de llargària i uns 26 d’alçada i està format per 11 arcs a la part inferior i 25 a la part superior. Si voleu veure més informació sobre l’aqüeducte o sobre algun altre edifici de l’època romana, aquest article està molt complet.
Salutacions 🙂
http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2010/02/02/ad-tarraconem-iv-tarraco-una-ciutat-esglaonada/
Segur, Cristina, que ens els sabràs explicar molt bé dimarts, aquest article tan complet!
Pingback: Pont del Diable de Tarragona | Aracne fila i fila