Cúria Hostília

Cúria Hostília en vermell

La Cúria Hostíl·lia fou la seu del Senat en el Fòrum Romà.  La cúria Hostília ocupava el lloc d’un antic temple etrusc que s’havia construït per commemorar la pau entre sabins i romans. Amb el temps el temple estava malmès i el rei Tul·li Hostili el va fer reconstruir, per això, des de llavors va portar el seu nom. Fou la primera casa del senat romà. En aquest edifici tan senzill, a la cantonada nord-oest de la plaça del Fòrum, els senadors s’hi van reunir durant segles. Més tard va ser incendiada per un grup de romans en protesta per l’assassinat del seu heroi Publi Clodi Pulcre, un magistrat membre de la gens Clàudia. Al segle I aC se la va anomenar Cúria Júlia (en llatí, Curia Iulia) en honor a Juli Cèsar, però les obres no es van acabar fins a l’any 29 aC en temps d’August.

(La Cúria Júlia, en la qual es reunia el senat romà després de la destrucció)

Imatge de la Cúria Júlia en temps d'August

Imatge de previsualització de YouTube

Actualment es conserven les seves restes dins del Fòrum Romà.

Cúria Hostilia marcat en vermell

Chorouk Regrag, 2n Batxillerat Humanístic

9 thoughts on “Cúria Hostília

  1. Sebastián Lindo Azañero

    Durant la república el senat era el consell dels més vells on es decidien les accions de Roma, es ratificaven les lleis, es feia càrrec de la política exterior i interior. Inclou als ciutadans que han exercit alguna magistratura . Era un càrrec vitalici i tenia prop de 300 membres que abans eren magistrats. Les “curies” eren les famílies. Ocupava el lloc d’un temple etrusc on es commemorava la pau entre els sabins i els romans. Té el nom en honor de Tul·li Hostili, el tercer rei de Roma i fou la primera casa del senat romà. L’edifici era ampli i amb moltes finestres.

  2. Albert Muñoz Rodriguez

    Salve!

    El Comitium és el lloc on tots els ciiutadans participaven en la política. Es podien distingir 3 tipus de Comitia:
    – Comitia curiata: està formada per cúries, és a dir, la distribució de la societat per famílies. No tenen importància. La seva funció és el protocol i està ubicada al fòrum.
    – Comitia centuriata: està formada per centúries, és a dir, les classes o nivells econòmics de la població. La seva funció és d’elecció de magistratures majors com cònsols, pretors, censors. Està ubicada al Camp de Mart, que és l’esplanada extramuros on acampen els exèrcits. El seu origen ve per Sevi Tul·li o pot ser posterior.
    – Comitia tributa: està formada per tribus segons el lloc de residència. La seva funció és legislativa i d’elecció de magistratures menors i tribuns de la plebs. S’ubica al fòrum. El seu origen és el concilium plebis, que és l’assamblea de la plebs.

    L’edifici que surt en el vídeo té una part amb unes grades, que suposo que serà per a les concentracions polítiques que es fan a la ciutat.

  3. Clara Campos Rovira

    Salve!
    La República va ser el segon sistema polític, succeïa a la Monarquia, en el qual les decisions les prenien els ciutadans a través dels seus representants.
    L’edifici era gran i amb molt d’espai, els sostres alts i no gaires entrades per a la llum.

  4. Teresa Devesa i Monclús

    Gràcies, Chorouk, per donar-nos a conèixer aquest magnífic edifici.
    Albert, per què parles dels comicis, si la cúria allotjava el senat? Una altra cosa és que hi hagi uns comicis anometats curiats.
    Clara, parlar genèricament de la República no és desenvolupar tots els referents.
    Hauríeu de desenvolupar també els referents d’època monàrquica, començant pel nom de l’edifici.

  5. Paula Fernández

    Salve!
    En aquell momento el senat era molt important, era el consell dels mes vells erp tomar decisions sobre Roma.

    Tambe eren important les comities qu eren carrecs politics, hi havien tres; curiata, centuriata tributa.
    Suposo que l0edifici que apareix en el video es on es reunia el senat per tomar les decicions.

  6. Neus Borniquel

    Salve!
    El senat era un consell d’ancians que triaven les lleis i prenien decisions de Roma. Es va crear durant el regnat de Ròmul i estava format per unes 300 persones de l’ordre senatorial, que incloïa als ciutadans que han exercit alguna magistratura.
    La “Res publica” és el segon sistema polític i successor de la monarquia de Roma, que va començar el 509 aC, a causa de La violació de Lucrècia, fins al 27 aC. Durant aquest període es va acabar de conquerir la península Itàlica i, després de les 2es Guerres Púniques, en la qual van fundar Emporiae, van conquerir també la resta del Mar Mediterrani, al qual van anomenar Mare Nostrum.
    En el vídeo ens mostra l’edifici, el qual era molt gran, per tal que estiguessin tots, amb vàries finestres, uns esglaons on es devien seure per les reunions i, en el centre del terra, un mosaic. El nom de l’edifici, Cúria Júlia, és en honor de Juli Cèsar.

  7. Maria Sorribes

    Salve!

    Excusa Theresa quia ego multos labores habui!

    Les cúries era on es decidia la política interior i exterior d’una ciutat romana, com un ajuntament avui dia.
    El senat va ser una institució política que va ser molt important en el període de la república.

    El senat tenia la funció de deliberar, decidir la política interior i exterior de Roma.
    Aquesta institució estava formada per 300 membre de l’ordre senatorial, els membres de l’ordre senatorial eren ciutadans que podien entrar al senat que hagin cursat una magistratura o haver-ne exercit una.
    Les vacants eren cada cinc anys i les renovaven els censors i els senadors podien repetir.

    El senador tenia dos càrrecs:

    1.Càrrec vitalici: que era un càrrec per tota la vida i que podia exercir tota la vida.
    2.”Princeps senatus”: és el principal senador i el més honrat dels senadors.
    El “princeps senatus” era el senador que havia finalitzat el “cursus honorum” més gloriós.

    Els comicis eren una assemblea en els quals els ciutadans podien participar en la política i en els quals es voten els candidats.
    Aquesta magistrartura té les bases a la monarquia amb els comicis curiats, que havien perdut molta força en l’època republicana.
    Els comicis tenien lloc al fòrum i tenien un tamany reduït.

    Teresa, el meu ordinador no m’ha deixat veure el vídeo del fòrum.

    Això és tot.

  8. Marta Verkholyak

    En els temps de la República romana, el Senat era un grup d’uns tres-cents ancians savis, que eren escollits entre els ex cònsols cada cinc anys per decisió dels censors.
    Aquesta institució va ser el veritable centre del poder polític, tant en l’autoritat i el poder personal com en la seva importància en la política exterior i interior. En la política interior s’encarregaven de la ratificació de les lleis, direcció i control del’actuació dels magitrats , administració de la hisenda pública, etc. A més, els seus dictàmens (anomenats “senatus consulta”) tenien força de llei. En quant a la politica exterior, el senat prenia decisions sobre les edclaracions de guerra i les signatures de pau, a més d’assignar els governs de les províncies i de comandaments militars.

    La seu que ocupaven, en aquest cas la Cúria Julia, és una sala molt gran i ampla. Als laterals hi havia tres grans esglaons a funció de pedestal, on es devien situar els senadors en les reunions per tal de poder observar sense obstacles tot el que passava al centre de la sala. Al fons de la sala -al costat contrari de l’entrada, hi ha un podi més elevat, on es devia col·locar el “princeps Senatus”, títol que poseïa el senador amb el “cursus honorum” més gloriós.

  9. Gisela Aliagas Serrano

    Salve!
    M’ha agradat molt aquest article de Chorouk Regrag, ja que està molt ben resumit i s’entén a la perfecció. Encara que fa unes setmanes vam veure a classe la República, no era coneixedora de l’existència de la Cúria Hostíl·lia, la qual va ser la seu del Senat en el Fòrum Romà, i, per tant, tampoc sabia que la cúria Hostília ocupava el lloc d’un antic temple etrusc que s’havia construït per commemorar la pau entre sabins i romans després de diversos enfrontaments bèl·lics. Estava situat a la cantonada nord-est de la plaça del Fòrum, aquest va ser la primera casa del senat romà on els senadors és van reunir durant segles.

    Amb el pas del temps el temple es va anar deteriorant i el rei Tul·li Hostili el va fer reconstruir, des de aquell moment va començar a dir-se pel seu nom.

    L’any 52 aC, la República va ser incendiada per un grup de romans en protesta per l’assassinat de l’heroi Publi Clodi Pulcre, el qual va ser un magistrat membre de la gens Clàudia i era famós per promulgar lleis a favor dels pobre, però també per tenir el seu caràcter conflictiu i pels mètodes sense escrúpols que feia servir en el seu propi benefici. Va mantenir una llarga enemistat contra Ciceró.

    Al segle I aC, a la República se la va anomenar Cúria Júlia (en llatí, Curia Iulia) en honor a Juli Cèsar, ja que ell la va manar a reconstruir, però les obres no es van acabar fins a l’any 29 aC en temps d’August, el qual va mantindre el nom.

    L’any 283, un incendi va tornar a destruir l’edifici i l’emperador Dioclecià va manar la seva reconstrucció. Novament destruït pel foc, va ser reconstruïda durant el mandat de l’emperador Carí, seguint el plànols de Dioclècia.

    Al segle VII, el papa Honori I la va transformar en una església, però l’aspecte actual és semblant al qual tenia en temps de Dioclecià, ja que s’ha restaurat seguint el model d’aquell temps. Té una planta de 18 x 21 metres i fa 21 m d’alçada. El gruix dels murs és relativament feble amb l’excepció dels angles del l’edifici. Hi havia diverses sales destinades a reunions privades (chalcidicum) o Atrium Minervae, el qual va ser afegit per Domicià per honrar a la deessa Minerva.

    El seu exterior mostrava una façana de maons la qual estava recoberta de marbre i d’estuc, on es situava un pòrtic de grans dimensions. Les seves portes eren de bronze, aquestes les podem veure a la Basílica de Sant Joan del Laterà (Roma), ja que van ser transportades a mitjans del segle XVII.

    Respecte al seu interior, podem destacar que el terra estava pavimentat amb marbres policromàtics, fet amb el mètode de l’opus sectile (técnica artística propia del mosaic romà).

    Les seves parets interiors estaven cobertes de marbre i decorades amb tres fornícules envoltades de columnes decoratives d’alabastre. Els senadors seien a les Sella curulis, les quals estaven sobre tres nivells diferents. Al fons de la sala hi havia un petit podi, que servia de base per l’estàtua de la Victòria que l’emperador August havia portat des de Tàrent.

    Dues portes separaven aquesta sala d’un petit pati envoltat de columnes, en aquest podíem trobar una estàtua de pòrfir, la qual representava a un home vestit amb una toga, però sense cap ni braços. Es diu que aquesta estàtua podria ser la figura d’un emperador, com Trajà o Adrià. En aquest mateix pati es va descobrir una base que portava una inscripció en honor a d’Aeci (general romà).

    Actualment es conserven les seves restes dins del Fòrum Romà, al costat de la Basílica Emília, ambdues separades pel carrer Argilètum (Italià).

    Si més no, cal destacar que el senat era la institució a la qual s’atribuïa la fundació a Ròmul, el qual va ser sempre el veritable centre de poder polític en l’època de la República, tant per l’autoritat i el poder personal dels seus components, la pertinença dels quals a l’ordre senatorial era vitalícia, com per la importància en les seves funcions en la política exterior i interior:

    -Política exterior: decisions sobre declaracions de guerra i signatures de pau, assignació de governs de les províncies i de comandaments miliiars, etc.

    -Política interior: ratificació de les lleis fins al segle III aC, direcció i control de I’actuació dels magistrats, administració de la hisenda pública, etc. EIs seus dictámens, anomenat senatus consulta, tenien força de llei.

    El nombre de senadors es va fixar en tres-cents a principis de la República. La llista (album) era decidida cada cinc anys pels censors entre els membres de l’ordre senatorial al qual pertanyien tots els que havien ocupat alguna de les magistratures. El senador amb un cursus honorum més gloriós tenia el títol de princeps Senatus. Els senadors que havien estat cónsols (i els seus descendents) constituïen la nobilitas, veritable nucli dirigent de Ia política i de la societat romana.

    La República és el segon sistema polític i successor de la monarquia de Roma, que va començar el 509 aC, a causa de la violació de Lucrècia, fins al 27 aC. Durant aquest període es va acabar de conquerir la península Itàlica i, després de les 2es Guerres Púniques, en la qual van fundar Empúries, van conquerir també la resta del Mar Mediterrani, al qual van anomenar Mare Nostrum.

    Per últim dir que el vídeo és una representació iconogràfica en 3D força interesant. L’edifici tenia una superfície força àmplia, per tal que poguessin assistir tots els membres, amb sostres alts i grans finestres en la part alta de les parets per on entrava la llum. Sembla ser un lloc senzill, sense grans elements decoratius i, per tant, el que podem destacar d’aquesta instal·lació serien els grans esglaons que disposa que és on devien seure els magistrats a les reunions, i en el centre del terra hi trobem un gran mosaic de forma rectangular.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *