Tag Archives: Sortida

Emporiae MMXI: El viatge d’Asclepi

Dijous 13 d’octubre els alumnes de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz vam fer una sortida a Empúries (Emporiae – Ἐμπόριον). Va ser una sortida molt interessant ja que ens vam posar de ple en la cultura romana perquè vam fer una vistia teatralitzada, és a dir, que la nostra guia era una actriu que feia de patrícia romana.
A més de poder gaudir de la visita teatralitzada, vam tenir la sort de visitar el museu, on nosaltres, Carla i Júlia, vam exposar tot el que havíem investigat sobre Asclepi (Esculapi – Ἀσκληπιός). Aquí teniu els resultats de la nostra recerca.

Mapa de les restes de la neàpolis grega d'Empúries editat per la Júlia

L‘estàtua d’Asclepi va ser trobada a la ciutat grega, a la zona de l’Asclepièon, marcat amb un punt vermell al mapa, però actualment es conserva en una sala dins del museu.
Segons la mitologia grega Asclepi era el déu de la medicina. Era fill d’Apol·lo i de Coronis i pare d’Higiea, Panacea i Iasso. Les seves tres filles representaven les eines que Asclepi usava per dur a terme les curacions: la higiene era representada per Higiea, el remei per a tots els mals era Panacea i la curació era Iasso. Porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp.
Segons el mite grec, el déu Apol·lo i la princesa Coronis eren amants. El resultat d’aquesta relació va ser que Coronis quedés embarassada. Apol·lo molt sovint estava de viatge, així que va deixar la noia acompanyada d’un preciós corb blanc (en aquell temps tots els corbs eren blancs). Mentre Apol·lo estava fora, Coronis és va enamorar d’Isquis, un arcadi, i van mantenir relacions. El corb va volar fins a Apol·lo i el va advertir de la infidelitat de Coronis, cosa que el va fer enfadar tant, que va maleïr el corb. Aquesta maledicció provocarà que, a partir d’aquell dia, tots els corbs passin a ser negres.
Apol·lo va explicar a la seva germana Àrtemis el que havia passat amb Coronis i la deessa, per venjar l’ofensa feta al seu germà, matà Coronis amb una fletxa. Després de matar la dona infidel, Apol·lo va decidir cremar el cos de Coronis i, mentre s’estava cremant, és va recordar del seu fill, li va obrir la panxa, el va treure i li va posar de nom d’Asclepi.
En acabar de néixer, Apol·lo el va portar amb Quiró, un centaure (la constel·lació sagitari), que el va introduir a l’ensenyament de la medicina, cirurgia, l’art de guarir, i l’art de preparar pocions i medicaments. A més, Asclepi tenia el do de ressicitar els morts, fet que molestava molt els déus.

Foto feta per l'Annia, la nostra companya de segon de batxillerat.

L’estàtua d’Asclepi té una antiguitat de més de 2100 anys. Les darreres investigacions defensen que els grecs la van portar des de Delos el S.II a.C per donar importància a la ciutat.
L’estàtua va ser trobada el 1909 pel noucentista Josep Puig i Cadafalch dividida en 85 fragments, el cap, els braços, el tors migpartit i una vuitantena de fragments que es van trobar escampats pel jaciment. L’estàtua pesa gairebé una tona.
Després de ser trobada, va ser enviada al Museu Arqueològic de Barcelona, on la van restaurar. Noranta-nou anys després, el 2008, va ser retornada a Empúries, casa seva. La seva arribada va coincidir amb el centenari de les excavacions d’Empúries i va ser rebuda amb una reinterpretació d’un ritual clàssic de purificació i consagració.
Actualment l’estàtua està situada en una sala del museu d’Empúries, però se’n va fer una rèplica que està col·locada a les ruïnes gregues.
Gran part d’aquesta informació l’hem trobat en aquesta pàgina, que podeu utilitzar per investigar encara més sobre la història d’aquesta estàtua.
Ara que ja sabeu la història d’aquesta estàtua i del déu Asclepi, busqueu referències a aquesta divinitat en altres mites i esbrineu el perquè de la serp que l’acompanya. També, investigueu i digueu a quins altres llocs s’ha trobat estàtues d’Asclepi. No oblideu demostrar-ho amb una imatge que podeu enviar a la Teresa i així les podrem recopilar en aquest Slideshow confeccionat per l’Annia.

Júlia Tosses i Carla Pallach

1r batxillerat

Emporiae MMXI: Es ven domus de luxe!

26 Replies

En plena crisi de construcció d’habitatges venem aquesta domus patrícia. Evidentment no és nostra i no la podem vendre, però sí podem fer-ne un article.

A partir de la visita que vam fer a Empúries, hem volgut analitzar els diferents tipus d’habitatges que es podien trobar dintre i fora de les ciutats romanes. En aquest article ens hem centrat més en la domus de luxe (casa patrícia) . En les ciutats romanes es podien distingir tres tipus d’habitatges:

la domus tradicional, pròpia de la classe mitjana baixa (petits propietaris, artesans i comerciants);
l’habitatge de luxe de les classes privilegiades, i
la casa de pisos de lloguer, on s’apilaven els nombrosos treballadors urbans.

La domus que vam poder observar a la visita d’Emporiae era una domus de luxe, en la qual hi vivia una família patrícia, la que corresponia a la família de la nostra guia, la Julia, una dona benestant d’Emporiae que no parava de remarcar els seus orígens. De fet ens va ensenyar la casa de la família del seu marit, que era, per tant, la seva des del seu casament, sense, però, oblidar la de la seva infantesa, que no varen poder veure ja que era molt visitada en aquell moment del recorregut.

Era una casa molt luxosa, mig romana i mig grega. La part que donava al carrer mantenia la vella estructura de la domus, però estava dedicada als negocis i als seus locals com el tablinum o despatx, magatzems i rebost.

Per a la vida privada hi havia una altra casa enganxada a aquesta, lluny del soroll del carrer, amb una estructura copiada de la casa grega tradicional. Es basava en una concepció més oberta, més espaiosa, més còmoda i més luxosa. S’estructurava al voltant d’un atrium: un pati interior envoltat de columnes, anomenat peristylum, al qual donaven les habitacions. El menjador on es va posar de moda la instal·lació del triclinium fet d’obra, també per menjar a l’estil grec, les cuines, les sales de rebre o exedres. Segons la Júlia hi feien unes festes que devien ser impressionants ja que els agradava molt mostrar l’esplendor i la riquesa de la seva família, ja que ells ho eren molt de rics!

La decoració d’aquesta part de la casa solia ser molt luxosa: les pintures murals cobrien les parets, i els mosaics, fets a base de minúscules peces (tessellae) que cobrien el terra de totes les estances. De mosaics n’hi havia de molt bonics! En varen poder veure uns quants durant el nostre recorregut. Fins i tot els sostres, en forma d’artesonat i de volta estaven decorats, però aquests no els varen veure ja que no en quedaven restes. Tampoc faltava la instal·lació d’un sistema termal complet i de comunes. Així s’estalviaven haver d’anar als banys que, segons ens va dir la Júlia, no els agradaven massa ja que s’ajuntaven amb segons qui!, que feia feredat!

Anna Carmona i Andrea Ocaña

1r batxillerat

Jornada Màrius Torres a Lleida: inoblidable!

16 Replies

Divendres 13 de maig del 2011. La capital de la Terra ferma ens rep amb un dia assoleiat i ens ofereix l’hospitalitat gòtica de l’antic Hospital de Santa Maria, actual seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (me’n podeu dir l’etimologia?). La Sara, l’Ariadna, la Carla i la Jéssica, de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, arriben a aquesta construcció del segle XV -que s’emmarca dins del gòtic català i és pràcticament l’únic exponent civil d’aquesta època que existeix a la Catalunya occidental- disposades a compartir amb d’altres alumnes i docents les seves reflexions sobre la influència de la mitologia clàssica en la lírica de Màrius Torres. I com a cirereta del pastís, una nova creació de la Sara que sargeix versos del poeta per teixir un text en prosa que traspua l’alè entre esperançat i desesperançat del poeta lleidatà.

[Foto: Teresa Devesa]

En entrar a l’Aula Magna, plena de gom a gom d’un auditori compost principalment de professorat, els nervis de les nostres protagonistes, un xic alterats des de bon matí i incrementats durant el trajecte i l’espera, augmenten notablement, cosa que no impedeix que en el moment de la seva exposició es mostrin segures i mantinguin la calma fins i tot quan la moderadora els marca el temps d’exposició.

A partir d’aquest moment, totes respirem tranquil·les i satisfetes i ens disposem a escoltar, relaxades, les comunicacions dels altres participants, només aturades per la pausa de l’esmorzar, que aprofitem per comentar la jugada i rebre les felicitacions d’alguns dels assistents. De totes les ponències voldria destacar la presència del bloc com a eina fonamental de la majoria d’experiències pedagògiques presentades i les reiterades referències gregues i llatines que feien que les vostres companyes busquessin la meva mirada còmplice, com si jo en fos responsable…

Xavier Lluna de l’INS Vescomptat de Cabrera d’Hostalric presentava un projecte indisciplinari d’autors en diferents llengües que incloïa Seferis, com a representant del grec modern.
Joan Carles Otero de l’INS Ègara de Terrassa (d’on ve el nom d’aquest institut?) compartí amb nosaltres la creació d’un bloc com a eina d’aprenentatge de la poesia del poeta lleidatà en el qual se cita Plató, Virgili i Horaci com a referències bàsiques. En algun moment -com no?- va deixar anar un Carpe diem que us prometo que no va ser inspirat per mi…
Juanjo Manau de l’INS Màrius Torres de Lleida va presentar un interessant documental sobre el poeta, en què es feia referència a Carles Riba com a inspirador del vessant més clàssic de Torres.
Anton Not, professor de Castellà de l’INS Els Planells d’Artesa de Segre, reflexionà sobre el valor de la traducció a les aules de Batxillerat i posà de manifest que, en general, les matèries de Llatí i Grec són les úniques que treballen aquest procediment tan important per a l’intercanvi cultural.

Onze comunicacions molt interessants, en definitiva, algunes més didàctiques, d’altres més erudites, de les quals les més autèntiques i emotives em van semblar aquelles en què el professsorat vam donar la paraula a l’alumnat. A part de la nostra, dues noies de 2n d’ESO de Tremp van fer una emotiva presentació de la feina realitzada des de Francès, Música i Biblioteca, i un grup sencer de 4 d’ESO de Vic va fer un sentit recital poètic amb música en viu.

En acabar, amb el regust dels mots de Torres encara a la boca, dinar, conversa i tornada a casa amb el convenciment de la feina ben feta. Què més es pot desitjar d’una jornada literària?

A continuació trobareu el text de la comunicació i la presentació que l’acompanyava. La Montse, que aprareix càmera en mà a les fotos, ben aviat penjarà el video de la comunicació a “Litecat”, però de moment podeu recordar com s’explicava l’Ànnia al davant de l’exposició del vestíbul del primer pis del nostre institut.

[Cliqueu a Pantalla completa per llegir-ho còmodament]

I pensar que tot va començar amb el comentari d’aquella entrada d’El fil de les Clàssiques… Aleshores jo no sabia què treballàveu a Literatura catalana ni que publicaríeu un article relacionant les nostres matèries, ni que la Montse Vilà, la vostra professora, em proposaria embarcar-me en aquesta aventura. La màgia de la xarxa, doncs, ens ha permès crear un projecte nou, comú, fruit de la col·laboració. N’hi haurà més, segur!

TERESA

D’on portaven els romans els aliments?

22 Replies

Dimecres vinent anem a Barcelona, a fer de romans i romanes al mercat de la Boqueria, seguint la tradició iniciada ara fa tres anys. Hem millorat molt en TIC i d’aquell mapa del comerç romà del Bubú us proposo de fer la mateixa activitat però amb aquest Google Maps:

Els romans portaven el menjar de diferents indrets del món conegut aleshores; per exemple, l’oli i el gàrum de la Bètica; el vi i les ostres de la Tarraconense; la mel de Grècia; el vi de Quios; les figues d’Eivissa; el blat del nord d’Àfrica; els pernils de Ceretània; l’arròs de l’Índia; els dàtils d’Etiòpia i Palestina; les cireres del Mar Negre; els préssecs de Pèrsia; els albercocs d’Armènia…

Mostra Els aliments dels romans en un mapa més gran

D’on portem nosaltres els mateixos aliments? Quins altres aliments importem?

Chaima Anzaoui

1r A Batxillerat Llatí

El fòrum de Bàrcino

36 Replies

El dia 17 de desembre, els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de llatí vam anar a Barcelona per visitar les restes de l’antiga colònia romana anomenada Bàrcino, ja que és un tema molt important que també surt a les PAU. Després de vacances de nadal, tots havíem de presentar un treball personal sobre la sortida, així que he fet un vídeo sobre el fòrum. Un cop l’hàgiu vist, m’agradaria que em diguéssiu què us ha semblat i si afegiríeu alguna cosa. Per què creieu que tenim tan poca informació sobre el fòrum de Bàrcino?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=2pYJaw4WBbE[/youtube]

Laura Galán

2n batxillerat

Llatí

Urbanisme de Bàrcino

21 Replies

Tal com anunciava l’article Cap a Bàcino s’ha dit, el passat 14 d’octubre els alumnes de batxillerat i 4rt d’ESO que estudiem Llatí de l’Instiut Isaac Albéniz vam visitar el Museu d’Història de de la Ciutat de Barcelona, on ens van explicar l’evolució de l’urbanisme de Barcelona des de l’època romana.

A continuació, explicarem les diferents parts de la ciutat antiga i la seva utilitat:

Els dos carrers principals que s’encreuaven al forum eren el Decumanus maximus, que anava d’est a oest per l’actual carrer Jaume I i carrer Ferran, i el Cardo maximus, que anava de nord a sud per l’actual carrer de la Ciutat i carrer del Bisbe. Els dos anaven a parar a la sortida de la ciutat i es trobaven a l’actual Plaça de San Jaume.

El forum es trobava al centre de la ciutat i era el punt de reunió de la societat lliure. Es trobava a l’actual Plaça de Sant Jaume, on encara es concentra el poder de la ciutat, com el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

Al costat d’aquest, trobem el temple d’August, el qual està dedicat al primer Emperador i fundador de Bàrcino. Era un edifici de planta rectangular, sobre podium, hexàstil i perípter, on se celebraven cerimònies religioses però sempre a l’exterior de l’edifici. En l’actualitat només n’han sobreviscut quatre columnes, que trobem al carrer Paradís.

Per últim, les muralles, construïdes al I a.C, van ser contínuament millorades per aconseguir una major protecció de la ciutat de Bàrcino. Si ens situem a la Plaça de la Catedral, les seves restes són ben visibles i encara més al cantó de la Via Laietana. Hi ha dos arcs que són els aqüeductes, encara que no són de l’època, però es van decidir mantenir per mostrar la importància de l’entrada d’aigua a la ciutat emmurallada de Barcino.

Planta de la ciutat, extreta de l’Atles d’història de Catalunya (Barcelona, Edicions 62, 1995), que il·lustra un article d’El Fil de les clàssiques sobre la recuperació de la muralla.

Podeu trobar un plànol en alçat i més informació a l’article Bàrcino.

Knarik Badoyan, Ana Pardo, Thaïs Jiménez

1r batxillerat Institut Isaac Albéniz

Postal des de Bàrcino

11 Replies

Aquí us deixo un petit record de la sortida a Bàrcino que vam anunciar a l’article introductori Cap a Bàrcino s’ha dit, on vau deixar constància de la vostra opinió sobre la sortida. És un regal amb trampa, perquè s’hi amaga un qüestionari en llatí que cal que traduïu i respongueu. Potser no ho podreu explicar tot en llatí, perquè vull que em demostreu que realment vau estar tan atents com sembla a les fotos, però com a mínim intenteu fer una frase per pregunta en aquesta llengua.

Després de recordar els bons moments, anem per feina i comencem la realització de la tasca que anunciàvem per als de 2n de batxillerat a l’article abans esmentat, és a dir, l’estudi del temple de Bàrcino com a il·lustració del temples romans en general. Serà una recerca col·laborativa que constarà de les següents parts:

Evolució dels llocs de culte des de l’època preetrusca fins a l’Imperi
Tipus de temples i característiques generals
El temple Capitolí de Roma
1. Ubicació. Mons Capitolium
2. Característiques i elements
3. Significació del culte a la Tríada capitolina
El temple d’August a Bàrcino
1. Ubicació. Mons Taber
2. Característiques i elements
3. Significació del culte imperial i contextualització històrica

Penseu que els de primer ja s’hi han posat i ben aviat començarem a veure’n els resultats!
Fortuna secunda!
TERESA

De Barcino a BCN

12 Replies

Aprofitant que anàvem de visita a Barcelona, des del XTEC ens han posat un link relacionat amb la sortida. Si teniu ocasió visiteu-lo i cliqueu l’apartat que fa referència al capítol 2 que és el de la ciutat en l’època romana. Allà trobareu les referències al mont Tàber, a l’urbanisme i a la necròpolis.

Aquí hi podeu trobar l’enllaç. A veure si reconeixeu el que hi vàrem fer dijous a Barcino.

2tp4_mini

Núria Valls

Desè aniversari de Tàrraco Patrimoni Mundial

22 Replies

Detall de les muralles des del Passeig arqueològic

[Foto Josep Lario]

Aquí teniu una comunicació que ens fan arribar del Museu de Tarragona, que vam visitar l’any passat:

Ja fa 10 anys que Tàrraco comparteix amb les principals ciutats monumentals del món l’orgull i la satisfacció d’haver estat declarada Patrimoni Mundial per part de la UNESCO.

Durant aquests anys, hem treballat per valoritzar el nostre patrimoni fins a convertir-lo en un element identificador de la nostra ciutat i del nostre país.

Amb motiu d’aquesta commemoració l’Àrea de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona convoca la ciutadania, les institucions acadèmiques, universitàries, socials, econòmiques, culturals i polítiques a celebrar plegades aquesta fita que, recolzant-se en el passat, és una aposta d’enorme futur per a Tarragona i Catalunya.

Des del mes de setembre i fins al 3 de desembre reivindicarem la nostra herència de la Tàrraco romana, una gran ciutat ja descrita pels geògrafs i historiadors clàssics.

Des de l’Aracne fila i fila els enviem la nostra més sentida enhorabona i posem el nostre gra de sorra en la celebració, tot deixant un comentari sobre el que destacaríeu de visita que vam fer al patrimoni arqueològic de l’antiga Tàrraco. Endavant!

Amfiteatre

[Font: Wikimedia commons]

TERESA

Cap a Bàrcino s’ha dit

19 Replies

El dia 14 d’octubre del 2010, l’alumnat de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz anirem a contemplar in situ els vestigis de l’antiga Barcino romana. Concretament, realitzarem la visita guiada De Barcino a Barchinona. La ciutat antiga, que parteix del Museu d’històrica de Barcelona, concretament de la seva seu central a la Plaça del Rei. Se’ns presentarà la història de la ciutat antiga fins als primers temps medievals, desgranada al llarg d´un itinerari guiat per les restes arqueològiques. Durant aquest itinerari s´explica l´estructura urbanística de la ciutat i alguns aspectes de la vida urbana en l´època romana, i es visiten les columnes que queden del temple d’August. Inclou una visita al subsòl arqueològic del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei, on es troben les restes d’un taller de tints i un de salons, a més d’una factoria vinícola.

A diferència d’altres sortides, com la de l’any passat a Tarragona, en aquest cas us demanarem una tasca a posteriori, però caldria que repasséssiu abans de la sortida alguns conceptes d’urbanisme que necessitareu per completar el dossier de treball que us serà lliurat al Museu i que caldrà que realitzeu i retorneu a la vostre professor o professora de l’institut. Com estem d’urbanisme? Què és el cardo maximus? I el decumanus? Suposo que no hi haurà problemes amb el fòrum i amb els aqüeductes, oi?

Tingueu els ulls ben oberts i pareu atenció a tot el que us exposi el/la guia, ja que després caldrà que confeccioneu un article sobre alguns dels àmbits de lavisita:

Els de 4t d’ESO estareu encarregats de fer el reportatge sobre l’àmbit del Museu.
A 1r de batxillerat aprofitareu per fixar-vos especialment en l’urbanisme i la part exterior de la visita.
I què us queda als de segon? Evidentment, ja que estem immersos en l’estudi de la Religió i els temples, la vostra tasca farà referència especialment al temple d’August que, ubicat en el punt més alt de la ciutat, el Mons Taber, presidia l’antiga Bàrcino.

Columnes del Temple d’august a Barcelona [Font: Viquipèdia]

Pareu, doncs, molta atenció el dia de la sortida i mireu amb uns nous ulls aquesta zona de la ciutat comtal que fins ara, de ben segur, us cridava més l’atenció per la seves botigues o restaurants. Hi ha una altra manera de mirar la realitat que ens envolta. Proveu-ho, us sorprendrà!

El que us demano, de moment, és que em deixeu un comentari previ sobre el que sabeu en relació als diferents aspectes del contingut de la visita i el que us hi espereu trobar. Després ja direm si s’han complert les nostres expectatives.

Pel que fa a l’alumnat del Cristòfol Ferrer, m’ha dit un ocellet que vosaltres també hi anireu més endavant però fareu una altra ruta. Ens agradaria que en el seu moment deixéssiu un comentari amb la comparació entre la vostra experiència i la nostra.

TERESA