Centenari del naixement de Màrius Torres: “L’esfinx”
Cultura Clàssica 3r, General, Grec 1r, Grec 2n agost 30th, 2010
Logo original de la Carme Rosanas
Al Facebook vàrem fer difusió a través de Fildelesclàssiques Aracne de la crida homenatge amb aquest vídeo:
Tot just acabo de llegir l’apunt d’homenatge publicat a El Fil de les Clàssiques i seguint amb els referents clàssics aquí us deixo un poema de Màrius Torres perquè en gaudiu de la lectura, el comenteu i el compareu amb aquest altre de Muriel Rukeyser.
Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
Web IPM
agost 30th, 2010 at 07:34
[...] que amb aquest tastet de referents clàssics (vid. també el poema L’esfinx a Aracne fila i fila) en el centenari del naixement de Màrius Torres, us he despertat les ganes de conèixer més [...]
agost 30th, 2010 at 15:22
M’ha agradat molt la Cançó a Mahalta. Quanta raó té! Pel que fa al poema L’esfinx me l’hauré de llegir amb més calma per entendre’l bé.
No entenc perquè a classe de català no treballem més aquest poeta.
agost 30th, 2010 at 23:09
No poden faltar les reminiscències clàssiques dels nostres poetes a través dels blogs de Clàssiques! Gràcies per afegir-vos a l’homenatge!
agost 31st, 2010 at 09:08
Moltes gràcies a vosaltres per fer tan merescut homenatge: http://vpamies.blogspot.com/2010/08/participants-lhomenatge-marius-torres.html
febrer 21st, 2011 at 10:53
És curiós que Màrius Torres utilitzi temes clàssics en el seu poema, encara que no és l’única composició que en conté, sinó mireu com comença un dels seus poemes en l’antologia d’”Un foc invisible”:
UN ALTRE ABRIL
Com una aigua secreta – que, ben lluny dels camins,
a cap gest de Narcís no farà de sepulcre -,
inútil als conreus, als llavis, als jardins,
oposant a la llums que ella no porta a dins
la fredor d’una làmina silenciosa i pulcra,
és la meva tristesa.
——
Com podeu veure, encara que segueixi la corrent simbolista de forma personal, són pocs però intenses les referències mitològiques. Per què? ben fàcil, admirava Carles Riba.
febrer 21st, 2011 at 11:10
Justament l’altre dia vam anar a l’espai betúlia a escoltar una conferència sobre Marius Torres, poeta que ara estem treballant a literatura catalana. En aquest poema és clara la referència clàssica i el mite de l’Esfinx i Èdip. No és estrany que als poemes de Marius Torres surti aquest diàleg amb l’eternitat, Déu o la nit, que aquesta també apareix en aquest poema. La nit està identificada amb l’hora del dia més espiritualitat, de silenci i de retrobament interior, que tal i com diu a la composició de Torres, l’Esfinx està dins nostre. Es podria associar amb les dudes o les preguntes humanes que a vegades no ens podem respondre, utilitzant el mite de l’Esfinx per fer-hi referència.
febrer 21st, 2011 at 21:32
Fantàstic, noies i fantàstic, Teresa! No només es creuen els nostres camins i les nostres literatures, sinó que dialoguen a través dels segles per il·luminar-se i comprendre’s l’una a l’altra. M’han agradat molt les intervencions de la Carla i de la Jessica, aportant totes dues lectures argumentades dels versos de Torres, amb el referent del mite clàssic de l’Esfinx com a guiatge.
Enhorabona!
febrer 21st, 2011 at 22:06
A mi també m’ha fet molt de goig comprovar que els nostres alumnes coneixien el poeta català i n’estaven treballant una antologia. De la mateixa manera que he anat seguint amb atenció com al bloc de literatura catalana anaven apareixent noves Nausiques a partir de la de Maragall. De veritat, nois i noies, que m’ha encantat veure com heu ideat, des de molt difrents punts de vista, un nou final per a aquesta noia enamoradissa, filla d’Alcínous, rei de Feàcia.
febrer 26th, 2011 at 21:25
No us perdeu l’article de l’Ariadna a “Litecat”: una teranyina clàssico-catalana fantàstica! Quina sorpresa més agradable he tingut en llegir-la! El valoraré, sens dubte, a l’hora de l’avaluació TIC de Grec.