Arxiu de la categoria: General

Reflektor, d’Arcade Fire

El grup canadenc d’indie rock/art rock Arcade Fire van demostrar amb el seu (aclamat) nou àlbum, Reflektor,  els seus coneixements de la cultura clàssica. Sent aquest el seu quart àlbum d’estudi, comencen a adquirir reconeixement també al públic mainstream.

En un primer lloc, van revelar la portada que mostrava ni més ni menys que una escultura d’Eurídice i Orfeu.

Tot i que ja eren coneguts per tenir diverses cançons amb lletres històriques i cultes, mai no havien referenciat (almenys, d’una manera tan explícita) a la cultura grega.

No va ser només això, per tant quan l’àlbum va ser publicat ens van sorprendre amb dues cançons sobre el mateix mite mostrat a la portada: Awful Sound (Oh Eurydice)It’s Never Over (Hey Orpheus). Col·locades una després de l’altra al CD, solen anar relacionades i són considerades una història en dues parts.

A la primera part (Awful Sound (Oh Eurydice)), la història s’explica des del punt de vista d’Aristeu, un pastor qui va perseguir Eurídice el dia del seu casament amb Orfeu, fins que ella va ser accidentalment morta pel verí d’un escurçó. Es passa, doncs, a la segona part (It’s Never Over (Hey Orpheus)), que narra la travessia d’Orfeu i Eurídice a l’inframon. Els primers versos, cantats per la cantant femenina del grup, clarament representen Eurídice parlant amb el seu amat, recordant-li que no pot girar-se. Després és ell qui parla amb ella, el cantant masculí de la banda assegurant-se que Eurídice segueix darrere seu. Avancen bé fins que arriben al riu Estix, on Orfeu es gira i els dos es lamenten de que “it’s over too soon” (“ha acabat massa d’hora”, molt possiblement representant el seu amor).

Tot i que si ens ho pensem dues vegades podem trobar diversos paralel·lismes amb relacions actuals, les cançons van clarament sobre el famós mite. És curiós veure com la cultura clàssica pot inspirar tant a la música clàssica o culta, com a la música contemporània.

Adjunto un vídeo amb les dues cançons enllaçades l’una amb l’altra.

Heu identificat l’autor de l’escultura d’Orfeu i Eurídice de la portada? Quina de les dues cançons us ha agradat més i per què?

Álex Aguilera
1r Batx. Grec i Llatí

Disney també s’emmiralla en Horaci

Fent recerca d’Horaci pel nostre blog de Non omnis moriar  he trobat que podem trobar referents d’Horaci i pervivència dels seus topics fins i tot a la música de Disney, aquí us deixo dos exemples amb el fragment de la cançó on es troben els tòpics:

 

El rey león: Hakuna matata

[youtube]http://youtu.be/OhYhTAt1_EI?t=29s[/youtube]

“Hakuna Matata
Vive y deja vivir
Hakuna Matata
Vive y sé feliz

Ningún problema

Debe hacerte sufrir
Lo más fácil es
Saber decir
Hakuna matata”

També podem trobar tòpics horacians a:

El libro de la selva: Lo más vital

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=OSjlW2D3MOA[/youtube]

“Busca lo más vital, no más
lo que has de precisar no más
y olvídate de la preocupación.

Tan sólo, lo muy esencial,
para vivir sin batallar,

Mama Naturaleza, te lo da.”

“Hijo del hombre” (Tarzán):

[youtube]http://youtu.be/nVMdh5bvbFc[/youtube]

En la fuerza está el poder,

en lo sabio está el saber,

con el tiempo todo llegará.

En el día que hoy comienza,

mil respuestas buscarás,

subirás a la montaña,

la cima alcanzarás…

Sabríeu trobar els tòpics? Feu recerca i trobeu més cançons de Disney amb referents clàssics.

Lourdes Caparrós 2n batx Llatí

La nave del olvido de José José

La nave del olvido és el nom del segon àlbum de llarga durada del cantant mexicà José José. Va ser publicat per la discogràfica RCA Victor el 1970, però va ser gravada durant l’any 1969-70.  Aquest àlbum dura 32 minuts i és de gènere pop. Gràcies a aquesta producció discogràfica, l’intèrpret finalment es dóna a conèixer a escala nacional i del seu àlbum, els temes que més van destacar van ser, sens dubte, “La nave del olvido”, “Nadie simplemente nadie” i “Del altar a la tumba”. Segons la pàgina web oficial de José José, amb aquesta obra el cantant es va fer mereixedor a un Disc d’or i un altre de platí per les seves nombroses vendes.

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=xf6cyDfi8t8&list=PLBCC03FAF73AE7C54&index=4[/youtube]

Espera, 
aún la nave del olvido no ha partido 
no condenemos al naufragio lo vivido 
por nuestro ayer, 
por nuestro amor, yo te lo pido. 

Espera, 
aún me quedan en mis manos primaveras 
para colmarte de caricias todas nuevas 
que morirían en mis manos si te fueras. 

Espera un poco, un poquito más 
para llevarte mi felicidad 
espera un poco, un poquito más 
me moriría si te vas. 

Espera un poco, un poquito más 
para llevarte mi felicidad 
espera un poco, un poquito más 
me moriría si te vas. 

Espera, 
aún me quedan alegrías para darte, 
tengo mil noches de amor que regalarte, 
te doy mi vida a cambio de quedarte. 

Espera, 
no entendería mi mañana si te fueras 
y hasta te admito que tu amor me lo mintieras, 
te adoraría aunque tú no me quisieras. 
Espera un poco…

Amb quina oda horaciana relacionem aquesta cançó de José José? Argumenta-ho i no t’oblidis de citar-ne els versos.

Elisa Moya

2 Batx. C Llatí

Sakura d’Ikimono Gakari

Buscant per internet cançons d’amor amb algun referent clàssic, m’ha sorprès el fet de trobar una cançó protagonitzada per un grup japonès que desconeixia. El grup anomenat Ikimono Gakari o Ikimonogakari (いきものがかり) és una banda japonesa de J-Pop, formada en 1999. L’origen del nom prové de la frase “Criatura en captivitat (生き \iki\ 物 \mico\ 系 \kakari\). El 15 de gener de l’any 2006 van debutar com a banda major per primera vegada llançant el seu primer senzill, que va ser titulat SAKURA, sota Epic Records, arribant a vendre 60.000 còpies d’aquest i consagrant el seu nom en l’escena musical nipona.

[youtube]https://youtu.be/v8lN_AGf_-c[/youtube]

A continuació us deixo la lletra de la cançó nipona del vídeo en castellà.

SAKURA

Las flores de cerezo se han caído. 
Cada uno de los pétalos es un trozo de mi amor. 
Incluso ahora, sigo soñando con poder verte esta primavera. 
Las flores de cerezo se están dispersando. 

Desde la ventana del tren yo podía ver 
El rastro de aquel día 
En el que en un gran puente nos conocimos. 
La hora de que nos graduáramos llegó 
Y tú te marchaste de la ciudad. 
En la colorida ribera, busco vivir de nuevo aquel día. 

Nuestros caminos se separaron 
Y aquella bonita primavera llegó a su fin. 
Mi futuro es como una flor de cerezo, 
Eso me hace sentirme asustada. 
Este año, de nuevo, las flores de cerezo se ven caer 
A través de la ventana del tren Odakyuu. 
Dentro de mi corazón 
Puedo oír tu voz. 

Las flores de cerezo se han caído. 
Cada uno de los pétalos es un trozo de mi amor. 
Incluso ahora, sigo soñando con poder verte esta primavera. 
Las flores de cerezo se están dispersando. 

Lo primero que te escribí en la carta 
Fue “estoy bien”. 
Has notado que era una pequeña mentira, ¿verdad? 
Incluso en la ciudad 
Es primavera. 
Las flores han regresado otro año más. 

Estos días los voy a pasar sin ti, 
Pero gracias a eso, maduraré. 
¿Olvidaré todo? 
“Te amé”. 
Entre mis manos tengo pétalos de una flor de cerezo. 
Ahora, la primavera abriga a mi solitario amor. 

Las flores de cerezo se han caído. 
Cada uno de los pétalos es un trozo de mi amor. 
Incluso ahora, las fuertes palabras que me dijiste 
Permanecen en mi corazón; los pétalos bailan junto al viento. 

Las flores de cerezo se han caído. 
Cada uno de los pétalos es un trozo de mi amor. 
Aquellos días en los que deseé volver a revivir aquella primavera 
junto a ti 
Desaparecerán en el cielo. 

Las flores de cerezo se han caído. 
Ando mientras disfruto de la primavera. 
El sueño de volver a vivir junto a ti otra primera 
Hace que sienta un fuerte dolor en el pecho; los pétalos bailan 
junto al viento. 

Sakura

Sabíeu que Sakura és el cirerer ornamental i les seves flors i que la seva floració efímera s’associa amb la mort? El tòpic  dels “Efectes de l’amor” es veu reflectit en la lletra en l’absència de la persona estimada. Ella pateix dolor per no estar al costat d’aquesta persona i sent por en pensar que no podria tornar a veure la persona que estimava.

Respecte al videoclip, el que es va veient a mesura que avança, és com se separen i això és el que no volia ella. I vosaltres, coneixíeu aquest tòpic? Havíeu sentir a parlar d’ell alguna vegada? Si és així, on? Deixeu els vostres comentaris.

Ana Mª Falcón Durán.
1r Batxillerat

 

“Canción optimista”, d’Indras

No coneixia aquesta cançó de la banda de rock alternatiu Indras, però la Margalida me la va recomanar per tal que aprofités el moment amb esperança i il·lusió i després d’escoltar-la m’he adonat que està molt bé, ja que la lletra és molt positiva i dóna molt bones vibracions. La recomano.

Versió original de la cançó: “El optimista”, escrita per el show de l’humor del manicomi de Vargasvil. Lletra: Crisanto Vargas i Gonzalo Alvarez. A l’ares apareix amb el nom de “humor-el optimista”.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=eBiiQ2zAIZ4[/youtube]

Canción optimista, INDRAS

Lletra:

Cambiemos nuestra forma de vivir,
vivamos sin pensar qué pasará,
miremos al mañana sin oir,
las voces deprimentes,
gritando en nuestra mente.

Sabemos que el mal rollo hoy no vendrá,
pasamos de saber el qué diran,
un tipo inteligente disfruta lo que tiene,
y trata de buscar felicidad.

Hoy todo vuelve a sonreir
ya lo estás logrando
no hay momentos malos
y nada vuelve a ser igual
mi canción optimista
suena sin prisas
te miro y encuentro el sentido de la vida.

Cerremos hoy los ojos al sentir,
que el universo gira entre tú y yo,
millones de personas pueden ser,
un bloque de energía,
latiendo en sintonía.

El tiempo es un regalo sin abrir
la historia la que tú quieras contar
el juego del destino fue elegir
tus ojos de repente,
brillando entre la gente.

Hoy todo vuelve a sonreir
ya lo estás logrando
no hay momentos malos
y nada vuelve a ser igual
mi canción optimista
suena sin prisas
te miro y encuentro el sentido de la vida.

Sabríeu trobar algun referent clàssic en aquesta cançó? Amb quin poeta romà la relacionaríeu? Quines altres cançons amb aquest tòpic coneixeu? Hi heu sabut trobar la petja d’un filòsof grec?

Xènia Sánchez Hernández
Llatí i Grec 1

Pange lingua, Mocedades

Aquesta cançó anomenada Pange Lingua és un himne eucarístic que  va ser cantat pel grup Mocedades, un grup format al 1969 a Bilbao. Mocedades va tenir molt d’èxit a Espanya i Sud-Amèrica. Originalment, Pange lingua va ser escrit per un sant italià que es deia Tommaso D’Aquino per la festivitat de Corpus Christi. Aquest himne també és habitual que es canti el Dijous Sant i altres festivitats eucarístiques.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=UW90wIHRVZA&feature=player_embedded#![/youtube]

Pange lingua gloriosi corporis mysterium
sanguinisque pretiosi quem in mundi pretium
fructus ventris generosi rex effudit gentium.

Nobis datus nobis natus ex intacta virgine
et en mundi conversatus sparso verbi semine
sui moras incolatus miro clausit ordine.

In supremae nocte coenaz recumbeus cum fratibus
observata lege plene cibis in legalibus
cibum turbae duodenaz se dat suis manibus.

Genitori genitoque laus et jubilatio
salus honor virtus quoque sit et benedictio.

Pange lingua gloriosi corporis mysterium.

En aquesta cançó podem trobar molts noms i adjectius, sobretot a la primera estrofa de la cançó. Quin és el seu enunciat i a quina declinació pertanyen?

Sheila Pena
2n Batx. Llatí

“Flight of Icarus” – Iron maiden

Primer de tot diré que sóc nova a l’Empremta d’Orfeu, però que estic molt contenta de poder-hi participar i aportar noves cançons relacionades amb el món de les clàssiques.

Avui us vull portar una cançó d’un grup que personalment m’encanta, des de petita ha sonat tant a la meva llar! Parla d’una història mitològica que a casa meva mai havia escoltat i crec que és perquè és poc coneguda. No vaig començar a fixar-me en paraules que em sonaven diferent fins que vaig començar a estudiar grec i va ser així com em vaig fixar en les d’aquesta cançó tan escoltada per les meves oïdes abans.
A Flight of Icarus, podeu veure-hi alguna cosa que us cridi l’atenció? No? Doncs bé, Icarus no em sonava massa a  anglès, així que vaig pensar que potser era un nom grec, i vaig fixar-me en el que diu la cançó. Vaig recordar més llocs on havia escoltat aquest nom “Icarus”, com en un vídeo-joc on el personatge principal és un noi amb ales (kid Icarus) i vaig veure la relació entre la lletra de la cançó i el joc, simplement, que destacava l’aparició d’ales, volar, etc. Així que vaig buscar el nom d’Icarus per internet i em van sortir tots resultats d’una història mitològica grega.

Després d’aquesta petita introducció us resumiré una mica de què tracta aquesta història per a qui com jo, no la conegui.

Ícar era fill de Dèdal i va ser empresonat amb el seu pare al laberint que aquest últim havia construït per ordre de Minos, rei de Creta. Per poder escapar del laberint, el seu pare va fabricar unes ales per a tots dos amb plomes, fil i cera. Abans de fugir el seu pare li va dir: “Ícar, fill meu, mantén-te a una altura mitjana. Si voles molt baix, la humitat obstruirà les teves ales, i si ho fas molt alt, la calor fondrà la cera. Si no et separes de mi, no et passarà res”. De sobte el fill va començar a volar cap amunt per arribar fins al cel i la proximitat als raigs del Sol van començar a fondre la cera que mantenia les plomes unides i va fer que Ícar caigués a l’aigua mentre cridava al seu pare, fins a enfonsar-se al mar. Finalment el seu pare va trobar les restes de les ales i va maleir els seus invents. Va enterrar el cos del seu fill i va anomenar aquella terra Icària (i al mar on caigué, mar d’Icària) en memòria seva. Dèdal va arribar fins a Sicília, va crear un temple per a Apol·lo i va oferir les seves ales al déu com una ofrena.

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=b8qDz7K1nbU[/youtube]

lyrics

As the sun breaks above the ground
An old man stands on the hill
As the ground warms to the first rays of light
A birdsong shatters the still

His eyes are ablaze
See the madman in his gaze

Fly on your way like an eagle
Fly as high as the sun
On your wings like an eagle
Fly and touch the sun

Now the crowd breaks and a young boy appears
Look the old man in his eyes
As he spreads his wings and shouts at the crowd
In the name of God my father I fly

His eyes seem so glazed
As he flies on the wings of a dream
Now he knows his father betrayed
Now his wings burn to ashes to ashes his grave

Fly on your way like an eagle
Fly as high as the sun
On your wings like an eagle
Fly and touch the sun

Traducció al castellà

Cuando el sol se levanta sobre el suelo
Un anciano está en la colina
A medida que el suelo se calienta a los primeros rayos de luz
Un canto de las aves rompe el silencio

Sus ojos están ardiendo
Ve la maldad en su mirada

Vuela en tu rumbo como un águila
Vuela alto como el sol
En tus alas como un águila
Vuela y toca el sol

Ahora la multitud se disipa y aparece un joven
Mira al viejo en sus ojos
A medida que extiende sus alas y grita a la multitud
En el nombre de mi padre Dios volaré

Sus ojos parecen tan cristalinos
Mientras vuela en las alas de un sueño
Ahora sabe que su padre lo ha traicionado
Ahora sus alas reduce a cenizas y de las cenizas a su tumba

Vuela en tu rumbo como un águila
Vuela alto como el sol
En tus alas como un águila
Vuela y toca el sol

A partir d’aquí, ara que tots coneixem la història es poden veure més senzillament les relacions amb la lletra.

Bruce Dickinson, el cantant, interpreta aquesta cançó com si estigués narrant una història mentre canta, i a la tornada es pot veure, per la seva forma de cantar-la, la desesperació d’Ìcar per tocar el sol, sobretot en una frase concreta de la cançó en què el cantant parla com si ell fos el nostre personatge,el protagonista d’aquesta història. Sabríeu dir de quina frase estic parlant?

Una vegada sapigueu quina frase és, té un significat una mica difícil d’entendre, podeu treure el vostre poder deductiu i explicar-la? En cas que no pugueu, no os amoïneu, us puc ajudar en comentaris sense cap problema.

Després tenim aquesta frase Now he knows his father betrayed. A quin pare creieu que es refereix i de quina manera l’ha traït? Aquí us donaré una pista, te relació amb la frase de què parlàvem anteriorment.

Per últim, podríeu identificar en la cançó més reminiscències mítiques o detalls simbòlics?

Marisol Marro

1r batxillerat

Maxdisli: Amore, more, ore, re EP

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=9FnVBfCWtRQ[/youtube]

El títol d’aquesta cançó de Maxdisli, Amore, more, ore, re, significa “Amb amor, amb el dia a dia, amb paraules i amb acció”. He escollit fer l’apunt sobre la música perquè te una gran influència en la meva vida i penso que ens complementa a tots.

Amore, more, ore, re” és un embarbussament que significa l’amistat es demostra “amb amor, amb el dia a dia, amb paraules i amb fets.”

Pau Torrente
4t ESO Llatí opt.3

Saturn de Brassens a Paco Ibáñez

Hola! El meu article tracta sobre la cançó Saturn de Georges Brassens. És interpretada pel cantant Paco Ibáñez i la podem trobar al blog de les companyes de segon de batxillerat, Irina i Andrea Balart, El cel dels mites.

Georges Brassens (1921-1981) va ser un cantautor francès. Va arribar a la fama gràcies a les melodies de les seves cançons, senzilles i elegants; i a les seves lletres, variades i elaborades. Se’l considera un dels millors poetes francesos de la postguerra (va guanyar el premi nacional de poesia).

Paco Ibáñez canta Brassens és un àlbum de cançons del cantautor francés Georges Brassens en versió espanyola, traduïdes per Pierre Pascal i interpretades per Paco Ibáñez.

Aquesta cançó tracta de Saturn, déu del temps, en grec Κρόνος. Correspon al planeta Saturn.

 El vídeo:

[youtube]https://youtu.be/Apx-DYw-Zf0[/youtube]

Lletra de la cançó:

Il est morne, il est taciturne

Il préside aux choses du temps

Il porte un joli nom, Saturne

Mais c´est Dieu fort inquiétant

Il porte un joli nom, Saturne

Mais c´est Dieu fort inquiétant

 

En allant son chemin, morose

Pour se désennuyer un peu

Il joue à bousculer les roses

Le temps tue le temps comme il peut

Il joue à bousculer les roses

Le temps tue le temps comme il peut

 

Cette saison, c´est toi, ma belle

Qui a fait les frais de son jeu

Toi qui a dû payer la gabelle

Un grain de sel dans tes cheveux

Toi qui a dû payer la gabelle

Un grain de sel dans tes cheveux

 

C´est pas vilain, les fleurs d´automne

Et tous les poètes l´ont dit

Je regarde et je donne

Mon billet qu´ils n´ont pas menti

Je regarde et je donne

Mon billet qu´ils n´ont pas menti

 

Viens encore, viens ma favorite

Descendons ensemble au jardin

Viens effeuiller la marguerite

De l´été de la Saint-Martin

Viens effeuiller la marguerite

De l´été de la Saint-Martin

Je sais par cœur toutes tes grâces

Et pour me les faire oublier

Il faudra que Saturne en fasse

Des tours d´horloge, de sablier

Et la petite pisseuse d´en face

Peut bien aller se rhabiller…

 

Lletra traduida al català:

Taciturn i ple de tristesa,

governa el temps tot badallant.

Té un nom, Saturn, ple de bellesa,

però és un déu força inquietant.

Té un nom, Saturn, ple de bellesa,

però és un déu força inquietant.

 

Tot fent camí, parpelles closes,

per treure’s la buidor del cap,

s’engresca tot marcint les roses:

el Temps mata el temps tal com sap.

S’engresca tot marcint les roses:

el Temps mata el temps tal com sap.

 

Aquest octubre ets tu, estimada,

qui ha pagat els seus plats trencats:

un lleu polsim de sal fa estada

als teus cabells, i els ha argentats.

Un lleu polsim de sal fa estada

als teus cabells, i els ha argentats.

 

A la tardor hi ha flors divines

-més d’un poeta ho ha afirmat-,

i, quan et miro, ja endevines

pel meu esguard que és veritat.

I, quan et miro, ja endevines

pel meu esguard que és ben v’ritat.

 

Vine de nou, alè de vida:

baixem plegats fins al jardí

a desfullar la margarida

de l’estiuet de Sant Martí.

A desfullar la margarida

de l’estiuet de Sant Martí.

 

Tinc de tu la memòria plena

i, si Saturn la vol buidar,

crec que el seu rellotge d’arena

de tant girar es marejarà.

I, pel que fa a aquella nena,

per mi pot vestir-se i marxar.

 

Quina versió us agrada més: la de Brasens o la de Paco Ibáñez? Què en sabeu vosaltres de Saturn? Quin referents clàssics hi trobeu? Deixeu un comentari!!

Camila Arigón

Primer Batxillerat D

Veridis quo, de Daft Punk

Daft Punk és un duet de música electrònica format pels músics francesos Guy Manuel de Homem-Christo i Thomas Bangalter. Daft Punk va obtenir gran popularitat en l’estil house a finals de la dècada dels 90 a França, i va continuar amb el seu èxit els anys següents utilitzant l’estil synthpop. El duet també fou acreditat per la producció de cançons que es consideren essencials en el estil french house. Varen ser representats des de 1996 fins al 2008 per Pedro Winter (Busy P), el cap de Ed Banger Records.

A principis de la carrera del grup, els membres de la banda estaven influïts per grups com The Beach Boys i The Rolling Stones. Bangalter i de Homem-Christo es trobaven originalment en una banda anomenada Darlin’, que es va dissoldre després d’un curt període de temps, deixant als dos experimentar en música pel seu compte. El grup es va convertir en Daft Punk, i varen llançar el seu aclamat àlbum debut Homework  en 1997. El segon àlbum, Discovery, llançat el 2001, fou encara més exitós, impulsat pels senzills One More Time, Digital Love i Harder, Better, Faster, Stronger. En el març del 2005, el duet va llançar l’àlbum Human After All, rebent crítiques mixtes. Tot i així, Robot Rock i Technologic, van tenir èxit en el Regne Unit. Daft Punk va fer una gira al llarg del 2006 i 2007, llançant el seu àlbum en viu Alive 2007, el qual va guanyar un Grammy per Millor Àlbum d’Electrònica/Dance. El duet va compondre la música per a la pel·lícula Tron: Legacy i el 2010 va llançar la banda sonora del film.

Daft Punk és principalment conegut pels seus concerts excèntrics, en el qual els elements i efectes visuals s’incorporen a la música. També és conegut pel seu èmfasi en els seus components visuals i de la seva història, així com l’ús de vestits adornats de robot mentre apareixen en públic i es presenten. Actualment, ocupen el lloc #22 en l’enquesta realitzada el 2013 per la revista DJmag, pujant 22 llocs respecte l’any anterior.

I ja per acabar, dir-vos que aquest vídeo és melòdic, ja que és un dels trets que caracteritza aquest duet. El principal referent està en el títol i apareix en cert punt del vídeo.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=HhZaHf8RP6g[/youtube]

Què vol dir el mot llatí Veridis Quo?

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Llatí.